El Señorío jurisdicional : enfrentamientos y confluencias entre monarquías y aristocracias (Cataluña-Castilla, siglos XII-XV) / Alejandro Martínez Giralt, Víctor Muñoz Gómez
Martínez Giralt, Alejandro


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 36 (2023) , p. 789-830 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

El present treball té per objecte l'estudi comparat del desenvolupament i expansió del senyoriu jurisdiccional en la Península Ibèrica entre els segles XII i XV. Per a això s'analitza aquest procés a Catalunya, dins de la Corona d'Aragó, i a Castella. En ell, interessa posar en relleu les pugnes i confluències entre poders monàrquics i aristocràcies laiques en relació a l'extensió i exercici dels drets senyorials vinculats a la jurisdicció (justícia i exacció, primordialment) en tots dos territoris. Malgrat les diferències entre les dinàmiques operades a Catalunya i a Castella, resulta notable comprovar unes certes tendències confluents. Així, la generalització del senyoriu jurisdiccional en tots dos territoris va contribuir a fràgils equilibris de poder entre la reafirmació de l'autoritat règia i l'enfortiment del poder territorial de l'aristocràcia senyorial.

L'Exili que ens uneix : el diàleg entre Anselmo Carretero i Pere Bosch i Gimpera / Txema Castiella
Castiella i Viu, Txema


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 499 (març 2023), p. 8-11 : il. (Bitllets) 

La Culminación del proceso de castellanización de los Requesens : una incorporación buscada a la nobleza castellana / Víctor Jurado Riba
Jurado Riba, Víctor


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 42 (2022) , p. 333-360
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La castellanització de l'alta noblesa catalana és un procés conegut que va afectar els grans llinatges del Principat. Gràcies a la capacitat d'atracció de les grans famílies castellanes sobre la noblesa de la resta de regnes de la monarquia hispànica, es va produir una progressiva assimilació. Aquest procés no va ser aliè a la família dels Requesens, un dels principals casals catalans durant el segle XV que, durant el XVI, va viure una progressiva castellanització. En aquest text s'aborda la fase final d'aquest procés, protagonitzada per Luis de Requesens i Zúñiga (1528-1576), el gran personatge de la família durant el segle XVI, i es mostra la realitat del seu allunyament mental de Catalunya, les opinions dels seus contemporanis catalans i la seva voluntat d'emparentar-se amb l'alta noblesa castellana.

"Nos ací ab plens poders" : Leonor de Sicilia como lugarteniente del rey Pedro el Ceremonioso durante la guerra contra Castilla (1363-1365) / Lledo Ruiz Domingo
Ruiz Domingo, Lledo


En: RUHM : Revista Universitaria de Historia Militar On-line. Cadiz. Vol. 11, núm. 23 (2022) , p. 137-159 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Ignasi de Loiola : guerrer abans que sant / text de Genís Frontera
Frontera i Vila, Genís


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 245 (agost 2022), p. 46-50 : il.

Violante de Aragón : con los pies en la tierra / María Jesús Fuente Pérez
Fuente Pérez, María Jesús


En: La Aventura de la historia. Madrid, núm. 277 (Noviembre 2021), p. 24-26 : il.

Cataluña and Castilla, Noucentisme and avant-garde : towards a reading of Salvador Dalí's Autorretrato cubista (1923) / Andrew A. Anderson
Anderson, Andrew A.


En: Journal of Iberian and Latin American Studies. Cardiff (UK). Vol. 25, núm. 1 (2019) , p. 159-180

La Reina Violante de Aragón, Jofré de Loaysa y la Crónica de Alfonso X. Un gran fragmento cronístico del siglo XIII reutilizado en el XIV / Francisco J. Hernández
Hernández, Francisco J.


En: Journal of Medieval Iberian Studies. Vol. 7, núm. 1 (2015) , p. 87-111

Els Decrets de Nova Planta : lleis de Castella o experiment absolutista? / per Agustí Alcoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 21-32

El Municipio borbónico castellano : entre la tradición y el reformismo^dFélix Javier Martínez Llorente / Félix Javier Martínez Llorente
Martínez Llorente, Félix Javier


En: 189871 Actes de les Jornades Internacionals d'Estudi : el municipi al segle XVIII, el cas d'Arnes (Terra Alta) : 9, 10 i 11 de maig de 2014. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2018. p. 193-212
 (Comunicacions) 

Escultura castellana del Renacimiento y Barroco en el Museu Nacional d'Art de Catalunya / Joan Yeguas Gassó
Yeguas i Gassó, Joan


En: Archivo Español de Arte. Madrid. vol. 83, núm. 329 (2010) , p. 86-98 : il. (Varia) 
Resums en castellà i anglès.

Jaume Ferrer de Blanes, els comtes de Mòdica i la descoberta del Nou Món (continuació) / per Rafael Torrent i Orri
Torrent i Orri, Rafael


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 24 (1978) , p. 57-130
Premi Pròsper de Bofarull, any 1969. Adjudicat per l'Institut d'Estudis Catalans. Ponència dictaminadora: Jordi Rubió, A. Duran i Sanpere, R. d'Abadal i de Vinyals. Notes a peu de pàgina.

Jaume Ferrer de Blanes, els comtes de Mòdica i la descoberta del Nou Món / per Rafael Torrent i Orri
Torrent i Orri, Rafael


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 23 (1976-1977) , p. 53-138
Premi Pròsper de Bofarull, any 1969. Adjudicat per l'Institut d'Estudis Catalans. Ponència dictaminadora: Jordi Rubió, A. Duran i Sanpere, R. d'Abadal i de Vinyals. Notes a peu de pàgina.

El Compromiso de Caspe como símbolo de unidad en la historiografía del primer franquismo / Alfonso Manjón Esteban
Manjón Esteban, Alfonso


En: Alcores : revista de historia contemporánea. Valderas (León), núm. 16 (2013) , p. 133-151
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

A l'any 1412 va tenir lloc el Compromís de Casp, pel qual la dinastia castellana dels Trastàmara va pujar al tron de la Corona d'Aragó. Casp ha estat jutjat com un dels esdeveniments més singulars de tota l'Edat mitjana, si bé la valoració i interpretació que s'ha fet del mateix no ha seguit sempre una mateixa direcció. En aquest article tractarem d'observar la forma en què les obres generals d'Espanya i Catalunya de les dues primeres dècades del franquisme es refereixen a aquest succés històric, i si en elles predomina una visió majoritàriament castellanista.

Compitiendo en españolidad : el nacionalismo español de la intelectualidad catalana del Ochocientos = Competing in Spanishness : the Spanish nationalism of the nineteenth-century / Borja Vilallonga
Vilallonga, Borja


En: Alcores : revista de historia contemporánea. Valderas (León), núm. 12 (2011) , p. 75-95
Exemplar dedicat a: Castilla en el imaginario histórico. Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Durant els decennis centrals del Vuit-cents va existir a Espanya una intensa pugna pel lideratge intel·lectual del nacionalisme espanyol contemporani. Van existir dos projectes nacionals espanyols que van tenir un profund impacte en la construcció de la nació i el seu nacionalisme: el projecte castellà i el projecte català. Tots dos projectes van articular una representació de la nació espanyola en la història per al seu ús en el present. La seva lluita pel lideratge intel·lectual i polític d'Espanya recrea l'ésser d'Espanya en la història mitjançant la demostració d'una millor i superior espanyolitat que validés i justifiqués la seva victòria enfront de l'altre.

El Estado en Cataluña y en Castilla / Aquilino Iglesia Ferreiros
Iglesia Ferreiros, Aquilino


En: Ius Fugit. Revista Interdisciplinar de Estudios Histórico-Jurídicos. Zaragoza, núm. 3-4 (1994-1995) , p. 101-120
Notes a peu de pàgina.

La Opinión castellana sobre Cataluña en el siglo XVI / Bernat Hernández
Hernández Hernández, Bernat


En: Historia Social. Valencia, núm. 29 (1997) , p. 3-20 (Estudios) 

Mitjançant la correspondència privada de mercaders i clergues castellans de pas pel Principat a finals del segle XVI, s'elabora una perspectiva inèdita sobre la societat catalana del moment. S'observa una imatge col·lectiva crítica sobre el català -molt anterior a les polèmiques de la publicística del segle XVII- a través del problema de la inseguretat, el bandolerisme i el presumpte desgovern polític i fiscal. L'opinió pública i els testimoniatges privats s'interrelacionen i estableixen els termes ideològics del també important conflicte institucional. L'apreciació personal de la conjuntura de l'època fa possible, així mateix, establir unes valoracions qualitatives i espontànies des de l'òptica castellana de totes aquestes problemàtiques.

Relaciones comerciales de la Corona de Aragón con la Andalucía Atlántica durante el siglo XIV y primera mitad del XV / Máximo Diago Hernando
Diago Hernando, Máximo


En: Historia. Instituciones. Documentos. Sevilla, núm. 27 (2000) , p. 19-54
Notes a peu de pàgina.

A la conquista de Aragón. La guerra de los Dos Pedros (1356-1366) / Mario Lafuente Gómez
Lafuente Gómez, Mario


En: Desperta Ferro : Antigua y medieval. Madrid, núm. 44 (2017) , p. 16-21 : il.
Número dedicat a "Pedro I el Cruel".

Durant el regnat de "Pedro I el Cruel" s'entremesclen dos grans conflictes. D'una banda, la guerra amb Aragó i el seu rei Pere el Cerimoniós, coneguda com a Guerra dels dos Peres. Per un altre, la contesa que va mantenir amb el seu mig germà Enrique de Trastámara pel tron de Castella. Quan el rei d'Aragó va recolzar al candidat Trastámara en la lluita pel tron castellà, tots dos conflictes es van sumar en un.

Les Relacions Catalunya-Castella : una carta de Pierre Vilar de 1939 a un amic castellà / Rosa Congost
Congost i Colomer, Rosa


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 423 (maig 2016), p. 46-51 : il. (Avançament editorial) 

Durant el període de la guerra civil espanyola, el jove Pierre Vilar ja havia perfilat amb força claredat el projecte de tesi doctoral que acabaria sent, un quart de segle després, la seva obra principal, Catalunya dins l'Espanya moderna. La llarga carta escrita l'1 de juny de 1939 a un amic castellà, molt probablement l'historiador i polític Claudio Sánchez Albornoz, permet comprovar-ho i ajuda a situar en aquestes dates la fi del cicle formatiu de Vilar. El text que reproduïm a continuació forma part del llibre de l'autora titulat Les lliçons d'història. El jove Pierre Vilar (1924-1939), de publicació imminent a L'Avenç.