Seeing history differently: Toledo vs. Tarragona in the reconstruction of the hispanic church. / Lawrence J. McCrank
McCrank, Lawrence J.


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 36-37 (2014-2015) , p. 147-198
Notes a peu de pàgina.

La Conquista de Valencia / Josep Torró
Torró, Josep


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 82 (2019) , p. 36-43 : il
Número dedicat a "Jaime I: el conquistador".

Jaume I acabava de conquistar Mallorca, i es vanagloriava d'això. Aprofitant els recursos i el prestigi obtinguts, es va disposar a la conquesta de València. Encara que el territori valencià no comptava amb l'avantatge de la insularitat, es trobava estarrufat de castells de roca que, ben aprovisionats i defensats per hàbils ballesters, podien resistir llocs de gran durada, com bé havia mostrat el fracàs de Peníscola.

El Nom de Palafrugell en la repoblació de València / S. Sobrequés
Sobrequés i Vidal, Santiago


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Año II, núm. 2 (febrero 1963), p. 3

The Eastern regions of Al-Andalus before the conquest by Catalonia-Aragon : an overview / Josep Torró
Torró, Josep


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 5 (2012) , p. 11-27
Notes i referències. Inclou referència biogràfica de l'autor.

This article sets forth a highly schematic synthesis of current knowledge on the history of the eastern regions of Al-Andalus, particularly Tortosa, Valencia and the Balearic Islands, before they were conquered by the Crown of Aragon between the 12th and 13th centuries. After presenting the informational records on this region, we shall describe the main features in the construction of a society and a political order grounded on Arab-Berber immigrants and the creation of a new agrarian ecosystem. Finally, we shall offer observations of the nature of the legal power and the forms in which authority was exercised.

Les Regions orientals d'al-Àndalus abans de la conquesta catalanoaragonesa. Una visió general / Josep Torró
Torró, Josep


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 5 (2012) , p. 143-157
Notes i referències. Inclou referència biogràfica de l'autor.

Es proposa una síntesi molt esquemàtica dels coneixements actuals sobre la història de les regions orientals d'al-Àndalus, particularment les de Tortosa, València i les illes Balears, abans de ser conquerides per la Corona d'Aragó entre els segles XII i XIII. Després de presentar els registres informatius a l'abast, es descriuen els grans trets de la construcció d'una societat i d'un ordre polític fonamentats en la immigració araboberber i la creació d'un nou ecosistema agrari. Finalment, es fan algunes observacions sobre la naturalesa del poder legal i les formes d'exercici de l'autoritat.

Al-Àzraq : el Malson de Jaume I / text de Jordi Mata, amb l'assessorament de Vicenç Baydal
Mata i Viadiu, Jordi


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 236 (novembre 2021), p. 36-39 : il.

La conquesta de València i els repobladors lleidatans. Resum sobre la relació entre topònims del Pla d'Urgell i antropònims valencians / Francesc Rebolledo i Bonjoch
Rebolledo i Bonjoch, Francesc


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 24 (2011) , p. 41-48 : il.
Notes a peu de pàgina.

Les Quatre grans cròniques / Ferran Soldevila ; revisió filològica de Jordi Bruguera ; revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol



Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2007-2014
vol. ; 24 cm (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 73, 80, 86) 
Conté: 1. Llibre dels feits del rei en Jaume. 2. Crònica de Bernat Desclot. 3. Crònica de Ramon Muntaner.
ISBN 9788472839717

La Conquesta del sud valencià i Múrcia per Jaume II / Josep-David Garrido i Valls
Garrido i Valls, Josep David


Barcelona : Rafael Dalmau, 2002
94 p. ; 17 cm (Episodis de la història, 331) 
ISBN 8423206459

Tot i que Jaume I lliurà gratuïtament el regne de Múrcia a Castella, en 1289 Alfons de la Cerda -pretendent a la corona castellana- el cedí a Catalunya- Aragó. Un cop rei, Jaume II organitzà tres campanyes militars, per les quals la pràctica totalitat de les viles del regne el reconegueren com a rei. Tanmateix, el desgast bèl·lic i els compromisos internacionals comportaren la partició del reialme murcià, i les actuals comarques de l'Alacantí, Alt Vinalopó, les Valls del Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, el Baix Vinalopó i el Baix Segura quedaren incorporades al regne de València.

Jaume I i el Regne de Múrcia / Josep-David Garrido i Valls
Garrido i Valls, Josep David


Barcelona : Rafael Dalmau, 1997
135 p. ; 20 cm (Bofarull, 3) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 8423205177

El present llibre és una nova aportació sobre l'actuació de Jaume I a Múrcia i les terres meridionals del País Valencià. A partir de l'estudi de l'acció armada del rei català, Josep-David Garrido i Valls historia els darrers anys de dominació islàmica a Múrcia i reivindica el paper dels catalans en aquella empresa.

El Rei Jaume I, la Universitat i la investigació històrica / Enric Guinot i Rodríguez
Guinot i Rodríguez, Enric


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 16 (desembre 2008), p. 2 (Des de la universitat) 

L'Expansió d'una monarquia feudal europea en el segle XIII: la Corona catalanoaragonesa i les conseqüències de la conquesta dels regnes de Mallorca i de València / Enric Guinot i Rodríguez
Guinot i Rodríguez, Enric


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 2 (2009) , p. 161-174
Notes i referències.

A meitat del segle XIII la Corona d'Aragó va conquistar militarment als musulmans la costa mediterrània de la península Ibèrica i la va incorporar al món feudal europeu, la qual cosa comportà la destrucció de l'estat i part de la societat andalusina així com un repartiment de ciutats, viles, cases i terres entre els cristians. La historiografia de fa uns anys destacà el pes del comerç i la burgesia urbana en aquestes noves societats, però actualment tenim una visió més relacionada amb l'expansió de llarga durada de la societat feudal i en la creació a Mallorca i València d'una societat de colonització. Lògicament, les conseqüències de tot aquest procés afectaren també Catalunya i Aragó com a territoris d'origen, i les constatem en els efectes de la migració dels repobladors, els canvis en les estructures agràries pels repartiments, l'ampliació de les ciutats comercials i els canvis polítics quant a la participació del patriciat urbà en els nous escenaris de poder: municipis i parlaments.

The Expansion of a European feudal monarchy during the 13th Century: the Catalan-Aragonese Crown and the consequences of the conquest of the kingdoms of Majorca and Valencia / Enric Guinot i Rodríguez
Guinot i Rodríguez, Enric


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 2 (2009) , p. 33-47
Referències bibliogràfiques. Notes.

In the middle of the 13th century the Crown of Aragon conquered by military means the Muslim Mediterranean Coast of the Iberian Peninsula, incorporating it into the European feudal world; this resulted in the destruction of the Andalusí state and part of its society as well as in a redistribution of towns, villages, houses and lands among Christians. The historiography of some years ago emphasized the role of trade and urban burgesses in these new societies, but present opinion is more related to a long expansion of feudal society as well as the creation in Majorca and Valencia of a colonial society. Logically, the consequences of this process had also an effect in Catalonia and Aragon where the movement had its origins, and its effects can be verified on the re-settlers' migrations, the changes in agrarian structures due to the redistribution, the expansion of commercial towns, and the political changes that resulted from the participation of the urban patrician class in the new power structures: townships and parliaments.

Jaume I i la seva època: anàlisi breu d'un important llegat polític i cultural / Antoni Riera i Melis
Riera i Melis, Antoni


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 1 (2008) , p. 163-170

James I and his Era. Brief Analysis of a Major Political and Cultural Inheritance / Antoni Riera i Melis
Riera i Melis, Antoni


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 1 (2008) , p. 9-16
Notes.

James I, like his contemporaries Emperor Frederick II and Fernando III of Castile, was a major figure of the Mediterranean and Iberian Middle Ages. The scope of his achievements fully justifies the scientifically rigorous and forward-looking analysis of his work and inheritance being undertaken in 2008 by the peoples who were once part of the Catalan-Aragonese crown. For indeed, though some of his enterprises reveal insufficient foresight, a lack of vision of the future, much of what we are today in the demographic, economic, social, political and cultural spheres - and much of what we are not - was initially forged during his reign.

Jaume I i el seu regnat / Ernest Belenguer Cebrià
Belenguer i Cebrià, Ernest


Lleida : Pagès, 2007
352 p., [16] làm. : il. col. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788497796002

Del rei Jaume I es pot parlar com el sobirà que forjà la Corona d'Aragó. Abans només hi havia una unió dinàstica del regne d'Aragó i els comtats catalans, el de Barcelona per endavant. Després, les conquestes de les illes, Mallorca sobretot, i de València, transformada en regne propi, facilitaren la creació d'aquella corona tan complexa. El 2008 celebrem el vuitè centenari del naixement (1208) a Montpeller del Rei Conqueridor. Aquest llibre d'un historiador que ja treballava sobre Jaume I des del 1984, no és qualsevol biografia o uns simples comentaris de la crònica del rei, és a dir del Llibre dels feits. Amb una síntesi d'àgil prosa Ernest Belenguer presenta la història del rei i del regnat amb tots els seus vessants. I pot fer-ho en un llibre que no fatiga el lector, rigorós, complet i cada cop més grat de llegir. Jaume I i el seu regnat no és una novel·la del passat. Per sort és un llibre d'història. Però l'autor ha aconseguit una narració tan estimulant com vertadera, sense trair, inventar o manipular els fets. El text va acompanyat de cinc plànols i de trenta-quatre imatges a color sobre la vida de Jaume I.

Els Exèrcits de Jaume I el Conqueridor / F. Xavier Hernàndez, Francesc Riart, Xavier Rubio
Hernàndez i Cardona, Francesc Xavier


Barcelona : Duxelm, 2009
95 p. : il. ; 25 cm (Polemos, 1) 
Bibliografia.
ISBN 9788493693848

Jaume I, "el Conqueridor", comte de Barcelona i d'Urgell, rei d'Aragó, de València i de Mallorca, senyor de Montpeller ha estat un dels personatges més rellevants en la història dels Països Catalans. Amb les conquestes de Mallorca i València, va convertir el mosaic polític de la Corona d'Aragó en una potència mediterrània. Però les seves campanyes van ser complexes, i no sempre va gaudir del suport dels nobles, de les ciutats o dels ordes militars. El comte-rei va haver d'improvisar i liderar un projecte polític comú per tots els seus territoris, per tal d'aconseguir recursos i tropes amb les quals continuar el seu ambiciós programa d'expansió.Aquesta obra explica, amb gran desplegament iconogràfic, les característiques dels exèrcits de Jaume I. Les armes i els uniformes, la vida quotidiana dels guerrers, els costums militars, les tàctiques de combat en els setges i batalles campals. Descobrireu el gran estrateg i magnífic comandant que va ser el rei En Jaume, i que en la seva aventura van participar cavallers notables però també peons i mariners humils. I ells també van ser protagonistes de la gran epopeia que, iniciada a Mallorca i València, va portar la senyera quadribarrada arreu de la Mediterrània.

Jaume I / Ferran Soldevila i Zubiburu
Soldevila i Zubiburu, Ferran


Barcelona : Base, 2008
160 p. ; 24 cm (Base històrica, 31) 
Referències bibliogràfiques. Índex.
ISBN 978-84-85031-94-8

Aquesta biografia de Jaume I, escrita pel millor especialista català en l'estudi de la vida del Conqueridor, és la primera anàlisi general contemporània de l'acció política i institucional de qui ha estat considerat com el monarca més popular i estimat de la història de la Catalunya independent. El regnat de Jaume I abasta un llarg període del segle XIII, moment en què Catalunya va consolidar-se com a estat-nació, es varen configurar les Corts catalanes i el Consell de Cent, i el país, amb la incorporació de València i de Mallorca, va posar les bases de la formació dels Països Catalans i va donar un impuls definitiu a l'expansió econòmica per la Mediterrània. Jaume I va estendre la catalanitat a aquest nous àmbits i va donar forma definitiva a la Corona d'Aragó, un estat confederal i plurinacional que va sobreviure fins la desfeta del 1714. Aquesta biografia de Jaume I ha estat considerada una obra clàssica, punt de referència obligat per a estudiosos del període i per a tots aquells que volen conèixer de manera amena i ràpida un dels grans moments de la història de Catalunya (Ed. Base).

La Formació dels Països Catalans / Josep M. Salrach
Salrach i Marés, Josep Maria


Barcelona : UOC, 2006
88 p. ; 18 cm (Vull saber, 30) 
Bibliografia.
ISBN 84-9788-437-X

Durant els segles XIII i XIV Catalunya creix. És lïèpoca de les conquestes de Mallorca i València i la incorporació de Sicília i Sardenya. Aquesta expansió va acompanyada de noves rutes comercials i un augment de la natalitat. La bona salut de la població catalana contribueix a la formació de lïentitat sociolingüística dels Països Catalans. Aquest llibre descriu lïevolució política des de Jaume I fins a Jaume III i les millores socials que va experimentar la societat catalana al final de lïedat mitjana.

Jaume I, rei historiador / Stefano Maria Cingolani
Cingolani, Stefano Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 329 (novembre 2007), p. 24-28 : il. (Recerques. D'ahir) 

A València, en els mesos finals de la seva vida, el rei en Jaume I (1208-1270) comença a dictar El llibre dels fets, la crònica personal del seu llarg regnat. Durant bona part de la seva existència, el rei havia meditat sobre qui era i havia buscat el seu lloc en la història, tant en la pròpia personal com en la dinàstica. La interpretació que va voler donar als fets s'emmarca en la imatge de si mateix com heroi providencial que el monarca havia anat elaborant.