El Domini femení a Garcia i els seus termes: els segles XIII i XIV / Loreto Meix
Meix i Boira, Loreto


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 46 (abril 2025)
Exemplar dedicat a: La tradicional festa dels quintos a Móra d'Ebre.

Saurina d'Entença, una dona excepcional / Loreto Meix
Meix i Boira, Loreto


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 45 (abril 2024), p. 21-33
Exemplar dedicat a: El castell de Móra i els Entença.

Descobrir el segle XVI vallenc / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 89 (maig 2026), p. 75-76 (Notes i ressenyes) 
Ressenya de:
. Valls a principis del segle XVI: estudi socioeconòmic de la vila i el seu terme a la llum de les estimes de 1515 / Jordi Morelló i Batet . Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2025

Valls en començar l'edat moderna / Francesc Olivé i Ollé
Olivé i Ollé, Francesc


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 88 (novembre 2025), p. 105-106 (Notes i ressenyes) 
Ressenya de:
. Valls a principis del segle XVI: estudi socioeconòmic de la vila i el seu terme a la llum de les estimes de 1515 / Jordi Morelló i Batet . Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2025

The Hungry City: A Year in the Life of Medieval Barcelona / [ressenya de] Pere Benito i Monclús
Benito i Monclús, Pere


En: Studia historica. Historia medieval. Salamanca. Vol. 44, núm. 1 (2026) , p. 289-292 (Reseñas) 
Ressenya de:
. The Hungry City: A Year in the Life of Medieval Barcelona / Marie Kelleher. Ithaca : Cornell University Press, 2025

El Call de Tàrrega / Anna Colet Marcè, Oriol Saula Briansó
Colet Marcè, Anna


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 201 (abril 2026), p. 6-9 : il. (Jueries) 
Notes.

La Creació de jueries al Regne de València durant el segle XIII / Alexandre Mateu
Mateu, Alexandre


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 201 (abril 2026), p. 10-13 : il. (Jueries) 
Notes.

El Call de la ciutat d'Inca (Mallorca) / Guillem Alexandre Reus i Planells
Reus i Planells, Guillem Alexandre


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 201 (abril 2026), p. 14-17 : il. (Jueries) 
Notes. Referències bibliogràfiques.

La Vida del botxí : un ofici menyspreable / text d'Adrià Illesca Soriano ; amb l'assessorament de Flocel Sabaté
Illesca Soriano, Adrià


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 279 (juny 2025), p. 58-62 : il. (Edat mitjana) 

Els Cavallers de Sant Jordi / text de Cornel-Peter Rodenbusch
Rodenbusch, Cornel-Peter


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 277 (abril 2025), p. 34-43 : il. (Edat moderna) 

L'Església catòlica i l'esclavitud. Esclavs als monestirs femenins de Barcelona a la baixa edat mitjana (1326-1495) / Emi Turull Pibernat
Turull Pibernat, Emi


En: Butlletí de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Barcelona, núm. 22 (novembre 2024), p. 16-18 : il. (Articles) 

La Casa urbana a Girona durant el segle XIII a través de la documentació escrita : arquitectura i arqueologia d'una gran casa forta / Josep Maria Nolla i Brufau
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Rodis, núm. 8 (2025) , p. 61-73 : il. (Varia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

A partir de la documentació escrita s'apleguen i analitzen les diverses referències, més aviat escasses, sobre els edificis on habitaven els gironins de l'època. Alguns exemples més ben coneguts permeten fer-nos idees més precises.

La Formació d'una primera política hospitalària municipal. Barcelona i l'evolució de l'hospital d'en Pere Desvilar a finals de l'Edat Mitjana / Pol Bridgewater Mateu, Jaume Marcé Sánchez
Bridgewater Mateu, Pol


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 55, núm. 2 (2025) , 207 p. (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article descriu el desplegament de la primera política hospitalària municipal a Barcelona durant la baixa edat mitjana. A tal fi, es posarà en relació l'agència del govern amb les transformacions que va experimentar l'hospital fundat l'any 1308 per Pere Desvilar. L'hospital va passar a ser completament tutelat pel Consell i va esdevenir el principal dispositiu assistencial del govern. Es farà un èmfasi especial en les intervencions que el municipi va emprendre durant la dècada dels anys setanta del segle XIV, quan va acordar desdoblar la institució en dos centres separats, un dedicat al repartiment de porcions i l'altre a l'acollida de pobres malalts. La coexistència de dues institucions associades al govern de la ciutat perduraria fins a l'any 1401, amb la creació de l'hospital de la Santa Creu. Mentre que l'hospital per a pobres malalts s'integraria en el nou hospital general, l'hospital-almoina instituït per en Pere Desvilar perviuria fins al segle XIX.

The Second Half of the Fourteenth Century, a Golden Age for the Peasantry? Peasant Consumption in Central and North-Eastern Catalonia (1348-1410) / Aina Palarea Marimón
Palarea Marimón, Aina


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 55, núm. 2 (2025) , 26 p. (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en anglès i castellà.

El present article analitza els canvis en les pautes de consum dels propietaris d'explotacions agrícoles (masos) situats en els bisbats de Girona i Vic entre els anys 1348 i 1410. A través de l'anàlisi de 95 inventaris rurals, s'argumenta que el major accés a la terra i la reducció de rendes després de la Pesta Negra va incrementar significativament el poder adquisitiu de molts pagesos catalans. Aquesta nova prosperitat els va permetre millorar els mitjans de producció, diversificar el seu consum i millorar les seves condicions de vida, particularment pel que fa al confort i a la privacitat. No obstant això, la majoria dels canvis en les pautes de consum van estar impulsats pel desig d'exhibir el seu nou estatus social, ja fora mitjançant l'adquisició d'articles costosos que manifestaven ostentosament la seva riquesa, o de béns més assequibles i utilitaris que transmetien un major refinament i bon gust. Així doncs, el present article ofereix una primera anàlisi integral de les pautes de consum en el món rural català durant la segona meitat del segle XIV, revelant un notable augment en la demanda de béns de consum en les dècades immediatament posteriors a la Pesta Negra.

Elisenda de Montcada e Clemente VI : corrispondenza femminile e monasteri di clarisse in rete tra Barcellona e Napoli / Isabella Aurora
Macías Prieto, Guadaira


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 55, núm. 2 (2025) , 17 p. (Estudios Misceláneos) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en italià i anglès.

La Contabilidad privada del mercader barcelonés Joan de Torralba : el Llibre de comtans (1430-1460) y el cuadernillo de deudas entre Joan de Torralba y Pere de Sitges (1432-1448) / [ressenya de] Mariela Fargas Peñarrocha
Macías Prieto, Guadaira


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 55, núm. 2 (2025) , 1 p. (Reseñas) 
Ressenya de:
. La contabilidad privada del mercader barcelonés Joan de Torralba. El "Llibre de comtans" (1430-1460) y el cuadernillo de deudas con Pere de Sitges (1432-1448) / María Viu Fandos. Barcelona : UB, 2021

Consells per al bon govern de la cosa pública a finals de l'edat mitjana : miralls de prínceps i de comunitats / Eduard Juncosa Bonet
Juncosa Bonet, Eduard


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 87 (2025) , p. 15-33 (Manuals de poder) 
Notes a peu de pàgina.

Els miralls de prínceps i de comunitats poden ser vistos com a precedents del que foren els manuals de poder o de govern d'època moderna. Tot i el seu enorme interès, pel que fa a la Corona catalanoaragonesa, no han rebut una atenció específica per part dels estudiosos de les disciplines que s'hi vinculen. Al marge de tot un seguit de consideracions generals, aquest article posa el focus en dos dels miralls de prínceps de la segona meitat del segle xiv més interessants que conservem: el Tractatus de vita et moribus et regimine principum, de l'infant Pere d'Aragó-Anjou, i el Dotzè del Crestià, de Francesc Eiximenis.

Conflictes jurisdiccionals entre la monarquia i la Diputació del General de Catalunya recollits a un còdex de la reina Maria de Castella (s. XV) / Pere Ripoll Sastre
Ripoll Sastre, Pere


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 87 (2025) , p. 35-66 (Manuals de poder) 
Notes a peu de pàgina.

El text que es presenta analitza un dels manuscrits que apareixen durant el segle xv per tractar la dimensió jurídica i la gènesi institucional de la Diputació del General de Catalunya. Es tracta d'un document que es crea a instància de la monarquia i que dedica una part destacada, que és la que centra l'anàlisi d'aquest estudi, a la casuística sorgida dels xocs entre jurisdiccions que es produïren entre el General i l'Administració reial, i que ens mostra com la monarquia va haver de recordar constantment als seus oficials que no només no podien envair les competències de la Generalitat, sinó que també en determinades qüestions restaven sotmesos als dictàmens d'aquesta.

Un Capbreu del terme jurisdiccional de Seva i el Brull de 1376-1377 / Abel Rubió i Serrat
Rubió i Serrat, Abel


En: Ausa. Vic. vol. XXXI, núm. 193-194 (2024) , p. 289-324 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental.

En aquest article presentem l'estudi d'un capbreu que la família Brull, castlans menors del terme jurisdiccional de Seva i el Brull, va ordenar l'any 1376. Actualment es conserva a Saragossa, al fons dels ducs d'Híjar. Permet fer-se una bona idea de quines eren les rendes obtingudes per una de les famílies que tenia drets en un terme que depenia jurisdiccionalment de la mitra de Vic. El detall dels masos, terres i drets que es capbreven permet visualitzar la densitat poblacional del segle xiv i com estaven establerts vincles entre senyors i vassalls.

L'Aqüeducte de Can Domènec (el Rifer) / Esteve Rodoreda i Fiol
Rodoreda i Fiol, Esteve


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 275-290 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

L'aqüeducte de Can Domènec és una obra popular del segle XIV situat sobre un torrent que aboca a la riera de Ciuret, prop de Can Domènec. Durant l'Edat Mitjana, malgrat la impossibilitat de la fisiografia del territori, Sant Celoni va poder aprofitar l'aigua per regar, a diferència de les riberes dretanes del Pertegàs i la Tordera a Sant Celoni, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera. I seguint aquest fil, he elaborat el treball de recerca L'Aqüeducte de Can Domènec, en el qual es defensa les raons fonamentades per esdevenir llegat històric d'un element vital com és l'aigua i, pel seu ús, es va establir un model d'ecosistema, el regadiu, que va tenir a palauencs i celonins en peu de lluita. D'aquesta manera, l'aigua té una història i un futur per reflexionar i l'aqüeducte de Can Domènec és l'ocasió per fer-ho en aquest present.