Eladi Homs i Oller / Roman Galimany Solé
Galimany Solé, Roman


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 846 (maig 2022), p. 14-15

Miquel Riera Perelló, mestre d'escola mallorquí, converteix l'àrida població de l'Argilaga en un verger l'any 1916 / Marc Dalmau Vinyals
Dalmau Vinyals, Marc


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 46 (2022) , p. 57-66 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

En aquest treball es ressegueix el mestratge del professor d'escola mallorquí, Miquel Riera Perelló. L'any 1916 va arribar a la població de l'Argilaga, a la província de Tarragona. Les seves petjades es segueixen a través de les notícies que s'han documentat en hemeroteques digitals. La seva tasca cal situar-la en el context de l'Escola Nova i l'activitat de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) quan es va potenciar l'educació i l'escola en català. Entre els segles XIX i XX l'escola en el mon rural estava poc desenvolupada. La feina de Miquel Riera va aparèixer a la premsa de l'època com innovadora i revolucionària. Segons aquesta, va aconseguir eradicar l'analfabetisme a través de l'ecologia. Es va convertir en un exemple per a la resta de les escoles, algunes d'elles hispanes com la segoviana.

Raimon Torroja i Valls : mestre d'infants i mestre de mestres / Francesc Forn i Salvà
Forn i Salvà, Francesc


Arenys de Munt : [l'autor] : Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, 2020
145 p. : il. ; 23 cm
Bibliografia.
ISBN 9788418123030

Patricio Redondo i les noves escoles de Puigverd / Felip Niubó Gassol
Niubó Gassol, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 125-134 : il. (Biografia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'any 2020 va fer cent anys de l'arribada del mestre i pedagog Patricio Redondo Moreno a Puigverd de Lleida, un dels majors exponents de la tècnica Freinet a Catalunya i a l'estat espanyol. L'objectiu d'aquest estudi pretén posar de manifest noves aportacions històriques i biogràfiques de Patricio Redondo Moreno pel seu pas a Puigverd de Lleida, coincidint amb el centenari de la seva arribada a la població, on va exercir de mestre durant catorze anys i hi va fundar les seves primeres escoles.

Los Dos maestros : los camisas azules contra Antoni Benaiges / Serbi Bernal
Bernal, Sergi


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 12 (2022) , p. 63-94 : il. (Història i arqueologia) 
Resums en castellà, català i anglès.

La Voz de la Bureba va ser un setmanari independent, defensor de l'agricultura i dels interessos de la comarca de la Bureba, que es va publicar a la ciutat de Briviesca (Burgos) entre abril de 1934 i juliol de 1936. En la redacció d'aquest diari escrivien amb regularitat dos mestres, un socialista i un altre falangista. Però qui eren aquests dos mestres que van coincidir durant uns quants anys a la ciutat de Briviesca? I quina responsabilitat va tenir un a la desaparició de l'altre? S'ha parlat molt dels mestres de la Segona República però poc d'aquells altres mestres que estaven contra ella. Aquest treball treu a la llum una història no explicada, també, posa cara a cara aquests dos models d'entendre l'educació i com també, hi va haver docents, com el nostre protagonista que va treballar per acabar amb el model pedagògic defensat pels "Mestres de la República".

El Exilio interior de Leonor Serrano, Josefa Herrera y Ángela Sempere, tres inspectoras sancionadas en la dictadura primorriverista / Maria del Carmen Agulló Diaz
Agulló Diaz, M. del Carmen


En: Historia y Memoria de la Educación. La Laguna [Santa Cruz de Tenerife], núm. 17 (2023) , p. 63-97 (Monográfico. Totalitarismos y exilio interior en las educadoras del siglo XX) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Dins del clima de repressió i control exercit per la Dictadura de Primo de Rivera sobre la inspecció de primer ensenyament, cal emmarcar la promulgació de la RO de 19 d'abril de 1928 que va implicar el trasllat forçós dels seus destins de disset dels seus membres, entre els quals es troben les inspectores Leonor Serrano Pablo, Josefa Herrera Serra i Ángela Sempere Sanjuán, desplaçades amb una intencionalitat punitiva. A la recerca de les causes que van provocar aquestes sancions, desconegudes per no haver-se instruït expedients, s'analitzen les seves trajectòries vitals i professionals i se suggereix que van estar marcades per la variable gènere, en estar motivades per actituds de desobediència a ordres de les autoritats, i per la manifestació d'idees qualificades de perilloses, relacionades amb els drets de les dones. Aquests comportaments són incompatibles amb els pressupostos autoritaris del règim, i amb la seva definició tradicional de la identitat femenina. Apartades dels seus destins i desplaçades de les seves ciutats de residència, obligades a reiniciar les seves pràctiques professionals en un entorn advers, van sobreviure a l'exili interior compaginant una actitud de protesta davant la seva injusta situació, amb una intensa activitat professional, vinculada amb la renovació pedagògica.

Antoni Benaiges Nogués : un mestre mont-rogenc assassinat el 19 de juliol de 1936 a Briviesca (Burgos) / Martí Rom
Besora Agrelo, Quim


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (2n quadrimestre 2021), 1 fitxer html : il. (Aturem el feixisme) 
Número monogràfic: Aturem el feixisme.

Martí Rom ens explica qui va ser i tota la història que gira al seu entorn (posant alguns punts a les is) Antoni Benaiges Nogués, el mestre que propugnava la tècnica Freinet i que anant a parar com a docent a Briviesca (Burgos) i prometre el mar als seus alumnes, el seu mar, el de Mont-roig del Camp, el 1936, va quedar sense poder complir la promesa perquè els que es van alçar aleshores el van torturar i assassinar.

Cèlia Artiga i Esplugas



En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (1r quadrimestre 2020), 1 fitxer html : il. (Dones del Centre) 

Ens endinsem en l'aportació de Cèlia Artiga i Esplugas de la mà de la Secció de Ciències de l'Educació a la qual va pertànyer. Un article que ens permet adonar-nos que fou una persona dedicada plenament a la pedagogia. S'incorpora, a més, la valoració que en fan els fills a través d'una entrevista i d'unes paraules prèvies que faciliten conèixer-la en un àmbit més íntim.

Renovació pedagògica i experiències extraescolars / Salomó Marquès i Sureda
Marquès i Sureda, Salomó


En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 200 (maig-juny 2000), p. 147-164 : il. (L'educació) 
Número monogràfic: Balanç del segle XX.

La Ciutat i l'educació. L'obra de Joaquim Franch a Girona / Jaume Trilla
Trilla Bernet, Jaume


En: Revista de Girona. Girona. Any 45, núm. 195 (juliol-agost 1999), p. 54-61 : il. (Educació) 
Notes.

Maria Antònia Canals, la renovadora de l'ensenyament de les matemàtiques / text: Xevi Planas ; fotos: Josep Maria Oliveras
Planas, Xevi


En: Revista de Girona. Girona. Any 45, núm. 193 (març-abril 1999), p. 22-29 : il. (Figures) 

Colònies escolars a Arenys de Munt: els nens de la Telefònica confinats a Arenys de Munt (juliol de 1936 a desembre de 1937) / Francesc Forn
Forn i Salvà, Francesc


En: 229560 Estiueig i viatgers al Maresme : Santa Susanna, 9 d'octubre de 2021 : XIV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme : Santa Susanna Orígens i Memòria, 2022. p. 151-156


La industrialització del carbó des de mitjan segle XIX portà a una contaminació sense precedents a les grans ciutats catalanes. Els metges higienistes i alguns centres escolars pioners en la renovació pedagògica confluïren en la necessitat de vetllar per la salut dels infants, renovar el contacte amb la natura i introduir les colònies escolars en el currículum acadèmic. Des de l'any 1908, Arenys de Munt fou un dels pobles escollits per efectuar-hi estades de grups escolars. Les colònies escolars dels fills de treballadors de la Compañía Telefónica Nacional de España hostatjats a Arenys de Munt patiren una interrupció brusca amb el cop militar de juliol de 1936. La Creu Roja intervingué per poder evacuar els infants i retornar-los a les seves famílies.

El Primer Congrés de la Renovació Pedagògica a Girona / Roser Batllori, Xavier Besalú
Batllori i Obiols, Roser


En: Revista de Girona. Girona. Any 43, núm. 182 (1997) , p. 58-61 : il. (Educació) 

L'Estat de la renovació pedagògica a les comarques gironines / Xavier Besalú, Roser Batllori
Besalú i Costa, Xavier


En: Revista de Girona. Girona. Any 42, núm. 174 (1996) , p. 54-57 : il. (Educació) 

Defensar la llengua o sotmetre's a l'Estat : l'Escola Pia, els llibres del Pare Guañabens i la dictadura primoriverista / Eduard Puigventós López
Puigventós López, Eduard


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 132 (febrer 2022), p. 6-21 : il. (Estudis) 

L'obra didàctica del Pare escolapi Josep Guañabens i Maspons (Mataró 1877-Alella 1956) coincidí amb els plantejaments pedagògics de l'Escola Nova a la Catalunya d'inicis del segle XX. Els seus cinc llibres de lectura per a infants i joves, escrits en castellà però amb un apartat en llengua catalana, li reportaren problemes durant la dictadura de Primo de Rivera. L'historiador Eduard Puigventós analitza el rebombori que causà la inclusió d'apartats finas en català en els textos escolars i les conseqüències derivades d'aquest "desafiament" que afectaren la institució de l'Escola Pia del país. L'article tracta de l'intent de renovació pedagògica i de la voluntat de tenir present la llengua pròpia en l'ensenyament versus la intransigència i la repressió que arribà a totes les capes socials , també als ordes religiosos.

Cent anys fent Escola del Mar, 1922-2022 / [Jordi Garcia Farrero, Josep Lluís Martín i Berbois (eds.)]



Barcelona : Memorial Democràtic, 2022
1 vol (Documents del Memorial Democràtic, 11) 
Bibliografia.
ISBN 9788419326478

Dins la col·lecció "Documents del Memorial Democràtic", aquest volum recorre la història de l'Escola del Mar de Barcelona, que compleix cent anys. Recull deu treballs aportats per especialistes, que exploren la seva missió de renovació pedagògica, la funció dels llibres, el joc i la corporalitat en l'aprenentatge de l'alumnat, la seva revista, Garbí, la biografia i filosofia del seu primer director, Pere Vergés, les vicissituds patides durant la Guerra Civil i la seva continuïtat al llarg d'aquest darrer segle.

L'Activitat docent a les escoles de l'Escala / Esther Gispert
Gispert, Esther


En: Fulls d'història local. Escala, XIV (juny 1990), p. 113-120: il.
Aquest treball és un resum del que es va presentar al III Certamen Literari de l'Escala.

Hilda Agostini, una dona excepcional ... en un temps excepcional / per Anna Rossell
Rossell, Anna


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 748 (abril 2022), p. 74-75 (Lectures) 
Ressenya de:
. Hilda Agostini : les armes de la raó d'una mestra republicana, protestant i maçona / Rosa Toran, Cèlia Cañellas. Barcelona : Edicions 62, 2021

Alexandre Galí, pedagog pensador / Xavier Ibáñez Puig
Ibáñez Puig, Xavier


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 58 (2020) , p. 201-216 (Reflexions i assaigs) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Josep Estalella i Graells (1879-1938) : el científic que va renovar l'educació secundària / Jaume Baltà i Moner; Salvador Domènech i Domènech
Baltà i Moner, Jaume


En: Temps d'Educació. Barcelona, núm. 57 (2019) , p. 219-239 (Estudis i recerques) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Pocs docents són recordats més enllà del temps vital del seu alumnat. I encara menys els honorats dins el camp de la Història de l'Educació. Un d'aquests professors privilegiats és el doctor Josep Estalella (1879-1938), per les aportacions originals envers la millora de la metodologia i la utilització de recursos didàctics. De l'educació activa en va fer l'objectiu de la seva vida. Un tarannà voluntariós i un vigor dirigent van fer possible el canvi pedagògic a l'educació secundària catalana mitjançant el funcionament de l'Institut-Escola, paradigma de la renovació. Una de les seves obres, Ciencia Recreativa., cent anys després de la publicació, encara és per al professorat una valuosa eina didàctica per aconseguir l'objectiu inicial: cridar i captar l'atenció de l'alumnat mitjançant el joc intel·lectual.