português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
INVESTIGACIO []
Referències trobades:
225   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 12
anar a la pàgina                         


1 / 225
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
De la "pobla de la Calella" a la vila de Calella : naixement i expansió d'una vila catalana segles XIV-XVI / Xavier Soldevila i Temporal
Soldevila i Temporal, Xavier


Calella : Llibreria La Llopa, 2021
279 p. : il. ; 24 cm (Beca d'Investigació Jordi Amat i Teixidó, 1) 
Projecte guanyador a la Beca d'Investigació Jordi Amat i Teixidó. Calella, 2018. Atorgat per l'Ajuntament de Calella.
ISBN 9788409291182



Matèries: Edat mitjana ; Edat moderna ; Desenvolupament urbà ; Economia ; Societat
Àmbit:Calella
Cronologia:[1300 - 1600]
Localització: B. Can Salvador de la Plaça (Callella)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 225
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Documentació històrica d'una família de Palou : el fons Altimira Cladellas / Inés Vallès, Roser Rodríguez, Oriol Padró
Vallés i Botey, Inés


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 121-134 : il. (Documents i notes d'investigació
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'ingrés a l'Arxiu Municipal de Granollers del fons documental con - servat per la família Altimira Cladellas, masovers de Can Plantada de Palou, facilita l'accés a documents que aporten una gran quantitat d'informació so - bre l'administració de terres i la vida quotidiana en aquest municipi agrícola incorporat el 1928 a Granollers. El fons acull documents que es remunten al segle XIII i arriben fins a finals del segle XX, si bé hi predomina la docu - mentació dels segles XVIII i XIX. En aquest article es descriu la documen - tació d'aquest fons, es presenten els resultats d'una primera exploració de la documentació del fons, i es destaca la seva importància per conèixer la història de Palou i la seva administració municipal abans de l'agregació a Granollers, la vida quotidiana en el món rural, i també les formes d'admi - nistració patrimonial i d'explotació agrícola de la finca de Can Plantada en diferents moments.


Matèries: Arxius històrics ; Arxius municipals ; Fonts documentals ; Arxius familiars ; Masoveria ; Societat rural ; Explotacions agràries
Matèries: Altamira-Cladellas, família
Matèries:Can Plantada de Palou
Àmbit:Palou - Granollers
Cronologia:1209 - 1983 (Esp. 1700-1900)
Autors add.:Rodríguez Baches, Roser ; Padró Oriol, Oriol
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/367689
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 225
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Empresa Roca Umbert i l'esport a Granollers (1940-1975) / Alfredo Cela Rodríguez
Cela Rodríguez, Alfredo


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 135-151 : il. (Documents i notes d'investigació
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article explica la contribució de l'empresa Roca Umbert a la difusió de l'esport a Granollers durant els anys de la dictadura de Franco. Com van fer moltes empreses industrials, Roca Umbert va impulsar la pràcti - ca de l'esport entre els seus treballadors i treballadores, cosa que afavoria el sentiment de pertinença i contribuïa a la pacificació de les relacions laborals. Com que Roca Umbert va ser durant molts anys l'empresa de Granollers amb un major nombre de treballadors de la ciutat, prop d'un miler, la seva contri - bució a la difusió de l'esport a Granollers i a la formació d'equips locals en diferents esports (handbol, futbol, bàsquet, atletisme) va ser destacada. A més, l'any 1956 l'empresa Roca Umbert va fer una contribució destacada a l'esport granollerí amb la cessió dels terrenys per a la construcció de l'actual zona esportiva.


Matèries: Indústria tèxtil ; Indústria cotonera ; Empreses industrials ; Fàbriques ; Esport ; Activitats esportives ; Franquisme
Matèries:Roca Umbert de Granollers
Àmbit:Granollers
Cronologia:1940 - 1975
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/367695
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 225
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Acció ambiental a Granollers i els projectes de la Unió Europea (1994-2020) / Aina Planas-Carbonell
Planas-Carbonell, Aina


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 153-175 : il. (Documents i notes d'investigació
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article utilitza la ciutat de Granollers com a estudi de cas per explicar la governança ambiental multinivell. Des dels anys 1990 la ciutat de Granollers ha tingut una participació creixent en projectes ambientals impulsats per la Unió Europea i en les xarxes municipals transnacionals que s'han establert amb altres ciutats i regions europees en l'acció ambiental. Aquest article recull la participació de Granollers en aquests projectes eu - ropeus i n'analitza els avantatges per a la governança ambiental. A més de les millores d'estalvi energètic i de protecció del patrimoni natural que s'han pogut implementar amb el finançament europeu, s'hi destaquen les sinergi - es que s'han produït amb la participació en aquests projectes i en les xarxes municipals transnacionals. La ciutat de Granollers ha tingut una participació creixent en aquestes xarxes, en les quals ciutats de diferents països euro - peus col·laboren en projectes de desenvolupament sostenible.


Matèries: Unió Europea ; Administració local ; Projectes ; Política del medi ambient ; Patrimoni natural ; Desenvolupament sostenible
Àmbit:Granollers ; Vallès Oriental
Cronologia:1994 - 2020
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/367696
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 225
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pablo Agraz Alonso : història d'un deportat a Mauthausen / Queralt Mena
Mena, Queralt


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 177-189 : il. (Documents i notes d'investigació
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Pablo Agraz Alonso (Salamanca, 1908 - París, 1963) era carabiner de l'exèrcit republicà quan en els anys trenta fou destinat a la intendència de Granollers, situada a la fàbrica Roca Umbert. Al final de la Guerra Civil espanyola va fer la retirada amb l'exèrcit republicà i l'any 1939 va creuar la frontera francesa. Detingut al nord de França per les tropes alemanyes el juny de 1940, fou deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen (a l'actual Àustria), d'on aconseguiria sobreviure. Les cartes que va escriure a Josefa (Pepeta) Sellés Teixidor (Llinars del Vallès, 1915 - Granollers, 1997), a qui va conèixer durant la seva estada a Granollers, i amb qui va tenir una relació sentimental que va durar fins al 1946, foren descobertes casualment l'any 2011, quan Pepeta Sellés ja havia mort. Aquestes cartes han servit per documentar la trajectòria i les vivències de Pablo Agraz en aquesta etapa terrible de la història d'Europa.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Guerra mundial II ; Soldats ; Refugiats de guerra ; Presoners de guerra ; Exili ; Deportacions polítiques ; Camps de concentració ; Fonts documentals ; Epistolari
Matèries: Agraz Alonso, Pablo (1908-1963) ; Sellés Teixidó, Pepeta (1915-1997)
Àmbit:Granollers ; França ; Mauthausen - Austria
Cronologia:1936 - 1946
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/367697
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 225
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Jaume Mir, l'espia català de la Primera Guerra Mundial / text de Jordi Finestres; amb l'assessorament de Josep M. Solé Sabaté
Finestres i Martínez, Jordi


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 227 (febrer 2021), p. 30-39 : il. (Investigació Sàpiens



Matèries: Guerra mundial I ; Soldats voluntaris ; Dictadura de Primo de Rivera ; Guerra civil espanyola ; Espies ; Fonts documentals
Matèries: Mir, Jaume
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Brussel·les - Bèlgica ; Europa
Cronologia:1914 - 1939
Autors add.:Solé i Sabaté, Josep Maria (Col·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 225
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aproximació històrica i arqueològica al castell de Montbui (Bigues i Riells) / Josep M. Vilai Carabassa
Vila i Carabasa, Josep Maria


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 119-134 : il. (Documents i notes d'investigació
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Amb motiu de les tasques de consolidació del conjunt monumental del castell de Montbui que porta a terme l'Ajuntament de Bigues i Riells, s'han dut a terme recerques tant de caràcter històric com de caràcter arqueològic que han permès avançar en el coneixement sobre aquest important element patrimonial. Aixecat a finals del segle X, el primer castell de Montbui estava format per una torre circular, de la qual s'han trobat traces en la intervenció arqueològica de 2017-2018. A principis del segle XIV el castell, ja enrunat, va ser transformat en presó episcopal pel bisbat de Barcelona, que n'havia comprat una part dels drets i la castlania. Amb aquest objectiu es va enderrocar l'antiga torre i es va aixecar l'actual edifici, ja pensat per a la nova funció. Un segle més tard, a començament del segle XV, el bisbat va vendre el castell i va tancar la presó, i els edificis van quedar abandonats de manera definitiva.


Matèries: Castells ; Restauració i conservació ; Arqueologia medieval ; Edat mitjana ; Palaus ; Centres penitenciaris
Matèries:Castell de Montbui de Bigues i Riells
Àmbit:Bigues i Riells
Cronologia:[1000 - 1500]; 2017 - 2018
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366659
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 225
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Inventari de les restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn / Francesc Casanellas Bassols
Casanellas Bassols, Francesc


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 135-160 : il. (Documents i notes d'investigació
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Aquest article presenta un inventari actualitzat de les restes prehistòriques de l'entorn d'Aiguafreda. L'inventari inclou dòlmens, menhirs, coves i abrics amb restes arqueològiques i petroglifs (roques amb gravats) d'època prehistòrica -n'inclou també algunes de dubtoses- de l'alta vall del Congost, la serra de l'Arca i el pla de la Calma, que s'han localitzat a menys de8 km del poble. Aquest ric patrimoni va ser molt destruït. L'altiplà de la serra de l'Arca era un lloc on els constructors i picapedrers anaven a buscar pedres, i els dòlmens i muralles ibèriques n'eren una bona font. D'altra banda, molts megàlits van ser excavats i malmesos per cercadors de tresors i també per alguns arqueòlegs que van excavar els dòlmens per extreure'n material sense preocupar-se prou per conservar-ne l'estructura.


Matèries: Prehistòria ; Neolític ; Jaciments arqueològics ; Estructures arqueològiques ; Objectes arqueològics ; Inventaris
Àmbit:Aiguafreda
Cronologia:[2019]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366660
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 225
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Vallesans a la carrera d'Índies (1783-1830) / Diego Sola
Sola i Garcia, Diego


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 161-172 : il. (Documents i notes d'investigació
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La presència creixent d'habitants de l'actual Vallès Oriental a Amèrica a partir de la dècada de 1780, coincidint amb la liberalització del comerçamb les Índies, és una realitat documentada als arxius. A l'Arxiu General d'Índies es conserven set expedients d'un petit grup de vallesans que van enrolar-se en l'aleshores anomenada carrera d'Índies amb la intenció de sostenir i expandir les seves pròpies cases de comerç i companyies. L'estudide la documentació permet identificar els protagonistes d'aquesta aventuraamericana així com establir unes característiques comunes i, alhora, explicarcom era el procés d'obtenció de llicència de pas a Amèrica, i quines circumstàncies socials, familiars i polítiques podien concórrer en la concessió o elrefús de l'autorització.


Matèries: Comerç colonial ; Indians ; Fonts documentals
Matèries: Vallesans
Àmbit:Granollers ; Mollet del Vallès ; Vallès Oriental ; Amèrica
Cronologia:1783 - 1830
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366661
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 225
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Fires i festes de l'Ascensió de Granollers a través dels reportatges de Joaquim Brangulí (1944-1975) / Francesc Sánchez-Mata
Sánchez i Mata, Francesc


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 173-190 : il. (Documents i notes d'investigació
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La nissaga dels fotoperiodistes Brangulí -Josep Brangulí i Soler, i els seus dos fills, Xavier i Joaquim- va ser una de les més destacades de Catalunya, juntament amb la dels Pérez de Rozas o els Merletti, entre d'altres. Les seves fotografies abasten una cronologia que va de finals del segle XIX a la dècada de 1990, il·lustren la història de Catalunya des d'infinitat de vessants i són una font documental valuosíssima. Entre 1944 i 1977, Joaquim Brangulí va cobrir com a corresponsal del Diario de Barcelona la Fira i Festes de l'Ascensió de Granollers i va fer unes tres mil fotografies durant aquestes dècades. L'Arxiu Nacional de Catalunya conserva la totalitat d'aquests reportatges -negatius en blanc i negre de 35 mm-, fet que ens permet tenir una continuïtat gràfica de trenta anys per a l'estudi de la Fira i de la història de Granollers durant el franquisme.


Matèries: Periodistes ; Fotògrafs ; Crònica gràfica ; Festes populars ; Fires i exposicions ; Franquisme
Matèries: Branguilí i Soler, Josep (1879-1945) ; Branguli i Claramunt, Joaquim (1913-1991) ; Branguli i Claramunt, Xavier (1918-1986)
Matèries:Fira de l'Ascensió
Àmbit:Granollers
Cronologia:1944 - 1975
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366662
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 225
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Llegenda del Gegant del Pi i Caldes de Montbui / Júlia Mur Bárzano, Eloi Casanovas Gilabert
Mur Bárzano, Júlia


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 23 (2019) , p. 191-204 : il. (Documents i notes d'investigació
Resum del treball guanyador del premi Cai Ral, 2017-2018. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix el treball guanyador del premi Camí Ral, convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per al curs 2017-2018. L'origen del treball es troba en la controvèrsia que un dia hi va haver entre les colles de geganters de Caldes de Montbui i de la plaça del Pi de Barcelona en relació amb l'origen de la cançó popular del "Gegant del Pi". Tot submergint-se en aquest gran món de la cultura popular, el treball pretén conèixer les arrels de tot el que envolta la llegenda i la cançó del "Gegant de Pi", i aclarir-ne l'origen. Després de la introducció, es presenten els orígens (històrics i llegendaris) de la cançó, i es discuteix quina és la versió que n'explica els veritables orígens; a continuació es presenta la llegenda del Farellàs o Fort Farell (àlies Gegant del Pi) i la seva vinculació amb Caldes de Montbui, per acabar amb unes breus conclusions.


Matèries: Llegendes ; Tradicions populars ; Cançons populars ; Colles geganteres
Àmbit:Caldes de Montbui
Cronologia:[1964 - 2018]
Autors add.:Casanovas Gilabert, Eloi
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/366663
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 225
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estat de conservació de l'església parroquial de Sant Jaume Apòstol de Riudoms / Núria Guasch Ferré
Guasch Ferré, Núria


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XX, núm. 160 (abril-juny 1999), p. 4-15 : il, (Investigació


Matèries: Patrimoni històric i artístic ; Esglésies parroquials ; Projectes d'arquitectura ; Restauració i conservació
Matèries:Església de Sant Jaume de Riudoms
Àmbit:Riudoms
Cronologia:1599 - 1999
Accés: https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/310330
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 225
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aigües subterrànies, qüalitat i explotació / Isidre Solé Gispert, Albert Gispert Guinjoan
Solé Gispert, Isidre


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XIX, núm. 157 (juliol-setembre 1998), p. 4-22 : il. (Investigació


Matèries: Recursos hídrics ; Aigües subterrànies ; Aprofitament d'aigües ; Qualitat del medi ambient
Àmbit:Riudoms
Cronologia:[01998]
Autors add.:Gispert Guinjoan, Albert
Accés: https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/310306
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 225
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Camps de concentració franquistes a Catalunya : el cas de Granollers / Aram Monfort i Coll
Monfort i Coll, Aram


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 141-161 : il. (Documents i notes d'investigació
Notes. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Durant la guerra, els colpistes van posar en marxa un complex sistema per classificar tots els capturats a mesura que el front avançava. L'objectiu era identificar individualment els milers de capturats i, en funció d'aquesta classificació, poder castigar els desafectos, ja fos a través dels batallons de treballadors o a través de les presons. Aquest enorme procés classificador es va fer als camps de concentració i va perdurar després de l'1 d'abril de 1939. La depuració sociopolítica va ser tan eficient que, a partir del 1940, els recintes concentracionaris van ser la peça fonamental per reprimir els homes que havien de purgar la seva desafecció fent el servei militar en unitats de càstig. Granollers, juntament amb tretze localitats catalanes més, va formar part d'aquest engranatge repressor amb el funcionament d'un camp de concentració durant la immediata postguerra.


Matèries: Franquisme ; Primer franquisme ; Repressió política ; Camps de concentració ; Centres penitenciaris ; Batallons de treballadors
Àmbit:Granollers
Cronologia:1939 - 1940
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/349226
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 225
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Can Comas i el fons documental de l'empresa Unitesa a l'Arxiu Municipal de Granollers / Anna Maimir Hernàndez
Maimir Hernàndez, Anna


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 163-177 : il. (Documents i notes d'investigació
Notes. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els germans Bonaventura i Isidre Comas Gras, de Sant Feliu de Codines, es van establir a Granollers a mitjans de la dècada de 1870 i van fundar la fàbrica coneguda popularment com Can Comas, que va mantenir l'activitat industrial fins al seu tancament, l'any 1967 (des del 1958 amb el nom d'Uni tesa). La història d'aquesta fàbrica és la història d'un segle de creixement i declivi de la indústria tèxtil granollerina. En aquest article es presenta el fons documental de l'empresa Unitesa (1958-1967), que correspon a l'última etapa de la fàbrica, i es presenta una breu explicació de l'evolució de la fàbrica en el context del desenvolupament de la indústria tèxtil a Granollers, des de l'expansió de la segona meitat del segle XIX, fins a la crisi de la segona meitat del segle XX.


Matèries: Arxius històrics ; Arxius municipals ; Arxius d'empresa ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Fonts documentals
Matèries:Arxiu Municipal de Granollers ; Filats i Teixits Comas ; Unitesa
Àmbit:Granollers
Cronologia:1870 - 1967
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/349227
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 225
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Biodiversitat d'avifauna en una finca situada a Lliçà d'Amunt (el Vallès Oriental) / Marina Toranzo López
Toranzo López, Marina


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 179-203 : il. (Documents i notes d'investigació
Premi Camí Ral de treballs de recerca de batxillerat per al curs 2016-2017. Treball presentat al IES Immaculada Concepció d'Horta de Barcelona, tutor Genaro de Gamboa.

Catalunya és un país privilegiat per la varietat d'espècies d'ocells i la quantitat d'exemplars observables en totes les estacions de l'any. En aquest treball es demostra que en una finca rural situada a Lliçà d'Amunt (el Vallès Oriental), malgrat tenir una extensió de només 30 hectàrees, hi ha una gran riquesa d'avifauna, i això és degut a la diversitat d'hàbitats que hi trobem: camp de conreu, bosc mixt, i zona de basses i riera. L'objectiu principal del treball era identificar les espècies d'ocells i la seva abundància a la finca de Can Manent durant tot un any. En total es van identificar 6.125 ocells (de 104 espècies) durant un total de 112 hores de treball de camp, mitjançant observació visual, auditiva i per captura amb xarxes (anellament científic). Aquest treball i la creació d'una pàgina web en anglès serveixen com a eina de divulgació de la varietat d'ocells en una àrea geogràfica propera.


Matèries: Treballs escolars ; Fauna ; Aus ; Medi ambient
Àmbit:Lliçà d'Amunt
Cronologia:[2016 - 2017]
Autors add.:Gamboa, Genero (Dir.)
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/349228
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 225
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Estudi i anàlisi de la qualitat de les aigües i la vegetació de ribera del riu Tenes / Vicente Baltasar Díaz
Baltasar Díaz, Vicente


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 22 (2018) , p. 205-222 : il. (Documents i notes d'investigació
Finalista del premi Camí Ral de treballs de recerca de batxillerat per al curs 2016-2017. Treball presentat al IES LLiçà de Munt, tutora Eva Tarragó.

Aquest article resumeix un treball que va resultar finalista del premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per al curs 2016-2017. El treball estudia la qualitat de les aigües de tres trams representatius del riu Tenes. L'anàlisi s'ha fet mitjançant tres índexs diferents de qualitat de l'aigua: (a) segons la riquesa i diversitat dels macroinvertebrats, (b) segons els paràmetres fisicoquímics i (c) segons l'índex QBR (qualitat del bosc de ribera). Els trams estudiats es troben a Bigues i Riells (curs alt), Lliçà de Vall (curs mitjà) i Parets del Vallès (curs baix). A partir dels resultats s'ha pogut observar que el factor més influent en la qualitat del riu és l'acció antròpica, que provoca un deteriorament de la salut del riu a mesura que ens acostem al curs baix i el paisatge és més humanitzat. Es discuteix la necessitat de seguir introduint millores en el sanejament de la conca hidrogràfica del Besòs.


Matèries: Treballs escolars ; Rius ; Vegetació ; Boscos ; Qualitat del medi ambient
Àmbit:Tenes, riu ; Bigues i Riells ; Lliçà de Vall ; Parets del Vallès
Cronologia:1950 - 2015
Autors add.:Tarragó, Eva (Dir.)
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/349229
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 225
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Madame Company : Carme Ballester / text d'Anna Sàez amb l'assessorament d'Oriol Dueñas
Sàez, Anna


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 193 (abril 2018), p. 30- : il. (Investigació



Matèries: Biografia ; Dona ; Militància política ; Relacions interpersonals ; Presidents de la Generalitat ; República espanyola II ; Guerra civil espanyola ; Exili ; Fonts documentals ; Epistolari
Matèries: Ballester i Llasat, Carme (1900-1972) ; Companys i Jover, Lluís (1882-1940)
Matèries:Estat Català ; Esquerra Republicana de Catalunya : ERC
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; França
Cronologia:[1934 - 1972]
Autors add.:Dueñas i Iturbe, Oriol (Col·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 225
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Mapes urbans més antics de Granollers conservats a l'Arxiu Municipal de Granollers / Èlia Montagud Blas
Montagud i Blas, Èlia


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 21 (2017) , p. 123-136 (Documents i notes d'investigació
Notes al peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Un dels aspectes més interessants de la cartografia urbana és que permet copsar amb una sola mirada l'estructura urbana d'una ciutat, i si, a més, es disposa, com és el cas a Granollers, d'una sèrie de mapes d'una certa coherència, el conjunt és una font d'informació imprescindible en l'estudi de l'evolució de la ciutat. Aquest article recull un inventari dels mapes urbans més antics localitzats a l'Arxiu Municipal de Granollers. Es presenta una breu descripció de deu mapes, que van des de 1851 a 1960, i se situen en el context històric de la ciutat. Alguns dels mapes són destacables per la rellevància dels seus autors, com és el cas de Miquel Garriga i Roca, arquitecte del Gran Teatre del Liceu i urbanista que també va cartografiar altres ciutats, com ara Barcelona i Mataró.


Matèries: Mapes i plànols ; Cartografia ; Transformació urbana ; Fonts documentals ; Arxius històrics ; Arxius municipals
Matèries:Arxiu Municipal de Granollers
Àmbit:Granollers
Cronologia:[1851 - 1960]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/337788
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 225
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Correspondència conservada a l'Arxiu Municipal de Granollers sobre el bombardeig del 31 de maig de 1938 / Sandra Oliver
Oliver, Sandra


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 21 (2017) , p. 137-146 (Documents i notes d'investigació
Notes al peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El bombardeig de Granollers del 31 de maig de 1938 és un dels episodis més tràgics de la història d'aquesta ciutat. Va provocar la mort de més de dues-centes persones, un gran nombre de ferits i una enorme destrucció material del centre de la ciutat. En ser un dels primers grans bombardeigs aeris sobre població civil que es produïa durant la Guerra Civil espanyola, va tenir també un gran ressò internacional. Aquest article s'aproxima a aquest episodi de la història de Granollers a partir de la correspondència que es conserva a l'Arxiu Municipal de Granollers, en concret les cartes i els telegrames sobre l'estat de les víctimes. Es tracta d'una documentació que ha estat recentment digitalitzada, en el marc del projecte "31 de maig de 1938, relats d'un bombardeig (1938-2012)" i que permet fer un relat molt viu d'aquesta tragèdia que va viure la ciutat de Granollers.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Bombardeigs aeris ; Fonts documentals ; Epistolari ; Arxius històrics ; Arxius municipals
Matèries:Arxiu Municipal de Granollers
Àmbit:Granollers
Cronologia:1938
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/337789
Localització: Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Fundació Bosch i Cardellach; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Can Pedrals (Granollers); B. La Grua (Montmeló); B. Can Rajoler (Parets del Vallès); B. de Montornès del Vallès; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 12
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3