português | español | français | català

logo

Database search

Database:
FONS
Search:
CATALANISME CULTURAL []
References found:
193   [Refine the search]
Showing:
1 .. 20   in format [Default]
page 1 of 10
go to page                        


1 / 193
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Catalan Culture and Politics : A Hundred Years of Solitude / Frederic Barberà
Barberà, Frederic


En: Journal of Iberian and Latin American Studies. Cardiff (UK). Vol. 7, núm. 1 (2001) , p. 85-90
Ressenya de:
. Contra Catalunya. Una crònica / Arcadi Espada. Barcelona : Viento edicions, 1997
. El Modelo catalán. Un talante político / Xavier Bru de Sala. Barcelona : Flor del Viento ediciones, 1997
. El nacionalismo catalán como factor de modernización / Vicente Cacho. Barcelona : Quaderns Crema, 1998


Matèries: Ressenyes ; Nacionalisme ; Identitat nacional ; Catalanisme ; Catalanisme cultural ; Política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2001]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=8113816


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 193
select
print

Bookmark and Share
Cròniques espluguines de Ramon Dalmau i Prats a "La Renaixensa" : 1881-1904 / Josep M. Calbet i Camarasa, Jordi Roca i Armengol
Calbet i Camarasa, Josep Maria


En: Arrels : miscel·lània d'aportacions històriques i documentals de l'Espluga de Francolí. L'Espluga de Francolí, núm. 8 (1996)



Matèries: Premsa cultural ; Revistes ; Nacionalisme ; Catalanisme cultural ; Escriptors ; Crònica
Matèries: Dalmau i Prats, Ramon
Matèries:Reinaxensa, La
Àmbit:Espluga de Francolí, l' ; Catalunya
Cronologia:1881 - 1904
Autors add.:Roca i Armengol, Jordi
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Pública de Tarragona; B. Comarcal Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc); B. Pere Anguera (Reus); B. Municipal (Alcover); Biblioteca Popular de Valls; B. Mossèn Tomàs Capdevila (Sarral); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 193
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Jove Catalunya : breu història de la primera societat catalanista / Melcior Font
Font i Marsà, Melcior


En: Revista de Catalunya. Barcelona. Any III, Vol. IV, núm. 21 (març 1926), p. 279-287 : il.


Matèries: Catalanisme ; Catalanisme cultural ; Associacions culturals ; Associacions polítiques
Matèries:Jove Catalunya
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1869 - 1875
Accés: https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1084573 [exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 193
select
print

Bookmark and Share
La Cultura camperola de la festa. Notes d'una substitució (el cas de les terres de Ponent) / Joaquim Capdevila i Capdevila
Capdevila i Capdevila, Joaquim


En: 061377 . Festa a Catalunya : la festa com a vehicle de sociabilitat i d'expressió política : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. p. 75-102



Matèries: Tradicions populars ; Música popular ; Festes populars ; Pagesia ; Poder local ; Liberalisme ; Capitalisme ; Societat rural ; Infraestructures de transport ; Ferrocarrils ; Infraestructures de serveis ; Canals ; Església ; Associacions recreatives ; Lleure ; Mitjans de comunicació ; Noucentisme ; Catalanisme cultural
Matèries:Canal d'Urgell
Àmbit:Lleida, província
Cronologia:[1800 - 1930]
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; B. Centre de Lectura de Reus; Fundació Bosch i Cardellach; Biblioteca Episcopal de Vic; Arxiu Municipal Districte Gràcia; B. Marquès d'Olivart (Les Borges Blanques); B. Comarcal Josep Finestres i Monsalvó (Cervera); B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); B. Comarcal Jaume Vila (Mollerussa); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Pere Anguera (Reus); B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); B. Pública de Tarragona; B. Mestra Maria Antònia (Torredembarra); B. Pública Maria Barbal (Tremp); B. Central Comarcal (Tàrrega); B. Pública de Vila-seca


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 193
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Llegendes i excursions de Vicenç Plantada. Delegat a Mollet de l'Associació d'Excursions Catalana (1880-1890) / Joan Armangué i Herrero
Armangué i Herrero, Joan


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 36 (2021) , p. 9-34 : il. (Miscel·lània
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Intensament relacionat amb el moviment excursionista català, Vicenç Plantada i Fonolleda (1839- 1913) es construeix un lloc de prestigi comarcal, tot introduint a Mollet del Vallès un model d'associacionisme cultural fidel als principis de la Renaixença. Col·labora amb les principals publicacions periòdiques, tant barcelonines com vallesanes, lligades al nou concepte de catalanisme d'arrel romàntica que comença a tendir cap a la politització. Això, però, arribarà en una fase successiva; de moment Plantada es relaciona amb el diari La Renaixensa i amb l'Associació d'Excursions Catalana per la seva condició de corresponent i delegat local: a través de les seves col·laboracions, conferències i publicacions molletanes aconseguirà que les cròniques de Mollet del Vallès arribin arreu de Catalunya. En aquest article aprofundim l'estudi de les seves habilitats relacionals, el seu concepte personal d'excursionisme i la seva manera de veure el folklore, en el qual crida el nostre interès la fusió entre història i llegenda, que li atorga un lloc preeminent en la difusió renaixentista del llegendari vallesà.


Matèries: Associacions culturals ; Associacions excursionistes ; Excursionisme científic ; Renaixença ; Catalanisme cultural ; Tradicions populars ; Llegendes
Matèries: Plantada i Fonolleda, Vicenç (1839-1913)
Matèries:Associació d'Excursions Catalana
Àmbit:Mollet del Vallès
Cronologia:1880 - 1890
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/view/379819
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Museu de Granollers (Àrea d'Història); Universitat de Girona; B. Can Pedrals (Granollers); Universitat de Lleida; B. Can Mulà (Mollet del Vallès); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Biblio(a)teneu (Sant Fost de Campsentelles); Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (Hemeroteca Municipal Josep Móra de Granollers); B. La Grua (Montmeló); Centre d'Estudis de Granollers; Arxiu Històric de Sabadell


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 193
select
print

Bookmark and Share
Que no ens toquin els bous! : les festes de bous a les Terres de l'Ebre, entre la identitat i el conflicte / Manuel Delgado, Romina Martínez (Eds.)



Manresa : Bellaterra Edicions : Institut Català d'Antropologia, 2020
195 p. ; 17 cm
ISBN 9788412275070



Matèries: Tauromàquia ; Estudi antropològic ; Identitat nacional ; Catalanisme cultural ; Patrimoni cultural ; Tradicions populars ; Festes populars ; Associacions folklòriques ; Conflictivitat social ; Legislació ; Animals
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Horta de Sant Joan ; Alcanar
Cronologia:[0000 - 2020]
Autors add.:Delgado Ruiz, Manuel (Ed.) ; Martínez, Romina (Ed.)
Autors add.:Institut Català d'Antropologia
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Delta de l'Ebre (Deltebre); B. Popular (Ulldecona); B. Pere de Montcada (La Sènia); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 193
select
print

Bookmark and Share
Aires Lloretencs : periòdic quinzenal de literatura, art i humor i d'informació local



Any 1, núm. 1 (1r oct. 1933) - any 4, núm. 68 (16 jul. 1936)
Lloret de Mar : [s.n.], 1933-1936
31 cm. Quinzenal.
Número preliminar: 1r agost 1933. Descripció basada en: Any 2, núm. 10 (15 feb. 1934).



Matèries: Premsa local ; Premsa cultural ; Literatura ; Catalanisme cultural ; Revistes
Àmbit:Lloret de Mar
Cronologia:1933 - 1936
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 193
select
print
Text complet
Bookmark and Share
El Pirineu, un paisatge cultural que cal preservar / Alfred Pérez-Bastardas
Pérez-Bastardas, Alfred


En: 166352 Natura i cultura al Pirineu : dotzenes Trobades Culturals Pirinenques. [Andorra] ; Ripoll ; Lleida ; Girona : Govern d'Andorra, Ministeri d'Afers Exteriors : Ajuntament de Ripoll : Institut d'Estudis Ilerdencs : Diputació de Lleida : Diputació de Girona, 2016. p. 133-139 : il


Matèries: Patrimoni natural ; Paisatge ; Muntanyes ; Catalanisme cultural ; Patrimoni cultural
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[1800 - 2015]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/TrobadesPiri/article/view/341384
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Biblioteca de Bellver de Cerdanya; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida; Biblioteca Municipal (El Pont de Suert); B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); B. Lambert Mata (Ripoll); B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); Biblioteca Pública de Sort; B. Pública de Tarragona; B. Pública Maria Barbal (Tremp)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 193
select
print

Bookmark and Share
Art i catalanisme, l'embargament de la senyera de l'Orfeó Català / Eliseu Trenc Ballester, Xavier Jové
Trenc Ballester, Eliseu


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 461 (octubre 2019), p. 44-51 : il. (Focus
Notes.

A principi del segle XX el catalanisme ressorgia amb empenta i l'Orfeó Català prenia cada cop més força. Arran dels impagaments d'uns impostos per part de l'Orfeó Català a l'estat, Hisenda va decretar l'embargament dels seus béns, inclòs el seu estimadíssim estendard. Eliseu Trenc i Xavier Jové expliquen aquest fets i la importància d'aquest estendard.



Matèries: Agrupacions corals ; Arts aplicades ; Banderes ; Confiscació ; Impostos-exaccions ; Restauració ; Vida política ; Catalanisme cultural
Matèries:Orfeó Català
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1891 - 1901
Autors add.:Jové, Xavier
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 193
select
print

Bookmark and Share
Mataronins en la restauració de Ripoll: 1893-1993 Centenari de la Consagració de la Basílica / Joaquim Graupera i Graupera, Teresa Graupera i Castellà, Lluïsa Layret i Ferrer, [et al.]



2a ed., rev. i ampliada.
Mataró : Grup d'Història del Casal, 1995
59 p. : il. ; 21 cm
Amb la col·laboració del Patronat Municipal de Cultura de Mataró. Notes a peu de pàgina.



Matèries: Restauració i conservació ; Monestirs ; Catalanisme cultural ; Catalanisme ; Arquitectura religiosa ; Romànic
Matèries:Associació Artístic Arqueològica Mataronesa ; Unió Catalanista ; Associació Artístic Arqueològica Barcelonesa ; Monestir de Santa Maria de Ripoll
Àmbit:Mataró ; Ripoll ; Barcelona
Cronologia:1893 - 1993
Autors add.:Graupera i Graupera, Joaquim ; Graupera i Castellà, Teresa ; Layret i Ferrer, Lluïsa
Autors add.:Grup d'Història del Casal de Mataró


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 193
select
print

Bookmark and Share
Joan Cid i Mulet / Emigdi Subirats i Sebastià
Subirats i Sebastià, Emigdi


En: 122593 Art i lletres a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló : Onada, 2008. p. 403-418



Matèries: Escriptors ; Biografia ; Catalanisme cultural
Matèries: Cid i Mulet, Joan (1907-1982)
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[1907 - 1982]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Santiago Rusiñol (Benifallet); B. Mestre Cabré (Tivissa); B. Popular (Ulldecona); B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Municipal (Ascó); B. Sebastià Juan i Arbó (Amposta); B. Mercè Lleixà (Roquetes); B. Pública Comarcal (Mora d'Ebre); B. Josep Avinyó (Ginestar); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Dr. Frias (l'Ametlla de Mar); B. Pública de Corbera d'Ebre; B. Trinitari Fabregat (Alcanar); B. Pere de Montcada (La Sènia); B. José Escudé Albesa (Santa Bàrbara); B. Pública de Tarragona; B. Delta de l'Ebre (Deltebre); B. Popular (Ulldecona)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 193
select
print

Bookmark and Share
Josep Maria de Casacuberta : la construcció de la nació catalana / Faust Ripoll Domènech
Ripoll Domènech, Faust


Catarroja ; Barcelona : Afers, 2017
281 p., [14] làm. : Il. ; 22 cm (Personatges, 11) 
Referències bibliogràfiques i índexs.
ISBN 9788416260416

Josep Maria de Casacuberta i Roger (1897-1985) és conegut per ser el fundador de l'Editorial Barcino i, sobretot, per editar la col·lecció "Els Nostres Clàssics", que tan bona acollida ha tingut al llarg del temps i que tan gran paper ha fet per a recuperar i difondre els nostres grans escriptors. Casacuberta, però, és molt més que un editor de textos antics, ja que a través de les seues col·leccions ("Col·lecció Popular Barcino", "Enciclopèdia Catalana", "Manuals Lingüístics Barcino", entre d'altres) demostra la seua voluntat de dotar la cultura catalana dels instruments necessaris per a esdevenir una cultura "normal", a l'altura de qualsevol altra nació culta del nostre entorn. Però no solament Casacuberta és un editor -moltes vegades suplint el que no deixaven fer a les institucions-, sinó que també és un estudiós i un activista des de la seua època d'estudiant universitari, sempre pendent, a més, del País Valencià, de les Illes Balears i de la Catalunya del Nord. "Erudit doblat de mecenes i patriota", com el retrata Joaquim Molas, Casacuberta va esmerçar tota la seua vida, sense defallir, des de la discreció més pregona i amb l'ajuda de la seua esposa Dolors Hostalrich, a teixir els fils de la reconstrucció de la nostra llengua i cultura comunes. En aquests moments una mica convulsos, plens de giragonses ideològiques i de renúncies, l'exemple de la seua trajectòria vital, professional i cívica és tot un esperó per a continuar lluitant pel somni que molts i moltes compartim. (Editorial).



Matèries: Biografia ; Editors ; Filòlegs ; Edició de publicacions ; Catalanisme cultural ; Nacionalisme
Matèries: Casacuberta i Roger, Josep M. de (1897-1985)
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1897 - 1985
Localització: B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 193
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Les Sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la restauració dels Jocs Florals i la Primera República (1859-1874) [Fitxer informàtic] / Anna Costal i Fornells ; directors: Jaume Ayats i Abeyà i Francesc Cortès i Mir
Costal i Fornells, Anna


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
Dirigida per: Ayats i Abellà, Jaume; Cortès i Mir, Francesc. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia, 2014
1 recurs electrònic (523 p.)
ISBN 9788449045301

Al segle XIX neix un nou concepte de música popular, estretament relacionat amb el final de l'Antic Règim i amb l'obertura d'Europa i dels territoris colonials a diverses possibilitats econòmiques, polítiques, socials i culturals. Aquesta tesi estudia la importància que va tenir la música popular a Catalunya en l'època de construcció de les bases del nacionalisme ideològic, especialment entre la restauració dels Jocs Florals i el final de la Primera República a través d'un estudi de cas: les sardanes de Pep Ventura (1817-1875). La irrupció de la societat de l'espectacle va ser una veritable revolució, especialment a les grans metròpolis com París, Londres, Viena o Nova York. Però també es va produir en viles i ciutats més petites que, com Figueres, van tenir capacitat per urbanitzar espais a l'aire lliure, impulsar el mecenatge de les arts i de les ciències, construir un teatre públic i organitzar un teixit associatiu sòlid. Una conseqüència immediata d'aquest procés va ser l'increment de la demanda musical en l'àmbit públic i privat, que va consolidar l'ofici d'una generació d'intèrprets i de compositors nascuts en les primeres dècades del Vuit-cents. Pep Ventura -igual com Philippe Musard o Johann Strauss- va haver d'enfrontar-se a un món musical nou que, d'una banda, li permetia viure amb els avantatges de llibertat i d'autonomia de l'artista romàntic però que, de l'altra, l'obligava a dependre de l'aplaudiment d'un públic que cada vegada n'esperava més de l'intèrpret i de la seva capacitat de sorprendre. Les sardanes llargues de mitjan segle XIX contenen les característiques d'aquesta nova relació, trencant amb l'estructura musical i coreogràfica més previsible i monòtona de les sardanes d'Antic Règim: el músic-compositor guanya un espai per al lluïment, amb la inclusió d'una melodia significativa que els balladors poden identificar -cançons populars, temes d'òpera o sarsuela, himnes- alhora que, just després, el líder de la plaça pren la responsabilitat de finalitzar correctament el ball amb l'aplicació del nou sistema de comptar i repartir. A la dècada de 1860, a més de gaudir d'una gran rellevància social, les sardanes van incorporar elements de reivindicació ideològica, gràcies a la força visual, corporal i sonora que exercien en espais públics a l'aire lliure. A l'Empordà, durant el Sexenni Revolucionari, van esdevenir un manifest actiu de les tesis del republicanisme federal, incorporant cançons revolucionàries i provocant més d'un aldarull al crit de "Visca la República!". A Barcelona, Josep Anselm Clavé va ser el primer en interessar-se pel cant coral, els castells i les sardanes, tres expressions populars imaginades com un conjunt simbòlic de l'ideari republicà federal. Tanmateix, el catalanisme conservador, especialment a l'inici de la dècada de 1870, també va observar el potencial de les sardanes com a símbol, atribuint al ball i als instruments de plaça unes connotacions d'antiguitat que xocaven frontalment amb les sardanes bèl·liques de la Tercera Carlinada; o, encara més, amb les sardanes a ritme d'havanera del mateix Ventura, que podien vincular-se fàcilment amb l'inici, a Cuba, de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) -l'avantsala de la independència definitiva de la província d'ultramar. A final de segle XIX, per tant, el catalanisme conservador va haver d'absorbir i neutralitzar els emblemes dels republicans i transformar-los en símbols nacionals. No fer-ho hagués estat un error estratègic, el perill que en algun moment del Nou-cents el ball de les sardanes revifés l'esperit revolucionari. Per aquest motiu, el procés de construcció del mite de Pep Ventura va haver d'incloure, necessàriament, una depuració de títols, com La Sonanbula, Quiéreme niña hermosa o El diablo en el poder.


Matèries: Tesis doctorals ; Música popular ; Sardana ; Danses populars ; Músics ; Biografia ; Catalanisme cultural
Matèries: Ventura i Casas, Josep Maria (1817-1875) ; Ventura, Pep
Àmbit:Catalunya ; Figueres
Cronologia:1859 - 1874
Autors add.:Ayats i Abeyà, Jaume (Dir.) ; Cortès i Mir, Francesc (Dir.)
Accés: http://www.tdx.cat/handle/10803/283433
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 193
select
print
Text complet
Bookmark and Share
La Sardana ballada a Reus : han passat més de cent anys / Francesc Salas i Borrell ; [pròleg d'Ezequiel Gort]
Salas Borrell, Francesc


Reus : Edicions del Centre de Lectura, : Arola Editors, : Publicacions URV, 2016
322 p. : il. ; 21 cm (Assaig, 134) 
ISBN 9788494533501 (Centre de Lectura de Reus)
ISBN 9788484244332 (Publicacions URL)

L'afirmació de la sardana, que en pocs anys passa de ser una dansa poc coneguda -gairebé només a l'ambit de les comarques de l'Emporda i la Selva- a la consideració de dansa nacional, té un paper decisiu en la consolidació del catalanisme. Només així es pot entendre com el 1907 a Reus es definia la sardana com una "cosa propia", un "costum", tot i que poc abans es desconeixia i ni tan sols en aquell moment hi havia ningú a la ciutat que la sabés ballar. L'expansió de la sardana pel país, a partir de la decada del 1890, es vincula a les campanyes de Solidaritat Catalana i, pel que fa a Reus, sembla que el primer impuls arriba de la ma del Foment Republica Nacionalista, una entitat que el 1907 funda la primera agrupació sardanista de la ciutat. (Editorial).


Matèries: Sardana ; Catalanisme cultural ; Danses populars ; Tradicions populars ; Colles sardanistes ; Esbarts
Àmbit:Reus
Cronologia:[1900 - 2017]
Autors add.:Gort i Juanpere, Ezequiel (Pr.)
Autors add.:Centre de Lectura de Reus ; Universitat Rovira i Virgili
Accés: https://www.centrelectura.cat/revistadigital/wp-content/uploads/2017/06/edicions-134.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 193
select
print

Bookmark and Share
Noucentistes, la generació crucial / per Fèlix Villagrasa
Villagrasa i Hernàndez, Fèlix


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 694 (octubre 2017), p. 71-72 : il. (
Ressenya de:
- Casassas, Jordi. La Voluntat i la quimera : el Noucentisme català entre la Renaixença i el marxisme / Jordi Casassas. Barcelona : Pòrtic, 2017



Matèries: Ressenyes ; Noucentisme ; Renaixença ; Catalanisme cultural ; Pensament polític ; Nacionalisme ; Catalanisme ; Marxisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1714 - 1939
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; B. Miquel Carreras de Sabadell (antic fons CES)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 193
select
print

Bookmark and Share
Els Jocs Florals de Falset de 1902 / Josep Artigues
Artigues, Josep


En: La Portadora : Revista d'Estudis Socials i Humanístics del Priorat. Falset, núm. 1 (2016) , p. 9-26 (Articles
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix amb la reproducció del poema Guanyador de la Flor Natural.

En aquest article proposo una aproximació als Jocs Florals que es van celebrar a Falset l'any 1902, als seus protagonistes i les circumstàncies que els van motivar. També esbosso molt breument la tradició literària en què cal situar-los (...).



Matèries: Certàmens literaris ; Jocs Florals ; Catalanisme cultural ; Literatura
Àmbit:Falset
Cronologia:1902
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Municipal i Comarcal Salvador Estrem i Fa (Falset); B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 193
select
print

Bookmark and Share
Dinàmiques de catalanització / Xavier Ferré i Trill
Ferré i Trill, Xavier


En: 170931 Un Segle i mig de cultura a Reus i a Catalunya : la cultura que ha generat el Centre de Lectura. Reus : Edicions del Centre de Lectura : Arola Editors : Publicacions URV, 2017. p. 151- 158 : il



Matèries: Associacions culturals ; Llengua catalana ; Catalanisme cultural
Matèries:Centre de Lectura de Reus
Àmbit:Reus
Cronologia:1859 - 2017
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública Arús (Barcelona); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 193
select
print

Bookmark and Share
Matagalls : la muntanya i l'Aplec / Òscar Farrerons Vidal
Farrerons Vidal, Òscar


Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2017
112 p. : il. col. ; 23 cm
ISBN 9788492811861

El Matagalls és la muntanya més al nord del Montseny, situada entre els municipis del Brull i Viladrau a Osona, i el poble del Montseny al Vallès Oriental. El topònim Matagalls apareix esmentat el 1500. Hi ha variades versions etimològiques de l'origen del nom, relacionades amb els conceptes de grandiositat, turó alt, pedres triturades per la neu, matolls... Tot i això n'hi ha una més popular basada en la cacera del gall fer. La Creu de Matagalls és plantada al cim des de temps molt antics, documentada ja el 1614. El motiu original dels Aplecs és venerar la Creu de Matagalls, reposada el 1840 per sant Antoni Maria Claret després que les inclemències aterressin l'existent fins aleshores. Amb el pas del temps la creu de fusta fou substituïda per una de pedra i després per l'actual de ferro. Des de 1950 cada segon diumenge de juliol se celebra l'Aplec de Matagalls, acte catalanista i d'amor a la muntanya, recordatori del pare Claret i de la poesia de mossèn Cinto Verdaguer. (Editorial).



Matèries: Muntanyes ; Guies ; Medi geogràfic ; Tradicions populars ; Aplecs ; Catalanisme cultural ; Devoció als sants ; Poetes
Matèries:Aplec de Matagalls
Àmbit:Matagalls, el ; Montseny, massís del
Cronologia:[1950 - 2017]


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 193
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Estiueig, literatura, propaganda catòlica i humor. Els jocs florals de 1913 i de 1919 a Sant Hilari Sacalm (la Selva) / Narcís Figueras Capdevila
Figueras i Capdevila, Narcís


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 27 (2015) , p. 85-98 (Estudis

L'article tracta, com l'anterior, sobre l'expansió territorial dels jocs florals en la cultura catalana d'inicis del segle XX i se centra en els celebrats a la pobloació de Sant Hilari Sacalm (la Selva), posant èmfasi en la condició d'aquesta com a lloc d'estiueig. Hom documenta per mitjà de la premsa històrica els jocs que s'hi celebren el 1913, els contextualitza en el moment sociopolític i religiòs (tensió entre els catòlocs i el govern espanyol, commemoració constantiniana promoguda pel Papa) i en fa aflorar, a través de la identificació dels promotors, la seva orientació catòlica conservadora (participació del Comitè de Defensa Social de Barcelona). Igualment documenta uns segons jocs celebrats el 1919 per la colònia d'estiuejants, que cal situar en la tradició de jocs de carècter humorístic.


Matèries: Literatura ; Jocs florals ; Catolicisme ; Conservadorisme ; Catalanisme cultural ; Estiueig ; Crònica ; Fonts documentals ; Premsa
Àmbit:Sant Hilari Sacalm
Cronologia:1913; 1919
Accés: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/304353
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 193
select
print
Text complet
Bookmark and Share
L'Escolapi Joan Roig Riasol, mestre (Balaguer, 1881 - Mataró, 1950) / Joan Florensa
Florensa i Parés, Joan


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 113 (octubre 2015), p. 18-28 (Estudis

L'escolapi Joan Roig, balaguerí de naixement, va estar a l'escola Pia de Mataró en tres periodes, el darrer dels quals tingué una durada d'onze anys, de 1939 a l'any que va morir, 1950. El pare Joan Florensa, director de l'Arxiu provincial de l'Escola Pia de Catalunya, traça la biografia del pare Roig, incidint en el caràcter innovador de la seva activitat com a pedagog, com a mestre, com a músic i com a defensor de la catalanitat. A Mataró, als anys 40 del segle passat, el pare Roig, es vinculà als grups de resistència cultural, en especial al Gremi de Les Belles Arts que tenia lloc a ca l'Arenas. Aquest treball inclou en l'annex una llista dels aricles que va deixar escrits i el catàleg de les seves creacions musicals.


Matèries: Biografia ; Clergues ; Pedagogs ; Músics ; Mestres ; Bibliografies ; Ordes religiosos ; Catalanisme cultural
Matèries: Roig i Riasol, Joan (1881-1950)
Matèries:Escolapis
Àmbit:Balaguer ; Mataró
Cronologia:1881 - 1950
Accés: http://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/303661
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 10
go to page                        

Database  FONS : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3