português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA []
Referències trobades:
821   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 42
anar a la pàgina                         


1 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
En el 250è aniversari de l'arribada de les relíquies de les santes a Mataró / Joan Giménez Blasco
Giménez i Blasco, Joan


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 133 (juny 2022), p. 10-19 : il. (Estudis

En ocasió de commemorar enguany el 250è aniversari de l'arribada de les relíquies de les santes Juliana i semproniana a la nostra ciutat, l'historiador Joan Giménez Blasco aplega alguns dels testimonis més rellevants que han sustentat la devoció de Mataró vers les seves patrones: des de vestigis arqueològics del primer cristianisme fins als escrits de patriotisme sacre de l'època moderna, passant per les primeres referències escrites de l'època medieval. L'article també dona a conèixer una obra pictòrica del segle XIX que presenta una temàtica inèdita en la iconografia de les Santes, i acaba amb l'esment de l'esgrafiat que l'artista Jordi Cuyàs dedicà a Juliana i Semproniana el 2002, situat prop de l'indret que acull una làpida commemorativa de l'arribada de les seves relíquies l'any 1772.


Matèries: Festes populars ; Festes religioses ; Festes majors ; Edat moderna ; Devoció als sants ; Relíquies ; Commemoració
Àmbit:Mataró
Cronologia:1772
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403968
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Santes com a festa barroca : apunts per a un marc conceptual / Maria Garganté Llanes
Garganté i Llanes, Maria


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 133 (juny 2022), p. 20-25 : il. (Estudis

Els orígens de la festa de Les Santes s'emmarquen plenament en el temps del barroc. Des de finals del segle XVII, la devoció popular cap a Juliana i Semproniana va augmentar arran de la notícia del seu origen mataroní, i a finals del segle XVIII el fervor es disparà amb l'arribada de les relíquies. Maria Garganté, doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelna, ens apropa al context de l'època i mostra quins eren els elements bàsics de les celebracions barroques , tant les ordinàries del cicle litúrgic anual - en lloc preeminent, la de de Corpus- com les extrordinàries, entre les quals les solemnitats pel trasllat de relíquies. Aquest darrer és el cas de la festa mataronina. L'exaltació de les relíquies de les seves santes protectores, garantia de prestigi per a l'església local i per a la ciutat, és la base de la que serà, anys a venir, la Festa Major.


Matèries: Festes populars ; Festes religioses ; Festes majors ; Edat moderna ; Devoció als sants ; Relíquies ; Iconografia ; Barroc
Àmbit:Mataró
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403969
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Primers anys de la festa de Les Santes / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 133 (juny 2022), p. 26-42 : il. (Estudis

A partir de 1772, any d'arribada de les relíquies de les santes Juliana i Semproniana a Mataró arrenca una nova festa a la ciutat, que se celebra anualment cap al 27 de juliol i que, amb el pas dels decennis , esdevindrà una festa singular amb denominació d'origen: Les Santes, la Festa Major. Nicolau Guanyabens i Calvet documenta, de la mà del Calaix de sastre de Rafael d'Amat i Cortada, baró de Maldà, com es va celebrar la nova festa de Les Santes durant el seus primers trenta anys, fins a l'esclat de la Guerra del Francès. Analitza com Santa Maria va acollir les relíquies i les va confiar a la confraria de Sant Desideri, com es van organitzar els actes amb un absolut component religiós a semblança de la festa del Corpus i com la devoció generà un llegat artístic important.


Matèries: Festes populars ; Festes religioses ; Festes majors ; Edat moderna ; Devoció als sants ; Relíquies ; Fonts documentals
Àmbit:Mataró
Cronologia:[1772 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/404122
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Defensar la llengua o sotmetre's a l'Estat : l'Escola Pia, els llibres del Pare Guañabens i la dictadura primoriverista / Eduard Puigventós López
Puigventós López, Eduard


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 132 (febrer 2022), p. 6-21 : il. (Estudis

L'obra didàctica del Pare escolapi Josep Guañabens i Maspons (Mataró 1877-Alella 1956) coincidí amb els plantejaments pedagògics de l'Escola Nova a la Catalunya d'inicis del segle XX. Els seus cinc llibres de lectura per a infants i joves, escrits en castellà però amb un apartat en llengua catalana, li reportaren problemes durant la dictadura de Primo de Rivera. L'historiador Eduard Puigventós analitza el rebombori que causà la inclusió d'apartats finas en català en els textos escolars i les conseqüències derivades d'aquest "desafiament" que afectaren la institució de l'Escola Pia del país. L'article tracta de l'intent de renovació pedagògica i de la voluntat de tenir present la llengua pròpia en l'ensenyament versus la intransigència i la repressió que arribà a totes les capes socials , també als ordes religiosos.


Matèries: Dictadura de Primo de Rivera ; Escola religiosa ; Llengua catalana ; Clergues ; Professors ; Renovació pedagògica
Matèries: Guanyabens i Maspos, Josep (1877-1956)
Matèries:Escola Pia
Àmbit:Mataró ; Maresme
Cronologia:[1923 - 1930]
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403963
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Més d'un segle de cartellistes i cartells de Les Santes. I : 1894-1958 / Jordi Malé
Malé i Pegueroles, Jordi


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 132 (febrer 2022), p. 22-41 : il. (Estudis

Entre juny i agost de 2021, el Museu Arxiu de Santa Maria va exposar, per primera vegada, la seva gran col·lecció de cartells i programes de la festa de Les Santes, la més completa que es conserva, amb exemplars únics del tombant del segle XIX al XX, amb l'afegi del cartell de 1934, cedit per l'Arxiu Comarcal del Maresme - Arxiu Municipal de Matró, i la posterior arribada del de 1931, en possessió de la família Gil Cristóbal. Amb motiu d'aquesta exposició, l'equip del Museu Arxiu, amb l'ajut de persones externes, va endegar treballs de documentació a l'entorn de la iconografia, l'autoria i el context històric dels cartells. En aquest estudi, Jordi Malé i Pegueroles dona a conéixer notícies i dades, en bona part inèdites, sobre els cartells antics que es conserven fins a arribar al de 1958, com també sobre la diversitat de cartellistes que els van dissenyar.


Matèries: Festes religioses ; Festes populars ; Festes populars ; Festes majors ; Cartells ; Artistes ; Exposicions culturals ; Programes
Àmbit:Mataró
Cronologia:1894 - 1958
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403964
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Joan Arnó i Castanyer, obrer i tècnic tèxtil, tenor d'èxit i republicà mataroní exiliat a Xile i Argentina / Josep Vall i Segura
Vall i Segura, Josep


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 132 (febrer 2022), p. 42-48 : il. (Estudis

De família obrera i lligada al ram del tèxtil, Joan Arnó i Castanyer (Mataró 1900- Buenos Aires 1969) sorprengué tothom quan als 25 anys debutà com a tenor al Clavé Palace. Gràcies a les seves qualitats artístiques i sense estudis musicals previs remarcables, inicià una carrera professional meritòria, que quedà estroncada amb la Guerra Civil. L'exili el portà al camp d'Argelers i després, l'agost de 1939, s'exilà a Sud-amèrica, on treballa de tècnic tèxtil sense abandonar del tot la seva vocació artística, que continuà en activitats culturals i radiofòniques vinculades amb la seva militància d'esquerres, catalanista i republicana. Josep Vall i Segura, director executiu de la Fundació Josep Irla, reconstrueix la biografia d'aquest mataroní, fins ara poc conegut.


Matèries: Biografia ; Músics ; Obrers ; Indústria tèxtil ; Guerra civil espanyola ; Exili
Matèries: Arnó i Castanyer, Joan (1900-1969)
Àmbit:Mataró ; França ; Xile ; Argentina
Cronologia:1900 - 1969
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403965
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Antonio Díaz García Conde (1914-1976) : un mataroní d'adopció que triomfà com a compositor de cinema a Mèxic (II) / Manuel Cusachs i Corredor
Cusachs i Corredor, Manuel


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 131 (octubre 2021), p. 9-20 : il. (Estudis

Manuel Cusachs i Corredor ens ofereix la segona part de la biografia d'Antonio Díaz García Conde (1914-1976), músic que triomfà en terres americanes com a compositor de la banda sonora de més de tres-centes cinquanta pel·lícules. Nat a Barcelona el 1914, resident a la nostra ciutat entre els deu i els vint-i-set anys, el 1940 va marxar a Argentina, on va conèixer a Manuel de Falla, de qui va rebre una forta influència musical, s'instal·là a Mèxic i va viure l'època daurada del cinema d'aquest país entre els anys quaranta i els seixanta. Quan venia a Mataró a veure la família, era rebut amb efecte i admiració per amics i conciutadans que seguien els seus èxits a través de lapremsa local. Durant l'estada de l'any 1952, se li va retre un homenatge promogut per Cine Club Mataró, al qual es van adherir nombroses entitats ciutadanes del món de la cultura i l'esport.


Matèries: Biografia ; Músics ; Cinema
Matèries: Díaz García, Antonio (1914-1976)
Àmbit:Barcelona ; Mataró ; Mèxic
Cronologia:1914 - 1976
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403956
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Mapa del projecte d'un nou camí entre Mataró i el Vallès / Francesc Costa Oller
Costa i Oller, Francesc


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 131 (octubre 2021), p. 21-31 : il. (Estudis

L'any 1995, el Museu Arxiu va ingressar el mapa manuscrit del segle XVIII que il·lustra un projecte de carretera per unir l'àrea de Mataró ambla de Granollers. Pel seu alt interès, ja va ser documentat extensament per Joaquim Llovet i per Francesc Costa, autor d'aquest article, en obres que es relacionen a la bibliografia. Enguany, amb motiu del 75è aniversari del Museu Arxiu, s'ha dut a terme la necessària restauració del mapa, realitzada per Laia Contreras i Mauri Aragón, amb la supervisió de Maria Carme Balliu, del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Hem demanat a Francesc Costa, coneixedor dels camins històrics de la Serralada Litoral, que n'identifiqui els elements constructius i naturals que hi figuren dibuixats, tant els indicats a la llegenda com els que no tenen nom. A més de contextualitzar-los, ressegueix els dos camins corresponents a la doble proposta que el projecte plantejava: el trajecte per Parpers i el trajecte de Can Ribot.


Matèries: Documents gràfics ; Mapes i plànols ; Xarxa viària ; Projectes ; Carreteres
Àmbit:Mataró ; Granollers ; Vallès Oriental
Cronologia:[1700 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403957
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Jordi Arenas i la música / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 131 (octubre 2021), p. 32-46 : il. (Estudis

Jordi Arenas i Clavell (1920-1998) va ser un artista de prestigi, amb una obra extensa i variada, i també músic i activista cultural. La casa familiar del carrer d'Argentona, avui Centre d'Art Germans Arenas, va ser un punt de trobada d'artistes en el context dels intents de recuperació de la normalitat en temps de la postguerra. Si bé la plàstica ocupà tota la seva vida professional, l'activitat musical li reportà moltes satisfaccions i li donà una projecció pública sorprenent, de manera que ell mateix reconeixia que l'art musical li agradava tant o més que el pictòric. Nicolau Guanyabens i Calvet ens apropa a l'Arenas Músic, la seva formació de jove, la fructífera etapa de l'Orfeó Mataroní i la seva providencial intervenció per revitalitzar la interpretació de la Missa de les Santes, la peça musical més emblemàtica de la ciutat. Amb aquest article, el Museu rxiu s'afegeix a la commemoració del centenari del naixement de l'artista, que havia de ser el novembre de 2020 i que, per raó de la pandèmia, s'ha estirat en el temps fins al novembre de 2021.


Matèries: Biografia ; Artistes ; Músics
Matèries: Arenas i Clavell, Jordi (1920-1998)
Àmbit:Mataró
Cronologia:1920 - 1998
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403958
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
1652, l'any de la pesta a Mataró / Francesc Forn i Salvà
Forn i Salvà, Francesc


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 130 (juny 2021), p. 8-21 : il. (Estudis

Estudi sobre l'exvot del bergantí goleta (lugre) Sebastiano que el capità Pau Lloveras i Riera va oferir a la Mare de Déu de la Cisa a final del segle XIX. Partint de l'ofrena de l'exvot, es reconstrueix la vida de Pau Lloveras i la història del veler Sebastiano, i també es parla de l'autor de l'exvot i s'interpreta el significat narratiu de la imatge representada en la pintura; s'identifica, a més, quin va ser el cicló que va originar-la i se'n segueix l'evolució i els efectes en la navegació del bergantí goleta. Finalment, s'explica amb paraules de mateix capità Pau LLoveras, com eren a bord les hores de combat contra les maltempsades. L'autor d'aquest treball de recerca, Josep Estruch Traité, besnet del capità Pau Lloveras i Riera, el dedica al seu besavi a tall d'exvot.


Matèries: Epidèmies ; Pesta
Àmbit:Mataró
Cronologia:1652
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403951
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Notícia de l'exvot del bergantí goleta Sebastiano ofert a la Mare de Déu de la Cisa pel capità Pau LLoveras i Riera a final del segle XIX / Josep Estruch Traité
Estruch i Traité, Josep


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 130 (juny 2021), p. 22-35 : il. (Estudis

Estudi sobre l'exvot del bergantí goleta (lugre) Sebastiano que el capità Pau Lloveras i Riera va oferir a la Mare de Déu de la Cisa a final del segle XIX. Partint de l'ofrena de l'exvot, es reconstrueix la vida de Pau Lloveras i la història del veler Sebastiano, i també es parla de l'autor de l'exvot i s'interpreta el significat narratiu de la imatge representada en la pintura; s'identifica, a més, quin va ser el cicló que va originar-la i se'n segueix l'evolució i els efectes en la navegació del bergantí goleta. Finalment, s'explica amb paraules de mateix capità Pau LLoveras, com eren a bord les hores de combat contra les maltempsades. L'autor d'aquest treball de recerca, Josep Estruch Traité, besnet del capità Pau Lloveras i Riera, el dedica al seu besavi a tall d'exvot.


Matèries: Vaixells ; Transport marítim ; Exvots ; Navegació ; Iconografia ; Devoció mariana
Matèries: Lloveras i Riera, Pau (1853-1915)
Matèries:Bergantí goleta Sebastiano
Àmbit:Maresme
Cronologia:[1850 - 1900]
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403952
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Antonio Díaz García Conde (1914-1976) : un mataroní d'adopció que triomfà com a compositor de cinema a Mèxic (I) / Manuel Cusachs i Corredor
Cusachs i Corredor, Manuel


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 130 (juny 2021), p. 36-48 : il. (Estudis

Antonio Díaz García, que va néixer a Barcelona el 1914 i va viure a la nostra ciutat entre els deu anys i els viny-i-set, es va iniciar musicalment a la parròquia de Santa Maria del Mar, continuà estudint solfeig i piano a Mataró, i posteriorment anà al Conservatori del Liceu de Barcelona, on cursà els estudis de composició. En la seva etapa mataronina, participà activament en diversos àmbits com a pianista, compositor i director de conjunts i corals, fins que, acabada la Guerra Civil, tingué l'oprtunitat de marxar a Amèrica amb la companyia de Ballet Español. Les circumstàncies el portaren fins a Mèxic, país on triomfaria definitivament coma a compopsitor de la banda sonora de més de tres-centes cinquanta pel·lícules. Manuel Cisachs i Corredor, periodista, ens ofereix una primera part de la biografia d'aquest mataroní d'adopció, a partir de documents aportats per la família Díaz i d'unes cartes inèdites que el compositor havia enviat al seu amic Antoni Boter de Palau.


Matèries: Biografia ; Músics ; Cinema
Matèries: Díaz García, Antonio (1914-1976)
Àmbit:Barcelona ; Mataró ; Mèxic
Cronologia:1914 - 1976
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403953
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Centenari del naixement de Joaquim Llovet / Miquel Sala, Francesc Costa
Sala, Miquel


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 131 (octubre 2021), p. 47-48 : il. (Documentació fotogràfica

La desaparició de la Coca de l'ermita de Sant Simó és avui encara un enigma. L'exvot, una reproducció a escala reduïda d'una nau de cabotatge d'època medieval, es conserva al Museu Prins Hendrijk de Rotterdam. És sabut que a finals de la dècada de 1920 va aparèixer a Nova York, i després a l'establiment d'un antiquari de Munic, que la va vendre al mecenes holandès Van Beuningen, el qual el donà al Museu de Rotterdam. Mn. Josep Colomer i Busquets, que va ser rector de la parròquia de Sant Simó entre 1971 i 1983, ha anat recollint dades històriques, informacions orals i altres notícies inèdites que fan llum als fets obscurs de la desaparició de la nau. Per tal de situar el lector, inicialment fa referència a l'estudi de Heinrich Winter La nau catalana de 1450 (1956), l'original alemany del qual va ser traduït pel Museu Marítim de Barcelona el 1986.


Matèries: Commemoració ; Historiadors ; Homenatge
Matèries: Llovet i Verdura, Joaquim (1921-2017)
Àmbit:Mataró ; Maresme
Cronologia:[1921 - 2017]; 2021
Autors add.:Costa i Oller, Francesc
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/403959
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Sobre la Coca de Sant Simó / Josep Colomer i Busquets
Colomer i Busquets, Josep


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 129 (febrer 2021), p. 5-10 : il. (Estudis

La desaparició de la Coca de l'ermita de Sant Simó és avui encara un enigma. L'exvot, una reproducció a escala reduïda d'una nau de cabotatge d'època medieval, es conserva al Museu Prins Hendrijk de Rotterdam. És sabut que a finals de la dècada de 1920 va aparèixer a Nova York, i després a l'establiment d'un antiquari de Munic, que la va vendre al mecenes holandès Van Beuningen, el qual el donà al Museu de Rotterdam. Mn. Josep Colomer i Busquets, que va ser rector de la parròquia de Sant Simó entre 1971 i 1983, ha anat recollint dades històriques, informacions orals i altres notícies inèdites que fan llum als fets obscurs de la desaparició de la nau. Per tal de situar el lector, inicialment fa referència a l'estudi de Heinrich Winter La nau catalana de 1450 (1956), l'original alemany del qual va ser traduït pel Museu Marítim de Barcelona el 1986.


Matèries: Ermites ; Exvots ; Espoli del patrimoni
Matèries:Ermita de Sant Simó
Àmbit:Mataró
Cronologia:[1450 - 1986]
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/387339
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Aprenentatge del treball de la seda a Barcelona i les relacions amb Mataró a la segona meitat del segle XVIII / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 129 (febrer 2021), p. 11-16 : il. (Estudis

A la segona meitat del segle XVIII, la sederia catalana va ser un sector econòmic important, juntament amb les indianes, i posaren les bases de l'especialització industrial del segle XIX en el marc de l'expansió del mercat peninsular i colonial. Del treball de la seda sorgiren les famílies de futura adscripció liberal. La producció a Catalunya es va especialitzar en articles lleugers com els mocadors, les mitges, les cintes i les puntes. Josep Maria Grau Pujol ha estudiat amb profunditat el llibre dels aprenents i fadrins del Gremi de retorcedors de seda de Barcelona (1762-1792), que es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i ha documentat les relacions entre Mataró i Barcelona dins aquest àmbit, en especial les contractacions de joves aprenents per part de mestres de la sederia.


Matèries: Indústria sedera ; Fonts documentals ; Arxius municipals ; Gremis
Àmbit:Barcelona ; Mataró
Cronologia:1762 - 1792
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/387340
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Transformació de Joan Paulino Batlle Mas a Juan Bialet Massé / Francesc Costa Oller
Costa i Oller, Francesc


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 129 (febrer 2021), p. 17-25 : il. (Estudis

Fa uns anys, l'historiador argentí Norberto Edmundo Huber va consultar documentació als arxius de Mataró i els seus entorns, i també al Museu Arxiu de Santa Maria. Cercava els. orígens de Juan Bialet Massé, una figura que destacà a l'Argentina de finals del segle XIX com a mestre, metge, advocat, empresari i promotor del dret laboral, amb nombroses obres. Huber aconseguí documentar que Bialet havia nascut a Argentona l'any 1846, batejat com a Joan Paulino Batlle Mas. S'ha escrit molt sobre la vida a l'Argentina d'aquest home que hi va arribar als vinti- sis anys havent deixat de forma sobtada família, treball i afers diversos a Espanya. En aquest article, Francesc Costa ens apropa als poc coneguts primers anys de vida de l'argentoní Joan Paulino Batlle. Qui eren els seus pares? Quan i per què es van traslladar a Madrid? Qui era la seva esposa? Quin era el seu cercle social? Quina va ser la seva carrera militar? Què és el que podria haver motivat la seva fugida i el seu canvi d'identitat? Investigacions que aporten dades a la biografia d'un personatge tan rellevant com enigmàtic.


Matèries: Fonts documentals ; Biografia ; Mestres ; Metges ; Advocats ; Empresaris
Matèries: Batlle Mas, Joan Paulino (1846-1907) ; Bialet Massé, Juan (1846-1907)
Àmbit:Argentona ; Argentina
Cronologia:1846 - 1907
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/387341
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Arquitecte Jordi Capell / Núria Nogueras Cobo
Nogueras Cobo, Núria


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 129 (febrer 2021), p. 26-34 : il. (Estudis


Matèries: Arquitectes ; Homenatge ; Commemoració ; Arquitectura
Matèries: Capell i Casaramona, Jordi (1925-1970)
Àmbit:Mataró
Cronologia:1925 - 1970; 2020
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/387342
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Acte d'inauguració de l'exposició Homenatge a Lluís Ferrer i Clariana, a la Capella dels Dolors l'1 de febrer de 1976 / Miquel Sala
Sala, Miquel


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 129 (febrer 2021), p. 35-36 : il. (Documentació fotogràfica


Matèries: Exposicions culturals ; Inauguració ; Crònica gràfica
Matèries: Ferrer i Clariana, Lluís (1909-1970)
Àmbit:Mataró
Cronologia:1976
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/387343
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Mataró de fa cent anys. El fons fotogràfic Pineda del Museu Arxiu / Conxi Duro Cantero
Duro Cantero, Conxi


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 128 (octubre 2020), p. 7-25 : il. (Estudis

Un dels fons fotogràfics més importants que conserva el Museu Arxiu de Santa Maria és format per les imatges captades per Lluís Pineda i Cabanyes (Mataró 1882-1939). Custodiat pels fills del fotògraf, Antoni i Oriol Pineda Gualba, el fons va ingressar a l'arxiu el 2015 gràcies a la donació d'Anna Maria Serra Fuster, vídua del segon. Les fotografies són un destacat testimoni gràfic de diversos llocs de Catalunya, però especialment del Mataró dels anys deu i vint del Nou-cents, i ofereixen una visió objectiva, encara que parcial, de la societat del moment, a través d'imatges d'actes religiosos, militars, esportius, festius i comercials, entre d'altres. Un fons amb més de mil sis-centes plaques de vidre originals, entre les quals destaca una secció de sis-centes estereoscòpiques de mida 13x6 cm, datades entre 1915 i 1921, minuciosament numerades i identificades en dues llibretes de notes. De gran qualitat tècnica, ens descobreixen el punt de vista personal d'un dels pocs fotògrafs mataronins amateurs a l'època. Conxi Duro, membre del Museu Arxiu, fotògrafa i historiadora de l'art, ha treballat aquesta secció a fons -un valuós material documental-. En aquest article detalla el resultat de la seva investigació.


Matèries: Fonts documentals ; Arxius fotogràfics ; Actes socials i públics ; Vida quotidiana ; Llegats i donatius
Àmbit:Mataró
Cronologia:1915 - 1821
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/387328
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 821
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Poema del còlera de 1854 a Mataró. Obra Juvenil de Josep Garcia Oliver / Francesc Costa Oller
Costa i Oller, Francesc


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 128 (octubre 2020), p. 26-29 : il. (Estudis

Entre la documentació diversa de les famílies Gualba i Pineda que es conserva al Museu Arxiu de Santa Maria, es troba el poema en castellà "A Mataró", de l'industrial i polític Josep Garcia i Oliver. Imprès a la mateixa ciutat per la casa Abadal l'octubre de 1854, ens trasllada al moment en què es va viure la que seria la darrera gran epidèmia de còlera i fa un punyent retrat de les reaccions humanes desencadenades per la por del contagi. L'arribada desesperada de barcelonins, la transmissió de la malaltia, el pànic, el desconcert, les fugides, les morts... El còlera capgirà la ciutat de Mataró: d'"espléndid" i "galana" a "negra imajen [...] de la agonía".


Matèries: Epidèmies ; Còlera ; Poesia ; Fonts documentals ; Arxius familiars ; Industrials ; Polítics
Matèries: Garcia i Oliver, Josep (1834-1883)
Àmbit:Mataró
Cronologia:1854
Accés: https://raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/387329
Localització: B. Pompeu Fabra (Mataró); Institut Ramon Muntaner; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 42
anar a la pàgina                         

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3