português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
GUERRA DE LA QUADRUPLE ALIANCA []
Referències trobades:
31   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        


1 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Las Fronteras pirenaicas ante la guerra de la Cuádruple Alianza (1718-1720) / David Ferré i Gispets
Ferré i Gispets, David


En: Principe de Viana. Pamplona. Año LXXIX, núm. 272 (2018) , p. 1195-1210 (Un mundo de fronteras. Los Pirineos occidentales en la modernidad (siglos XVI-XVIII)
Número dedicat a: "Viejos y nuevos espacios de frontera". Referències bibliogràfiques. Títols i resums en castellà, euskera i anglès.


Matèries: Edat moderna ; Conflictes internacionals ; Felip V d'Espanya ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Territori de frontera
Àmbit:País Basc ; Navarra ; Catalunya
Cronologia:1718 - 1720
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7061300
http://www.culturanavarra.es/uploads/files/23_ferre_PV272_separata.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cataluña y la movilización de recursos militares para la expedición a Sicilia, 1718 / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 44, núm. 1 (2019) , p. 129-158
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Un tema recurrent de la historiografia catalana és el debat sobre els efectes que va tenir la política militar de Felip V sobre l'economia de Catalunya després de 1714. Aquesta qüestió no obstant això forma part d'un debat més ampli: valorar les maneres en què la Corona va aconseguir mobilitzar els seus recursos militars, qui es va beneficiar d'això i que efectes tenia sobre el territori. En el fons es tracta d'analitzar les formes en què es va configurar l'Estat borbònic. A partir de l'anàlisi de la mobilització de recursos militars per a l'expedició de conquesta de Sicília en 1718, el present article pretén donar resposta a algunes d'aquestes preguntes.


Matèries: Felip V d'Espanya ; Exèrcit ; Economia ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Operacions militars ; Nova Planta ; Historiografia
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Sicília - Itàlia
Cronologia:1718
Accés: https://doi.org/10.5209/CHMO.63918
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Edicte d'1 d'abril de 1720 i el tancament de fronteres : ¿Por al contagi de la pesta o al retorn dels fusellers reformats? / Pere Gifre Ribas
Gifre i Ribas, Pere


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2014-15, núm. 9 (novembre 2016), p. 159-177
Notes. Inclou transcripció de l'edicte. Resum en català i anglès.

L'arribada de la notícia de la pesta de Marsella a Barcelona, la darreria del juliol de 1720, va mobilitzar les autoritats borbòniques que, ben aviat, van decidir tancar la frontera terrestre i marítima amb França, i així va restar fins al 1723. La por al contagi de pesta va portar a imposar un seguit de mesures per barrar l'extensió de l'epidèmia, bàsicament el control de persones, mercaderies i correus que poguessin arribar de les zones infectades i de França, en general. El cert és que la pesta de Marsella no va depassar en cap moment els marcs de la Provença. Les mesures de control de la frontera terrestre, la línia pirinenca, és clar, però també la costa mediterrània, van servir per reprimir qualsevol brot de dissidència austriacista que hi hagués en territori català (Joan Mercader ha qualificat la repressió empresa la primavera de 1720 de molt més cruenta que la posterior a la caiguda de Barcelona el 1714), alhora que els fusellers de muntanya que havien quedat a l'altra banda de la frontera, a Perpinyà sobretot, després de la fi de la Guerra de la Quàdruple Aliança, no van poder tornar fins el 1723. Cordó sanitari, però, sobretot, mesura per reprimir la dissidència interna, en cap moment qualificada d'austriacista o d'imperial, sinó assimilada a la persecució del bandolerisme (de ®facinerosos», són qualificats els imperials i austriacistes). S'ha de tenir en compte que la incursió pirinenca de les tropes de Berwick el 1719 va anar precedida i acompanyada d'una revolta generalitzada al Principat, bàsicament protagonitzada per sectors pagesos i alguns menestrals de les comarques situades al sud de Barcelona, on Carrasquet, i altres, van posar en qüestió el control territorial de la nova Administració borbònica.


Matèries: Conflictes internacionals ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Edictes ; Frontera ; Epidèmies ; Repressió política ; Exèrcit
Àmbit:Catalunya ; França
Cronologia:1720
Autors add.:Col·loqui d'Estudis Transpirinencs (9è : 2015 : Canillo (Andorra) )
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/330912
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; Universitat de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Informació i persuasió : en els orígens de la premsa catalana (c. 1500-1720) [Fitxer informàtic] / Ricard Exposito Amagat ; [dirigida per: Xavier Torres i Sans]
Expósito i Amagat, Ricard


Girona : Universitat de Girona, 2017
Dirigida per: Torres i Sans, Xavier. Universitat de Girona. Departament d'Història i Història de l'Art, 2014
1 recurs electrònic

L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar la informació pública a la Catalunya moderna: la seva producció, la circulació i el seu consum des de la darreria de l'edat mitjana fins al desenllaç de la Guerra de Successió i els anys del conflicte de la Quàdruple Aliança. Per això, una vegada examinats els diferents gèneres informatius (impresos, manuscrits i orals), hem escollit un estudi de cas: la premsa manufacturada al Principat, tant per al benefici dels seus "editors" (estampers i llibreters) com per voluntat (o necessitat) de les autoritats. Avisos, cartes, noves i relacions, així com la premsa periòdica (relacions tipus gaseta i gasetes), es difonien arreu del territori i a l'exterior. Aquesta premsa (que hem situat en el context coetani europeu) era llegida i escoltada llegir per uns públics àvids de notícies, a la ciutat i al camp. Paral·lelament, també hem revisat els nivells d'alfabetització i hem tractat la formació d'una primitiva "esfera pública". Tot això ens ha permès referir-nos a una "era de la informació" molt abans de la present "era de la (sobre)informació".


Matèries: Tesis doctorals ; Edat moderna ; Guerra de Successió ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Premsa ; Indústria editorial i impremta ; Llibreters ; Impressors ; Alfabetització ; Lectura
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1500 - 1720
Autors add.:Torres i Sans, Xavier (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/403989
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Errades idees" sobre les "coses d'Europa" (i de Catalunya) : la publicística de la guerra de la Quàdruple Aliança a les comarques gironines / Ricard Expósito Amagat
Expósito i Amagat, Ricard


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 56 (2015) , p. 215-242
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720) és un conflicte que sol passar força desapercebut entre la historiografia del segle XVIII. No obstant això, aquesta pugna entre Felip V i una coalició formada per vells enemics (la Gran Bretanya, les Províncies Unides, el Sacre Imperi) i antics aliats (el regne de França), no solament fou un episodi força decisiu en la història europea, sinó també en la catalana: pocs anys després de la guerra de Successió, el Principat fou novament l'escenari d'una lluita internacional que reobrí ferides encara no curades: la pèrdua de les llibertats catalanes, la implantació progressiva de la Nova Planta borbònica i la resistència contra la nova dinastia. En aquest article ens proposem examinar la recepció d'aquesta guerra a les terres gironines a través dels papers impresos i manuscrits que tots dos bàndols hi feren circular l'any 1719. Ben entès, sols es tracta d'una primera aproximació a partir d'un parell de documents, de signe oposat, però molt reveladors.


Matèries: Edat moderna ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Propaganda política ; Fonts documentals ; Austriacistes ; Botiflers ; Felip V d'Espanya
Àmbit:Barcelona ; Girona, província
Cronologia:[1718 - 1720]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/302272/391960
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 31
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Catalans en armes (1704-1723) : l'origen dels Mossos d'Esquadra / Eusebi Mas i Vilaseva
Mas i Vilaseca, Eusebi


[Barcelona] : [l'autor], 2014
328 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788461733811



Matèries: Mossos d'esquadra ; Edat moderna ; Ordre públic ; Guerra de Successió ; Felip V d'Espanya ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Repressió política ; Policia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1704 - 1723
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Acuerdos de la Paz de Viena de 1725 sobre los exiliados de la guerra de sucesión / Virginia León Sanz
León Sanz, Virginia


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XII, núm. 12 (1992) , p. 293-312


Matèries: Guerra de Successió ; Exili ; Austriacistes ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Tractats de pau ; Felip V d'Espanya
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Europa
Cronologia:[1711 - 1725]
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/100930/152047
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'origen de la policía de la Generalitat / [ressenya de:] Jaume Serra i Carné
Serra i Carné, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 116 (primavera-estiu 2015), p. 56 (Llibres
Ressenya de:
- Mas i Vilaseca, Eusebi. Catalans en armes (1704-1723) : l'origen dels mossos d'esquadra / Eusebi Marc i Vilaseca : l'autor, 2014


Matèries: Ressenyes ; Mossos d'esquadra ; Ordre públic ; Policía ; Edat Moderna ; Felip V d'Espanya ; Guerra dels Segadors ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Repressió política
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1704 - 1723
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/304221
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 31
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Veciana-Carrasclet, un país, dos perfils / Jaume Borràs
Borràs Galceran, Jaume


En: Lo ViOlí. Torroja del Priorat, núm. 18 (2n. semestre 2014), p. 4-11 : il. (Història



Matèries: Guerra de Successió ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Nova Planta ; Biografia ; Austriacistes ; Botiflers ; Bandolerisme ; Bandolers ; Mossos d'esquadra ; Llegendes
Matèries: Barceló i Anguera, Pere Joan (1682-1741) ; Carrasclet ; Veciana i Rabassa, Pere Anton (1677-1736)
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1677 - 1741
Localització: UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Catalans en armes (1704-1723) : l'origen dels mossos d'esquadra [Fitxer informàtic] / Eusebi Mas Vilaseca ; [dirigida per: Antoni Espino López]
Mas i Vilaseca, Eusebi


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
Dirigida per: Espino López, Antoni. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2014
1 recurs electrònic
ISBN 9788449049026

L'origen dels Mossos d'Esquadra, l'actual cos de policia de la Generalitat de Catalunya, es remunta a tres segles enrere, arran de l'organització de dos arreglaments de minyons filipistes al Principat, a les acaballes de la Guerra de Successió. El duc de Pòpuli i José Patiño van formar, el 1714, una partida de vint-i-cinc paisans armats a Igualada sota les ordres del sotsveguer Onofre Melcion i del capità Jacint Elies, perquè ajudessin l'exèrcit borbònic a sufocar la revolta de les quinzenades. Vint afectes naturals més, capitanejats pel veguer Jaume Llissach, en van constituir una altra a Manresa. Ambdós arreglaments es van dissoldre en finalitzar el conflicte bèl·lic, però van esdevenir la gènesi d'un nou model d'organització civil armada, que es va reproduir cinc anys després en la següent contesa, entre Felip V i la Quàdruple Aliança (Gran Bretanya, França, Províncies Unides i Àustria). El 1719, el marquès de Castel-Rodrigo va mobilitzar i rearmar altre cop els catalans, tal com l'hi havia proposat la Reial Audiència i aprovat el rei el 21 d'abril. Des de principis de juny fins a mitjan juliol, sis ministres i un fiscal comissionats van establir mig centenar i escaig d'esquadres de paisans armats al territori per mantenir la seguretat als corregiments no fronterers. Però tan bon punt els guerrillers catalans al servei de França en van desarmar sis, a l'estiu, els militars espanyols van suprimir-ne gairebé la meitat per evitar que els prenguessin les armes. Només cinc van complir amb les expectatives i es van conservar, entre les quals va destacar la de Valls. Restablerta la pau el 1720 (tractat de l'Haia), el capità general les va llicenciar totes perquè ja no calien. Fins aquell moment l'existència transitòria dels arreglaments de minyons, primer, i de les esquadres, després, va anar lligada a la sort de la guerra, però el 1721 el marquès de Castel-Rodrigo en va reorganitzar quatre de provisionals (Valls, Rodonyà, Riudoms i Cardona) perquè perseguissin els rebels que persistien en la sedició durant la postguerra. A partir de l'octubre se'n van crear dues de noves per pacificar el país, una al corregiment de Tarragona (Valls) i l'altra al de Vilafranca del Penedès (Piera); la seva trajectòria i continuïtat esdevingué permanent des d'aleshores i van exercir funcions de repressió política i policial. El 1722 Francisco Caetano en va formar dues més (Capellades i Manresa), a causa de l'augment de malfactors. El comte de Montemar en va unificar el comandament el 1723 per coordinar-les millor, i en va nomenar Pere Anton Veciana primer comandant.


Matèries: Tesis doctorals ; Mossos d'esquadra ; Edat moderna ; Ordre públic ; Guerra de Successió ; Felip V d'Espanya ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Repressió política ; Polícia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1704 - 1723
Autors add.:Espino López, Antonio (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/285077
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Carrascletada vallenca. L'últim setge de la Guerra de Successió (1719) / Manuel Güell
Güell i Junkert, Manuel


En: A Carn!. [s.l.]. Any 4, núm. 10 (maig 2009), p. 38-39 (Expugnare Oppidum


Matèries: Guerra de Successió ; Postguerra ; Austriacistes ; Bandolers ; Guerrillers ; Guerra de la Quàdruple Aliança
Àmbit:Valls ; Catalunya
Cronologia:1714 - 1719
Accés: http://blocs.tinet.cat/acarn/files/2012/01/ACarn10Maig09.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; BADABIAC: Base de Dades Bibliogràfica d'A Carn!


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 31
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La guerra continuada (1705-1719) : L'Empordà frontera, terra de proveïment per als exèrcits francesos / Pere Gifre, text
Gifre, Pere


En: Revista de Girona. Girona, núm. 286 (setembre-octubre 2014), p. 77-80 : il (Dossier. 300 anys després. La Guerra de Successió) 

La Guerra de Successió culmina un seguit de campanyes militars a l'Empordà que havien començat el 1652 i que accentuaren el caràcter fronterer del territori i dels seus homes: un Empordà cobejat pels exèrcits francesos, comandats per Noailles, que hi trobava per a les seves tropes el proveïment que s'estalviava al Roselló, i imposava contribucions de guerra als pobles i llocs. La resistència austriacista, bàsicament, estava formada per miquelets i les tropes imperials integrades en regiments, insuficients per aturar les envestides estacionals dels francesos.



Matèries: Guerra de Successió ; Operacions militars ; Territori de frontera ; Exèrcit ; Miquelets ; Abastament militar ; Contribució de guerra ; Austriacistes ; Botiflers ; Guerra de la Quàdruple Aliança
Àmbit:Alt Empordà ; França
Cronologia:1705 - 1719
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 31
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Un capità Haddock contra Felip V : la participació en el setge de Barcelona del capità anglès Nicholas Haddock / text: Jacint Guillem
Guillem, Jacint


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 119 (Agost 2012), p. 48-49 : il. (Reportatges. Història Moderna) 

En el segle XVIII, el fill d'una nissaga de mariners anomenats Haddock va lluitar al bàndol austriacista durant la guerra de Successió. Les similituds entre els Haddock de carn i ossos i l'avantpassat del capità Haddock fictici que apareix a 'El Secret de l'Unicorn' són sorprenents.



Matèries: Guerra de Successió ; Operacions militars ; Setges ; Austriacistes ; Militars ; Biografia ; Guerra de la Quàdruple Aliança
Matèries: Haddock, Nicholas
Àmbit:Catalunya ; Barcelona ; Regne Unit
Cronologia:[1705 - 1714]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 31
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Exili / Agustí Alcoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: 146691 La Guerra de Successió dia a dia : 1760 - 1900 : el renaixement de Catalunya. Barcelona : Sàpiens, 2013. p. 34-57 : il. col.



Matèries: Guerra de Successió ; Exili ; Austriacistes ; Identitat nacional ; Associacionisme ; Oposició clandestina ; Relacions internacionals ; Institucions polítiques ; Guerra de la Quàdruple Aliança
Àmbit:Catalunya ; Itàlia ; Viena - Austria
Cronologia:1714 - 1747
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 31
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Guerra de la Quàdruple Aliança i la guerrilla / Enrique Giménez López
Giménez lópez, Enrique


En: 146686 La Guerra de Successió dia a dia : 1714 - 1760 : les conseqüències de la derrota. Barcelona : Sàpiens, 2013. p. 110-147 : il. col.



Matèries: Guerra de la Quàdruple Aliança ; Guerrilles ; Austriacistes ; Oposició clandestina ; Felip V d'Espanya ; Política internacional ; Relacions internacionals ; Exèrcit ; Ordre públic ; Mossos d'esquadra
Matèries: Barceló i Anguera, Pere Joan (1682-1741) ; Carrasclet
Àmbit:Catalunya ; França
Cronologia:1716 - 1725
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 31
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Guerra de Successió dia a dia : 1714 - 1760 : les conseqüències de la derrota / [director del projecte: Oriol Soler ; direcció científica : Agustí Alcoberro ; Valentí Gual Vilà, Antonio Espino, Enrique Giménez López, [et al.] ; pròleg de Muriel Casals]



Barcelona : Sàpiens, 2013
190 p. : il. col., map. ; 24 cm
Índex.
ISBN 9788415642565

Conté:
- 146687  Gual i Vilà. Valentí. La Repressió.
- 146688  Espino López. Antonio. El Nou ordre borbònic.
- 146689  Giménez lópez. Enrique. La Guerra de la Quàdruple Aliança i la guerrilla.
- 146690  Roura i Aulinas. Lluís. L'Ocupació militar permanent.



Matèries: Guerra de Successió ; Repressió política ; Decret de Nova Planta ; Nova Planta ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Guerrilles ; Felip V d'Espanya ; Exèrcit ; Ordre públic
Àmbit:Catalunya ; Barcelona
Cronologia:1714 - 1760
Autors add.:Soler, Oriol (Dir.) ; Alcoberro i Pericay, Agustí (Dir.) ; Gual i Vilà, Valentí ; Espino López, Antonio ; Giménez López, Enrique ; Casals i Couturier, Muriel (Pr.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 31
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Tractat d'Utrecht
Buyreu Juan, Jordi


En: 146675 La Guerra de Successió dia a dia : 1707 - 1713 : la traïció aliada. Barcelona : Sàpiens, 2013. p. 76-113 : il. col.



Matèries: Guerra de Successió ; Relacions internacionals ; Aliances i tractats ; Tractats de pau ; Tractat d'Utrecht ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Felip V d'Espanya ; Carles III de Catalunya-Aragó
Àmbit:Catalunya ; Europa
Cronologia:1713
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat Pompeu Fabra; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 31
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Carrasclet, el gran enemic de Felip V. Descobrim l'enigma de la mort, a Alemanya, del mític guerriller català / Agustí Alcoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 24 (2004) , 8 p. : il.



Matèries: Guerra de Successió ; Austriacistes ; Bandolers ; Guerrillers ; Guerra de la Quàdruple Aliança
Matèries: Barceló i Anguera, Pere Joan (1682-1741) ; Carrasclet
Àmbit:Catalunya ; Alemanya
Cronologia:[1682 - 1741]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 31
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Entorn les esquadres de Catalunya a finals de l'Antic Règim / Anna Borruel Llovera
Borruel i Llovera, Anna


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 21 (1992) , p. 3-16 (Quaderns d'història
Notes. Resums en anglès i català.

Les Esquadres de Catalunya, força policia! i paramilitar, nascudes per decisió de les autoritats borbòniques un cop acabada la guerra de Successió, desenvoluparen un important paper dins la història del nostre país, sempre sota el comandament de la nissaga dels Veciana, de Valls. Durant els darrers anys del segle XVII, particularment conflictius i marcats per l'esclat de la Revolució Francesa, comandades per Felip Veciana, les Esquadres desenvoluparen les seves tasques habituals manifestant-se un cop més altament profitoses f)er als interessos borbònics. Mitjançant la seva probada eficàcia, un cop iniciada la guerra de la Convenció, s'encarregaren tant de la detenció dels nombrosos delinqüents que aparegueren pel Principat, com de la captiva dels desertors que augmentaren a mesura que la marxa de la guerra deixava entreveure uns resultats negatius.


Matèries: Antic Règim ; Guerra de Successió ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Guerra Gran ; Policia ; Mossos d'esquadra ; Famílies
Matèries: Veciana, família ; Veciana i Rabassa, Pere Anton (1677-1736)
Àmbit:Valls ; Catalunya
Cronologia:1700 - 1800
Accés: http://www.raco.cat/index.php/QuadernsVilaniu/article/view/107830/135850
Localització: Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Popular de Valls; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 31
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Postguerra oblidada de Catalunya. La Quadruple Aliança davant el revisionisme d'Utrech (1719-1720) / Enrique Giménez López
Giménez López, Enrique


En: Afers : Fulls de Recerca i Pensament. Catarroja. Vol. 20, núm. 52 (2005) , p. 623-649
Número dedicat a la Guerra de Successió.



Matèries: Guerra de Successió ; Postguerra ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Tractat d'Utrecht
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1719 - 1720
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3