português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
FELIP IV DE CASTELLA I III D'ARAGO []
Referències trobades:
132   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 7
anar a la pàgina                  


1 / 132
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Notes sobre els profilipistes de l'antic comtat de Besalú, durant la guerra dels segadors (1640 -1652) / Jordi Vidal i Pla
Vidal i Pla, Jordi


En: 187736 IV Assemblea d'estudis del seu comtat (1980) : Actes i comunicacions. Volum 1. Besalú ; Olot : Amics de Besalú i el seu Comtat : Edicions el Bassegoda, DL 1983. p. 83-91


Aquest treball que exposo en aquestes ratlles, és una aplicació localitzada en els territoris de l'Antic Comtat de Besalú, dels resultats d'una tesi de llicenciatura, presentada a l'Universitat de Barcelona l'àny 1981, que presentava com a hipòtesi de treball, intentar demostrar com una bona part de la noblesa catalana, defugint del seu interès nacional, s'exilià passant a augmentar les files del partidaris de Felip IV.


Matèries: Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Noblesa ; Guerra dels Segadors ; Exili
Àmbit:besalú, comtat
Cronologia:1640 - 1652
Accés: https://www.raco.cat/index.php/QuadernsAE/article/view/352067/443343
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Fundació Bosch i Cardellach; B. Ramon Vidal (Besalú); B. Carles Rahola (Girona); B. Marià Vayreda (Olot); B. Francesc Caula (Sant Joan les Fonts)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 132
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Tractat dels Pirineus de 1659. Catalunya i la Cerdanya entre francesos i espanyols / Jordi Palomino
Palomino, Jordi


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 13 (Juny 2019), p. 87-93 : il


Matèries: Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Tractat dels Pirineus
Àmbit:Cerdanya ; Catalunya ; Espanya ; França
Cronologia:1659 - 1730
Accés: http://recercacerdanya.org/fitxers/ker/ker-13.pdf [Exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 132
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Señor, los paheres de la vniuersidad real, villa de Cervera, en el Principado de Cataluña dize que de muy antiguo la fauorecieron con diuersos priuilegios todos los serenissimos ... condes de Barcelona y reyes de Aragon y Castilla antecessores de V. Real Mag. por su singularidad fidelidad y seruicios ...

Ajuntament de Cervera.


[Barcelona?] : [s.n.], [1680 o post.]
[14] p. ; 30 cm
Postil·les i reclams. Lloc de publicació deduït del contingut del text. Text datat el 24.10.1680. Conté: Copia, traslado fiel y verdadero de el testimonio autentico de los gastos que la villa de Cervera ha contribuído en seruicio de Su Mag. desde el año de 1652 hasta el presente de 1680 ... Tít. obtingut de l'epígraf i de les 1res. línies del text.



Matèries: Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Finances municipals
Àmbit:Cervera
Cronologia:1652 - 1680


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 132
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
4 cartes del Conde-Duque de Olivares a Don Inigo de Briçuela : Oy me ha dado el capitan Aramburu... "Madrid, 20 de Agosto 1625". -- Como veo que trabaja VS y no me dice nada... "Zerbera, 22 de Marzo 1626". -- He visto su carta de Vm de 10 de este... "Barçelona, a 5 de Abrill 1626". -- V. m. tiene raçon de deçir que le offreçi se le embiaria... "Madrid á 8 de Julio 1626"



1625-1626
4 bifolis ; 300 * 210 mm
La segona carta parla del rei Felip IV, el qual "la vispera de la anunciacion dormira en Montserrat, placiendo a Dios y a todos nos lleua consolados la deuocion de aquel santuario...".



Matèries: Epistolari ; Polítics ; Felip IV de Castella i III d'Aragó
Àmbit:Barcelona ; Montserrat - Monistrol de Montserrat ; Cervera
Cronologia:1625 - 1626
Autors add.:Guzmán y Pimentel, Gaspar de (Olivares, Comte-duc d') ; Arámburu, Capitán ; Brizuela y Urbina, Iñigo de
Localització: B. Abadia de Montserrat


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 132
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Los Juristas catalanes en las universidades italianas durante el siglo XVII y su acción política en el Principado / Rafael Ramis Barceló
Ramis Barceló, Rafael


En: Ius Fugit. Revista Interdisciplinar de Estudios Histórico-Jurídicos. Zaragoza, núm. 17 (2001-2014) , p. 333-347 (Historia del derecho
Notes a peu de pàgina.

En aquest escrit voldria argumentar que, malgrat les prohibicions de Felip II, els juristes catalans no van deixar de freqüentar les Universitats italianes. En el primer terç del segle XVII van acudir a les Universitats italianes diferents estudiants de lleis i cànons que després van exercir un notable paper polític en la defensa del dret del Principat. L'anàlisi dels registres de les Universitats de Bolonya, Pisa i Macerata ens serveix per a conèixer alguns d'aquests destacats estudiants, la repercussió dels quals va ser molt directa en la política catalana durant els regnats de Felip III i Felip IV.


Matèries: Universitats ; Estudiants ; Dret ; Juristes ; Poder polític ; Drets i privilegis ; Dret català ; Edat moderna ; Felip II de Castella i I d'Aragó ; Felip III de Castella i II d'Aragó ; Felip IV de Castella i III d'Aragó
Matèries:Universitat de Bologna ; Universitat de Pisa ; Universitat de Macerata
Àmbit:Itàlia ; Catalunya
Cronologia:[1559 - 1665]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5000151
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 132
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Siglo decisivo. Barcelona y Cataluña, 1550-1640 / [ressenya de:] Xavier Gil Pujol
Gil i Pujol, Xavier


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 21 (2002) , p. 229-233
Ressenya de:
- Garcia i Espuche, Albert. Un siglo decisivo. Barcelona y Cataluña, 1550-1640 / Albert García Espuche. Madrid : Alianza, 1998


Matèries: Edat moderna ; Felip II de Castella i I d'Aragó ; Felip III de Castella i II d'Aragó ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Cort General de Catalunya ; Generalitat de Catalunya ; Consell de Cent ; Ressenyes
Àmbit:Barcelona ; Catalunya
Cronologia:1550 - 1640
Accés: https://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/view/63410
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 132
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Administración real en los condados de Rosellón y Cerdaña (1600-1640) / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca, núm. 30 (2008) , p. 217-234
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Durant els últims anys he investigat els diferents nivells de l'administració real a Catalunya, prestant una atenció especial al funcionament de la justícia. Però fa aproximadament un parell d'anys vaig decidir concentrar-me en l'estudi dels alts càrrecs en aquests territoris, és a dir, en l'administració real en el Rosselló i la Cerdanya. Per a això era imprescindible estudiar els governadors d'aquests comtats i els procuradors reals, que pertanyien a famílies molt conegudes. Aquest últim càrrec va ser patrimonialitzat per la família Llupià. També m'he preocupat per conèixer les interminables activitats bèl·liques, que tant caracteritzen la seva trajectòria professional, contra l'exèrcit francès. Fet de per si mateix molt rellevant, ja que molts d'ells van desenvolupar el seu cursus honorum en aquesta candent zona fronterera. Aquests oficials també havien de tenir uns imprescindibles coneixements jurídics, qualitats que no garantien per elles mateixes la promoció, però que no per això s'havien de menysprear. Els seus llaços familiars i les seves relacions socials eren així mateix importants per aconseguir la seva anhelada projecció professional. Aquesta informació tan rellevant es pot observar amb claredat durant el procés de selecció, quan cada candidat mostra les seves connexions socials, les quals li capaciten per optar als màxims càrrecs de responsabilitat als comtats. El Consell d'Aragó i els virreis sempre tenen en compte, d'una forma o una altra, els serveis familiars dels pretendents. Càrrecs aquests que no representaven la meta final per als seus ocupants. L'administració real a Catalunya era més atractiva i normalment millor retribuïda. Però com era realment difícil accedir directament als mateixos era aconsellable intentar aconseguir aquests càrrecs als comtats, encara que no estiguessin tan ben retribuïts.


Matèries: Edat moderna ; Administració reial ; Felip III de Castella i II d'Aragó ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Càrrecs reials ; Famílies
Àmbit:Catalunya ; Cerdanya ; Rosselló ; Catalunya Nord
Cronologia:1600 - 1640
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3001592


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 132
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Oficiales de la Bailía y de la oficina del maestre racional de Cataluña (1580-1640) / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Studia historica. Historia moderna. Salamanca, núm. 22 (2000) , p. 53-73
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest treball pretén donar a conèixer la trajectòria dels oficials reals a Catalunya. Per a això s'han escollit dues institucions molt representatives de l'etapa foral: la Batllia General i l'Oficina del Mestre Racional. Gràcies a aquest esforç, estem en condicions no només de traçar el perfil dels servidors de l'estat, sinó també de conèixer la seva posició social. Encara que alguns dels oficials que van servir en les mateixes posseïen anteriorment un conegut estatus social, uns altres van intentar formar part d'ambdues institucions per aconseguir el seu anhelat ascens social. Però no tots ells compartien unes mateixes expectatives de futur, malgrat haver aconseguit engrossir les files de tan rellevants organismes. Aquells que tenien una formació jurídica podien accedir amb més facilitat a càrrecs socialment més prestigiosos, per exemple l'audiència.


Matèries: Edat moderna ; Administració reial ; Felip III de Castella i II d'Aragó ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Càrrecs reials ; Batlles generals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1580 - 1640
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1083364


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 132
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tortosa en tiempos de Felipe IV / F. Pastor y Lluís
Pastor i Lluís, Frederic


En: La Zuda. Tortosa. Año II, Núm. 15 (31 de mayo 1914), p. 1-5



Matèries: Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Edat moderna
Àmbit:Tortosa
Cronologia:[1621 - 1665]
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 132
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Tortosa, ciudad fidelissima y exemplar : motivos que el Rey Nuestro Señor D. Felipe el Grande, quarto de Castilla y tercero de Aragon, ha tenido para concederla estos gloriosos títulos; en premio de la lealtad que ha mostrado en las alteraciones de Cataluña ... / por Vicente de Miravall y Florcadell
Miravall i Florcadell, Vicent


2a ed.
Tortosa : Establecimiento Tipográfico de Gabriel Llasat, 1894
132 p. ; 21 cm



Matèries: Revolta catalana 1640 ; Guerra dels Segadors ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Cronistes
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1640
Autors add.:O'Callaghan i Forcadell, Ramon (Pr.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Nacional de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 132
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Tortosa ciudad fidelissima y exemplar : motivos que el rey ... D. Felipe el Grande, quarto de Castilla y tercero de Aragon ha tenido para concederla estos gloriosos titulos en premio de la lealtad que ha mostrado en las alteraciones de Cataluña ... / por Vicente de Mirauall y Florcadell ...
Miravall i Florcadell, Vicent


Madrid : en la imprenta del Reyno : a costa de Tomas Alfay mercader de libros, 1641
[8], 80 f. ; 20 cm
Port. addicional gravada calcogràfica per "Juan de Noort.", caplletra orn. xilogràfica i text emmarcat xilogràfic. Errors en la foliació.


Matèries: Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Revolta catalana 1640 ; Guerra dels Segadors ; Cronistes
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1640
Accés: http://books.google.com/books?vid=BNC:1001943446&printsec=frontcover
http://books.google.com/books?vid=BNC:1001965237&printsec=frontcover
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 132
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Entre Francia y España. Conflicto político y defensa hispánica de la frontera en la Cerdaña, 1659-1672 / Antonio Espino López
Espino López, Antonio


En: Hispania. Madrid. Vol. 77, núm. 257 (2017) , p. 705-733
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglés.

El principal objectiu d'aquest treball ha estat analitzar la constitució d'una nova frontera militar a Catalunya i el paper específic jugat per la comarca de la Cerdanya, dividida entre les monarquies francesa i hispana des de 1659. S'ha comparat les aportacions d'autors com a P. Sahlins i A. Ayats amb la documentació exhumada en l'Arxiu General de Simancas i l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Els anys que intervenen entre la Pau dels Pirineus i l'inici de la guerra d'Holanda ens permeten contextualitzar les enormes dificultats tingudes per la Monarquia Hispànica a l'hora de desenvolupar una política defensiva adequada a l'àrea, concloent que les dificultats econòmiques van llastrar la possibilitat de fer de Puigcerdà una veritable fortalesa capaç de representar un perill real per a la corona francesa al Pirineu.


Matèries: Edat moderna ; Frontera ; Exèrcit ; Defensa ; Monarquia ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Carles II de Castella i d'Aragó ; Conflictes internacionals ; Historiografia
Àmbit:Cerdanya ; França ; Espanya
Cronologia:1659 - 1672
Accés: https://doi.org/10.3989/hispania.2017.019
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 132
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Crònica / Miquel Parets ; a cura de M. Rosa Margalef ; estudis introductoris de James S. Amelang, Antoni Simon i Xavier Torres
Parets, Miquel


Barcelona : Barcino, 2011
2 vols. ; 24 cm (Biblioteca Baró de Maldà, 5)  /  (Nostres clàssics. Col·lecció C, 8) 
El volum 1 pertany a la col·lecció Biblioteca Baró de Maldà. El volum 2 pertany a la col·lecció Els Nosters clàssics Autors moderns. A la coberta del volum 2: Fundació Carulla.
ISBN 9788472267688

El valor d'una crònica com la de l'artesà barceloní Miquel Parets, elaborada a mitjan segle XVII, és múltiple. És un fet històric, a hores d'ara, no hi ha cap altra narració popular comparable en la Catalunya moderna. Els historiadors hi trobaran una munió de dades significatives. També un testimoni de la llengua de l'època. L'edició s'enriqueix amb tres estudis introductoris dels historiadors James S. Amelang (biografia i context social), Antoni Simon (anotació històrica) i Xavier Torres (examina el lloc de Parets en el medi estamental de la Barcelona del període i la seva actuació en el decurs de la Guerra del Segadors). Els dos grans temes de la Crònica són la Guerra dels Segadors -vista des de dins de la ciutat-, i la pesta de 1651 a Barcelona (amb l'emotiu relat de la seva tragèdia familiar), també és un immens retaule de les més diverses facetes de la vida barcelonina de l'època: festes en honor del rei i d'altres grans personatges, processos inquisitorials, periodes de fam i sequeres, pregàries per demanar la pluja, la sentida mort de Pau Claris, ajusticiaments públics, penúries pel setge de la ciutat, i de fons intrigues i traïcions pròpies d'un període bèl·lic. L'obra completa constarà de 4 volums que apareixeran periòdicament. (Editorial).



Matèries: Crònica ; Artesans ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Guerra dels Segadors ; Revolta catalana 1640 ; Setges ; Pesta ; Societat ; Administració de justícia ; Vida quotidiana ; Edat moderna ; Fonts documentals
Matèries: Parets, Miquel (1610-1660 )
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1610 - 1660]
Autors add.:Margalef, Maria Rosa (Ed.) ; Amelang, James S. (Intr.) ; Simon i Tarrés, Antoni (Intr.) ; Torres i Sans, Xavier (Intr.)
Autors add.:Fundació Carulla
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 132
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La "Jornada Real" de Catalunya que propició la caída del Conde Duque de Olivares / Antoni Simon i Tarrès
Simon i Tarrès, Antoni


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 28 (2010) , p. 235-268 (Varia
Exemplar dedicat a: " La España de Carlos IV". Notes. Resums en català i anglès.

Aquest article intenta reconstruir l'estratègia política i militar en què es va sustentar la "Jornada real" protagonitzada per Felipe IV l'any 1642, que el seu objectiu era la recuperació de la Catalunya revoltada en 1640. A partir de la documentació generada per la Junta Gran i la d'Execució, així com d'altres variades fonts impreses i manuscrites, aquest estudi analitza els plans, preparatius i desenvolupament d'aquesta campanya. L'article demostra que si ben el fracàs de la campanya de Catalunya no va ser l'única raó de la caiguda del comte duc d'Olivares, si que va ser l'element final determinant. Així mateix s'interpreta que les causes profundes del fracàs de l'estratègia polític-militar dissenyada per Olivares i les juntes que ell controlava es va deure a una visió unilateral, i en bona mesura prepotent, del conflicte obert entre la monarquia i els catalans en el 1640.


Matèries: Guerra dels Segadors ; Revolta catalana 1640 ; Monarquia ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Fonts documentals
Matèries: Guzmán y Pimentel, Gaspar de (1587-1645) ; Olivares, Comte-duc d'
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:1640 - 1642
Accés: http://hdl.handle.net/10045/16755
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 132
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Peso de la milicia. "Alojamiento foral" y conflicto de jurisdicciones en la frontera catalano-aragonesa durante la guerra de Cataluña (1640-1652) / Porfirio Sanz Camañes
Espino López, Antonio


En: Revista de Historia Moderna : Anales de la Universidad de Alicante. Alicante, núm. 22 (2004) , p. 173-208
Exemplar dedicat a: "Ejércitos en la Edad Moderna". Notes. Resums en català i anglès.

La deficient intendència militar per a la major part dels exèrcits de l'època moderna van obligar, amb freqüència, al seu sosteniment sobre el territori. Aquesta situació va ser molt debatuda en els tractats militars apareguts durant els segles XV a XVII. Les repercussions de l'administració de guerra a banda i banda de la frontera catalano-aragonesa durant la Guerra de Catalunya, van ser importants per a unes poblacions sotmeses a continus saquejos i trànsits, que van haver de contribuir a més amb les imposicions fiscals i suportar l'elevada càrrega dels allotjaments. El pes de la milícia va tenir efectes negatius durant dècades, en la reordenació política i econòmic-social de moltes viles i ciutats. Despoblament, descapitalització del camp, desarticulació comercial i greu deterioració del patrimoni cultural, van ser alguns dels efectes més negatius de la presència militar. En el terreny institucional, les zones sotmeses als allotjaments van ser objecte de múltiples friccions i conflictes entre el Regne i la Corona, per la interpretació de l'anomenat "allotjament foral" i la dependència de la milícia de la Capitania General.


Matèries: Edat moderna ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Guerra dels Segadors ; Exèrcit ; Abastament militar ; Allotjaments ; Plet jurisdiccional
Àmbit:Aragó ; Catalunya
Cronologia:1640 - 1652
Accés: http://hdl.handle.net/10045/1361
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 132
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Philippus Dei gratia Rex Castellae, Aragonum &c. Comes Barcinonae ... Ioannes ab Austria filius domini nostri regis ... capitaneus generalis in Principatu Cathaloniae ... dilectis & fidelibus regijs creditoribus vniversitatuum villarum & locorum comittatus de Çevalla & baroniae de Vallmoll officialibusque tam regijs quam alijs diuersarum curiarum & tribunalium ...



[Barcelona?] : [s.n.], [1655?]
1 f. ; 42 cm
Caplletra orn. Text data a Barcelona el 21 de juny del 1655. Tít. obtingut de l'inici del text.

"Edicto de D. Juan de Austria, a favor de las universidades sujetas al conde de Çavalla y en contra de sus acreedores" (Catàleg manual de la col·lecció Bonsoms).



Matèries: Impostos-exaccions ; Drets i privilegis ; Baronies ; Noblesa ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Fonts documentals
Àmbit:Vallmoll, baronia ; Savallà del Comtat
Cronologia:[1655]
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 132
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Una Desavinença constant : els motius que van desencadenar la Guerra dels Segadors / Jordi Mata, text ; assessorament d'Agustí Alcoberro
Margalef, Oriol


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 173 (setembre 2016), p. 4-10 : il. (Reportatges
Número especial 11 de setembre: "Bon Cop de Falç!. La Guerra dels Segadors i la Primera República Catalana".

Els fets del 1640 tenen els precedents en un context de crisi general, tant política com econòmica, de la monarquia hispànica. La tendència dels monarques cap a l'absolutisme i una situació financera caòtica van aprofundir les tensions entre la Corona de Castella i Catalunya fins a provocar la ruptura i el conflicte.



Matèries: Revolta catalana 1640 ; Guerra dels Segadors ; Monarquia ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Crisi política ; Crisi econòmica
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[1621 - 1665]
Autors add.:Alcoberro i Pericay, Agustí (Col·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 132
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Batalla de Montjuïc : lL'èpica resistència a Barcelona que va evitar la victòria de les tropes filipistes / per Víctor Farradellas, text ; assessorament d'Agustí Alcoberro
Farradellas, Víctor


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 173 (setembre 2016), p. 40-47 : il. (Reportatges
Número especial 11 de setembre: "Bon Cop de Falç!. La Guerra dels Segadors i la Primera República Catalana".

Amb el suport dels experimentats oficials francesos, els barcelonins van fortificar a correcuita la muntanya de Montjuïc i van defensar-la de l'escomesa filipista. Com a conseqüència d'aquella victòria, el conflilcte entre francesos i espanyols pel domini del Principat es van allargar una dècada.



Matèries: Guerra dels Segadors ; Operacions militars ; Batalles ; Crònica ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Conflictes internacionals
Àmbit:Barcelona ; Catalunya ; Espanya ; França
Cronologia:1641
Autors add.:Alcoberro i Pericay, Agustí (Col·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 132
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Hem perdut el nord! : les negociacions que van esquarterar Catalunya / per Marta Coll, text ; assessorament d'Agustí Alcoberro
Coll, Marta


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 173 (setembre 2016), p. 48-55 : il. (Reportatges
Número especial 11 de setembre: "Bon Cop de Falç!. La Guerra dels Segadors i la Primera República Catalana".

En el tractat dels Pirineus, el monarca espanyol, Felip IV, va permetre la mutilació del Principat. Catalunya, un simple peó en un gran tauler, no va poder defensar-se. Els francesos havien guanyat la guerra i tenien la paella pel mànec. El Rosselló, el Conflent, el Capcir i part de la Cerdanya van ser el botí.



Matèries: Guerra dels Segadors ; Guerra dels Trenta Anys ; Tractat dels Pirineus ; Conflictes internacionals ; Felip IV de Castella i III d'Aragó ; Frontera
Àmbit:Catalunya Nord ; Rosselló ; Conflent ; Capçir ; Alta Cerdanya ; Espanya ; França
Cronologia:1640 - 1660
Autors add.:Alcoberro i Pericay, Agustí (Col·l.)
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Històric de Sabadell; Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 132
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ambaixadors catalans a Madrid : els inicis de la Guerra de Separació (1640-1641) / Antoni Muñoz González, Josep Catà Tur
Muñoz González, Antoni


Barcelona : Rafael Dalmau, 2015
300 p. ; 20 cm (Bofarull, 23) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788423208012

L'any 1640, la Junta de Braços del Principat de Catalunya va enviar a la cort de Madrid diversos ambaixadors per aconseguir la llibertat del diputat militar Francesc Tamarit, empresonat a Barcelona perquè havia defensat que les tropes de Felip IV de Castella complissin les constitucions catalanes, especialment en relació amb els allotjaments. La recerca sobre aquesta iniciativa diplomàtica i política serveix a Antoni Muñoz i Josep Catà per aportar força novetats sobre aspectes concrets de la primera fase de la la Guerra de Separació i revisar-ne alguns: el Corpus de Sang i la mort del virrei Santa Coloma; els esdeveniments a la Selva, l'Empordà i al Rosselló; la convocatòria de la Junta de Braços del 10 de setembre del 1640; la proclamació de la República catalana el 16 de gener del 1641, i l'obediència forçada que van jurar els Braços a Lluís XIII de França el 23 de gener del 1641. (Editorial).



Matèries: Guerra dels Segadors ; Revolta catalana 1640 ; Diplomàtics ; Cort General de Catalunya ; Institucions polítiques ; Polítics ; Vida política ; Presos polítics ; Allotjaments ; Revoltes populars ; Felip IV de Castella i III d'Aragó
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Madrid
Cronologia:1640 - 1641
Autors add.:Catà i Tur, Josep
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Arxiu Nacional de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 7
anar a la pàgina                  

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3