Les Antigues teuleries i forns rajolers a la Conca de Barberà / Manel Martínez i Garcia
Martínez i Garcia, Manel


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 181-188 : il. (Història Moderna) 
Bibliografia. Notes.

Les teuleries i rajoleries eren obradors preindustrials on, a partir de l'argila, es fabricaven teules, rajoles i altres materials ceràmics utilitzats en la construcció. Fou una activitat que perdurà fins a mitjan del segle XX, quan es posaren en funcionament les bòbiles més industrialitzades.

L'Origen de la configuració ocupacional de les terres gironines. Una proposta / J. M. Nolla i J. Casas
Nolla i Brufau, Josep M.


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 63 (2022) , p. 9-32 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'analitza la perduració de diversos assentaments de diferent categoria, amb uns orígens a la baixa romanitat i antiguitat tardana, que amb el temps van ser l'embrió de moltes de les poblacions actuals, sovint desplaçant-ne la ubicació respecte a uillae abandonades i/o transformades, conservant el topònim o el patronímic. Llocs d'habitatge modestos (però també petits temples), adaptats a la nova manera de conrear el camp després de l'enfosament del model de la uilla, els quals van perdurar en època visigoda i carolíngia.

Espais triclinars de la Vil·la Romana dels Munts d'Altafulla / Salvador Codina Mas
Codina Mas, Salvador


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 46 (2022) , p. 7-27 : il.
Bibliografia.

L'Excavació de la granja cistercenca d'Ancosa / Jordi Bolòs i Mesclans
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Santes Creus : Butlletí de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. VII, núm. 59-60 (1984) , p. 65-76 : il.

La Ceràmica grisa de la granja cistercenca d'Ancosa / Jordi Bolòs i Masclans, M.L. Mallart i Raventós
Bolòs i Masclans, Jordi


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. vol. Annex, num. 2 (1984) , p. 63-80

Durant l'excavació arqueològica que s'ha dut a terme a la granja cistercenca d'Ancosa (municipi de la Llacuna, comarca d'Anoia), els estius dels anys 1981, 1982 i 1983, han aparegut prop de mil fragments de ceràmica grisa. Aquesta excavació, inclosa dins dels treballs del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, fou subvencionada pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Al petit altiplà d'Ancosa, situat entre el Penedès i la comarca d'Anoia, els monjos cistercencs de Valldaura (Valles Occidental) -provinents del monestir de la Grand Selva, del Llenguadoc- reberen, I'any 1155, del comte Ramon Berenguer IV uns drets. Es construïren algunes edificacions -potser se n'aprofità alguna de més vella- i, almenys, alguns membres de la comunitat sembla que hi visqueren alguns anys. Tanmateix, les característiques del lloc feren que aviat els monjos prenguessin la decisió de traslladar-se a Santes Creus, on s'establiren, definitivament, vers el 1168.

L'Ajuntament de Vila-rodona vol posar al descobert la vil·la romana del columbari / Maria J. Albella
Albella, Maria Josep


En: El Punt : Edició Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre. Any VIII, Núm. 2303 (21 de gener 2003), p. 29

Vila-rodona, història viva / Maria Josep Albella
Albella, Maria Josep


En: El Punt : Edició Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre. Any VIII, Núm. 2304 (22 de gener 2003), p. 18

Una Intervenció respectuosa per al columbari romà de Vila-rodona : la restauració del monument funerari és un projecte de Jaume Costa, i ha permès tornar a fer visitable la construcció / Maria J. Albella
Albella, Maria Josep


En: El Punt : Edició Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre. Any VIII, Núm. 2608 (23 de novembre 2003), p. 35

El Castellum de Puigpelat / Moisés Díaz García
Díaz García, Moisés


[Reus] : Fundació Privada Liber, 2009
261 p. : il. ; 25 cm (Biblioteca Tarraco d'arqueologia, 5) 
Text en català, castella i anglès.
ISBN 9788461362356

El Poblat troglodític de l'arquitectura del buit / Josep Blasi i Bové
Blasi i Bové, Josep


En: Universitas Tarraconensis. Vol. VI (1983-1984) , p. 35-52

El Camí de Bràfim (Puigpelat, Alt Camp) : un nou taller productor d'àmfores vineres de la forma Dressel 2-4 / Joan Canela Gràcia, Ramon Járrega Domínguez, Jordi López Vilar
Canela Gràcia, Joan


En: Butlletí arqueològic. Època V, Núm. 38-39 (2016-2017) , p. 65-79

Rabassats (Nulles, Alt Camp) : una granja a l'antiga Cessetània ibèrica. Guia arqueològica / Maria Carme Belarte, Joan Canela i Jordi Morer
Belarte Franco, M. Carme


Nulles ;Tarragona : Ajuntament de Nulles ; Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2018
53 p. : il. col. ; 21 cm

Osona prehistòrica : els primers pobladors / Anna Bach Gomez, Miquel Molist Montañà
Bach Gomez, Anna


Vic : Patronat d'Estudis Osonencs, 2022
171 p. : il., map. ; 18 cm (Osona a la butxaca, 29) 
Bibliografia. Annex. Amb el suport de l'Institut Ramon Muntaner, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Institut Català de les Empreses Culturals.
ISBN 9788494552076

La present publicació sorgeix de la necessitat de recopilar totes les dades d'interès històric i arqueològic de cronologia prehistòrica en l'actual territori de la comarca d'Osona i en les àrees que li són veïnes. És doncs, en aquest sentit, un llibre necessari pel coneixement global de la història d'Osona. A partir d'una revisió dels materials existents i de les dades arqueològiques procedents de les recerques en els vells i nous jaciments descoberts i excavats, és fa una anàlisi històrica innovadora, inexistent fins ara. L'obra cobreix un ampli ventall temporal des dels primers pobladors, és a dir els arcaics grups de caçadors recol·lectors, fins a la formació de les tribus ibèriques, a mitjans del 1er mil·lenni abans de la nostra era. El llibre mostra, de manera sintètica, però rigorosa i clara la riquesa i la diversitat del patrimoni arqueològics d'època prehistòrica a Osona, posant de relleu des de les freqüentacions en les coves i abrics als campaments a l'aire lliure a la plana. En destaquen el desenvolupament del primer megalitisme, dels més antics a la península ibèrica, i l'aparició dels primers poblats estructurals. (Editorial).

L'Altar del martyrium / Jordi Principal
Principal i Ponce, Jordi


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 152 (estiu 2022), p. 28-31 : il. (Dossier. Sorba) 
Notes. Bibliografia.

Un dels elements més interessants de l'espai sepulcral de Santa Maria de Sorba, i determinant a l'hora d'interpretar-lo com un martyrium, és el conjunt format per la base d'altar trobada in situ davant la sepultura, i l'ara d'altar amb la ja coneguda inscripció sobre les relíquies de Sant Eudald, la qual aparegué descontextualitzada. Tanmateix, ambdós elements estan estretament relacionats, i malgrat pertanyin molt possiblement a cronologies diferents, és més que probable que al llarg de l'època medieval haguessin funcionat conjuntament. S'analitzaran tot seguit tots dos components per separat, i finalment es discutirà la seva contextualització i funcionament en el marc del martyrium.

Megalithism in Catalonia : a brief overview / Josep Tarrús i Galter
Tarrús i Galter, Josep


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 9-20
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

The study of megalithism in Catalonia, especially southern Catalonia (south of the Pyrenees), has changed considerably in the past four decades (1980-2020) thanks to several extraordinarily important excavations. They include the dolmen in Els Reguers de Seró (Artesa de Segre) and the menhir in El Pla de les Pruneres (Mollet del Vallès), both of which yielded heretofore unseen engravings, and most importantly the long-term campaigns focused on specific regions, such as the Alt Empordà, Tavertet (Osona) and, more re-cently, Maresme-Baix Vallès. Also worth noting is the work done on the western dolmen region, such as in Odèn (Solsonès), and the new excavations and studies on underground Neolithic cists from the Solsonian (Solsonès), which have now been included in megali-thism in Catalonia, a much more complex, long and varied period than we imagined back in the 1970s. Indeed, the timeline of Catalan megalithism currently stretches from the early middle Neolithic (4500 BC) to the onset of the Bronze Age (1800 BC), that is, more than 2500 years through Neolithic, Chalcolithic and Bronze-Age cultural groups which shared the custom of burying their dead in more or less monumental stone graves, their hallmark. Alongside the graves, these recent decades have also finally revealed some of the settlements where their builders lived, such as the one in Ca n'Isach (Palau-saverdera, Alt Empordà); new menhirs and sites or cromlechs consisting in menhirs or built around menhirs near the habitat areas have been discovered; and new megalithic statuary, such as the one from Ca l'Estrada (Canovelles, Granollers). These are similar to the megalithic world in southeast France, while also enriching the known megalithic art records here in Catalonia, which until now were primarily centred around schematic anthropo-morphic and geometric engravings in some megalithic graves in the Alt Empordà/Roussillon/Conflent.

El Megalitisme a Catalunya : una breu síntesi / Josep Tarrús i Galter
Tarrús i Galter, Josep


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 123-132
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

L'estudi del megalitisme de Catalunya, i en especial del de la Catalunya Sud, ha experimentat grans canvis en les darreres quatre dècades (1980-2020), gràcies a algunes excavacions puntuals de gran repercussió, com la del dolmen dels Reguers de Seró (Artesa de Segre) o la del menhir del Pla de les Pruneres (Mollet del Vallès), tots dos amb gravats inèdits, i també, sobretot, gràcies a les campanyes de llarga durada centrades en territoris concrets com l'Alt Empordà, la zona de Tavertet (Osona) o, més recentment, el Maresme - Baix Vallès. Sense oblidar la gran tasca feta a la zona dolmènica occidental, com a Odèn (Solsonès), ni tampoc les noves excavacions i estudis sobre les cistes neolítiques soterrades del Solsonià (Solsonès), que ara veiem integrades en el megalitisme de Catalunya, un període molt més complex, llarg i variat del que imaginàvem fins als anys setanta del segle xx. En efecte, actualment, la cronologia del megalitisme català s'estén des del Neolític mitjà inicial (4500 aC) fins als inicis de l'edat del bronze (1800 aC), més de 2.500 anys a través de grups culturals neolítics, calcolítics i de l'edat del bronze, units pel costum d'enterrar els morts en tombes pètries més o menys monumentals, que són el seu tret distintiu. I, al costat de les sepultures, aquestes darreres dècades ens han permès conèixer, finalment, alguns dels poblats on vivien els seus constructors, com el de Ca n'Isac (Palau-saverdera, Alt Empordà); s'han descobert nous menhirs i també recintes o cromlecs fets de menhirs o al voltant de menhirs a prop de les zones d'hàbitat; i ha aparegut una nova estatuària megalítica, com la de Ca l'Estrada (Canovelles, Granollers, Vallès Oriental), que ens apropa al món megalític del sud-est francès i alhora enriqueix els registres coneguts en relació amb l'art megalític de les nostres terres, molt centrat fins ara en els gravats esquemàtics antropomorfs i geomètrics d'alguns sepulcres megalítics de l'Alt Empordà, el Rosselló i el Conflent.

Barcelona 1936-1939 : sistema defensiu i canvis en l'arquitectura d'una ciutat a la rereguarda. Una proposta d'estudi des de l'arqueologia del conflicte / Jordi Ramos Ruiz
Ramos i Ruiz, Jordi


En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 15 (2021) , p. 16-57 : il. (Arqueologia del conflicte i ciutadania) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès. Síntesi en castellà, anglès i francès.

En aquest article es presenta un estat de la qüestió sobre els elements que han estat recuperats i poden ser estudiats a partir de l'arqueologia del conflicte a Barcelona durant la Guerra Civil espanyola. Principalment, s'analitza les construccions realitzades pel Sindicat d'Arquitectes de Catalunya (SAC), que poden ser visibles avui dia, com edificis, escoles, reformes a habitatges, hospitals i immobles amb impactes per les bombes. Durant el conflicte bèl·lic a la ciutat de Barcelona es van construir gran quantitat de refugis antiaeris utilitzats per la població civil per tal de protegirse dels bombardejos feixistes. A més, també s'afegeix les estructures militars que van servir per a defensar l'urbs. Finalment, s'assenyalen algunes de les empremtes de la guerra que resten avui dia i les fosses comunes descobertes a la ciutat.

Els Comunidors al Montseny / Ramon Pascual Berghaenel
Pascual Berghaenel, Ramon


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 36 (2021) , p. 165-182 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Des dels seus inicis, la humanitat ha conviscut amb uns fenòmens meteorològics canviants dia a dia. Les esfereïdores tempestes, amb llamps, aiguats i pedregades sovint comporten desgràcies i durant mil·lennis s'han associat a forces sobrenaturals. Per "lluitar" contra aquestes s'han desenvolupat estratègies, més o menys vinculades a la religió. En l'àmbit de religió catòlica, i especialment al llarg dels segles de l'Edat Moderna i els primers anys de la Contemporània, fou present a Europa una "lluita" basada en la pregària i una complexa litúrgia que caminava entre la religió oficial i la superstició. Amb aquesta finalitat es construïren unes petites edificacions a sobre o a prop de les esglésies, els comunidors a Catalunya o esconjuraderos en altres àrees de l'Estat espanyol. Al Montseny i àrees properes n'hi ha alguns exemples. Una recerca bibliogràfica i la seva visita durant els passats mesos ha permès iniciar un catàleg modest d'aquests edicles, que es presenta en aquest article.

Sant Genís de Valldoriola, la capella rural de Seva / Víctor Pelegrín
Pelegrín, Víctor


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 36 (2021) , p. 183-194 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Al municipi osonenc de Seva, prop dels embassaments, s'amaguen les ruïnes d'un petit edifici d'origen romànic, la capella rural de Sant Genís de Valldoriola. La localització incerta i l'estat d'abandonament fan d'aquesta estructura una incògnita, ja que el que d'ella roman descansa dins del frondós bosc d'alzines i trobar-les requereix un cert esforç. Malgrat tot, contràriament al que el seu estat actual podria fer pensar, Sant Genís va ser durant molts anys una de les construccions més cèlebres del municipi. En aquest article tractarem d'esclarir el màxim d'informació possible sobre aquesta edificació religiosa durant tants anys oculta.

Les Excavacions arqueològiques del jaciment del Molí del Codina de Tàrrega : possible emplaçament de l'antiga sinagoga de la primera meitat del segle XIV / Jaume Badias i Mata, Oriol Saula i Briansó
Badias Mata, Jaume


En: Tamid. Barcelona. Vol. 2 (1998-1999) , p. 161-190 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Hom ha proposat que una de les sinagogues de Tàrrega podia haver estat situada a l'extrem sud de la vila, molt a prop del riu Ondarà, al costat del portal conegut amb el nom de Sant Agustí. L'any 1997, la construcció d'un edifici en un terreny anomenat Molí del Codina oferí la possibilitat de realitzar una intervenció arqueològica amb la intenció de documentar les restes de la muralla medieval i localitzar, en aquell sector, l'estructura d'una de les sinagogues que hi hagué a la vila a l'edat mitjana. L'excavació ha revelat l'existència d'un edifici quasi rectangular construït entre els segles XIII i la primeria del XIV. Els autors exposen la possibilitat que les restes arqueològiques corresponguin a la sinagoga de l'època en què l'aljama ja estava constituïda, però abans que els seus membres s'agrupessin en un barri separat.