La Experiencia del trabajo a distancia durante el confinamiento en Cataluña : una aproximación desde la perspectiva de género = The experience of remote work during lockdown in Catalonia : a gender perspective / Sara Moreno Colom, Vicent Borràs Català, Irene Cruz Gómez, Sergio Porcel



En: Reis : Revista española de investigaciones sociológicas. [Madrid], núm. 183 (2023) , p. 77-100
Bibliografia. El PDF inclou la versió en anglès de l'article. Títol, resum i text en castellà i anglès.

L'objectiu d'aquest article és contribuir al debat sobre l'impacte de gènere del teletreball, prenent com a cas d'estudi el confinament domiciliari de la població catalana durant els primers mesos de la pandèmia de COVID-19. En concret, s'analitzen les experiències i valoracions sobre el treball a distància d'homes i dones a partir de l'Enquesta sobre Ús del Temps i Confinament realitzada pel Centre d'Estudis d'Opinió. Els resultats indiquen que l'experiència del treball a distància, lluny d'afavorir la corresponsabilitat en el treball domèstic i de cures, reforça la bretxa de gènere en el treball reproductiu.

El Trabajo de la mujer en la Lleida bajomedieval a través de la documentación de los "Llibres de Crims" / Jovita Guillermo Martín
Guillermo Martín, Jovita


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie III, Historia medieval. Madrid, núm. 36 (2023) , p. 655-680 (Artículos) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest estudi té com a objectiu principal aprofundir en el coneixement de les principals activitats laborals desenvolupades per les dones a la ciutat de Lleida al llarg de la Baixa Edat mitjana, a través de la documentació generada pel tribunal penal de Coltellades. Una anàlisi detinguda dels Llibres de Crims que es guarden en l'Arxiu Municipal de Lleida permet valorar la important contribució de la dona al conjunt de la societat lleidatana i al desenvolupament de la seva economia, ja sigui en activitats pageses o pròpiament urbanes, de manera autònoma o col·laborant de manera activa amb el grup familiar.

Els Oficis de la dona / Santi Alfonso
Alfonso Falcó, Santi


En: Riuada : revista d'informació cultural. Móra d'Ebre. 2a època, Núm. 27 (febrer 2006), p. 28-30

Dones sàvies. Herbolàries, llevadores, infermeres, metgesses... / [ressenya de] Joan Pujol i Ros
Pujol i Ros, Joan


En: Gimbernat : revista catalana d'història de la Medicina i de les Ciències de la Salut. Barcelona. Segona època. Vol. 80 (2023) , p. 205-206 (Ressenyes bibliogràfiques) 
Ressenya de:
. Dones sàvies. Herbolàries, llevadores, infermeres, metgesses / Elisenda Albertí. Barcelona : Albertí Editor, 2022

Fer la bugada al Baix Penedés / Gisela Alcón Vidal
Alcón Vidal, Gisela


Tarragona : Varia editio, 2022
150 p. : il. col. ; 24 cm
ISBN 9788412630404

L'autora fa un viatge pels municipis de la comarca, el Baix Penedès, per descobrir el patrimoni que representen els safaretjos públics. Dona veu a les dones de la comarca que recorden la seva feina al safareig creant un espai propi on es cantava, es parlava i es plorava. Molts safaretjos públics del Baix Penedès estan reconstruïts i senyalitzats; ens anima a visitar-los llegint el testimoni de les nostres protagonistes.

Dones del Bon Pastor : històries de vida i treball / Aritz García Gómez
García Gómez, Aritz


Barcelona : Cooperativa La Fàbrica, 2021
32 p. : il. col. ; 20 cm

Marxem a Suïssa. L'aventura laboral d'unes dones l'any 1961 / Montserrat Duran Albareda
Duran i Albareda, Montserrat


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 25 (2022) , p. 77-85 (Articles) 

L'any 1961, un grup de dones de la comarca, majoritàriament de Sant Joan Despí, van fer una aposta per fer quelcom diferent respecte de la seva vida professional, una mena d'aventura que canviaria i milloraria les seves vides. Marxaren cap a Suïssa (Au, al cantó suís de Sant Gallen) per provar-hi sort. Convèncer les famílies per deixar-les marxar no va ser fàcil, però la seva determinació i la seguretat que semblava oferir-los la proposta va esdevenir realitat. Vuit dones que varen marxar en dues tandes: el primer grup estava compost per Antònia Gil Melich, Àngela Pagès Vidal, Carme Roca Mestres i Montserrat Castellnou Barrera. El segon grup estava format per Montserrat Navarro Montoliu, Rosa Duran Ollé i Teresa Batalla Sans. Totes elles eren veïnes i conegudes de Sant Joan Despí. I també Antònia Martínez Gambín, veïna d'Esplugues de Llobregat.

Tratos del trabajo y formas de remuneración en la Cataluña vitícola (siglos XVIII y XIX) / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Historia Social. Valencia, núm. 105 (2023) , p. 23-43 (Estudios) 
Referències bibliogràfiques.

A partir del concepte de tracte del treball es pretén entendre la lògica de les relacions i condicions laborals que es van donar en el marc d'una estructura agrària concreta. S'estudia el cas de la Catalunya de les masies que convivien amb petites explotacions que s'havien generat a través del contracte de *rabassa *morta. Les característiques específiques d'aquesta estructura expliquen les característiques que tenia el treball directe. Els canvis en el segle XIX només es poden entendre si es comprèn la realitat anterior de la qual es partia.

Trencant barreres : dones pioneres a Catalunya al segle XX / [ressenya de:] María Jesús Pérez Espí
Pérez Espí, María Jesús


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 15 (2022) , p. 312-315 (Ressenyes i notes de lectura) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.
Ressenya de:
. Trencant barreres : dones pioneres a Catalunya al segle XX / Soledad Bengoechea Echaondo. Barcelona : Tot Història Associació Cultural, 2022
/ Jordi Amat. Barcelona : Tusquets, El Hijo del chófer

Dones sàvies. Herbolàries, llevadores, infermeres, metgesses... / Elisenda Albertí
Albertí i Casas, Elisenda


2a ed.
Barcelona : Albertí Editor, 2023
214 p. : il

Dones sàvies explica la història d'algunes dones que entre els segles XV i XX van desafiar les normes establertes per exercir la seva activitat, havent de superar les limitacions que la societat els imposava a causa del seu sexe. Veurem acusades de bruixaria, herbolàries, trementinaires, guaridores, remeieres, infermeres, llevadores, metgesses, doctores... dones sàvies que van dedicar la seva vida a ajudar els més febles i desvalguts. (Editorial).

La Fàbrica de Tabacs de Tarragona : un referent per a la indústria, l'economia del Tarragonès i les dones treballadores / Ramon Gabriel Robles, Sara Masalias Palou
Gabriel Robles, Ramon


Tarragona : Arola Editors, 2023
320 p. : il. ; 24 cm (Els llibres del Consell, 19) 
Premi Tarragonès Beca d'Investigació Lucius Licinius Sura 2020.
ISBN 9788412663730

Aquest llibre és un estudi cronològic i un relat històric de tot el cercle de vida de la Fàbrica de Tabacs de Tarragona, "La Tabacalera". En primer lloc, s'ha partit d'una anàlisi general de la història del tabac en l'àmbit global i de l'Estat espanyol, amb les fases respectives per les quals va passar fins que es va arribar al tabac, la implantació de les fàbriques i els interessos polítics, econòmics i fiscals relacionats amb l'estanc del tabac. Seguidament, la recerca s'ha centrat en la Fàbrica de Tabacs de Tarragona, se n'han avaluat els aspectes socials i la relació entre la fàbrica, la ciutat i la comarca, el procés de lluita per a la consecució de la concessió de la fàbrica, les obres de construcció, la problemàtica de la fàbrica durant la Guerra Civil, l'època de la postguerra i l'etapa àlgida i expansiva següent de la fàbrica entre les dècades dels cinquanta i vuitanta del segle xx. S'han analitzat detalladament els aspectes econòmics, socials i de lleure dels treballadors i treballadores de la fàbrica i els aspectes de desigualtats cap a les treballadores de la fàbrica durant el franquisme, i les respostes col.lectives. Posteriorment, s'ha investigat l'etapa més negativa de l'empresa a partir dels noranta, quan la van privatitzar, i hi va haver les diverses reestructuracions, els conflictes, les lluites col.lectives i el sindicalisme a la fàbrica i, finalment, la fase de tancament de la fàbrica. La Tabacalera, no només va ser un emblema industrial per a la ciutat i la comarca, també va ser l'espai de treball, d'oci i de lluita per a moltes persones de la ciutat i de la comarca. És un apropament a la història de la fàbrica. (Editorial).

Dones ebrenques / Albert Curto Homedes ; pròleg Francesca Aliern Pons
Curto i Homedes, Albert


El Papiol : Efados, 2023
184 p. : pral. il. ; 16 * 22 cm (Catalunya desapareguda. Comarques de les Terres de l'Ebre) 
ISBN 9788419239747

Les imatges fotogràfiques solen ser un reflex de la societat. En aquest sentit, la dificultat per obtenir imatges de dones, especialment en l'àmbit laboral, durant bona part del segle XX és un clar indicatiu del paper restringit al que estaven abocades. Aquesta visió parcial de la realitat que, evidentment, trasllueix flagrants discriminacions, ens mostra, si sabem llegir entre línies, el paper cabdal de la dona en el teixit social. Dones ebrenques vol ser, a més del testimoni històric, un petit homenatge a totes aquelles dones, la majoria anònimes, que van protagonitzar, encara que en segon terme, la transformació social, econòmica i cultural d'un territori. (Editorial).

Les Emigracions hivernals a Catalunya al segle XIX. Un aspecte del mercat de treball en el món rural / tper Llorenç Ferrer i Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: 126909 Els Processos migratoris a les terres de parla catalana: de l'època medieval a l'actualitat. Actes del VII Congrés de la CCEPC. València 16, 17 i 18 d'octubre de 2008. Barcelona ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Federació d'Instituts Comarcals del País Valencià : Universitat de València : Acció Cultural del País Valencià : Cossetània, 2009. p. 623-646 : map

Bibliografia. Apèndix.

Espais públics i noms de dona al Segrià / Judith Mellado Ganau
Mellado Ganau, Judith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 150-156 : il. (Toponímia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Analitzem el nomenclàtor dels pobles del Segrià per posar de manifest com el nomenclàtor invisibilitza les dones i concretament el treball de les dones. I d'altra banda la falta de referents femenins que donin nom a espais públics que articulen la vida dels pobles.

El Patrimoni marítim en femení : anàlisi, situació i aproximació a la costa catalana / Aïda Sánchez Martínez
Sánchez Martínez, Aïda


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 185 (abril 2022), p. 18-19 : il. (Patrimoni) 
Bibliografia.

Treballar "a les llaunes" : polítiques de contractació, condicions laborals i gènere a la indústria metal·lúrgica de Barcelona, 1920-1978 / Conchi Villar
Villar, Conchi G.


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 80 (2022) , p. 55-82
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article té com a objectiu contribuir al coneixement dels processos de segmentació sexual del treball. Se centra en l'anàlisi de les polítiques empresarials a la indústria metal·lúrgica barcelonina mitjançant l'estudi d'un cas, l'empresa Hijos de Gerardo Bertrán (HGB). La història econòmica d'aquesta empresa familiar permet una anàlisi de llarg recorregut que mostra que els estereotips de gènere van tenir un paper clau en l'organització del treball. Aquests estereotips van ser la base sobre la qual es va construir i mantenir la consideració de les dones com a una mà d'obra secundària, prescindible i barata i experimentant unes condicions laborals més precàries que els homes.

El Mercat de treball a les comarques gironines : un estat de la qüestió a la frontera de l'any 2000



En: Revista de Girona. Girona. Any 47, núm. 204 (gener-febrer 2001), p. 59-82 : il. (Dossier) 

Conté: La dinàmica econòmica dels anys 90 a la demarcació de Girona i les seves repercussions sobre el mercat de treball / Albert Puigdemont ; El mercat de treball a les comarques gironines. Evolucio de les principals variables / Josep Quer ; Una enquesta d'activitats a Girona, Salt i Sarrià de Ter / Albert Puigdemont, Josep Quer ; La integració de les dones en el mercat de treball / M. Teresa Egea ; Formació i ocupació a les comarques gironines / Eva Fortià.

Dones i feminisime / Xavier Besalú i Puri Molina



En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 201 (juliol-agost 2000), p. 48-89 : il. (Dossier) 

Conté: Dones: la llarga lluita per la igualtat / Antònia Adroher ; El naixement del moviment feminista a Girona / Puri Molina ; Del sexisme institucionalitzat a la discriminació quotidiana / Teresa Seseras ; El mercat de treball i el treball de les dones a Girona / Rosa Bagué ; Debat sobre la desigualtat sexe/gènere i propostes u(dis)tòpiques / Teresa Cabruja i Ubach ; Grups de dones i feminisme a Girona / Marta Latorre ; La complicitat masculina i el nou pacte social / Carme Vinyoles ; I els homes, què, quan i on? / Cristina Sánchez ; 12 testimonis.

Dones rurals. Dones de Lleida / recopilació: Mireia Fontanet Viladot i Montse Espinalt Carrasco



Barcelona : Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones, 2021
202 p. : il. col. ; 30 cm
Llibre editat en motiu del Dia Internacional de les Dones Rurals (15 octubre 2021).

Recull biogràfic de 68 dones del món rural de Lleida que han estat referents per a altres dones i per a les seves comunitats i municipis.

Trencant barreres : dones pioneres a Catalunya al segle XX / Soledad Bengoechea Echaondo
Bengoechea Echaondo, Soledad


Barcelona : TOT Història Associació Cultural : Llop Roig-Llibres i Cultura, 2022
287 p. ; 24 cm (Tot història llibres, 5) 
Bibliografia. Índex onomàstic.
ISBN 9788409391882

El propòsit inicial d'aquest estudi ha estat explicar i definir la dona catalana a través de la història del segle XX. Al llarg del temps, les dones han estat protagonistes involuntàries de diferents formes de marginació, repressió, prejudicis, maltractaments, violència dins de la família i violència de gènere. Som conscients que en aquest espai de temps s'avançat molt però encara resta molt per conquerir. S'ha visualitzat el canvi produït entre una dona catalana de l'any 1900 i una del 2000 (aproximadament). Em vaig plantejar vàries preguntes i ara tenim algunes respostes que no totes són definitives. S'ha d'acceptar. El segle XX ha estat el segle de les dones. Probablement, al llarg de la història mai no hi ha hagut una època de canvis tan extraordinaris per a elles. En un procés no lineal, amb avenços i retrocessos, en els albors del segle XXI s'ha vist com s'han superat tants preconceptes, prejudicis i tabús. Calia preguntar-se quins estereotips distingeixen les dones actuals i les aparta del model de les dones de finals del segle XIX. Com i per què, a poc a poc, s'ha anat sedimentant i quallant una tipologia femenina que a finals del segle XX ha pogut desenvolupar-se i esdevenir protagonista en la política, el sindicalisme, la medicina, la ciència, el periodisme? Protagonista també en altres camps potser no tant vistosos, però imprescindibles: conductores del metro, d'autobusos, empleades d'oficines, telefonistes, taxistes, transportistes. Si fa cent anys "lo normal" era que la majoria de les dones catalanes fossin submises, ara moltes d'elles han esdevingut lliures, empoderades i transgressores. En aquest sentit, el triomf d'aquelles dones pioneres, avantguardistes, ha estat total. Els seus sacrificis no han estat en va, han obert una escletxa d'oportunitats i reconeixement.