português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
SESSIO D'ESTUDIS MATARONINS []
Referències trobades:
591   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 30
anar a la pàgina                         


1 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Prehistòria de Burriac (II) (Cabrera de Mar, El Maresme) / Ramon Coll Monteagudo, Jordi Bagà Pascual
Coll i Monteagudo, Ramon


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 7-19 : il.
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Bibliografia.

Els materials que presentem tot seguit en aquesta comunicació tenen precisament aquest origen: han estat extrets del seu context arqueològic sense cap tipus de control científic. Recuperar-los ha estat una veritable casualitat (pel fet de passejar-se per aquests indrets), i per descomptat han perdut gran part del seu valor històric en haver-se recollit totalment descontextualitzats. Aquesta manca de control comença a ser realment preocupant en un territori on les etapes preibèriques són, en general, força desconegudes (Coll / Bagà 2019: 183-217) malgrat la recent publicació d'alguns meritoris treballs de síntesi (Bassols et al. 2018).


Matèries: Prehistòria ; Cultura dels ibers ; Edat mitjana ; Jaciments arqueològics ; Objectes arqueològics
Àmbit:Cabrera de Mar
Cronologia:[2020]
Autors add.:Bagà Pascual, Jordi
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381698
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Nova inscripció romana localitzada a l'església parroquial de la Santa Creu de Cabrils / Laura Bosch, Diana Gorostidi
Bosch Martínez, Laura


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 21-26 : il.
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'objectiu d'aquesta comunicació és presentar una nova inscripció romana inèdita, localitzada en un carreu situat a la façana de tramuntana de l'església de la Santa Creu de Cabrils.


Matèries: Esglésies parroquials ; Epigrafia ; Epoca romana
Matèries:Església de la Santa Creu de Cabrils
Àmbit:Cabrils
Cronologia:[2020]
Autors add.:Gorostidi Pi, Diana
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381699
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Peces inèdites en ceràmica estampada de sigillata africana "D" trobades a Iluro/Alarona / Joan Francesc Clariana Roig
Clariana i Roig, Joan Francesc


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 27-31 : il.
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Bibliografia.

La troballa de ceràmiques de sigillata africana "D" a la ciutat romana d'Iluro/Alarona sol ésser quelcom freqüent en nivells d'època baix imperial romana, però és quelcom excepcional que es trobin fragments o peces ceràmiques amb decoració estampada representant la figura humana, en canvi sí que s'han trobat motius estampats amb forma de creu. En aquesta comunicació, es presenten tres peces d'aquesta varietat ceràmica corresponent a les darreres etapes de la ciutat romana, en les quals veiem fragmentàriament, per un costat, una peça on es copsa parcialment la figura d'un apòstol o un sant amb una creu al costat (núm. 3); per l'altre, veiem la meitat inferior de la figura del déu Bacus (núm. 2) amb la pantera i una gerra; la tercera peça és un exemplar de perfil sencer que porta al centre interior una creu estampada (núm. 1).


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Arqueologia urbana ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Epoca romana
Àmbit:Mataró
Cronologia:[2020]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381700
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Masos Tria de Mata i Tria de Valldeix (Mataró) durant l'edat mitjana / Enric Subiñà i Coll
Subiñà i Coll, Enric


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 33-43 : il.
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

A Mataró, durant el final de l'època medieval i tota l'edat moderna van conviure dos masos anomenats Tria: un d'ells situat al veïnat de Mata i l'altre al veïnat de Valldeix. El del veïnat de Mata encara manté el seu nom, i els seus propietaris actuals són descendents dels Tria del segle XV i mantenen el cognom amb l'afegit de Safont. El de Valldeix es coneix actualment com a can Torres. El mas Tria de Valldeix apareix documentat des de mitjan segle XIV, i estava sota domini de la família Mataró, que eren els batlles del castell. Els Tria van estar al capdavant del mas fins a inicis del segle XVIII, quan per matrimoni va passar als Torres, llinatge de notaris de Mataró. Farem una ressenya històrica de cada un dels dos masos fins al segle XV, i afegirem un petit apèndix documental.


Matèries: Masos ; Edat mitjana ; Genealogia ; Famílies ; Fonts documentals
Matèries:Mas Tria de Mata de Mataró ; Mas Tria de Valldeix de Mataró
Àmbit:Mataró
Cronologia:[1276 - 1500]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381702
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Can Serra de Plaça de Vilassar, un mas singular / Benet Oliva i Ricós
Oliva i Ricós, Benet


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 45-68 : il.
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Hi ha un mas majestuós adossat a ponent de la plaça del poble, l'actualment conegut com can Serra de Plaça, que està a punt de vendre's i pot generar una operació urbanística que permeti potenciar i recuperar la seva visibilitat, rehabilitar-lo i ampliar la plaça amb l'era del propi mas. En aquest context, sembla important recuperar la història de l'indret. D'entrada, el nom històric: Realment can Serra de Plaça és un sobrevingut al segle XX, ja que hi varen anar a viure els Lloberes Vives que portaven la vaqueria de can Mateu del nen o can Mateu Serra al carrer de mar i arrossegaren com un malnom el topònim. El nom històric real des de principis del sis-cents és can Recoder.


Matèries: Masos ; Genealogia ; Famílies ; Onomàstica ; Fonts documentals
Matèries:Can Serra de Plaça de Vilassar
Àmbit:Vilassar de Dalt
Cronologia:[1145 - 2020]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381703
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Formació urbana d'Arenys de Mar: l'antic nucli de Sa Voga, S. XVI-XVIII / David Castañeda Massaguer
Castañeda i Massaguer, David


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 70-80 : il.
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El nucli antic d'Arenys de Mar es va formar a començaments del segle XVI, molt abans que s'emancipés del vell terme de Sant Martí. El primer sector que es va urbanitzar de forma sistemàtica va ser Sa Boada, a tocar de l'antic Camí Ral de ponent, que transcorria arran de mar. L'altre sector, en seguir la mateixa dinàmica constructiva, va ser Es Caravar, també prop del mateix antic Camí Ral, però a la banda de llevant de la mateixa Riera. Durant la segona meitat del segle XVI, els carrers es van anar obrint en direcció nord, a banda i banda de la riera, completant així, i fins al segle XVIII, l'entramat urbà actual. Un dels últims sectors a urbanitzar-se va ser la part alta del nucli de Sa Voga amb l'obertura dels actuals carrers de la Torre, de Sant Josep, de Sant Jaume, de Sant Ramon, de Bisbe Pasqual, de Frederic Marés i part de Josep Baralt, a mitjan segle XVIII.


Matèries: Urbanisme ; Estructura urbana ; Casc antic ; Edat moderna
Àmbit:Arenys de Mar
Cronologia:[1500 - 1800]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381706
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Materials de vidre mataroní trobats en les excavacions de la plaça de Santa Maria de Mataró l'any 2000 / Joan Francesc Clariana Roig
Clariana i Roig, Joan Francesc


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 82-99 : il.
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Bibliografia.

El fet que Mataró arribés a assolir un lloc capdavanter en la fabricació del vidre català, a la façon de Venisse, durant els segle XVI i XVIII, ha suposat que la nostra ciutat sigui obligatòriament esmentada en bona part dels estudis que tracten sobre la indústria i la fabricació del vidre a Catalunya. A nivell documental i arxivístic, sortosament, s'ha conservat bona part del testimoni escrit d'aquell moment, la qual cosa ens permet anar coneixent quins van ser els protagonistes d'aquesta activitat productiva, així com l'organització del treball, comercialització i exportació. Per complementar l'existència d'aquest voluminós bagatge documental, un aspecte que actualment s'està treballant i que és necessari posar-hi èmfasi, és intentar identificar, en la mesura que es pugui, les peces que podien haver sortit dels forns de vidre mataronins. En aquest aspecte, com estem veient, l'arqueologia pot tenir un paper fonamental.


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Arqueologia urbana ; Objectes arqueològics ; Indústria del vidre ; Edat moderna
Àmbit:Mataró
Cronologia:[1500 - 1800]; 2000
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381708
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Quan les estratègies matrimonials fracassen. El procés de divorci d'Arnau contra Salla / Alexandra Capdevila Muntadas
Capdevila i Muntadas, M. Alexandra


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 101-123
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Bibliografia.

A l'hora d'analitzar aquest tema, la historiografia s'ha centrat especialment en l'estudi de la procedència i l'ofici dels cònjuges per detectar el predomini d'una endogàmia geogràfica i professional, en el valor econòmic de les dotacions i en l'arrelament d'una política matrimonial consanguínia. En canvi, s'ignora fins a quin punt aquestes estratègies matrimonials van reeixir o si, al contrari, aquell llinatge amb el qual la família havia decidit emparentar el fill, la filla, el germà o la germana, havia resultat no tenir el nivell econòmic que aparentava o simplement causava la infelicitat del parent. Sens dubte, aquest és un tema difícil de detectar en la documentació. Per aquest motiu, cal ressaltar pel seu extraordinari interès el fet de disposar de la documentació relativa a un plet de divorci de l'any 1766, que va enfrontar dues famílies acomodades de Mataró: els Arnau i els Salla. Així, doncs, l'objectiu d'aquesta comunicació consistirà a mostrar l'altra cara d'aquesta política matrimonial i els efectes perversos que suscitava la primogenitura, a partir de l'estudi d'aquest plet de divorci de mitjan segle XVIII.


Matèries: Matrimoni ; Plet ; Divorci ; Famílies ; Successió ; Fonts documentals
Matèries: Arnau, família ; Sala, família
Àmbit:Mataró
Cronologia:1766
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381711
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Fra Bruno de Sant Vicente de Llavaneras. La inquisició. 1800 / Antoni Llamas i Mantero
Llamas i Mantero, Antoni


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 125-132
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019.

El 1808, amb la invasió de les tropes napoleòniques de la península, es declarà la supressió de la Inquisició i el segrest del seus béns que passaran a la Corona per poder pagar el seu deute públic. El 22 de febrer del 1813 les Corts de Cadis aboleixen el sant Ofici. Però el tema va fer un tomb al 1814, amb la feblesa dels lliberals i l'oposició ferma de l'església, juntament amb el retorn del rei Ferran VII i el suport dels grups més conservadors. Això va fer que es retornessin tots el poders que havia tingut la Inquisició abans de la seva abolició. Aquestes anades i tornades feien que la Inquisició es convertís en moneda de canvi, segons qui regentava el poder i això minvava espectacularment la seva capacitat de intervenció en el si de la societat, i també com a element fonamental de control social. El 1820 es torna a abolir la Inquisició amb la revolució liberal i la seva fi definitiva arribarà al 1834. Tot això, tindrà com a resultat que les seves intervencions se centrin principalment en el tema de les proposicions o desviacions de les normes, i de les conductes donades per l'Església Catòlica. Aquest és el cas del nostre protagonista, Fra Bruno de San Vicente de Llavaneras.


Matèries: Inquisició ; Clergues ; Procés judicial
Àmbit:Sant Vicenç de Montalt
Cronologia:1800 - 1806
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381727
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Biblioteca del rector Damià Sumalia / Héctor López Silva
López Silva, Héctor


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 133-139
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El rector Sumalla ,en el seu testament, fet davant del notari Francesc Boronat amb data 10 de setembre de 1794, i obert el 16 d'agost de 1801 diu que un cop fetes les deixes corresponents a la seva germana i al bisbe de Barcelona, manà que, de la resta dels seus béns, se'n fessin tres parts, que havien de ser destinades a: pagar misses en sufragi de la seva ànima, la dels seus pares i germans i la del seu oncle; fer una donació al rector de la parroquial de Mataró; fer una donació a l'hospital de pobres malalts de Mataró. Entre aquests béns, s'incloïa la biblioteca privada de Sumalla, formada per un total de 272 títols. Hem de suposar que els diners obtinguts de la venda d'aquesta biblioteca, que foren 508 lliures, 15 sous i 10 diners,3 són les que es destinaren com a donació per l'hospital, ja que la documentació referent a aquesta biblioteca, tant l'inventari d'aquesta com els papers relacionats amb el preu de venda, van passar a formar part del fons de l'hospital de Mataró, actualment custodiat a l'Arxiu Comarcal del Maresme.


Matèries: Parròquies ; Biblioteques particulars ; Clergues ; Testaments ; Llegats i donatius ; Inventaris
Matèries: Sumalla i Bonabosch, Damià
Matèries:Parròquia de Santa Maria de Mataró ; Arxiu Comarcal del Maresme
Àmbit:Mataró ; Maresme
Cronologia:1794; 1801
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381729
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Objectes musicals del Museu de Mataró / Rafel Mitjans, Teresa Soler
Mitjans i Berga, Rafel


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 141-159
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Aquest treball sorgeix de la necessitat de documentar els objectes musicals existents al Museu de Mataró (MdM). N'hi ha un petit nombre que són aportacions de particulars de peces significativament mataronines, com el violí construït per Jaume Isern, la batuta del mestre Coll i Agulló o els instruments del flabiolaire Quirze Perich. Altres semblen despulles de la que fou Escola de Música dels antics Arts i Oficis; però la majoria procedeixen de l'anomenada Banda Municipal de Mataró, Banda Musical de Mataró o, simplement, Banda de Mataró;1 la propietat de tots aquests darrers s'atribueix, amb documentació o sense, a l'Ajuntament, i és versemblant que sigui així.2 Hi ha també una petita part dels papers musicals de la banda que, com veurem, degueren extraviar-se entre 1961 i 1975, i que hi van acabar fent cap.


Matèries: Museus municipals ; Objectes de museus ; Música ; Instruments musicals ; Inventaris
Matèries:Museu de Mataró
Àmbit:Mataró
Cronologia:[2020]
Autors add.:Soler i Llobet, Teresa
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381731
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Conformació de l'estat liberal i règim local a l'àmbit rural durant el tercer quart del segle XIX (1852-1875 : . l'exemple de Dosrius / Josep Ramis Nieto
Ramis i Nieto, Josep


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 161-184
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'objectiu d'aquest estudi és analitzar el paper que ajuntaments rurals com el de Dosrius van protagonitzar durant el tercer quart del segle XIX, en la ràpida implantació de l'Estat pel territori espanyol en un període de forts canvis econòmics, socials i polítics. Examinarem, entre d'altres, els processos electorals, la formació dels ajuntaments, la confecció dels pressupostos i les funcions desenvolupades per consistoris com aquest dintre del marc de les competències que l'administració estatal els adjudicava.


Matèries: Societat rural ; Revolució liberal ; Sexenni democràtic ; Ajuntament ; Canvi social ; Eleccions ; Règim local
Matèries:Ajuntament de Dosrius
Àmbit:Dosrius
Cronologia:1852 - 1875
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381732
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Emili Guanyabens i Jané, en relació amb la ciutat dels seus pares / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 185-192 : il.
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019.

Fa uns anys, vam proposar-nos seguir el rastre d'Emili Guanyabens. A l'Arxiu Administratiu de Barcelona hi ha la partida de naixement i de defunció. En aquest darrer registre, després d'anomenar la seva primera esposa, Dolors Gendrau Porta, de la qual enviudà, i la seva segona esposa, Francisca Gendrau Pernal, germanastra de la primera per part de pare, es llegeix: "no dejó sucesión de ambos matrimonios". Aleshores ens va semblar que la via de recerca familiar quedava truncada. En aquesta situació, sense germans, sense fills, ¿on podia haver anat a parar l'arxiu personal d'Emili Guanyabens, un il·lustre home de lletres de 80 anys? Vam realitzar consultes a l'Institut d'Estudis Catalans sense resultats positius. Les altres vies, investigar en hemeroteques i en arxius d'empreses i institucions on ell va escriure i treballar, van quedar pendents. Fins que la tardor de 2019 Joaquim Delclòs, metge cirurgià, ha publicat el llibre titulat Dos poetes per a un himne: Els segadors, en el qual ressegueix la trajectòria poètica d'un català rellevant que va viure 40 anys del segle XIX i 40 anys del XX, i ho fa entrellaçant context social, polític i cultural amb la seva vida laboral, personal i creativa. Ho fa rastrejant les poesies encara desconegudes publicades a la premsa o inèdites, manllevades de l'arxiu familiar que ha localitzat a casa de la senyora Montserrat Zaragoza i Moliné, neta d'Emili Guanyabens. I és que la segona muller d'Emili Guanyabens també era vídua i tenia tres fills de cognom Moliné Gendrau, els quals el poeta afillà. Al llibre, hi descobrim un home senzill, treballador incansable, poeta estimat, figura a l'ombra. Fonamental el seu treball filològic minuciós de correcció en pro del català normalitzat. Guiat sempre pel sentiment catalanista i el desig de progrés social, va iniciar-se en els postulats anarquistes i evolucionà cap al catalanisme federalista moderat.


Matèries: Biografia ; Poetes ; Pensament polític ; Arxius ; Fonts documentals ; Catalanisme
Matèries: Guanyavents i Jané, Emili (1860-1941)
Àmbit:Mataró ; Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1860 - 1941
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381733
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Ensenyament infantil i primari a Mataró el 1879 : una aproximació a partir de l'informe d'inspecció / Montserrat Gurrera i Lluch
Gurrera i Lluch, Montserrat


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 193-204
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019.

La Ley de Instrucción Pública de 1857 estableix l'ensenyament obligatori de 6 a 9 anys i també en concreta la supervisió mitjançant inspectors que depenen de l'administració. La primera inspecció que es fa a Mataró, després de la promulgació d'aquesta llei i que aporta dades qualitatives sobre l'ensenyament primari, és la de 1879, quan Manuel Álvarez visita deu de les escoles que hi ha en aquell moment. A partir de la informació que tenim, coneixerem com són els locals, els materials didàctics, les matèries, quants alumnes hi assisteixen, quins mètodes s'utilitzen, dades sobre els mestres i qualificació, etc.


Matèries: Ensenyament primari ; Fonts documentals ; Inspecció educativa
Àmbit:Mataró
Cronologia:1879
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381735
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Arribada de l'electricitat a Premià de Mar / Maria Carme Carmona Marín
Carmona Marín, Maria Carme


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 205-215 : il.
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019.

Al desembre del 1913 la societat La Energía Eléctrica de Cataluña, va presentar un projecte a Premià de Mar amb la finalitat inicial de subministrar electricitat a les fàbriques i proveí d'enllumenat públic els carrers del municipi. La central tèrmica de Sant Adrià començaria la seva activitat el març de 1913 i estendria la xarxa elèctrica fins a Mataró, seguint la línia de la carretera NII, tal i com s'expressa a l'expedient que va presentar a l'ajuntament de Premià de Mar. Aprofitant el seu pas pel municipi, oferirà els seus serveis.


Matèries: Electrificació ; Energia elèctrica ; Enllumenat públic ; Centrals elèctriques ; Centrals tèrmiques ; Empreses de serveis
Matèries:Energía Eléctrica de Cataluña ; Central Tèrmica de Sant Adrià de Besòs
Àmbit:Premià de Mar ; Sant Adrià de Besòs
Cronologia:1913
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381737
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Convents maresmencs a través de Las casas de religiosos en Cataluña i Los religiosos en Cataluña de Gaietà Barraquer i Roviralta / Albert Montalbán Arenas, Héctor López Silva
Montalbán Arenas, Albert


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 217-233 : il.
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Bibliografia.

En aquesta comunicació ens parlaran de: La Breu trajectòria vital de Gaietà Barraquer i Roviralta, dels objectius de la seva obra, Pensament i ideologia i metodologia. Així mateix, també posar en relleu l'anàlisi descriptiu dels edificis religiosos i de les restes dels convents i monestirs en cadascun dels articles. Segons Albert Ghanime (2009: 348) aquesta és una de les característiques de la historiografia romàntica, amb una especial fixació per la recerca dels orígens medievals dels monuments i les seves restes arquitectòniques, gràcies a l'impuls i influència que rebé del medievalisme de la literatura del romanticisme: Els convents caputxins de Mataró, Arenys i Calella-Pineda; El convent de carmelites descalços de Mataró; La cartoixa de Montalegre (Tiana); Un cas atípic: l'Escola Pia Santa Anna (Mataró); Els convents maresmencs en l'obra del canonge Barraquer.


Matèries: Historiografia ; Romanticisme ; Historiadors ; Clergues ; Pensament polític ; Església ; Ordes religiosos ; Convents ; Edat mitjana ; Arquitectura religiosa
Matèries: Barraquer i Roviralta, Gaietà (1839-1922)
Matèries:Caputxins ; Carmelites descalços
Àmbit:Mataró ; Tiana ; Arenys de Munt ; Calella ; Pineda de Mar ; Maresme
Cronologia:[1000 - 1850]; 1839 - 1922
Autors add.:López Silva, Héctor
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381739
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Lluís Pedemonte, a la premsa sindicalista i corresponsal a l'exili de Ferran Canyameres / Josep Puig-Pla
Puig i Pla, Josep


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 235-249 : il.
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix gràfic.

Atenent una petició de Ferran Agut Canyameres, vaig redactar un breu perfil biogràfic de Lluís Pedemonte per a la pàgina web en construcció ferrancanyameres.cat. Aquest web serà dedicat a la memòria del seu avi, l'escriptor Ferran Canyameres, explicant la seva trajectòria personal i literària.


Matèries: Biografia ; Sindicalistes ; Escriptors ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Epistolari ; Premsa política
Matèries: Pedemonte Comas, Lluís (1889-196?) ; Canyameres, Ferran (1898-1964)
Àmbit:Mataró ; Catalunya ; França
Cronologia:1889 - 1964
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381744
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Nació, òrgan de les CAC d'Arenys de Munt / Agustí Barrera i Puigví
Barrera i Puigví, Agustí


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 251-255
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019.

Entre l'agost de 1974 i el febrer de 1975 es van publicar a Arenys de Munt, amb una periodicitat mensual, 6 números impresos a ciclostil del butlletí Nació. En el primer número de la publicació, de l'agost de 1974, hi podem llegir la definició: - Què són les CAC ? Sortides del si de l'Assemblea de Catalunya (1971-1977), Les Comissions d'Activitats Cíviques (CAC) tenen, com a objectiu, estendre la lluita per la democràcia i la llibertat a les comarques. Aglutinen sota el seu programa elements i grups democràtics que es declarin antifranquistes.


Matèries: Franquisme ; Tardofranquisme ; Premsa política ; Antifranquisme ; Assemblea de Catalunya
Matèries:Nació. organ de les CAC d'Arenys de Munt ; Comissions d'Activitats Cíviques. Arenys de Munt
Àmbit:Arenys de Munt
Cronologia:1974 - 1975
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/381745
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Arenys de Munt 13 de setembre de 2009 / Agustí Barberà i Puigví
Barrera i Puigví, Agustí


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2018, núm. XXXV (2019) , p. 9-13 : il.
Sessió celebrada el 24 de novembre de 2018.


Matèries: Nacionalisme ; Independentisme ; Vida política ; Participació ciutadana ; Política municipal ; Procés independentista
Àmbit:Arenys de Munt
Cronologia:2009
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/365206
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 591
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Processos electorals i acció de govern municipal al Dosrius de la II República (1931-1939) / Josep Ramis Nieto
Ramis i Nieto, Josep


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2018, núm. XXXV (2019) , p. 15-33 : il.
Sessió celebrada el 24 de novembre de 2018. Notes.


Matèries: República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Eleccions ; Comportament electoral ; Política municipal ; Vida política ; Administració local
Àmbit:Dosrius
Cronologia:1931 - 1939
Accés: https://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/365207
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; B. Pompeu Fabra (Mataró); UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Barcelona; B. Pare Fidel Fita (Arenys de Mar); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 30
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3