português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
INSTITUCIONS EDUCATIVES []
Referències trobades:
115   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 6
anar a la pàgina                


1 / 115
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Blanquerna (1948-2018) : evolució del projecte d'educació superior i aportacions a la pedagogia universitària / Josep Gallifa Roca
Gallifa Roca, Josep


Lleida : Pagès, 2019
312 p. ; 24 cm (Guimet, 230) 
ISBN 9788413030838

Blanquerna és actualment una fundació de la diòcesi de Barcelona que integra tres facultats universitàries. Aquest treball estudia l'evolució històrica de Blanquerna i les seves aportacions a la pedagogia universitària. Recull les diferents etapes que va viure la institució d'acord amb cada moment social, educatiu, eclesiàstic i universitari que són molt diferenciats. S'estudia com en cada època es van afrontar els reptes del moment i se'n presenten els diversos actors i principals realitzacions. El resultat ha estat l'evolució d'una institució molt singular en la seva pedagogia universitària, institució que ha complert 70 anys. (Editorial).



Matèries: Ensenyament superior ; Universitats ; Institucions educatives ; Renovació pedagògica ; Pedagogs ; Escola nova ; Commemoració ; Església
Matèries:Blanquerna ; Mútua Escolar Blanquerna de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1948 - 2018
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Ramon Llull


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 115
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Fascistización de las escuelas italianas en el extranjero. El caso de Barcelona (1922-1929) = The fascistization of the italian schools abroad. The case of Barcelona (1922-1931) / Rubén Domínguez Méndez
Domínguez Méndez, Rubén


En: Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria. Salamanca, núm. 33 (2014) , p. 231-253 (Estudios
Número monogràfic: "La construcción histórica de la formación profesional. Una mirada internacional". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Les escoles italianes a l'estranger van sofrir el seu fascistización progressiva des de 1922. Això va obrir un nou canal de propaganda de la ideologia totalitària en uns centres vitals per a la formació de la joventut. En aquest article es fa un estudi de cas sobre aquests processos a l'estranger -que no han rebut suficient atenció per la historiografia- focalitzat a la ciutat de Barcelona. Hem utilitzat documentació arxivística per conèixer els passos donats en els següents aspectes: situar les escoles en l'òrbita feixista, exercir una fèrria vigilància sobre els docents, establir un nou programa educatiu i introduir als estudiants en l'organització juvenil feixista.


Matèries: Centres d'ensenyament ; Institucions educatives ; Propaganda política ; Política exterior ; Feixisme ; Política educativa ; Programes d'estudi ; Fonts documentals
Matèries: Italians
Àmbit:Barcelona ; Itàlia
Cronologia:1922 - 1929
Accés: http://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/0212-0267/article/view/12636/12947
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 115
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Construir comunidades educativas desde la referencialidad geográfica : la evolución de la representación de las instituciones educativas en Barcelona en los mapas urbanos = Building educational communities from geographical referentiality : the evolution of the representation of educational institutions in Barcelona on urban maps / Eulàlia Collelldemont
Collelldemont Pujadas, Eulàlia


En: Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria. Salamanca, núm. 32 (2013) , p. 84-104 : il. map. (Artículos
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

En l'article es presenten els resultats de la recerca realitzada sobre els plànols i mapes urbanístics i civils de la ciutat de Barcelona. Amb una primera aproximació a l'evolució de la cartografia urbana, l'estudi analitza la referencialidad de les institucions educatives a la ciutat Comtal. S'analitza per a això la presencia-absència de referències d'institucions dels diferents graus del sistema educatiu i s'atén a les formes de representació de les mateixes, observant el grau de simbolització de les referències així com l'ús de genèrics per referenciar les institucions. Amb una utilització dels mapes i plans com a font documental per a la història de l'educació s'ha realitzat una anàlisi serial i específic, d'acord amb les metodologies derivades de l'anàlisi visual amb la perspectiva de la història cultural, seguint l'adreça dels estudis sobre la gènesi política i tècnica de la cartografia urbana elaborats en el Regne Unit.


Matèries: Centres d'ensenyament ; Institucions educatives ; Sistemes d'informació geogràfica ; Planificació urbanística ; Mapes i plànols ; Cartografia
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1700 - 1936]
Accés: http://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/0212-0267/article/view/11286/11704
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 115
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Colegio de los ochenta o de San Carlos de la Universidad de Cervera / Félix F. Santolaria Sierra
Santolaria Sierra, Félix F.


En: Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria. Salamanca, núm. 4 (1985) , p. 227-240

El Breu estudi que presentem adquireix la seva justificació per venir a completar l'article de José Antonio Jordán Sierra que sobre els col·legis de la Universitat de Cervera va ser publicat en l'últim nombre (1984) d'aquesta mateixa revista. El professor Jordán, ofereix una revisió de la situació dels Col·legis Majors al segle xvni i presenta el món col·legial cervariense com a fons a la seva monografia sobre el Col·legi d'Estudiants Pobres o de Santa Creu del Ferro. Acceptant, doncs, com a marc les adreces exposades en aquest article, l'objecte del present estudi és només afegir la monografia del Col·legi dels Vuitanta o de Sant Carlos, que en l'ànim del monarca fundador de la Universitat de Cervera estava cridat a ser el temple de l'estudi de la nova institució. Consta de dos apartats: el primer referit a la difícil gènesi del col·legi i el segon a una breu aproximació descriptiva de les seves constitucions.


Matèries: Universitats ; Ensenyament superior ; Institucions educatives ; Estudiants ; Estatuts
Matèries:Universitat de Cervera
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1715 - 1800]
Accés: http://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/0212-0267/article/viewFile/6623/6615
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 115
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Colegio de estudiantes pobres, o de Santa Cruz del Hierro, de la Universidad de Cervera / José Antonio Jordán Sierra
Jordán, Josep Antoni


En: Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria. Salamanca, núm. 3 (1984) , p. 51-88

Aquest estudi vol treure a la llum la presència d'un centre educatiu de no poca importància en la història de les Universitats hispàniques. Ens referim al Col·legi de Santa Creu del Ferro, també anomenat Seminari d'Estudiants Pobres, que amb els seus cent setze anys d'existència (1720-1836) va mantenir i va formar a un terç de la població estudiantil de la Universitat de Cervera.


Matèries: Universitats ; Ensenyament superior ; Institucions educatives ; Centres d'ensenyament ; Estudiants
Matèries:Universitat de Cervera
Àmbit:Cervera
Cronologia:[1720 - 1836]
Accés: http://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/0212-0267/article/viewFile/6561/6559
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 115
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Maria Solà de Sellarès : teosofia, educació i Escola Nova a Catalunya / Joan Soler i Mata
Soler i Mata, Joan


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 165-181 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

Maria Solà de Sellarès, nascuda l'any 1899, va integrar el nucli més actiu del moviment teosòfic català. Va estar vinculada a l'escola Damon i va dirigir la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants de Barcelona durant la Segona República. L'any 1939 va emprendre el camí de l'exili cap a França. Més tard es va traslladar a El Salvador i Guatemala, on va dirigir l'Escuela Normal femenina España i l'Escuela Normal femenina Belén, i va impulsar l'activitat teatral. Després d'exercir com a professora a la Universitat de San Carlos a Guatemala (1948- 54), es va traslladar a Mèxic i es va vincular al moviment de les escoles Waldorf i va escriure i publicar diversos assaigs pedagògics. En el llibre Vers la nova educació: la integritat de l'infant (1987) sintetitza el propi pensament educatiu fonamentat en la interpretació de Cousinet, Xirau i Steiner, entre d'altres. Va morir a Mèxic l'any 1998.


Matèries: Biografia ; Dona ; Educació ; Espiritisme ; Renovació pedagògica ; Centres d'ensenyament ; Institucions educatives
Matèries: Solà Ferrer, Maria Mercè (1899-1998)
Matèries:Escola Nova Damon
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Mèxic
Cronologia:1899 - 1998
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278960/366692
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 115
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les primeres dones gironines a l'institut provincial i la universitat / Carles Cortada i Hortalà
Cortada i Hortalà, Carles


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 151-164 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Resums en català, castellà i anglès.

Els aires de llibertat de la Revolució del 1868 van portar la preocupació per l'educació femenina, però amb la restauració borbònica aquesta preocupació va quedar marcada per la confrontació entre els plantejaments ideològics conservadors, que valoraven la dona només per les seves funcions familiars i no acceptaven que treballés, i els progressistes, que defensaven la instrucció i el treball de les dones sempre que no anessin contra les obligacions familiars. La Girona conservadora del darrer terç del segle XIX va ser una de les últimes capitals de província a tenir una Escola Normal Femenina; malgrat això, durant els primers anys de la Restauració Girona va ser una de les capitals de província amb més noies matriculades a l'institut provincial. Això va ser degut a la voluntat de les noies de rebre una educació més enllà de la necessària per al seu paper familiar, el rol d'alguns parents i professors, i el paper permissiu que va jugar l'institut provincial en absència d'altres institucions on les noies poguessin estudiar. La primera noia que estudià a l'institut de Girona ho féu el 1876 (com a estudiant lliure), la primera graduada va ser el 1885 i la primera universitària, el 1904. Aquest treball té la voluntat de donar a aquestes noies la visibilitat que fins ara no han tingut i que el seu esforç mereix.


Matèries: Dona ; Diccionari biogràfic ; Educació de la dona ; Política educativa ; Restauració ; Institucions educatives ; Escoles de mestres ; Ensenyament secundari ; Ensenyament superior
Àmbit:Girona ; Girona, província
Cronologia:1876 - 1904
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278959/366691
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 115
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Elvira Godàs i Vila : l'experiència del CENU en primera persona / Jordi García i Farrero
Garcia i Farrero, Jordi


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 77-98 (Dona i educació durant la monarquia alfonsina i la II Répública. En l'àmbit escolar) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Mercès a les vivències de la mestra lleidatana Elvira Godàs i Vila (1917), la present comunicació pretén tornar a transitar per alguns dels passatges que componen aquells anys tan tràgics (1936-1939). En aquest cas, fa referència al que s'establí amb l'adveniment del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU). Per tant, l'experiència de l'Elvira servirà per donar un xic de llum a l'obra del CENU realitzada a les localitats de Barcelona, les Borges Blanques i Figueres i, així mateix, percebre les virtuts i dificultats d'aquell projecte educatiu tan engrescador que tenia el propòsit de superar l'escola tradicional. És important no oblidar que l'aparició d'aquesta organització educativa (29 de juliol del 1936) fou rebuda amb gran entusiasme, ja que aglutinà totes les forces polítiques contràries a l'aixecament feixista del general Francisco Franco i, al mateix moment, intentà unificar els dos moviments de renovació pedagògica més importants d'aquella època a casa nostra: l'escola nova i l'ensenyança racionalistaferreriana.


Matèries: Memòries ; Mestres ; Dona ; Institucions educatives ; Política educativa ; Guerra civil espanyola ; Educació ; Renovació pedagògica ; Antifeixisme
Matèries: Godàs i Vila, Elvira (1917-....)
Matèries:Consell de l'Escola Nova Unificada : CENU
Àmbit:Barcelona ; Borges Blanques, les ; Figueres ; Catalunya
Cronologia:1936 - 1939
Autors add.:Jornades sobre Història de l'Educació (19es : 2010 : Olot )
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/278937/366669
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 115
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Memoria de los trabajos de que se ha ocupado la Junta de Primera Enseñanza de la Provincia de Tarragona desde 17 de noviembre de 1868 hasta que cesó en virtud de lo dispuesto en el decreto de 5 de agosto de 1874 / [Junta de Primera Enseñanza de la Provincia de Tarragona]

Junta de Primera Enseñanza de la Provincia de Tarragona.


[Tarragona] : [s.n.], [1874?]
11 p. ; 27 cm



Matèries: Ensenyament primari ; Institucions educatives ; Memòria
Matèries:Junta de Primera Enseñanza de la Provincia de Tarragona
Àmbit:Tarragona, província
Cronologia:1868 - 1874
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 115
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Catàlegs de recursos [Fitxer informàtic] / [Centres de Recursos Pedagògics de la Delegació Territorial a Tarragona]



[S.l.] : Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. Centres de Recursos Pedagògics de la Delegació Territorial a Tarragona, 2000
1 disc òptic (CD-ROM) : il. col. ; 12 cm
Requeriments del sistema: 6 MB d'espai lliure; Windows 9x; lector de CD-ROM 8x.



Matèries: Catàlegs ; Material didàctic ; Recursos educatius ; Institucions educatives
Àmbit:Tarragona, província
Cronologia:2000
Autors add.:Generalitat de Catalunya. Centres de Recursos Pedagògics de la Delegació Territorial a Tarragona
Localització: Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 115
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Escola Normal de Lleida : una crònica dels seus primers 100 anys : 1841-1940 / Amparo Miñambres Abad
Miñambres Abad, Amparo


Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida, DL 1994
224 p. ; 24 cm (Monografies d'arqueologia urbana, 3) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 8488645112



Matèries: Institucions educatives ; Formació de formadors ; Ensenyants ; Educació
Matèries:Escola Normal de Lleida
Àmbit:Lleida
Cronologia:1841 - 1940
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 115
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana a Reus / Pere Anguera
Anguera i Nolla, Pere


En: Escola i Estat : actes de les 7enes Jornades d'Història de l'educació als Països Catalans : Perpinyà, del 2 al 5 de maig de 1985. Vic : Eumo, 1985



Matèries: Institucions educatives ; Educació ; Llengua catalana ; Catalanisme ; Renovació pedagògica
Matèries:Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana
Àmbit:Reus
Cronologia:[1898 - 1939]
Autors add.:Jornades d'Història de l'educació als Països Catalans (7s : Perpinyà : 1985 )
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 115
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Ensenyament de les llengües modernes entre 1876 i 1939 = The teaching of modern languages between 1876 and 1939 / Immaculada Rius i Dalmau
Rius i Dalmau, Immaculada


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 12 (juliol-desembre 2008), p. 93-126

En aquest article s'analitza la situació de l'ensenyament de les llengües estrangeres durant el segle XIX i fins al primer terç del segle XX a Espanya -especialment a Catalunya- tot fent també un cop d'ull a la situació que es vivia a Europa durant el mateix període. La influència del Moviment de Reforma de l'ensenyament de les llengües modernes, que tingué lloc a Europa a final del segle XIX, no va arribar a Catalunya, ni a Espanya, fins a la segona dècada del segle XX. A més a més, la innovació metodològica va atènyer ben poc els centres oficials on, majoritàriament, es mantingué l'ús del mètode tradicional o gramatical basat en la traducció i l'estudi teòric de normes gramaticals i llistes de vocabulari. L'empenta de l'ensenyament de les llengües modernes, així com les noves orientacions metodològiques foren impulsades, en l'àmbit estatal, per la Institución Libre de Enseñanza. L'arribada de la Segona República possibilità que les idees renovadores de la ILE influïssin la política educativa del país. D'aquesta manera, iniciatives com ara la creació de l'Institut-Escola, ens conduïren a experiències pioneres. L'ensenyament de les llengües modernes es beneficià enormement d'aquest fet. Hem repassat breument el que fou la presència d'aquest ensenyament a l'Institut-Escola i també de la metodologia emprada a les aules. La figura de Joan Nogués, professor de francès de l'Institut-Escola de Barcelona, constitueix un bon exemple que il·lustra la importància d'una feina ben feta que pot servir de model avui dia.


Matèries: Educació ; Ensenyament de llengües ; Renovació pedagògica ; Ensenyament del francès ; Mestres ; Institucions educatives
Matèries: Nogués, Joan
Matèries:Institución Libre de Enseñanza ; Institut-Escola de Barcelona
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1876 - 1939
Accés: http://www.raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/192248/258158
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 115
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Presència d'un psicòleg exiliat : Werner Wolff a Barcelona (1933-1936) = Presence of an exiled psychologist: Werner Wolff in Barcelona 1933 - 1936 / Ángel C. Moreu Calvo
Moreu Calvo, Ángel C.


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 9-10 (2006-2007) (2007) , p. 270-283

Aquest article rememora la figura del psicòleg berlinès Werner Wolff, mort ara fa cinquanta anys. Els diferents apartats de l'escrit s'ocupen de la seva formació i de la seva orientació investigadora dins l'àmbit de la psicologia de la Gestalt, la psicoanàlisi i l'etnopsicologia. La seva presència a Barcelona entre 1933 i 1936 ens permet donar compte dels seus treballs a l'Institut Psicotècnic de la Generalitat, l'Institut Pere Mata de Reus i altres institucions dirigides o impulsades pel doctor Emili Mira, així com les seves col·laboracions a la Revista de Psicologia i Pedagogia.


Matèries: Psicologia ; Psicòlegs ; Exili ; Feixisme ; Institucions educatives
Matèries: Wolf, Werner (1904-1957) ; Mira i López, Emili (1896-1964)
Matèries:Institut Pere Mata
Àmbit:Barcelona ; Reus ; Catalunya ; Alemanya
Cronologia:1933 - 1936
Accés: http://www.raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/151083/202983
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 115
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Protectora de l'Ensenyança Catalana i el foment de les escoles catalanes (1914-1923) / Lluís Durán
Duran i Solà, Lluís


En: Afers : Fulls de Recerca i Pensament. Catarroja. Vol. 15, núm. 37 (2000) , p. 671-691



Matèries: Mancomunitat de Catalunya ; Institucions educatives ; Política educativa ; Ensenyament en català ; Catalanisme cultural
Matèries:Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1914 - 1923
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 115
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Arrelament i expansió de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1914-1923) / Lluis Durán
Duran i Solà, Lluís


En: Afers : Fulls de Recerca i Pensament. Catarroja. Vol. 17, núm. 42-43 (2002) , p. 537-560



Matèries: Mancomunitat de Catalunya ; Institucions educatives ; Política educativa ; Ensenyament en català ; Catalanisme cultural
Matèries:Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1914 - 1923
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 115
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Ensenyament a Tàrrega (1875-1900) / per Joan Novell i Balagueró
Novell i Balagueró, Joan


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 1 (1989) , p. 111-125 : il.
Notes.


Matèries: Centres d'ensenyament ; Restauració ; Educació ; Institucions educatives ; Política educativa ; Sistema educatiu ; Educació religiosa
Àmbit:Tàrrega
Cronologia:1875 - 1900
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/view/167108/245602
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 115
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Ensenyament durant el franquisme / Marc Burato i Viscarro
Burato i Viscarro, Marc


En: Raïls : revista del Centre d'Estudis d'Ulldecona. Ulldecona, núm. 12 (1998) , p. 16-45 : il.
Aquest treball és una part del que va presentar l'autor com a treball de segon curs de batxillerat a l'IES Sales i Ferré d'Ulldecona durant el curs 1997-1998. Bibliografia i notes. Inclou annex.


Matèries: Educació ; Franquisme ; Gestió educativa ; Institucions educatives ; Matèries i programes d'estudi ; Política educativa ; Sistema educatiu ; Recursos educatius ; Estudiants
Àmbit:Ulldecona ; Catalunya
Cronologia:1939 - 1975
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Rails/article/view/26769/26603
Localització: B. Popular (Ulldecona); Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 115
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Valor de la memòria: l'Associació d'Amics de l'Institut-Escola difon el llegat pedagògic i històric / Salvador Domènech
Domènech i Domènech, Salvador


En: Barcelona educació, núm. 65 (maig, juny 2008), p. 6-7



Matèries: Educació ; Institucions educatives
Matèries:Institut-Escola de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1931 - 1939


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 115
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Quan les espardenyes trepitjaren la Universitat: els estudis universitaris per a obrers de la Universitat de Barcelona i la Universitat Popular durant la II República i la Guerra Civil (1931-1939) / Raül Aguilar Cestero
Aguilar i Cestero, Raül


Barcelona : Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya, UPEC, 2008
94 p, [16] p. de làm. : il. ; 21 cm

Aquest llibre ens apropa a un temps en que el somni d'un accés igualitari a la ciència i a la cultura, que seria capaç de trencar totes les barreres socials existents, semblava estar a l'abast de la societat catalana i era compartit per destacades personalitats de la vida política, associativa, cultural i científica del país i, ho fa, rescatant del pou de l'oblit dues importants experiències educatives populars que es desenvoluparen a Catalunya durant la segona República i la guerra civil.



Matèries: Universitats ; Ensenyament superior ; Obrers ; Classes populars ; República espanyola II ; Política educativa ; Institucions educatives ; Guerra civil espanyola
Matèries:Universitat de Barcelona ; Universitat Popular
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1931 - 1939
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 6
anar a la pàgina                

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3