El Valle de Arán y la expansión ultrapirenaica de la Corona de Aragón / por el Dr. D.Juan Regla
Reglà i Campistol, Joan


En: Ilerda. Lérida. Año VI, núm. X-XI, fasc. único (enero-diciembre 1948), p. 31-48 (Historia) 
Notes a peu de pàgina.

Pirineu de Lleida emociona / Marta Alós
Alós, Marta


El Papiol : Editorial Efadós, 2023
184 p. : pral. il. ; 22 cm (Catalunya Emociona) 
ISBN 9788419736086

Aquest llibre us convida a gaudir de l'espectacularitat d'un territori que, per ell mateix, ja és tot un món. Hi trobareu valls on la vista es perd entre colors amorosits pel batec del corrent dels rius, cingleres infinites que desapareixen en el fons dels llacs, prats de dall, parets on la molsa s'enfila perquè l'aigua les regui i espais que l'hivern vesteix d'un mantell blanc per a gaudi dels esquiadors que els visiten. El Pirineu és patrimoni, cultura, tradicions, rutes, gastronomia, esports i natura. Aquesta és la magnificència d'una zona de Catalunya que, a voltes, s'endevina desconeguda. Descobreix-la. (Editorial).

Mor un os a la Vall d'Aran : crònica del cas Cachou / David Marín Rubio
Marín Rubio, David


Barcelona : Angle Editorial, 2023
125 p. ; 22 cm (El Fil d'Ariadna, 133) 
ISBN 9788419017703

El 9 d'abril de 2020, el cos de l'os Cachou va aparèixer sense vida en una muntanya de la Vall d'Aran. En un primer moment es va atribuir la mort a un accident, però una trucada al cos d'agents forestals ho va canviar tot: Cachou podria haver estat enverinat. La investigació judicial que es va obrir a continuació és la primera que es desplega per la mort d'un animal protegit, i ha posat el focus en la controvertida reintroducció de l'os bru al Pirineu i en una trama organitzada que hauria col·laborat en l'eliminació d'un animal incòmode. El periodista David Marín s'ha submergit en la documentació existent, ha entrevistat les diverses persones implicades i, finalment, ha recreat en una crònica apassionant tots els fets que van conduir a la mort per enverinament del malaguanyat Cachou -un cas que està ja en la fase final de la instrucció judicial. (Editorial).

Més enllà dels nombres. La complexitat dels processos migratoris contemporanis a l'Alt Pirineu / Oriol Beltran
Beltran Costa, Oriol


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 125-139 : il.
Referències bibliogràfiques. Resum en català i anglès.

Les xifres del despoblament que mostren les comarques pirinenques des de mitjans del segle XIX i l'abandonament de molts nuclis de població s'han interpretat habitualment com les evidències de l'èxode massiu de la població rural de muntanya als principals centres urbans del país, arran sobretot de la seva industrialització. Una anàlisi contextual i crítica dels registres de població ofereix, no obstant, una perspectiva en què els moviments demogràfics no tenen un caràcter mecànic ni els seus efectes s'estenen tampoc de manera uniforme per tot el territori. A partir de l'examen de tres casos d'estudi relatius a la Val d'Aran i el Pallars Sobirà, es proposa una aproximació més elaborada sobre les causes dels processos migratoris contemporanis en aquestes comarques, les formes que adopten i els seus resultats.

Consideracions sobre l'evolució del despoblament a la Val d'Aran : el cas del terçó de Quate Lòcs / Joan-Ramon González Pérez, María José Atienza Averós
González i Pérez, Joan Ramon


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 213-227 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

L'equilibri territorial de la Val d'Aran ha estat condicionat pel canvi socioeconòmic que experimentà a partir de l'arribada de l'esquí amb l'emblemàtica estació de Baqueira-Beret. També l'obertura del túnel de Vielha va ser un factor decisiu en la vida aranesa, i, per tant, el Baish Aran ha perdut el paper de contrapoder de la capital en favor del Naut Aran, i ha esdevingut, no obstant, una reserva de la identitat del país. L'estudi de l'evolució demogràfic permet copsar com el nord de la Val d'Aran encara manté un pes específic important, tot i el creixement notable de la part alta en les darreres dècades. Comprovem l'eclosió de la població amb el fenomen miner a mitjans del segle XIX, la progressiva davallada fins als estralls de la Guerra Civil i la remuntada fins gairebé igualar aquell pic del nou-cents. Les dues poblacions més importants del terçó de Quate Lòcs són Les i Bossòst, molt properes entre sí i a la vegada amb serveis complementaris; però l'estudi de l'evolució demogràfica permet comprovar com gairebé sempre la darrera ha estat la més habitada. Canejan i la vall de Toran tenen la peculiaritat de comptar amb el nombre més destacat de petits nuclis habitats de l'Aran, dels quals destaca Bòrdius, que ha esdevingut una icona dels despoblats de muntanya.

De muntanyes maleïdes a muntanyes de postal : canvis en el paisatge pirinenc i en la seva percepció / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 329-342 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El procés de despoblament viscut a l'Alta Ribagorça, els Pallars i la Val d'Aran des de finals del segle XIX està intricadament relacionat amb un canvi en el paisatge d'aquestes comarques. Una de les transformacions més tangibles ha estat causada per l'aprofitament hidroelèctric, sobretot les preses, que van comportar importants impactes ambientals i conflictes socioecològics, com ara l'alteració de la conca hidrogràfica, l'abandonament forçat de pobles sencers i la pèrdua de les terres més fèrtils dels fons de les valls. Per altra banda, la nova activitat econòmica va fer inviable que aquests pobles poguessin continuar amb les formes de subsistència basades en una economia rural tradicional, i la falta d'oportunitats va facilitar que la seva població optés per marxar. Aquest èxode rural va comportar un important abandonament de terres de conreu i de pastura i una disminució en l'explotació forestal, de manera que al llarg del segle XX la superfície forestal va créixer fins arribar a xifres mai vistes en el darrer mil·lenni. També s'ha donat un canvi més subtil, en relació amb la percepció del paisatge. Els Pirineus han passat de ser unes muntanyes maleïdes a ser un reclam turístic complet que ofereix natura (senderisme i animals silvestres sovint en espais naturals protegits), patrimoni (romànic i construccions típiques) i cultura (gastronomia i falles). En una situació en què la proporció de població local és molt inferior al nombre de visitants, la percepció sobre l'entorn està canviant. Avui, la percepció purament estètica i contemplativa, pròpia del turisme, està tenint més força que la visió autòctona, molt més complexa i associada al món i les experiències quotidianes. Quan aquestes dues concepcions del paisatge i la vida rural entren en conflicte, sovint la resolució de dita disputa passa perquè la població local canviï certs usos i pràctiques, de manera que el territori acaba assemblant-se cada cop més a la imatge de "postal" que el turisme espera trobar.

Compensar el despoblament a l'Alt Pirineu i Aran / Sol Gasch Duran, Amadeu Gallart Sort
Gasch Duran, Sol


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 371-386
Bibliografia i notes. Resum en català i anglès.

La crisi econòmica patida durant aquesta segona dècada del segle XXI ha afectat greument la zona del Pirineu que coneixem com a Alt Pirineu i Aran, i que comprèn les comarques de la Cerdanya, l'Alt Urgell, els Pallars Jussà i Sobirà, l'Alta Ribagorça i el territori d'Aran. Cal fer una proposta de futur per compensar la situació actual de progressiu despoblament, en funció de les experiències que esmentem tot seguit. Els Grups de l'Alt Pirineu, a mitjans dels anys setanta del segle passat, es varen manifestar a favor d'una activitat econòmica equilibrada per a l'Alt Pirineu. El gran inspirador dels GAP va ser l'equip de geògrafs de Pau Vila, que varen proposar, en època republicana, una nova concepció de l'ús del territori a Catalunya. La feina dels Consells Comarcals de l'Alt Pirineu, que han suavitzat els dèficits administratius dels petits ajuntaments. Els estudis del MAB 6 ALT PIRINEU dels anys 1987-1988. Defensaven la necessària potenciació de les capitals de comarca i les capçaleres de les valls. El Pla Territorial Parcial de l'Alt Pirineu i Aran, aprovat el 25 de juliol de 2006, va reivindicar dotar el Pirineu de més capacitat d'autogovern i de gestió conjunta. La Comisión de Entidades Locales del Senat ha analitzat el despoblament de les zones rurals i de les zones de muntanya. Així, a la "Ponencia de estudio para la adopción de medidas en relación con la despoblación en España" (Senat: Boletín Oficial de las Cortes Generales, núm. 505 (17 d'abril de 2015)) hi trobem un ventall d'accions fiscals, laborals i administratives per lluitar contra el despoblament rural i, per extensió, de les zones de muntanya. Els escassos suports públics rebuts per la iniciativa privada en les activitats, agràries, artesanals, industrials o turístiques, comercials o professionals. Cal impregnar l'Administració de cultura territorial i aconseguir l'aprofitament òptim dels diners públics.

Les Comunitats pirinences davant els seus recursos / Xavi Farré i Sahún
Farré i Sahún, Xavier


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 4 (2022) , p. 11-17 (Dossier: Enher, 75 anys. Noves perspectives) 

Valle de Arán : IV y último / José piñas Mercadé
Piñas Mercadé, Josep


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXIII, Núm. 90 (octubre 1952), p. 8-10 (Cataluña vista por un curioso) 

Valle de Arán : III / José piñas Mercadé
Piñas Mercadé, Josep


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXIII, Núm. 89 (septiembre 1952), p. 8-9 (Cataluña vista por un curioso) 

Valle de Arán : II / José piñas Mercadé
Piñas Mercadé, Josep


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXIII, Núm. 88 (agosto 1952), p. 10-13 (Cataluña vista por un curioso) 

Valle de Arán / José piñas Mercadé
Piñas Mercadé, Josep


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXIII, Núm. 87 (julio 1952), p. 10 (Cataluña vista por un curioso) 

Abans miràvem la lluna per tot. Meteorologia popular en l'àmbit del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici durant els segles XIX i XX



Tremp : Garsineu : Ecomuseu de les Valls d'Àneu : Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, 2023
46 p. ; 17 cm
ISBN 9788418806254

Catàleg de l'exposició del mateix títol que analitza la meteorologia popular des de diferents mirades. Profusament il·lustrat. (Editorial).

La Vall d'Aran, Andorra i els Comtats : el paper comercial dels Nords de la Catalunya moderna / Patrici Pojada
Pojada, Patrici


Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica, 2021
24 p. ; 24 cm
Discurs de recepció de Patrici Pojada com a membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica, llegit el dia 5 de maig de 2022. Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788499656212

Conservación, divulgación e imagen pública de la naturaleza durante el Franquismo : el Parque Nacional de Aigüestortes y Estany de Sant Maurici / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 11, núm. 21 (2022) , p. 27-46 (Dossier) 
Número dedicat a: "La Historia ambiental, ¿de la periferia a la centralidad?". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Els temes ambientals van ser una preocupació menor per al règim franquista, amb una excepció, almenys a nivell retòric: la protecció de la naturalesa. Aquest article té com a objectiu analitzar la relació entre la conservació de la naturalesa i la seva imatge pública, tenint en compte el paper que va jugar la divulgació, en el cas del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (creat en 1955), i traient a la llum també les tensions existents entre aquestes qüestions i les circumstàncies socioeconòmiques de la població local del moment. Per a això, s'han analitzat fonts de diversa índole i dirigides tant a un públic general com a un públic específic: legislació, obres que parlen del parc nacional, relats de viatges a aquesta zona del Pirineu català, textos sobre conservació de la naturalesa i sobre parcs nacionals, premsa, publicacions periòdiques de col·lectius, enregistraments del NO-DO i documents d'arxiu del Centre de Documentació del parc. A partir de les fonts examinades, s'identifiquen diferents discursos i visions sobre la naturalesa i la seva conservació en diferents actors socials.

Patrici Pojada / Antoni Simon
Simon i Tarrés, Antoni


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 12 (2019) , p. 202-203 (Semblances dels nous membres de la Secció Històrico-Arqueològica) 

Patrici Pojada / Antoni Simon
Simon i Tarrés, Antoni


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 12 (2019) , p. 100-101 (Biographical sketches of new members of the History-Archaeology Section) 

Recors d'un temps convuls / Guillem Lluch Torres, text
Lluch Torres, Guillem


En: Garona-Nogueres. Cassà de la Selva, núm. 2 (tardor-hivern 2021), p. 28-29 : il. (Dossier. La Guerra civil i l'exili) 

Garona avall cap a l'exili / Claudio Aventín-Boya, text
Aventín Boya, Claudio


En: Garona-Nogueres. Cassà de la Selva, núm. 2 (tardor-hivern 2021), p. 54-55 : il. (Dossier. La Guerra civil i l'exili) 

Aranesi ena Occitània grana / Claudio Aventín-Boya, téxte
Aventín Boya, Claudio


En: Garona-Nogueres. Cassà de la Selva, núm. 2 (tardor-hivern 2021), p. 64-65 : il. (Patrimoni. Història)