Noves troballes al jaciment de la Mota de Sant Pere / Àngels Fuster
Fuster, Àngels


En: Anuari : Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles. 2022 (2023) , p. 98

Durant el mes de juny la cooperativa Arqueovitis va descobrir noves troballes al jaciment de la Mota de Sant Pere. Es tracta de dos nous recintes, un forn de pa i una llar de foc. Aquesta actuació correspon a la tercera excavació arqueològica que afectava la fase 2, encarregada per la regidoria de Patrimoni local de l'Ajuntament, per un import de 18.000 euros.

Els Marbres de Baetulo, una primera aproximació a la marmorització dels espais públics de la ciutat / Andrea Collado Padilla
Collado Padilla, Andrea


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 7 (2022) , p. 7-21 : il.
Notes. Bibliografia.

El següent treball aborda l'estudi dels marmora dels espais públics de Baetulo, amb la finalitat de contribuir al coneixement d'aquests espais i del panorama sòcio-econòmic de la ciutat. S'ha realitzat mitjançant l'estudi de material inèdit i la revisió del publicat, tot analitzant, un a un, el conjunt de peces per conèixer els diferents tipus de material, la forma i altres evidències. Posteriorment, s'han analitzat conjuntament tots els fragments per conèixer quins ma- terials s'utilitzen a la ciutat romana, en quina proporció i si trobem diferències entre els diversos espais públics.

Hipogeus a Badalona : els desconeguts de l'arqueologia moderna / Alba Martín Cano
Martín Cano, Alba


En: Carrer dels arbres. Badalona. 4a època, núm. 7 (2022) , p. 89-104 : il.
Notes.

Amb la voluntat de mostrar i difondre el coneixement sobre els hipogeus a Catalunya neix aquest article que, en concret, dona a conèixer els de Badalona, on fins ara no se n'havia fet cap inven - tari ni estudi. Algunes de les intervencions arqueològiques por - tades a terme han revelat l'existència de nombrosos passadissos subterranis i gràcies a la documentació de la qual he disposat po- dem situar gairebé una vintena d'hipogeus a la ciutat. Hi analitzo les funcions i proposo una datació aproximada així com el motiu de la seva construcció a partir de les restes arqueològiques localitzades que s'han documentat a l'interior d'aquestes estructures.

Una Nova visió de l'anomenada domus suburbana de la necròpolis paleocristiana del Francolí / Pere Gebellí Borràs
Gebellí Borràs, Pere


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 32 (2022) , p. 45-60 : il. (Documents) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A Verdú fan cantirets. L'antic forn de Cal Salisi, la producció de ceràmica negra a la vila closa: una problemàtica cronològica / Ramon Cardona Colell, Júlia Coso Àlvarez, Judith Peix Visiedo, Josep M. Salisi Clos



En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 32 (2022) , p. 75-99 : il. (Documents) 
Fonts i bibliografia.

Altra vegada el Forn de Fontscaldes / Ester Fabra Salvat
Fabra i Salvat, M. Ester


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 488 (setembre 1989), p. 25

El Forn de Fontscaldes / Samuel Burguete i Recasens i Ester Fabra
Burguete i Recasens, Samuel


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 478 (octubre 1988), p. 13

Recuperant la memòria històrica a les Avellanes i Santa Linya : documentació de noves fortificacions bèl·liques de la Guerra Civil / Jezabel Pizarro Barberà, Maria Martínez Hernández, Laura Pinto Font
Pizarro Barberà, Jezabel


En: Nokaria : la revista del Museu de la Noguera. Balaguer, núm. 2 (2023) , p. 127-135 : il. (Miscel·lània) 
Bibliografia.

En aquest article presentem el projecte promogut per l'Ajuntament de les Avellanes i Santa Linya de recuperació de la memòria històrica, així com els resultats de la campanya de prospecció arqueològica duta a terme en el marc del projecte Prospecció i documentació de restes materials de la Guerra Civil a les Avellanes i Santa Linya (la Noguera, Lleida). L'objectiu general ha estat la documentació dels vestigis de fortificacions bèl·liques de les batalles del front del Segre durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) al municipi de les Avellanes i Santa Linya.

Tarracròpolis : un viatge de 2.000 anys d'història / Josep M. Macias Solé i Andreu Muñoz Melgar, editors



Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica : Museu Bíblic Tarraconense : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2022
95 p. : il. col. ; 20 * 21 cm
Bibliografia. Text en català, castellà i anglès.
ISBN 9788494974786

Aquest volum, editat per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Museu Bíblic Tarraconense presenta 96 pàgines a color i fa un recorregut per la història de l'acròpolis de Tarragona des d'època romana fins als nostres dies. En el llibre es presenten tots els elements gràfics que es poden trobar en l'espai d'interpretació Tarracròpolis, que es va inaugurar el desembre de 2020 i que és un dels resultats del projecte de recerca i de difusió liderat per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i el Museu Bíblic Tarraconense, amb el mateix nom. En el llibre es recullen textos de Josep M. Brull Alabart, Diana Gorostidi Pi, Josep M. Macias Solé, Lluís M. Moncunill Cirac; Andreu Muñoz Melgar, Andreu Muñoz Virgili, Míriam Ramon Mas i Immaculada Teixell Navarro.

Evolució del poblament de la foia de Móra des del Bronze final a l'Antiguitat Tardana, anàlisi i evolució del territori [Fitxer informàtic] / Jaume Noguera Guillén : [dirigida per: Joan Sanmartí]
Noguera Guillén, Jaume


1997
Dirigida per: Sanmartí, Joan. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 1997
2 vols. (109, [17], [116] f.) : il., map., gràf.
Tesi de llicenciatura. També disponible en versió digital. Bibliografia. Índexs.

La Musealización del Castellot de la Roca Roja de Benifallet. (Baix Ebre, Tarragona). Reflexiones para una valoración crítica / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera y Joan Santacana
Belarte Franco, M. Carme


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 375-384 : il

Bibliografia.

La musealización del yacimiento del Castellot de la Roca Roja, realizada en 2009, ha consistido en una intervención relativamente sencilla, que puede dividirse en diferentes aspectos: preservación de las estructuras documentadas, securización del conjunto, acondicionamiento del camino de acceso e instalación de elementos de museografía didáctica. La intervención sobre las estructuras se ha basado en la simple consolidación de los muros, así como en la deposición de una capa de grava de diferente color según se trate de habitaciones o calles, para facilitar la comprensión del conjunto al tiempo que se evita el crecimiento de vegetación. La securización ha consistido en la instalación de un puente metálico en la zona de acceso y de cables de acero del tipo "quitamiedos". Por otra parte, se ha acondicionado un camino de acceso que permite llegar a pie desde el embarcadero, situado al pie del yacimiento. Finalmente, los elementos de museografía se ubican tanto en el interior del poblado como en el exterior, frente a la muralla, e incluso en el embarcadero y a lo largo del camino. Se trata de módulos interactivos que contienen información sobre el yacimiento y lo sitúan en su contexto cronológico y cultural.

Tortosa durante la protohistoria. Las excavaciones del Grup de Recerca del Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV entre los años 2004 y 2011 / Jordi Diloli, Ramon Ferré y Jordi Vilà
Diloli i Fons, Jordi


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 247-256 : il

Bibliografia.

Hasta fechas muy recientes, la ocupación prerromana de la ciudad de Tortosa no había pasado de mera hipótesis, a pesar de las informaciones proporcionadas por los autores clásicos, los estudios numismáticos o las reflexiones de la historiografía moderna, que intentaban localizar en este enclave un asentamiento ibérico que hubiese participado en la ordenación del territorio ilercavón. En este contexto, la investigación arqueológica, que ha alcanzado una importancia crucial los últimos años, ha propiciado el hallazgo por vez primera en el casco urbano tortosino de restos estructurales de época ibérica, en la calle de Sant Domènech, a los pies de la colina de la Zuda. Se trata de un gran muro de mampostería, interpretado como una muralla de aterrazamiento, datado entre finales del siglo III e inicios del II a. n. e. Es así que la relectura de los datos conocidos y las intervenciones llevadas a cabo en las calles de Sant Domènech (2007), Sant Felip Neri (2008-09), La Mercè (2010) y Montcada (2006-10), han permitido definir un esquema cronocultural sobre la ocupación protohistórica de la ciudad, que se iniciaría durante el Bronce Final / Primera Edad del Hierro en la colina de la Zuda, perdurando hasta la fundación de la ciudad de Dertosa.

L'Urbanisme i l'arquitectura domèstica de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre) / David Asensio, Joan Sanmartí, Rafel Jornet i Maite Miró



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 173-193 : il

Bibliografia.

El jaciment ibèric del Castellet de Banyoles es caracteritza per un seguit de trets singulars, com ara les grans dimensions (4,2 ha), la complexitat arquitectònica de diverses construccions i l'aparició d'objectes sumptuaris o de prestigi. Aquestes característiques corroboren la seva interpretació com a nucli urbà de primer ordre, amb un paper central en el territori ilercavó. Un segon fet gens habitual és la curta durada de la ciutat, formada pocs decennis abans de la seva destrucció violenta en el marc de la Segona Guerra Púnica o poc després (entorn el 200 aC). Tot i l'escassa potència estratigràfica conservada, l'excavació proporciona una planta força completa del nucli urbà just en el moment del seu abandonament sobtat. Això permet analitzar l'urbanisme i la diversitat de l'arquitectura domèstica que s'observa en les zones destapades. En un mateix sector de l'assentament coexisteixen grans cases complexes amb pati, d'uns 250 m2 de superfície, amb els característics habitatges simples, de planta rectangular allargada, d'entre 35 m2 i 40 m2 de solar. A partir d'aquesta documentació es desenvolupen una sèrie de consideracions tant de la interpretació funcional dels diferents habitatges com de la condició social i econòmica dels seus residents.

¿Se puede hablar de una metrología ilercavona? Sobre la posible existencia de una unidad de medida lineal en la Ilercavonia / Pau Olmos
Olmos Benlloch, Pau


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 129-136 : il.

Bibliografia.

A partir del análisis metrológico realizado en 4 asentamientos ibéricos del tramo final del Ebro, en la región ilercavona planteamos la utilización de una unidad de medida basada en un pie de 0,32 m. Su primera aplicación probable se identifica en la torre bipartita del Castellot de la Roca Roja de Benifallet (final del siglo V a.C.), pero será entre los siglos III y II a.C. cuando tendrá una mayor adaptación, como se puede apreciar en su uso en la trama urbana de El Castellet de Banyoles de Tivissa, el sistema defensivo de Sant Miquel de Vinebre y probablemente en el edificio singular del Perengil de Vinaròs. Su mayor difusión durante el siglo III a.C. se relaciona con el momento de concentración de poblamiento en el territorio ilercavón en grandes núcleos, como El Castellet de Banyoles, dentro de un fenómeno de jerarquización del territorio que muestra un sistema económico centralizado de tipo protoestatal.

Los Asentamientos fortificados del curso inferior del Ebro. Siglos V-III a.C / David Bea, Maria Carme Belarte, Jordi Diloli, Jaume Noguera y Samuel Sardà



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 111-128 : il., plàn

Bibliografia.

La documentación arqueológica disponible en el curso inferior del Ebro indica que el poblamiento ibérico entre los siglos V y III a.C. se estructura en una distribución homogénea de pequeños núcleos de hábitat fortificados, que siguen unas pautas similares en cuanto al tamaño, localización, urbanismo y sistemas defensivos. Estas pautas son diferentes de las características del poblamiento contemporáneo en zonas limítrofes, lo que sugiere que se trata de un territorio con una cierta entidad sociopolítica, la Ilercavonia del Ebro. Este tipo de hábitat empieza a ser relativamente bien conocido gracias a los trabajos en curso en distintos yacimientos. En cambio, desconocemos la posible existencia de otras formas de ocupación, sobre todo en la llanura aluvial, especialmente todos aquellos yacimientos relacionados con funciones productivas específicas: explotaciones agrícolas, ganaderas, alfares, etc. Por otra parte, aún desconocemos el proceso de formación de esta estructura de poblamiento, ya que en general la documentación arqueológica sugiere una cierta discontinuidad entre el Ibérico Antiguo y el Pleno. Las novedades del siglo VI a.C. aparecidas en los yacimientos de L'Assut (Tivenys) y de Sebes (Flix) incrementan de forma significativa la información disponible y abren la puerta a nuevas hipótesis.

El Periodo del Ibérico Pleno en el territorio de los iberos del Ebro / Francisco Burillo
Burillo Mozota, Francisco


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 103-110

Bibliografia.

El periodo conocido como Ibérico Pleno surge en el territorio de los iberos del Ebro tras la crisis del Ibérico Antiguo, caracterizada por la desaparición de una elite emergente que residía en las casas torre, destrucción y abandono de pequeños asentamientos y desaparición de los enterramientos tumulares. Tras este periodo de colapso, encontramos la pervivencia del modelo social campesino de tendencia igualitaria, con sus precedentes más inmediatos en los poblados de calle central, surgidos en la cuenca sedimentaria del Ebro hacia el año 1100, como lo muestran los poblados de El Taratrato o la primera fase de San Antonio de Calaceite. Pero lo que más caracteriza a esta etapa es la aparición del modelo político del Estado, que se manifiesta en el surgimiento de los oppida por proceso sinecista. Tres ciudades articularan el territorio, en su extremo oriental, Ilerca / Dertosa, identificada con Tortosa; en el occidental, Osicerda, en El Palao de Alcañiz y, entre ellos, El Castellet de Banyoles, en Tivissa, que acuñó dracmas de imitación emporitana con leyenda kuti y tikirskine-ku. La desaparición de Tivissa en el 195 sin sustitución por otro centro urbano da lugar a que el territorio se nuclearice en las otras dos ciudades estado, dando nombre a las etnias de los ilercavones y los ausetanos del Ebro u ositanos, respectivamente.

Arquitectura de prestigio y aristocracias indígenas / David Bea, Jordi Diloli, David Garcia i Rubert, Isabel Moreno y Pierre Moret



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 51-70 : il. plàn, map

Bibliografia.

En este artículo se presentan los datos obtenidos en los últimos trabajos efectuados en el territorio formado por las comarcas del curso inferior del Ebro, las tierras del río Sénia, la Terra Alta, el Bajo Aragón y el Matarraña, especialmente en lo que se refiere a las muestras de arquitectura de prestigio fechables entre la Primera Edad del Hierro y el inicio de los procesos de iberización. Se plantea la posibilidad que estas estructuras arquitectónicas de tipo diferencial sean una muestra del intento de consolidación de unos modelos políticos en torno a la afirmación de élites. Se examina la problemática funcional de estos edificios arquitectónicamente diferenciados, así como las cronologías, tanto relativas como absolutas. A partir del análisis de la arquitectura de prestigio, se intenta presentar una secuenciación de los diferentes tipos formales y determinar posibles fases en el proceso social y político en el que se inscriben.

La Cisterna romana de Can Valls de la Roca (Gavà) / Toni Barcons Grau, Àlvar Caixal Mata
Barcons Grau, Toni


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 437-443 : il


La intervenció d'urgència duta a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local a la cisterna romana de Can Valls de la Roca, tenia com a objectiu bàsic aturar el procés de degradació del monument, que presentava un estat de conservació gairebé crític. La cisterna, probablement vinculada a una mena d'oficina portuària, va ser bastida cap al final del segle I aC i va estar en ús almenys fins a la primera meitat del segle II dC. Aproximadament a partir del segle XVI, i fins ben bé les acaballes del segle XVIII, aquesta infraestructura va ser aprofitada com a soterrani i celler de la masia que va donar nom al topònim actual. En el decurs de la nostra intervenció es van efectuar els treballs de recerca arqueològica habituals i es van reparar i consolidar les parts més malmeses de la fàbrica romana, sense esborrar les transformacions posteriors, i sempre amb el criteri de preservar l'autenticitat del monument.

Produccions indígenes tardo-republicanes de l'àrea emporitana. Algunes consideracions / Josep Casas, Josep M. Nolla
Casas, Josep


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 45-54 : il. plàn.


A Emporion mateix o al seu entorn immediat es van consolidar uns centres terrissaires que produïen ceràmiques fines preferentment reduïdes, d'excel·lent qualitat amb un repertori de formes d'origen indígena i mediterrani. A partir de la segona dècada del segle II aC, conseqüència directa de la intervenció catoniana, l'activitat d'aquells centres s'intensificà amb unes produccions molt ben definides, amb molta personalitat que van dominar el mercat. Cap a mitjan segle, aquests centres incorporaren productes nous sorgits en els mateixos tallers, les anomenades ceràmiques ibèriques pintades i les d'engalba blanca, amb unes característiques molt determinades. Les relacions formals i ornamentals entre aquests diferents grups d'un mateix centre productor, són analitzades en aquest treball.

Población ibérica del Valle del Ebro (IV) : Santa Madrona-1 (Ribarroja de Ebro) / Manuel Sanz y Martínez
Sanz y Martínez, Manuel


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Época V, Núm. 2 (1980) , p. 69-105 : il.