Els Pros i els contres de les comunicacions / Josep Salceda Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 203 (juny 1988) (Estampes cambrilenques) 

Els Pros i els contres de les comunicacions / Josep Salceda Castells
Salceda i Castells, Josep


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 202 (maig 1988) (Estampes cambrilenques) 

Cambrils, l'evolució d'un poble [Enregistrament de vídeo] / un documental de Jordi Martí



Cambrils : l'autor, 2013
1 disc òptic (DVD-ROM) (29 min) : so, col. (Pal)

Documental sobre l'evolució econòmica i social de Cambrils des de mitjans del segle XIX fins a l'actualitat explicada a través de la modernització dels mitjans de transport.

Models conjunts d'usos del sòl i transport : aplicació del model de Lowry al sistema Tarragona/Reus/Cambrils/Vila-Seca/Valls / Xavier Jornet i Corbella ; [dirigit per: Robert Vergés i Fernàndez]
Jornet i Corbella, Xavier


1993
Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 1993
[178] f. : il. ; 30 cm
Projecte final de carrera. Referències bibliogràfiques.

La Platja de Mataró i el carregador de la Torre d'Argentona. L'embarcament de fusta i carbó dels boscos de Dosrius i Canyamars al segle XVI / Daniel Daví i Salvanyà
Daví i Salvanyà, Daniel


En: 269047 Activitats de Ribera al Maresme : XVII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2025. p. 99-107


La platja de Mataró i l'antiga platja del veïnat de la Torre d'Argentona -actualment pertanyent al terme de Mataró arran d'una permuta realitzada al segle XIX- van servir com a lloc de dipòsit i embarcament de mercaderies, entre elles fusta i carbó per al consum domèstic i industrial. Entre d'altres aspectes, centrem aquest treball en l'anàlisi de diversos documents notarials del segle XVI que parlen de la compra de fusta i carbó als pagesos de Dosrius i Canyamars i del seu transport fi ns a la platja. La major part d'aquests documents tracten del carbó, mentre que un nombre reduït parla de la fusta destinada a la construcció naval.

L'Arrencada del ferrocarril a Barcelona, 1800-1850 : del canal en sec de la Rambla al carril de Mataró / Ferran Armengol Ferrer
Armengol Ferrer, Ferran


Barcelona : Ajuntament de Barcelona, MUHBA, Museu d'Història de Barcelona, 2024
321 p. : il. col. ; 25 cm (Pòsits, 24 ) 
Referències bibliogràfiques. A la coberta: MUHBA 80, el museu de la ciutadania.
ISBN 9788491566229

Ferran Armengol, amb un estil narratiu, gairebé detectivesc, aborda els orígens del ferrocarril a Barcelona a partir de moltes fonts documentals, situant-lo en el marc de les circumstàncies polítiques, socials i econòmiques de la primera meitat del segle XIX. La inauguració de la línia ferroviària de Mataró, l'any 1848, representa l'entrada a l'era del ferrocarril de Barcelona i, per extensió, de tota la península Ibèrica. Tanmateix, ja l'any 1800 s'havia assajat a la mateixa Rambla un sistema de transport sobre carrils, el "canal en sec", concebut pel científic barceloní Francesc Salvà i Campillo com a alternativa als canals de navegació. El canal en sec de Salvà i el "carril" de Mataró són, doncs, les fites que emmarquen l'arrencada del ferrocarril a Barcelona, per bé que revelen els contrastos que experimentava la ciutat mentre Europa i Amèrica vivien la revolució del transport dels segles XVIII i XIX. L'experiment de Salvà s'avançava quatre dècades al debat sobre la substitució dels canals de navegació pel ferrocarril. El Barcelona-Mataró, en canvi, es va construir amb tecnologia i capital importats d'Anglaterra i va arribar quan pràcticament tots els països d'Europa occidental havien posat en marxa les seves primeres línies ferroviàries. Sens dubte, aquest decalatge deriva de la crisi econòmica i política de la Barcelona d'aquell temps però no és menys cert que aquestes iniciatives mostren una societat oberta al món, connectada amb els mitjans científics i intel·lectuals europeus i relligada amb altres ciutats d'Europa i Amèrica a través del comerç marítim. Ben mirat, que Barcelona fos testimoni d'un experiment precursor del ferrocarril i també de la primera línia ferroviària de la península Ibèrica no és pura coincidència. (Editorial).

Travessant el Collsacabra : el camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau : història, arqueologia, patrimoni / Francesc Busquets Costa, Miquel Àngel Fumanal Pagès, Joel Colomer Casamitjana, Júlia Gutiérrez Ortiz



Olot : Ajuntament d'Olot, 2010
153 p. : il. col. ; 22 cm + 1 mapa pleg
ISBN 9788493805807

Minguet : 75 anys d'història : 1922-1997 / Xavier Valeri i Coromí, Bartomeu Espadalé i Vergés, Jordi Espadalé i Vergés ; pròleg Domènec Espadalé i Vergés
Valeri i Coromí, Xavier


Olot : Transports Minguet, 1997
97 p. : il. col. ; 26 cm
ISBN 8480670754

Transportes Badosa,sa : todo el año a su servicio : calendari 1986



Olot : Transportes Badosa, 1985
[2] f. ; 16 * 27 cm

Quan Sant Andreu era municipi (1718-1897)
Martín i Pascual, Manuel


En: 263453 Història de Sant Andreu de Palomar : de l'antiguitat al segle XX. Barcelona : Centre d'Estudis Ignasi Iglésias, 2024. p. 128-165 : il

Bibliografia.

Sabadell en dos moments: 1936 i 2024 : dossier educatiu / Toni Ramoneda Molins, Glòria Dalmau Pons
Ramoneda Molins, Toni


Sabadell : Fundació Bosch i Cardellach, 2024
78 p. : il. ; 30 cm
A la pàgina 5: "@ dels textos: llibre d'Esteve Deu Baigual: Sabadell, 1936: economia, societat i política.

Sant Joan les Fonts / J. Víctor Gay, Carlus Gay i Puigbert
Gay, Josep Víctor


En: 141338 Els Ponts. Girona : Diputació de Girona : Fundació Caixa de Girona, DL 2007. p. 68-69

Autocars Montagut : 51 anys de servei públic / Josep Devesa Olivet
Devesa Olivet, Josep


En: El Brull, Núm. 22 (abril 2012), p. 26-28

Breu aproximació a les vies de comunicació i mitjans de transport dels segles XVIII, XIX i XX. Un exemple de via de comunicació al Maresme: el Camí Ral de la Marina (1761-1928) / Jordi Casanovas Berdaguer, Maria Teresa Sierra Fornells
Casanovas i Berdaguer, Jordi


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 199-210
 (Comunicacions) 

La comunicació que es presenta vol ser, en una primera part, una breu aproximació als conceptes, funcions i història de les vies de comunicació dels segles XVIII, XIX i XX amb pinzellades de referència a aspectes de la nostra comarca. La segona part es centra a tall d'exemple en la via de comunicació cabdal del Maresme, el Camí Ral de la Marina (1761-1926), en els seus aspectes històrics i actuals, i amb un apartat que aprofundeix breument en el tram del Camí Ral de la nostra vila, Vilassar de Mar.

Mitjans de transport de persones i mercaderies al municipi de Dosrius (1890-1960) / Neus Alsina Boix, M. Àngels Jubany Pinós
Alsina i Boix, Neus


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 121-143
 (Comunicacions) 

En aquest article, tal i com el seu títol indica, es parla dels diferents mitjans de transport de persones i mercaderies que circulaven pels camins Rals, pels camins rurals o veïnals de Dosrius, així com per les rieres de Rupit, de can Rimbles, de Canyamars, de Dosrius i de Rials i també per les carreteres de Dosrius a Llinars (1838-1851), la de Mataró a Granollers, ramal de Dosrius (1856-1884), la de Dosrius a Canyamars (1914-1917) o la que va fins a Cardedeu (1929), durant el període comprès entre 1890-1960. Així doncs, parlarem de cavalls, eugues, burres, mules, ruquets, someres, carros, tartanes, autos de línia, bicicletes, motos, cotxes, camions, tractors,... que van circular per les esmentades vies de comunicació transportant gent i tota mena de gèneres, de productes i d'articles. A la comunicació també hi apareixen els topònims de les masies i cases, amb els noms dels propietaris dels esmentats mitjans de transport, així com els oficis relacionats amb aquests (traginers, ferrers, conductors, revisors, camioners, recaders, taxistes,...).

El Tramvia de Montgat a Tiana / Josep M. Toffoli i Carbonell
Toffoli i Carbonell, Josep M.


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 113-119
 (Comunicacions) 

El tramvia va estar funcionant quasi quaranta anys, però després de la seva marxa ha quedat sempre en el record dels tianencs, de tal manera que avui és un dels símbols de la nostra vila. Al llarg de l'any 1911 el senyor Garí, que era l'alcalde de Tiana, ja havia fet algunes gestions per a aconseguir la prolongació de la línia de Badalona a Montgat fins a Tiana. Les converses però no arribaren a bon terme. L'Ajuntament de Tiana comptava amb la col·laboració del senyor Josep Ferrer, comandant d'enginyers i amic íntim del senyor Mariano de Foronda, gerent de Tramvies de Barcelona, que aquell mateix any s'havia fet càrrec de la línia Badalona - Montgat.

200 anys de transport de viatgers i mercaderies. La família Gibert de Canet / Xavier Mas Gibert
Mas i Gibert, Xavier


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 63-80
 (Comunicacions) 

Aquest treball intenta recuperar, per la via de la memòria i amb molts pocs elements documentals, tot allò relacionat amb l'activitat bicentenària de la meva ascendència materna, la família Gibert de Canet de Mar, que es dedicà al transport de persones i mercaderies amb elements de tracció animal. Aquesta activitat ha estat provada documentalment des del segle XVIII fins al XX (1784/1957), tot i que també hem utilitzat tots els elements que van pervenir-nos per transmissió oral. També recorda i descriu els vehicles aplicats a cada tipus de transport i les instal·lacions pecuàries - la majoria vellíssims- que hi havia a la casa. Al mateix temps se'n fa la descripció genealògica de la família, que començà a Canet de Mar el 22 de setembre de 1784, quan Joan Pau Gibert Torras, diligencier de Mataró, es va casar amb Anna Maria Baró Veya de Canet i va posar en marxa el primer servei regular amb carruatges des de Canet de Mar a Barcelona i altres destinacions.

El Camí dit dels Contrabandistes, ruta de conquesta carolíngia a la serralada litoral del segle IX / Joaquim Graupera
Graupera i Graupera, Joaquim


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 39-49
 (Comunicacions) 

El Maresme es va convertir en zona fronterera entre l'imperi carolingi i el poder musulmà des de 785 ?ns a 801 aproximadament. És durant aquest període, sobretot a partir de l'any 800, que la zona compresa per l'actual Maresme patirà les incursions bèl·liques per la conquesta de Barcelona per part de les tropes carolíngies. En l'estudi presentat s'analitza la possible ruta seguida per les tropes carolíngies, a partir de fonts literàries, com les cançons de gesta, i a partir de fonts hagiogrà?ques, que són les més importants. La situació a nivell topogrà?c de fundacions eclesiàstiques carolíngies demostra que la via utilitzada per al trasllat de les tropes i els seus diferents assentaments al pas pel Maresme no deuria ser la Via Augusta sinó per la via dita dels Contrabandistes.

El Tram de la Via Augusta des del mil·liari de Vilassar Mar fins a l'entrada d'Iluro / Joan Francesc Clariana Roig
Clariana i Roig, Joan Francesc


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 25-37
 (Comunicacions) 

La troballa d'un mil·liari romà a Vilassar de Mar va demostrar definitivament que, la Via Augusta, tenia un ramal que transcorria pel llarg de la comarca del Maresme que, en aquells temps llunyans, formava part de la Laietània. En aquesta comunicació es fa una valoració de les troballes arqueològiques enregistrades al llarg del trajecte que va des d'aquell punt de Vilassar de Mar fins a l'entrada a la ciutat romana d'Iluro (actual Mataró).

Comunicar-se arran de mar. Aproximació a les vies terrestres de la costa central catalana / Teresa Navas Ferrer
Navas i Ferrer, Teresa


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 7-23
 (Ponència) 

El sistema de transports modern a Catalunya va començar a configurar-se amb l'obertura d'unes primeres carreteres de llargs recorreguts les quals obeïen a una planificació viària inclosa en el que s'ha anomenat el programa il·lustrat esbossat des de les primeres dècades del segle XVIII. Com bé ha sintetitzat Vicenç Casals recentment, l'entrada de la dinastia dels Borbons a Espanya no només va comportar reformes polítiques, administratives i militars sinó que aviat va configurar una estratègia de foment de la producció que es va desplegar, entre altres aspectes, en la construcció de noves infraestructures territorials que eren l'instrument imprescindible de la consideració del territori com a recurs socioeconòmic per a la transformació de la societat heretada. El programa il·lustrat d'obres públiques es va començar a concretar a mitjan segle XVIII i va arribar al seu més gran desenvolupament durant el regnat de Carles III. En el cas de Catalunya es pot resseguir per la previsió i execució d'obres diverses com van ser l'abastament d'aigües a poblacions, intervencions urbanístiques i les propostes poc reeixides de canals de navegació per a transport de mercaderies i, també, de regadiu. Obres entre les quals va excel·lir la construcció de noves carreteres, deutores d'una estratègia territorial d'ampli abast, tant de control polític i administratiu com per beneficiar les transaccions comercials, que pretenia unir el centre peninsular i seu de la monarquia espanyola amb les ciutats portuàries i punts fronterers més importants del Regne d'Espanya. La missió va quedar sancionada amb un reial decret de l'any 1761 que dictaminava fer camins rectes i sòlids, és a dir, el que després s'ha conegut com el Pla radial de carreteres reials amb origen a Madrid com a capital.