Narcís Motje Surroca, enginyer de forests i assessor tècnic de la Devesa / text: Gerard Bagué ; Fotos: Martí Artalejo
Bagué Hugas, Gerard


En: Revista de Girona. Girona, núm. 310 (setembre-octubre 2018), p. 14-21 : il. (Entrevista) 

Urban Sketchers, dibuixar per veure-hi clar / text: Mar Camps ; fotos: Miquel Millan
Camps, Mar


En: Revista de Girona. Girona, núm. 310 (setembre-octubre 2018), p. 22-26 : il. (Reportatge) 

Equipats amb bolígrafs, pinzells i aquarel·les, estoigs i retoladors, recorren plegats les comarques gironines amb el seu bloc de notes i, sovint, amb una cadira plegable penjada a l'esquena. Volen esbossar tot allò que observen: des de les esglésies més solemnes, places, bars i mercats fins a racons inadvertits i fugissers de pobles i ciutats. Comparteixen els seus treballs a les xarxes socials i s'han conegut, la gran majoria, a través d'Internet. "Mostrar el món, dibuix a dibuix" és un dels seus lemes. Són els Urban Sketchers (USK) de Girona. En català es tradueix com a "dibuixants urbans".

El Garatge Forné, estètica i poesia / text: Victor Almazán Guasch ; fotos: Narís Sans
Almazán Guasch, Víctor


En: Revista de Girona. Girona, núm. 310 (setembre-octubre 2018), p. 36-39 : il. (Arquitectura) 

L'edifici del garatge Forné, obra de l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle, està situat al xamfrà de la carretera de Barcelona amb el carrer de Tomás de Lorenzana. Va ser inaugurat l'any 1961 i és conegut perquè va acollir el concessionari de la SEAT de Girona. Actualment es debat si s'ha de conservar o si se'n pot prescindir.

Pere Farró i Llorella, el pintor : elogi, com a artista, de l'amic gironí Mela Mutermilch / text: Joan Barbarà
Barbarà i Puig, Joan


En: Revista de Girona. Girona, núm. 310 (setembre-octubre 2018), p. 40-44 : il. (Història) 

Pere Farró va ser un pintor que va morir prematurament als vint-i-cinc anys. Malgrat el poc temps que va viure, va desenvolupar una carrera artística prou sòlida, que, pel fet de ser necessàriament curta, no deixa de ser interessant. A pesar de la força de la seva proposta plàstica, ha passat a la història, més que com a artista, per una suposada relació sentimental que va mantenir pels carrers del Barri Vell de Girona, la primavera de 1914, amb la pintora jueva Maria-Mela Klingsland, més coneguda com a Mela Mutermilch.

El Bisbe Ramon de Girona : un misteriós personatge d'inicis del segle XII / text Josep Camprubí Sensada
Camprubí i Sensada, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 310 (setembre-octubre 2018), p. 46-47 (Història) 

En un pergamí desat als arxius departamentals de la Droma, a França, classificat com a 2 H 229, hi ha escrit un text, datat de l'any 1112, o bé del 1113, segons el sistema de còmput documental que utilitzem, en el qual apareix un bisbe electe de Girona anomenat Ramon, un prelat que mai més tornem a trobar documentat. Qui era aquest misteriós personatge que apareix un sol cop?

La Lluita dels remences / Pere Bosch, coordinació : Rosa Lluch, Xavier Marcó, Miquel Freixà, [et al.]



En: Revista de Girona. Girona, núm. 3109 (setembre-octubre 2018), p. 66-95 : il (Dossiers) 

Han passat més de cinc-cents anys, però el rastre del conflicte remença segueix ben viu en la memòria col·lectiva. Només cal cercar a través d'Internet o visitar qualsevol oficina de turisme de les comarques gironines per adonar-se del munt de propostes vinculades d'una manera o altra a aquell episodi de la nostra història, tant pel que fa al llegat material, de vestigis arqueològics, com a les tradicions i els actes (...).

Ramon Alberch, historiador i expert internacional en arxius / text: Josep Pastells
Pastells, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 309 (juliol-agost 2018), p. 14-21 : il (Entrevista) 

Lluís Benejam i la memòria : l'arxiu de l'impressor figuerenc permet recorre la història del cinema a través de cartells i programes de mà / text: Jordi Arbonès
Arbonès, Jordi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 309 (juliol-agost 2018), p. 22-27 : il (Reportatge) 

La Cacera de la becada : la dama del bosc / fotos i text: Svetlin Vlasakiev
Vlasakiev, Svetlin


En: Revista de Girona. Girona, núm. 309 (juliol-agost 2018), p. 28-37 : il (Reportatge fotogràfic) 

Joaquim Codina i Vinyes : de metge botànic a botànic metge / text: Joan Vallès Xirau
Vallès i Xirau, Joan


En: Revista de Girona. Girona, núm. 309 (juliol-agost 2018), p. 38-41 : il (Biografia) 

Rosa Regàs, l'esperit de rebel·lia / text: Miquel Martín i Serra ; fotos: Paco Dalmau
Martín i Serra, Miquel


En: Revista de Girona. Girona, núm. 309 (juliol-agost 2018), p. 42-43 : il (Perfils) 

Les Sales de cinema a les comarques gironines / Josep Mir, coordinador ; Manel Mir, Cristina Cantal, Judit Navarro, [et al.]



En: Revista de Girona. Girona, núm. 309 (juliol-agost 2018), p. 64-93 : il (Dossiers) 

El propòsit d'aquest dossier és oferir una panoràmica sobre l'estat actual de l'exhibició de cinema a les comarques gironines. Ningú no posa en dubte que les sales de projecció encara són un sector fonamental de la indústria cinematogràfica, tot i que els canvis en la tecnologia i en els costums dels espectadors com a consumidors han estat vistos sovint com una amenaça per a la seva supervivència (...).

Salvador Sunyer, gestor i productor teatral / text: Josep Pastells ; fotos: Martí Artalejo
Pastells, Josep


En: Revista de Girona. Girona, núm. 308 (maig-juny 2018), p. 14-20 : il (Entrevista) 

Olot, capital mundial del patinatge artístic : onze títols de campiones del món avalen la filosofia d'un club amb valors molt sòlids que fa gairebé quinze anys que és d'elit / text: Jaume Corominas
Corominas, Jordi


En: Revista de Girona. Girona, núm. 308 (maig-juny 2018), p. 22-27 : il (Reportatge) 

Trasllat de l'escultura del Crist jacent de Domènec Fita des de la catedral de Girona fins a la Casa de Cultura / fotos: Rafael Bosch, text: Kim Bover
Bosch, Rafel


En: Revista de Girona. Girona, núm. 308 (maig-juny 2018), p. 28-33 : il (Reportatge fotogràfic) 

Pichot a Cadaqués : la família del pintor tenia una casa a la punta des Sortell, entre les platges del LLané i sa Conca / text: Montse Gispert-Saüch Viader
Gispert-Saüch i Viader, Montse


En: Revista de Girona. Girona, núm. 308 (maig-juny 2018), p. 36-39 : il (Art) 

Memòria de la Caputxinada : cinquanta-un anys després del setge policial al convent dels Caputxins, resseguim l'episodi amb testimonis gironins / text: Pere Bosch
Bosch i Cuenca, Pere


En: Revista de Girona. Girona, núm. 308 (maig-juny 2018), p. 40-44 : il (Història) 

El 9 de març de 1966 es va constituir el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, una organització que volia articular el moviment estudiantil al marge de l'estructura franquista. L'acte es va celebrar al convent dels Caputxins de Sarrià. La irrupció de la policia i la solidaritat dels monjos van convertir aquella convocatòria en un acte inèdit de resistència contra la dictadura que es va perllongar durant tres dies i que ha estat batejat amb el nom de Caputxinada.

La Creadora de la nina Gisela fa cent anys al Port de la Selva : Carme Cervera va produir i comercialitzar una de les nines més famoses de la postguerra espanyola / text: Isabel Buscató; fotos: Magem Torrella Ass.
Buscató, Isabel


En: Revista de Girona. Girona, núm. 308 (maig-juny 2018), p. 46-48 : il (Història) 

Va néixer en una família de pescadors del Port de la Selva. Va passar la infantesa i part de la joventut al poble. Amb vint-i-un anys va anar a Madrid, on va crear, produir i comercialitzar una de les nines més famoses i de més prestigi de la postguerra espanyola.

La Fe per damunt de la cultura : la nova església parroquial de Sant Llorenç de Das / Text: Sandra Adam, Sergio Fuentes
Adam, Sara


En: Revista de Girona. Girona, núm. 308 (maig-juny 2018), p. 50-51 : il (Arquitectura) 

L'antic temple romànic es va enderrocar el 1901 perquè la família Bertrand-Ferrer volia que el campanar fos més alt que el de la casa del comú.

Cinquanta anys de pantans / Lluïsa Fuentes, coordinadora; Raül Muxach, M. Teresa Garcia, Àlex Hernàndez, [et al.]



En: Revista de Girona. Girona, núm. 308 (maig-juny 2018), p. 54-97 : il (Dossiers) 

Durant la dècada dels seixanta a les comarques gironines es va idear un modern sistema de pantans per solucionar el problema d'abastament d'aigua de la demarcació i de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Havia de servir també per posar fi a les dramàtiques riuades que històricament havien afectat principalment la ciutat de Girona, per produir part de l'electricitat de Girona i la Costa Brava i per assegurar els regadius de la plana empordanesa. La construcció d'un d'aquests pantans, el de Susqueda, el més gran de les comarques gironines, va generar molts recels, en part pel seu disseny atrevit, però va representar un abans i un després en la concepció d'aquestes infraestructures. Aquest 2018 es compleixen cinquanta anys de la posada en marxa d'aquest embassament (...).