Los Dos maestros : los camisas azules contra Antoni Benaiges / Serbi Bernal
Bernal, Sergi


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 12 (2022) , p. 63-94 : il. (Història i arqueologia) 
Resums en castellà, català i anglès.

La Voz de la Bureba va ser un setmanari independent, defensor de l'agricultura i dels interessos de la comarca de la Bureba, que es va publicar a la ciutat de Briviesca (Burgos) entre abril de 1934 i juliol de 1936. En la redacció d'aquest diari escrivien amb regularitat dos mestres, un socialista i un altre falangista. Però qui eren aquests dos mestres que van coincidir durant uns quants anys a la ciutat de Briviesca? I quina responsabilitat va tenir un a la desaparició de l'altre? S'ha parlat molt dels mestres de la Segona República però poc d'aquells altres mestres que estaven contra ella. Aquest treball treu a la llum una història no explicada, també, posa cara a cara aquests dos models d'entendre l'educació i com també, hi va haver docents, com el nostre protagonista que va treballar per acabar amb el model pedagògic defensat pels "Mestres de la República".

Un Teniente "molesto" : el trágico destino del interbrigadista Heinz Weil / Michael Uhl
Uhl, Michael


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 12 (2022) , p. 137-144 : il. (Història i arqueologia) 
Resums en castellà, català i anglès.

Aquest article examina les circumstàncies en què un emigrant jueu-alemany que es va allistar com a voluntari a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola va caure sota sospita de ®trotskisme» i va ser condemnat a mort i afusellat pels seus propis companys, a finals de 1938 , presumiblement a prop de Sant Quirze de Besora. El seu destí mai no ha estat objecte d'estudi. L'article es basa en documents inèdits dels fitxers russos i espanyols.

El Fortí de Cunit. Recreació didàctica d'estructures defensives / Rafael Sospedra-Roca, Francesc Xavier Hernàndez-Cardona
Sospedra i Roca, Rafael


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 12 (2022) , p. 167-181 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

Durant la Guerra Civil espanyola els fortins de formigó es van utilitzar àmpliament amb finalitats defensives. A Catalunya es van aplicar a la defensa de costes. Es conserva una part significativa d'aquestes fortificacions i fins i tot algunes han estat restaurades. Cunit (Tarragona) és un cas singular. No se centra en la recuperació o la reconstrucció, sinó en la recreació. Un dels fortins més significatius de la localitat, el ®Fortí del Torrent», ubicat prop de la platja, va ser totalment arrasat durant els anys setanta del segle passat. L'any 2021 es va decidir recrear parcialment la construcció desapareguda, amb finalitats didàctiques i turístiques. El procés, dissenyat pel grup de recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona, ??va implicar una experiència de memòria històrica i patrimonial singular, centrada en la recreació d'un artefacte desaparegut. En aquest sentit, la intervenció (amb els seus problemes i encerts) constitueix un model amb possibilitats de reaplicació.

Visita al front del Pallars. Les fortificacions de Sant Joan de Vilamur / Oriol Riart Arnalot
Riart i Arnalot, Oriol


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 12 (2022) , p. 201-213 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

La aportació vol ser una eina pedagògica i didàctica, adreçada a l'ensenyament secundari, per a iniciar-se en l'estudi del que va ser la Guerra Civil al Pallars Sobirà. S'incideix especialment en el patrimoni bèl·lic de Sant Joan de Vilamur (Soriguera). Les seves fortificacions son de les millors conservades de Catalunya. La visita a Sant Joan de Vilamur es planteja de manera contextualitzada tractant els més diversos aspectes de tècnica i tecnologia militar, però també de vida quotidiana. La voluntat del treball es incidir en els alumnes de l'Ensenyament Secundari Obligatori, per donar a conèixer aspectes diversos de la guerra civil a partir d'una lectura històrico-arqueològica de les estructures d'un conjunt patrimonial.

Dones de la República i la Guerra. Taller didàctic / Isabel Boj-Cullell, Maria Feliu-Torruella, Gemma Sebares Valle, Annie Wilson-Daily, David Íñiguez Gràcia



En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 12 (2022) , p. 215-226 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

El treball presenta un taller sobre dones que van tenir un protagonisme rellevant durant el període de la II república i la Guerra Civil espanyola. El llistat es centra en 26 casos dels més diversos camps culturals i professionals. La voluntat es fer una aproxima-ció senzilla però efectiva a aquestes persones. El taller està destinat a alumnes d'ensenyament secundari i, a criteri del docent o a iniciativa dels alumnes pot ser ampliat i matitzat tant com es vulgui.

Els Nius de metralladores de Mataró / Adrián Cabezas Sánchez
Cabezas Sánchez, Adrián


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 12 (2022) , p. 226-229 : il. (Miscel·lània) 

Mataró era una important població fabril amb uns 28.804 habitants al 1936, dedicada la seva principal indústria al teixit de punt. La seva extensió era de més de dos milles en el sentit de la direcció de la via fèrria que passava a l'est, mentre que la carretera traves-ava la ciutat pel seu interior. Abans de la guerra tenia com guarnició un Regiment d'Artilleria, el Regiment d'Artilleria Lleugera n§8, dotat amb les peces de campanya més modernes que disposava l'Exèrcit espanyol, els obusos Vickers de 105/22 mm, model 1922. El Regiment estava organitzat en tres grups de 4 bateries amb 4 peces cadascuna, de les quals només dues tenien completa la seva dotació de soldats, mentre que la tercera disposava del seu material però sense la dotació humana.

Guia didàctica de la batalla de l'Ebre. Història, memòria i patrimoni / Gemma Sebares-Valle
Sebares Valle, Gemma


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 12 (2022) , p. 235-236 (Miscel·lània) 
Ressenya de:
. Guia didàctica de la Batalla de l'Ebre : història, memòria i patrimoni / Rafel Sospedra-Roca i Francesc Xavier Hernàndez-Cardona (ed.). Barcelona : Rafael Dalmau Editor, 2022

Biografia policíaca de Paco Mera (1920-1983) : del PCE a l'HOAC / Josep Clara
Clara i Resplandis, Josep


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 11 (2021) , p. 7-20 (Història i arqueologia) 
Notes. Resums en català i anglès.

La trajectòria vital, l'actuació política, la detenció i la reconversió al catolicisme d'un militant comunista és aplegada en un informe biogràfic, redactat per la Policia de Barcelona l'any 1961. Transcrivim i anotem aquest document, i oferim altres elements complementaris per resseguir la trajectòria del personatge originari del sud peninsular i establert a Catalunya, que fou dirigent de l'HOAC i retornà a la militància política dins el PSUC.

El Procés de creació d'una base militar. Pujalt i el XVIIIè cos d'Exèrcit (1938-1939) / Francesc Closa Salinas
Closa i Salinas, Francesc


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 11 (2021) , p. 91-110: il. (Història i arqueologia) 
Notes. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La caiguda del front d'Aragó, els mesos de març i abril del 1938, suposà la retirada de l'exèrcit de l'Est i la necessitat de reorganitzar tots els seus serveis per tal d'intentar frenar l'enemic i protegir Catalunya. Entre aquests vaser urgent reubicar, crear i organitzar de nova planta una base d'instrucció per a la formació dels futurs soldats del XVIIIè Cos d'Exèrcit Republicà. La petitapoblació anoienca de Pujalt, al llindar amb la Segarra, va ser-ne l'escollida. Durant quasi 9 mesos els militars la transformaven fins bastir-ne una base de nova planta apta per a la conversió dels civils en soldats.

La II República contra las fiebres tifoideas : vertebración del territorio y agua potable. Aproximación histórica a las políticas legislativas y preventivas, 1931-1939 / Mariano Monge Juárez
Monge Juárez, Mariano


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 11 (2021) , p. 111-123 : il. (Història i Arqueologia) 
Notes. Resums en castellà i anglès.

La Memòria dels voluntaris catalans de la Gran Guerra durant la Guerra Civil / Alejandro Acosta López
Acosta López, Alejandro


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 11 (2021) , p. 153-170 : il. (Història i Arqueologia) 
Notes. Resums en català i anglès.

Aquest article s'apropa a la pervivència de la memòria sobre els voluntaris catalans de la Primera Guerra Mundial, la seva lectura i la utilització del record durant els anys de la Guerra Civil a Catalunya. Per fer-ho, l'article se centra en el llibre Fets d'armes de catalans, una publicació institucional de la Generalitat de Catalunya destinada als combatents republicans, i en els actes d'homenatge al voltant dels monuments de Gustave Violet i de Josep Clarà a Barcelona. A través d'aquests elements, es demostra com els voluntaris de la Gran Guerra van ser reivindicats com a símbol de compromís democràtic i buscats com element de sensibilització de les autoritats franceses.

El Grup de Recerca i Investigació d'Espais de la Guerra Civil (GRIEGC) / Adrián Cabezas Sánchez
Cabezas Sánchez, Adrián


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 11 (2021) , p. 199-218 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La Guerra Civil espanyola és un dels conflictes bèl·lics que més literatura ha dei-xat, sobretot des de la disciplina històrica o literària. En canvi, des de l'equip del Grup de Recerca i d'Investigació d'Espais de la Guerra Civil (GRIEGC), es vol donar un punt de vista diferent al conflicte, centrant-se especialment en la seva vessant més patrimonial. L'activitat de GRIEGC, portada a terme en els darrers anys sobretot a Catalunya i l'Aragó, pretén la recuperació d'aquest patrimoni encara existent, utilitzant una metodologia ba-sada a través de la investigacióhistòrica i el propi treball de camp, que permeti rescatar de l'oblit aquest conjunt patrimonial vinculat amb la Guerra Civil.

La Guerra civil als centres educatius : entendre el conflicte tocant la història / Antoni Bardavio Novi, Sònia Mañé Orozco, Xavier Tort Bisbal
Bardavio i Novi, Antoni


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 11 (2021) , p. 221-232 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'any 2020 el Camp d'Aprenentatge de la Noguera (CdAde la Noguera), un Ser-vei Educatiu de la Generalitat de Catalunya, engega l'oferta educativa curricular "La Guerra civil als centres educatius". La proposta es posa en marxa per la necessitat, entre d'altres, de vivenciar, apropar i tocar la història a l'etapa de batxillerat que manté en l'or-ganització escolar una manca de temps que dificulta les sortides a museus i espais patri-monials i didàctics, que alteren el ritme del centre degut a la pressió del calendari escolar.L'objectiu principal d'aquesta oferta educativa és la de la reconstrucció històrica, emprant una metodologia activa i vivencial basada en l'estudi de fonts materials, combinada amb la pràctica d'una activitat d'investigació basada en una excavació arqueològica simulada. Per desenvolupar aquesta experiència d'aprenentatge, que no es pot realitzar a l'aula, es necessita espai del pati escolar i la col·laboració del CdA de la Noguera.Una experiència vivencial que compta amb un alumnat protagonista que s'apropa a la història d'aquest conflicte bèl·lic de manera empàtica i emotiva, en un ambient de treball i aprenentatge en què l'alumnat aprèn de forma cooperativa a partir d'un estudi de cas.

Caiguda de Catalunya, refugiats i exili / Pelai Pagès i Blanch
Pagès i Blanch, Pelai


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 10 (2020) , p. 125-145 : map. gràf. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La batalla de l'Ebre, que va tenir lloc entre juliol i novembre de 1938, va representar la darrera i definitiva derrota de l'exèrcit republicà. Amb un exèrcit amb escassa capacitat militar, quan Franco va plantejar la ofensiva final contra Catalunya, la República difícilment podia aturar l'agressió, i progressivament, de desembre de 1938 a principis de febrer de 1939, va anar ocupant el territori català fins a l'arribada de la frontera. S'iniciava d'aquesta manera un fenomen insòlit fins aquells moment en cap guerra: un allau de refugiats, prop de mig milió, anaven a parar al sud de França, posant-se en funcionament tot un seguit de camps de concentració. S'iniciava, altrament, un llarg exili que per molts no va acabar fins a la mort de Franco, l'any 1975.

Datos, patrones y narrativas : nuevas perspectivas sobre la Guerra Civil y la represión franquista a partir de la visualización de datos abiertos / Xavier Rubio Campillo, Maria Feliu, Tania González Cantera
Rubio i Campillo, Xavier


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 10 (2020) , p. 147-167 : map. gràf. (Història i arqueologia) 
Resums en castellà i anglès.

El Molar : museografia didàctica en un hospital de la Batalla de l'Ebre / Rafel Sospedra Roca, Isabel Boj, Júlia Castell Villanueva
Sospedra i Roca, Rafael


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 10 (2020) , p. 185-207 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

En l'edifici de direcció de l'antiga mina Loussa (El Molar; Priorat) es va instal·lar un hospital militar durant la batalla de l'Ebre. L'any 2017 l'Ajuntament i la Universitat de Barcelona van endegar un projecte per recuperar i dignificar els espais a partir d'una exposició singular que presentés la problemàtica de la sanitat de l'Exèrcit Popular durant la Guerra Civil Espanyola i més concretament, durant la Batalla de l'Ebre. En la proposta es va assajar un nou model integral de museografia didàctica, de baix cost, que volia donar protagonisme a les emocions, i que estigués fonamentada a partir d'iconografia estàtica i cinètica generada a partir de grups de recreació històrica. Aquesta proposta havia de ser congruent amb la utilització d'escenografies didàctiques i l'exposició d'una extraordinària col·lecció de medicina i cirurgia de guerra cedida pel Dr. Jordi i Marina Jara, com també una rellevant selecció de peces aportades per la família Mauri. La resultant ha estat un equipament cultural rellevant en referència a la Guerra Civil espanyola.

Escultures, memòria i didàctica de la Batalla de l'Ebre / Mar H. Pongiluppi
Hernàndez Pongiluppi, Mar


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 10 (2020) , p. 209-223 (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia citada. Resums en català i anglès.

D'ençà del 1939 els espais històrics de la Batalla de l'Ebre van estar sotmesos a un procés de monumentalització. Plaques i monòlits diversos, com també grans monuments, com l'aixecat a Tortosa, van perpetuar la memòria dels vencedors. En acabar la Dictadura franquista van continuar les intervencions al territori amb monuments discrets i plaques que, en general, responien a iniciatives privades. Aquestes peces estaven dedicades, de manera genèrica, a persones d'ambdós bàndols, com també a unitats republicanes o persones concretes víctimes de la contesa. A partir del 2011 el grup de recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni) de la Universitat de Barcelona va iniciar una nova dinàmica pel que fa a la memòria històrica ubicant, per primera vegada, plaques escultòriques en bronze dedicades a l'entorn militar de l'Exèrcit Popular de la República, i en relació amb projectes de recerca desenvolupats pel grup.

Imagen y recreación. Nuevas museografías / Rafael Sospedra Roca
Sospedra i Roca, Rafael


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 9 (2019) , p. 219-230 (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia citada. Resums en castellà i anglès.

La Barcelona d'ERC, 1931-1939. Imatge i Patrimoni / David Íñiguez Gràcia, Ann E. Wilson Daily
Iñiguez i Gràcia, David


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 9 (2019) , p. 231-256 (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Resums en català i anglès.

La victòria republicana del 14 d'abril de 1931 va comportar l'hegemonia a Catalunya del republicanisme que va poder articular el control sobre la nova Generalitat i sobre l'Ajuntament de Barcelona per construir una nova capital per un país emergent. En pocs anys, durant el parèntesi republicà de 1931-1939, Barcelona va conèixer canvis urbanístics, socials i culturals extraordinaris. L'article proposa un recorregut per la materialitat que ens ha perviscut de la Barcelona emergent dels anys 30. La ruta compren llocs de significació política, espais que es van significar des del punt de vista cultural, elements que van respondre a l'interès social del moment, enclavaments urbanístics, espais de guerra. Tot plegat una rellevant herència que encara avui tipifica el caràcter de la Ciutat.

Arqueologia pública, iconografia didàctica i memòria de la batalla de l'Ebre / Myriam González Sanz, Gemma Sebares Valle, Mar Hernàndez Pongiluppi, Isabel Boj Cullell



En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 9 (2019) , p. 257-273 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

CLa Batalla de l'Ebre (1938) va ser el darrer gran combat de la Guerra Civil espanyola. Al llarg de 116 dies, soldats i màquines es van enfrontar assajant noves tècniques, tecnologies i tàctiques de combat que tindrien un paper principal en el conflicte mundial imminent. La utilització de trinxeres, tancs i aviació amb nous criteris va fer capgirar les concepcions quan a manera de fer la guerra. El present treball recull la experiència del grup de recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni) entre el 2009 i el 2019 a l'entorn de la Batalla de l'Ebre tot assajant enfocaments de recerca transversal i holística a l'entorn de la història, l'arqueologia i l'antropologia, amb una praxis de socialització dels sabers generats a partir de la museografia i la iconografia didàctica, i amb una voluntat paral·lela de promoure accions de memòria democràtica.