Els Deportats hospitalencs als camps nazis : de l'oblit a la vida quotidiana / Tania González Cantera
González Cantera, Tania


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 71-86 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Des del tardofranquisme, l'Hospitalet de Llobregat s'ha caracteritzat per ser una ciutat pioneraen la recuperació de la memòria històrica i democràtica, impulsada per la seva potent xarxa associativa. No obstant això, la història dels deportats de la ciutat i dels seus familiars va quedar en l'oblit durant diverses dècades, a l'ombra de les víctimes del franquisme.L'any 2006, els investigadors Pep Ribas i Enric Gil van realitzar un primer estudi sobre el tema, traient a la llum 54 històries. Aquest estudi va ser revisat i actualitzat l'any 2019, en el marc de les beques de recerca que el museu local convoca anualment, elevant la xifra a 67 persones. Ambposterioritat, les institucions locals han apostat per acostar a la ciuta-dania els casos dels seus conveïns a través de diferents mesures que tenen com a eixos principals el museu local, l'espai públic i els centres escolars. El primer homenatge ha estat la producció d'una exposició de caràcter temporal en el Museu de l'Hospitalet, on es podien consultar diferents entrevistes als deportats i objectes personals cedits pels famili-ars. De manera paral·lela a la preparació de l'exposició, s'ha desenvolupat el projecte per a la col·locació de les llambordes de la memòria ostolpersteine.Mitjançant l'emplaçament de les stolpersteineen l'espai públic, el record de les víctimes hospitalenques del nazisme serà viu ja que estarà present en el dia a dia dels veïns i veïnes.Finalment, s'està treballant en les potencialitats didàctiques d'aquest tema a les aules. La idea provisional és que s'assigni una o diverses plaques al centre escolar més pròxim perquè s'encarreguin de la seva 'custòdia', és a dir, perquè siguin els jovesalumnes els responsables a col·locar, netejari mantenir les stolpersteineen bon estat.

Ruinas de guerras olvidadas. Arqueología y patrimonio de las guerras carlistas en Catalunya / Gorka Martín-Echebarría, Xavier Rubio-Campillo
Martín Etxebarria, Gorka


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 87-108 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'interès per la recuperació de l'espai dels refugis antiaeris de Barcelona va experimentar un creixement important durant la dècada dels anys noranta davant la voluntat de protegir aquests vestigis com a testimoni de les formes arquitectòniques de defensa que la ciutat va adoptar dins del context de la guerra civil espanyola. A hores d'ara, hi ha una gran incertesa respecte a què fer amb aquest important conjunt patrimonial. Les estretes dimensions, la profunditat de cota i l'estat en què es troben, dificulten l'assignació d'un programa que els torni la utilitat que els ha estat arrabassada per una obsolescència induïda pel pas del temps. Tot i que, actualment, el context de valoració patrimonial genera una estructura de base a una possible incorporació dels refugis, es detecta una dificultat a l'hora de fer coherent una reconstrucció històrica que posa en valor l'existència de més de 1400 refugis, en comparació de la percepció urbana que en realitat es té respecte al conjunt. La dificultat de reconnexió dels refugis a la ciutat i la gairebé nul·la percepció dels mateixos ha implicat que la memòria d'aquest patrimoni ocult es difongués principalment a través de la producció de literatura i documentació audiovisual. En aquest sentit, les darreres convencions per a la incorporació del contingut arqueològic al medi digital podrien obrir pas cap a la recerca de la recuperació d'aquell paisatge llunyà i difícilment recuperable. La recreació des de l'espai virtual donaria l'oportunitat de dur a terme la difusió de la història d'aquells fets a l'actual context de valoració de la memòria i el patrimoni. Però, què implica que aquest coneixement es doni a través del contingut creat com a alternativa a l'experiència directa de l'espai del refugi? Quins són els mitjans físics i virtuals que ens acosten aquest coneixement?

El Descobriment d'un patrimoni ocult : el cas dels refugis antiaèris de Barcelona / Ana Laura Bertero Mastrangelo
Bertero Mastrangelo, Ana Laura


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 139-154 : il. (Història i arqueologia) 
Notes. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'interès per la recuperació de l'espai dels refugis antiaeris de Barcelona va experimentar un creixement important durant la dècada dels anys noranta davant la voluntat de protegir aquests vestigis com a testimoni de les formes arquitectòniques de defensa que la ciutat va adoptar dins del context de la guerra civil espanyola. A hores d'ara, hi ha una gran incertesa respecte a què fer amb aquest important conjunt patrimonial. Les estretes dimensions, la profunditat de cota i l'estat en què es troben, dificulten l'assignació d'un programa que els torni la utilitat que els ha estat arrabassada per una obsolescència induïda pel pas del temps. Tot i que, actualment, el context de valoració patrimonial genera una estructura de base a una possible incorporació dels refugis, es detecta una dificultat a l'hora de fer coherent una reconstrucció històrica que posa en valor l'existència de més de 1400 refugis, en comparació de la percepció urbana que en realitat es té respecte al conjunt. La dificultat de reconnexió dels refugis a la ciutat i la gairebé nul·la percepció dels mateixos ha implicat que la memòria d'aquest patrimoni ocult es difongués principalment a través de la producció de literatura i documentació audiovisual. En aquest sentit, les darreres convencions per a la incorporació del contingut arqueològic al medi digital podrien obrir pas cap a la recerca de la recuperació d'aquell paisatge llunyà i difícilment recuperable. La recreació des de l'espai virtual donaria l'oportunitat de dur a terme la difusió de la història d'aquells fets a l'actual context de valoració de la memòria i el patrimoni. Però, què implica que aquest coneixement es doni a través del contingut creat com a alternativa a l'experiència directa de l'espai del refugi? Quins són els mitjans físics i virtuals que ens acosten aquest coneixement?

Projecte d'intervenció arqueològica al niu per fusell metrallador de l'Aldea (Tarragona) / Adrián Cabezas Sánchez
Cabezas Sánchez, Adrián


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 155-164 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Després de la troballa al 2021 d'un niu per fusell metrallador a la vora del riu Ebre per part de l'Ajuntament de l'Aldea, l'agost de 2023 vam portar a terme la seva intervenció arqueològica, recuperant d'aquesta manera aquest singular vestigi de la Guerra Civil.

Making Public History of the Spanish Civil Wa r: A Theoretical-Didactic Approach to the Case of the Air-Raid Shelters of Barcelona / Andrés Besolí
Besoli i Martín, Andreu


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 186-198 : il. (Història i arqueologia) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català, castellà i anglès.

La història pública dels passats difícils i els seus llegats materials planteja alguns dilemes i reptes en termes de conceptualització, metodologia, pràctica i fins i tot ètica. Concretament, la mediació didàctica del coneixement i la memòria de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) en entorns públics és el tema central d'aquest article. Per fer-ho, es discuteix l'estudi de cas dels refugis antiaeris de la ciutat de Barcelona a la llum de diferents perspectives i tradicions acadèmiques de la didàctica de la història. Finalment, s'extreuen algunes conclusions sobre les estratègies i els recursos de difusió social utilitzats per potenciar la visibilitat i el didactisme d'aquest patrimoni subterrani al servei de la història pública i la memòria col·lectiva.

Bernard Abramofsky : la ejecución de un Lincoln "La Guerra es una cosa insana y la gente no siempre, pero generalmente, hace locuras" / Alfonso López Borgoñoz
López Borgoñoz, Alfonso


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 199-224 : il. (Història i arqueologia) 
Notes. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Bernard Abramofsky va ser un brigadista novaiorquès, nascut en una família jueva obrera i esquerrana. Vinculat a organitzacions comunistes, l'apassionava ser actor i música popular. Amb altres amics com Harry Malefsky i Ernie Arion va formar un grup juvenil de música i vaudeville aficionat. Va estar a l'exèrcit destinat 3 anys a les Filipines, tornant el 1936. Al febrer de 1937 va viatjar com a voluntari a Espanya amb amics, actors i músics coneguts seus. A Espanya va tornar a organitzar un grup musical, que tocava a cada poble. El problema va arribar quan a Brunete va morir el seu amic Arion i poc després Malefsky. Aleshores va desertar. Amb els brigadistes Wallach i Rotter va fugir a València i Barcelona, ??i els van enxampar, sent tornats al capdavant, Bernard va tornar a desertar diverses vegades. Finalment el van enviar amb la seva companyia, on va ser un dels pocs nord-americans executats pels seus companys (com ho va ser Wallach), després d'una decisió extrajudicial del comandament del batalló.

Els Vigatans als camps de concentració nazis : una proposta didàctica des d'una perspectiva multidimensional / Judit Sabido-Codina, Joan Callarisa, Feride Durna
Sabido-Codina, Judit


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 243-259 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest estudi presenta una proposta didàctica innovadora enfocada en la integració de la memòria històrica i el patrimoni de conflicte dins el currículum educatiu, emprant com a eix el projecte Stolpersteine, que commemora les víctimes del nazisme mitjançant la instal·lació de llambordes commemoratives. La proposta promou una anàlisi multidimensional d'esdeveniments històrics conflictius, amb l'objectiu de desenvolupar una ciutadania crítica i compromesa. A través de l'elaboració de rutes històriques al voltant de les Stolpersteine a Vic, aquest enfocament pedagògic facilita la connexió entre el passat conflictiu i el present social i polític, i incentiva la reflexió i el debat crític a l'aula. La metodologia adoptada fomenta la participació estudiantil en el disseny de propostes didàctiques que tracten des de la Guerra Civil espanyola fins a la Segona Guerra Mundial i els camps de concentració, de manera que prepara els futurs educadors per impartir un ensenyament que enllaça el coneixement històric amb la promoció de valors humans universals. Aquest enfocament representa una aportació valuosa a la pedagogia de la memòria històrica, i ofereix una estratègia concreta per a la seva integració efectiva en l'educació formal, alineada amb les demandes contemporànies de formació ciutadana i consciència històrica.

Didàctica de la Guerra Civil espanyola : la guerra química / Álvaro Yegros Pérez, Franc Jaume Martín, Gemma Sebares-Valle, Laura Jiménez Martínez



En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 261-272 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

En començar la Guerra Civil espanyola hom pensava que la guerra química tindria molt protagonisme. El precedent de la Primera Guerra Mundial suposava, al respecte, una experiència terrible. A Catalunya i des de diferents instàncies: Generalitat, Comitè de Milícies Antifeixistes, sindicats... van començar a prendre's mesures de manera apressada per si es produïen atacs químics. El taller es planteja evocar quina era la percepció que respecte a possibles atacs amb gas, al front o la rereguarda, tenia la gent, quina era la informació i les mesures de prevenció i defensa. Es tracta d'un taller pensat per l'ensenyament secundari que pot desenvolupar-se sense massa complexitat i que ajuda a aproximar una època en la qual la possibilitat d'una guerra química esdevingué un autèntic malson. Actualment el taller és en fase d'experimentació a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona i posteriorment s'implementarà al Museu de Torre Balldovina, a Santa Coloma de Gramenet, en el marc de la musealització del seu refugi antiaeri.

La Memòria dels objectes. El llegat material dels escenaris de conflicte; el cas de les fosses comunes / Lorena Maeso Blanco
Maeso Blanco, Lorena


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 273-286 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

Les troballes d'objectes que es recuperen durant les exhumacions en fosses comunes tenen un valor cabdal de gran importància per la mateixa pertinença i càrrega sentimental de l'objecte en si, però també per les dades d'informació que els experts en poden extreure i posteriorment estudiar. Els objectes són segurament la prova tangible d'una humanitat que acompanya a les restes òssies exhumades i que, com a tals, tenen el que simbòlicament es pot anomenar com el 'poder' d'explicar el passat en un moment present o fer de nexe entre passat recent.Aquest article té per objectiu assentar les bases d'una anàlisi i reflexió al voltant de les possibilitats de fer servir aquests objectes materials en clau didàctica i emmarcats dins del patrimoni de memòria i de l'arqueologia del conflicte. Per fer-ho, es vol centrar el focus en l'estudi de casos de diverses pràctiques didàctiques fetes a partir d'exhumacions en fosses comunes de conflictes bèl·lics contemporanis, tot centrant una primera part en les fosses de la guerra civil a Espanya.S'analitzarà quins usos dels objectes poden ser efectius en l'actualitat per donar a conèixer al conjunt de la ciutadania i a les comunitats educatives, des d'una visió profess ional i científica, però també divulgativa, una temàtica complexa i delicada sovint no exempta de problemàtiques. Quins recursos i estratègies s'han emprat i quines noves vies de divulgació podrien tenir cabuda. Es vol fer èmfasi a investigar quines diferències i similituds podem trobar en altres processos patrimonialitzadors de la memòria. Explorar quina finalitat se n'ha tret dels objectes recuperats i si aquestes pràctiques poden contribuir a la recuperació de la memòria històrica i a la conscienciació de l'impacte que suposa per una comunitat un conflicte bèl·lic.

La Problemàtica de recrear Guerra Civil / Pablo Gracia Vera
Gracia Vera, Pablo


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 287-298 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

La recreació de Guerra Civil és un tema que continua sent sensible per a una certa part de la societat. Tot i el seu potencial per divulgar una consciència social antimilitarista, continua sent vista amb recel i cautela. A l'hora d'utilitzar la recreació històrica com a eina, conèixer els seus problemes, tant específics com comuns a altres èpoques, és una manera d'estar alerta i evitar controvèrsies innecessàries que poden fer malbé el discurs i la funció didàctica. Aquest article és una anàlisi personal, fruit de la pròpia reflexió sobre una trajectòria de vuit anys com a recreador, a tota mena d'esdeveniments i en contacte de nombroses associacions.

La Recuperació dels búnquers de l'Organización Defensiva de los Pirineos, com a espais de mermòria. Exemples de gestió i patrimonialització de les defenses militars franquistes a l'Empordà / Miquel Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Miquel


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 299-315 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

Els darrers vint anys s'ha produït una recuperació i dignificació patrimonial en relació als búnquers construïts durant el primer franquisme, entre 1940 i 1955, com a defensa militar per repel·lir possibles atacs procedents de França. Diferents experiències de patrimonialització a tot el Pirineu, la més propera de les quals a la Cerdanya, han obert el camí del reconeixement, la promoció i difusió el patrimoni històric i militar també al'Empordà, on existeix la més gran concentració d'aquest tipus de construccions defensives militars, que són encara relativament desconegudes idesprotegides.

1936-1939. El tractament del conflicte a l'educació pública de Catalunya des de la memòria democràtica / Axel Baiget Morreres, Victor Ferreira Villalonga, Sònia Mañé Orozco
Baiget Morreres, Axel


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 315-328 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 

Des d'alguns Camps i Entorns d'Aprenentatge del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, s'ha vist la necessitat de tenir en compte tant recordar i ensenyar a l'alumnat les lluites que hi ha hagut al nostre país per aconseguir i defensar una societat més justa i democràtica, com dignificar les persones que han patit o han mort en la lluita per aquests ideals. Les propostes didàctiques dissenyades s'emmarquen en els fets de la Guerra Civil, l'exili i la repressió franquista, sota una perspectiva vinculada a la memòria democràtica.

Els Soldats oblidats de Gratallops / Josep Felip Puig
Felip Puig, Josep


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 365-372 (Miscel·lània) 

A finals de l'any 2012 es posen en contacte amb mi des de l'Ajuntament de Gratallops per explicar-me la troballa d'una curiosa documentació fent obres de manteniment. En aquell moment, la regidora de Cultura Sònia Blasco i l'alcaldessa Maria Teresa Balaguer em citen i m'exposen que no tenien coneixement de l'existència d'aquesta documentació que, pel que es podia comprovar, pertanyia a uns soldats de l'exèrcit de la República i no constava cap mena de registre d'entrada oficial.

Els Soldats oblidats de Gratallops / Josep Felip Puig
Felip Puig, Josep


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 365-372 (Miscel·lània) 

A finals de l'any 2012 es posen en contacte amb mi des de l'Ajuntament de Gratallops per explicar-me la troballa d'una curiosa documentació fent obres de manteniment. En aquell moment, la regidora de Cultura Sònia Blasco i l'alcaldessa Maria Teresa Balaguer em citen i m'exposen que no tenien coneixement de l'existència d'aquesta documentació que, pel que es podia comprovar, pertanyia a uns soldats de l'exèrcit de la República i no constava cap mena de registre d'entrada oficial.

L'Editorial del Grup de Recerca i d'Investigació d'Espais de la Guerra Civil (GRIEGC) / Adrián Cabezas Sánchez
Cabezas Sánchez, Adrián


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 373-374 (Miscel·lània) 

Després d'un temps plantejant-ho, finalment l'any passat vam decidir donar un nou pas i obrir la nostra pròpia línia editorial dins de GRIEGC, coincidint gairebé amb el nostre desè aniversari. L'origen de crear aquesta editorial (anomenada com no podia ser d'una altra manera com GRIEGC), ve bàsicament perquè portem molts anys de recerca, de realitzar molts treballs sobre el terreny, i d'acumular material històric i inèdit. Per aquests motius, vam pensar que havia arribat el moment i que seria una bona iniciativa començar a publicar llibres amb temàtiques diverses, dintre sempre això si del tema general de la Guerra Civil.

Oriol Riart. Un historiador singular / Francesc Xavier Hernàndez-Cardona
Hernàndez Cardona, Francesc Xavier


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 376 (Miscel·lània) 
Ressenya de:
. Erem feres : diaris personals de combatents a la Guerra Civil / Oriol Riart i Arnalot. Lleida : Pagès Editors, 2023

Fa poc que a les llibreries ha arribat el llibre d'Oriol Riart: Érem feres. Diaris personals de combatents a la Guerra Civil, publicat per Pagès Editors. Es tracta d'un treball molt interessant confegit partint de fragments de relats de diaris de combatents de la Guerra Civil espanyola. No es tracta de "memòries", reelaborades amb posterioritat, maquillades pel pas del temps o distorsionades per la incerta memòria. En aquest cas són fonts primàries fresques directes. En els diaris s'evidencien, de manera clara i contundent, les més diverses impressions i experiències del dia a dia, i de manera no mediatitzada per la subjectivitat que fa el pas del temps pel que fa a la percepció del passat.

Guia de Barcelona. República i Guerra Civil. Didàctica i Patrimoni / Rafael Català Dalmau
Català i Dalmau, Rafael


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 377- (Miscel·lània) 
Ressenya de:
. Guia de Barcelona : república i guerra civil. Didàctica i patrimoni / Francesc Xavier Hernàndez-Cardona, [et al.]. Terrassa : Rafael Dalmau Editor, 2024

La Guia de Barcelona. República i Guerra Civil. Didàctica i Patrimoni recull una relació exhaustiva d'elements patrimonials i indrets significatius on van passar coses durant el període republicà de 1931-1939. La guia fa possible un viatge transtemporal i permet una bona aproximació als anys de l'epopeia de Generalitat republicana i els seus contextos.

L'Últim front al Maresme : la batalla del Turó del Balís a finals de gener de 1939 / Francesc C. Conesa
Conesa, Francesc C.


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 7-35 : il. (Història i arqueologia) 
Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

La batalla del Turó del Balís és un episodi poc conegut que s'emmarca en l'ofensiva de Catalunya i l'ocupació militar del Maresme a les acaballes de la Guerra Civil espanyola. Les tropes republicanes van establir una línia defensiva ocupant els promontoris costaners situats entre Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d'Estrac. El gruix de les forces divisionàries italianes de les Fletxes Blaves va trobar una forta resistència al Turó del Balís, a on s'havia atrinxerat la recentment formada 77a Divisió republicana. Entre els dies 28 i 29 de gener de 1939 tingué lloc un intens combat amb foc creuat d'artilleria fins que el bàndol republicà es retirà en direcció al nou front establert al riu Tordera. Aquest article explora per primera vegada el context històric i espacial de la batalla. Primer, es compara aquest enfrontament amb la resta de l'ofensiva italiana a partir de l'extracció automatitzada de dades del fons documental de les Fletxes Blaves. Tot seguit s'explora l'entorn del turó i la transformació del paisatge en els últims anys. La pressió urbanística de la zona posa en risc la preservació de possibles restes materials i constructives associades als combats. L'estudi arqueològic i la conservació d'aquest espai esdevé un propòsit primordial per a la recuperació de la memòria històrica al Maresme, i representa un pas endavant per posar en relleu la resistència combativa de l'exèrcit republicà durant la defensa de Catalunya.

Arqueologia d'un camp de batalla : les fortificacions de la muntanya de sant Corneli / Jordi Orriols Domingo, Eric Sobrevia Corral
Orriols Domingo, Jordi


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 75-97 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les noves tècniques i metodologies de l'arqueologia del conflicte han permès poder documentar de forma exhaustiva les restes dels camps de batalla sense la necessitat d'excavar de forma extensiva tota l'àrea d'estudi. Aquest nou camp d'investigació ha estat especialment prolífic en l'estudi de les restes bèl·liques de la Guerra Civil Espanyola, tot i que malauradament tant l'arqueologia com la historiografia es continuen centrant en aquelles batalles més conegudes. En el present article, es pretén demostrar que gràcies a un equip de reduïdes dimensions s'aconsegueix obtenir un gran volum d'informació so-bre un dels fronts de guerra considerats per a molts com a secundaris, com és el cas de Tremp, amb una de les seves posicions més destacades, la muntanya de Sant Corneli.

L'Armentera : repressió política a un poble de l'Alt Empordà. El cas d'en Joan Blanch Puig / Pelai Pagès i Blanch
Pagès i Blanch, Pelai


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 13 (2023) , p. 125-133 : il. (Història i arqueologia) 
Resums en català i anglès.

L'article se centra en la repressió franquista, en la immediata postguerra, que va tenir lloc a l'Armentera, un poble de l'Alt Empordà, on durant la guerra no es va produir cap víctima mortal. La qual cosa fou una de les característiques més emblemàtiques d'aquesta població. A desgrat de tot, acabada la guerra, foren empresonats, jutjats i condemnats en consell de guerra les persones que havien jugat un paper important durant el conflicte bèl·lic, especialment Joan Blanch Puig, que havia estat president del sindicat de pagesos i secretari del Consell d'Administració i confiscació de béns. Condemnat a 20 anys de presó, de seguida es va posar en funcionament un procés perquè se li commutés la pena, en el que hi varen intervenir diverses personalitats locals, membres de la Falange Española. A desgrat de tot, la commutació va arribar molt tard i no fou fins a comença-ments de gener de 1943, que en Joan Blanch va poder sortir de la presó.