português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
TOSAL ALCOBE, AIXA []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 4   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 4
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Palaeoenvironmental reconstruction of the late Miocene macroflora of La Bisbal d'Empordà (Catalonia, Spain). Comparison with small mammals / Aixa Tosal, Sophie Roselyn Coward, Isaac Casanovas i Vilar, Carles Martín-Closas



En: Review of Palaeobotany and Palynology. Vol. 297 (February 2022), art. 104583

The late Miocene flora from La Bisbal d'Empordà (Catalonia, Spain) provides significant data for characterising the coastal vegetation from the north-eastern Iberian Peninsula during a key period in Neogene climatic evolution. To this end, a historical leaf collection from La Bisbal d'Empordà was re-examined, analysed from a palaeoenvironmental viewpoint and compared with data provided by the associated small mammal fauna. This flora dates from 9.6-9.7 Ma in age (early Tortonian) according to small mammal biostratigraphy. The fossil-bearing beds were deposited in the floodplain of a meandering river system. Three palaeoecological assemblages were recognized: 1) Helophytic plant stems related to a wetland community. 2) Torn leaves of Fraxinus sp., Ulmus sp., Zelkova sp., Cedrelospermum sp. Populus balsamoides, Alnus gaudinii, Carpinus sp., Platanus sp., Acer tricuspidatum, Daphnogene sp. and, Laurophyllum sp. which would have belonged to a riparian forest located beyond the wetland community, with Fraxinus being the plant growing in closest proximity; 3) Isolated complete Paliurus seeds, interpreted as mainly wind-transported, which provide evidence of an open and more arid landscape situated distally from the floodplain. The small mammal assemblages associated with this flora are consistent with this palaeoenvironmental interpretation. The paucity of small arboreal mammal taxa and insectivores suggests limited forested vegetation areas, while the more common terrestrial species indicate better developed open landscapes. Our results show a more heterogeneous environment than previously thought and that the riverine processes impinged the flora, somewhat limiting the climatic conclusions that might be derived from leaf physiognomic analyses such as CLAMP.


Matèries: Miocè ; Flora ; Vegetació ; Fòssils
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la
Cronologia:[2022]
Autors add.:Tosal Alcobé, Aixa ; Coward, Sophie Roselyn ; Casanovas i Vilar, Isaac ; Martín i Closas, Carles
Accés: https://ddd.uab.cat/record/250224


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 4
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Caracterització de les comunitats vegetals gipsícoles de l'entorn de Timor / Daniel Espejo Fraga, Marc Mensa i Puiggròs, Aixa Tosal
Espejo Fraga, Daniel


En: Sikarra. Revista de l'Espitllera Fòrum d'Estudis Segarrencs, núm. 1 (2020) , p. 37-64 : il.
Bibliografia.

L'entorn del castell de Timor (Ribera d'Ondara, Segarra) presenta vegetació gipsícola ibèrica (aliança Lepidion subulati), catalogada com a hàbitat d'interès comunitari, segons la Directiva Hàbitats (Directiva 97/62/CE). En l'àmbit català, aquests tipus d'hàbitats són considerats com a amenaçats (per la seva dependència dels sòls guixencs), i amb un cert interès de conservació (per la seva raresa en el context català i el seu endemisme iberooccità). Tanmateix, el paisatge vegetal de l'entorn de Timor ha sigut molt poc estudiat i encara es troba fora del marc de qualsevol figura de protecció. Per tal de millorar el coneixement de la vegetació gipsícola d'aquest sector singular de la vall del riu d'Ondara, s'ha realitzat un estudi introductori d'anàlisi i caracterització de la vegetació, mitjançant la confecció de 13 inventaris florístics, seguint el mètode fitocenològic de Braun-Blanquet. Per tant, s'han analitzat tant aspectes qualitatius (composició florística, sociabilitat i fisiognomia) com quantitatius (abundància i grau de recobriment) de la vegetació. S'han identificat fins a 79 espècies de cormòfits, 33 dels quals són per primer cop citats a la quadrícula 31TCG61 (UTM, ED50). També, mitjançat la realització d'anàlisis multivariants, s'han ordenat i classificat els inventaris realitzats, de manera que s'han distingit fins a quatre grups de formacions vegetals. S'han identificat, doncs, quatre associacions vegetals diferents: (1) brolles gipsícoles de ruac i trincola (associació Ononidetum tridentatae), (2) bosc mixt d'alzina, roures i pins (associació Quercetum rotundifoliae), (3) llistonar (associació Ruto-Brachypodietum retusi) i (4) siscallar amb botja pudent (associació Salsolo-Artemisietum herba-albae), distribuïdes per l'àrea d'estudi segons diversos factors geogràfics i ecològics.


Matèries: Vegetació ; Espècies protegides ; Protecció del medi ambient
Àmbit:Ribera d'Ondara ; Segarra
Cronologia:[2020]
Autors add.:Mensa i Puiggròs, Marc ; Tosal Alcobe, Aixa
Accés: https://raco.cat/index.php/Sikarra/article/view/394560
Localització: Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 4
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Modelització paleoclimàtica del límit Eocè-Oligocè a Catalunya a partir de l'anàlisi CLAMP [Fitxer informàtic] / Aixa Tosal Alcobé ; [dirigida per: Carles Martín-Closas, Josep Sanjuan i Girbau]
Tosal Alcobé, Aixa


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2020
Dirigida per: Martín-Closas, Carles; Sanjuan i Girbau, Josep. Universitat de Barcelona. Departament de Dinàmica de la Terra i de l'Oceà, 2020
1 recurs en línia (403 p.)

Aquesta tesi té com a objectiu modelitzar el paleoclima del trànsit Eocè-Oligocè de la Conca de l'Ebre i conèixer com aquest canvi afectà a la flora local. Aquesta caracterització paleoclimàtica s'ha obtingut a partir de l'estudi de les fulles de dicotiledònies de les localitats de Sarral (Priabonià terminal) i Cervera (Rupelià inferior) mitjançant CLAMP (Climate Leaf Analysis Multivariate Program). Per altra banda, per tal de poder caracteritzar els canvis florístics entre ambdues localitats, s'ha estudiat la seva taxonomia, tafonomia i paleoecologia així com la sedimentologia dels dipòsits que inclouen les associacions fòssils.S'han descrit setanta-cinc espècies de magnoliòpsides una de les quals, Rhus asymmetrica, és nova. La descripció s'ha basat en criteris moderns prenent en consideració caràcters com la nervadura terciària i detalls del marge foliar, fet que ha permès definir el polimorfisme intraespecífic d'algunes espècies. Tot i així en el futur caldrà revisar la taxonomia d'aquestes espècies comparant-les amb especies similars d'altres localitats europees contemporànies i amb les fulles d'espècies actuals afins.Des del punt de vista paleoambiental les flores de les dues localitats estudiades s'estructuraven en biomes similars encara que de composició força diferent. Aquestes diferències han permès caracteritzar els canvis en la distribució de la vegetació, que van tenir lloc entre el Priabonià i el Rupelià a la Conca de l'Ebre. L'exemple més evident fa referència a la vegetació que ocupava la zona adjacent a la comunitat del bosc de ribera amb un accés indirecte de les seves restes als rius i al llac. En el Priabonià de Sarral aquest bioma estava dominat per Tetraclinis, formant una bosquina oberta de cupressàcies. En canvi, al Rupelià de Cervera les plantes que creixien darrera del bosc de ribera eren principalment Daphnogene, Laurophyllum, Myrica faya i M. oligocenica i formaven petites laurisilves.Un altre bioma que mostra diferències notables entre les dues localitats estudiades fa referència a la part més allunyada dels llacs que estaria caracteritzada per una vegetació de tipus sabana. Aquest bioma mostrà una biodiversitat relativament baixa durant el Priabonià de Sarral, on estaria dominat per vuit espècies de fabals, Zizyphus zizyphoides i Pinus. Pel contrari, la comunitat equivalent en el Rupelià de Cervera estaria dominada per catorze espècies de fabals i set espècies d'altres grups taxonòmics tals com Rhamnus aizoon, Rhus asymmetrica i espècies afins com Toxicodendron.L'anàlisi CLAMP de les flores estudiades a la Conca de l'Ebre mostra una tendència climàtica cap a un refredament i un augment de l'estacionalitat entre l'Eocè superior i l'Oligocè inferior, que concorda amb la tendència global observada a l'hemisferi nord. Tanmateix, també assenyala que la pluviometria era més elevada a l'Oligocè de Cervera que al Priabonià de Sarral, fet que seria l'oposat de la tendència generalment acceptada vers un augment de l'aridesa al sud d'Europa durant aquest període. Aquests resultats reflectirien un canvi climàtic més complex del què s'havia documenatat fins ara. L'anàlisi de fàcies aporta dades clau per interpretar els resultats de la modelització mitjançant CLAMP. En aquest sentit, la flora de Sarral es trobaria en els períodes secs d'una seqüència de somització lacustre interpretada com a moments de màxima precessió. Per altra banda, la flora rupeliana de Cervera reflectiria els estadis humits dels cicles sedimentaris de somització lacustre, que correspondrien als cicles orbitals de precessió mínima. Aquestes condicions climàtiques específiques de cada localitat permeten comprendre els canvis en la composició i la distribució de la vegetació detectats per l'estudi paleoecològic. Per exemple, la temperatura elevada i la pluviometria baixa del Priabonià de Sarral haurien afavorit les plantes adaptades a bosquines obertes i de tipus sabana dominades per les fabals o Tetraclinis. Alhora, aquelles espècies amb un requeriment hídric més elevat, com les lauràcies, s'haurien vist obligades a créixer en zones relativament més humides, concretament al bosc de ribera. En canvi, les condicions ambientals amb una temperatura més moderada i una pluviometria més alta en el Rupelià de Cervera haurien permès el desenvolupament de moltes altres famílies de plantes al costat de les fabals, especialment les anacardiàcies. L'increment de la pluviometria a l'Oligocè de Cervera hauria beneficiat que els llorers s'expandissin fora del bosc de ribera formant petites comunitats de laurisilva.La combinació dels estudis sedimentològics, tafonòmics, paleoecològics i paleoclimàtics ha permès comprendre les interaccions entre el clima i la vegetació durant el trànsit Eocè-Oligocè a la Conca de l'Ebre. La sobreimposició de cicles climàtics d'ordre menor (cicles orbitals de precessió) en els cicles d'ordre major (cicles d'excentricitat) produiria un canvi climàtic no lineal. Els paràmetres pluviomètrics fluctuants van condicionar enormement l'evolució de les comunitats vegetals i probablement es trobarien en l'origen d'una vegetació resistent a aquestes variacions, com és la flora Mediterrània.


Matèries: Eocè ; Oligocè ; Clima ; Vegetació ; Terciari ; Sedimentació ; Tesis doctorals
Àmbit:Catalunya ; Sarral ; Cervera
Cronologia:[2020]
Autors add.:Martín i Closas, Carles (Dir.) ; Sanjuan i Girbau, Josep (dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/668462
Localització: Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 4
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Fons paleontològic del Museu de Guissona, Col·lecció Agustí Brescó / Aixa Tosal, Raquel Robles-Salcedo
Tosal Alcobé, Aixa


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 33 (2019) , p. 87-93 : il. (Articles
Abstracts en castellà i anglès.


Matèries: Museus municipals ; Objectes de museus ; Fòssils ; Paleontologia ; Catàlegs
Matèries: Brescó, Agustí
Matèries:Museu de Guissona
Àmbit:Guissona
Cronologia:1953; 2019
Autors add.:Robles Salcedo, Raquel
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/364974
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3