português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
CUADERNOS DE HISTORIA MODERNA []
Referències trobades:
12   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 12   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cataluña y la movilización de recursos militares para la expedición a Sicilia, 1718 / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 44, núm. 1 (2019) , p. 129-158
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Un tema recurrent de la historiografia catalana és el debat sobre els efectes que va tenir la política militar de Felip V sobre l'economia de Catalunya després de 1714. Aquesta qüestió no obstant això forma part d'un debat més ampli: valorar les maneres en què la Corona va aconseguir mobilitzar els seus recursos militars, qui es va beneficiar d'això i que efectes tenia sobre el territori. En el fons es tracta d'analitzar les formes en què es va configurar l'Estat borbònic. A partir de l'anàlisi de la mobilització de recursos militars per a l'expedició de conquesta de Sicília en 1718, el present article pretén donar resposta a algunes d'aquestes preguntes.


Matèries: Felip V d'Espanya ; Exèrcit ; Economia ; Guerra de la Quàdruple Aliança ; Operacions militars ; Nova Planta ; Historiografia
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; Sicília - Itàlia
Cronologia:1718
Accés: https://doi.org/10.5209/CHMO.63918
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Aproximación al sistema sanitario militar borbónico durante la guerra de Sucesión española. El frente catalán, 1705-1714 / Adrià Cases Ibáñez
Cases Ibáñez, Adrià


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 39 (2014) , p. 233-252
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Durant el conflicte successori espanyol (1702-1715) van ser milers els soldats que es van trobar en els camps de batalles o en els llocs a places i fortaleses. Aquests homes vivien el desenvolupament de la guerra amb grans manques, situació que els condemnava a demandar certa assistència sanitària. En aquest treball analitzem la resposta que va donar l'estructura militar borbònica en el front català. Bàsicament, traurem a la llum els models d'organització hospitalaris i intentarem estudiar l'atenció que van rebre dits militars. També abordarem les diferents etapes de la contesa, factor absolutament clau per conèixer els processos anteriorment esmentats.


Matèries: Guerra de Successió ; Organització militar ; Sanitat militar ; Felip V d'Espanya ; Exèrcit ; Soldats ; Hospitals
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1705 - 1714
Accés: http://revistas.ucm.es/index.php/CHMO/article/view/45849
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Antecedentes y consecuencias de las negociaciones de Utrecht en Cataluña (1711- 1713) / Josep M. Torras i Ribé
Torras i Ribé, Josep Maria


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid. Vol. 38, Anejo XII (2013) , p. 15-34 (La monarquía de España y los Tratados de Utrecht
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

L'article planteja el seguiment, entre els anys 1711 i 1713, dels rumors i notícies que arribaven de les negociacions d'Utrecht, que provocaven el desconcert dels ciutadans i inexplicables titubejos en la política catalana. Fites d'aquesta seqüela serien l'accés de l'arxiduc Carlos a la dignitat imperial, l'embarqui de les tropes aliades, i les negociacions del conveni d'Hospitalet per a l'evacuació de l'exèrcit imperial de Catalunya, donant compliment a les clàusules del Tractat d'Utrecht.


Matèries: Guerra de Successió ; Tractat d'Utrecht ; Política ; Societat
Àmbit:Catalunya ; Europa
Cronologia:1711 - 1713
Accés: http://revistas.ucm.es/index.php/CHMO/article/view/43284
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La opinión sobre las mujeres austracistas y el imaginario religioso en los sitios de 1706 y 1713-1714 en Barcelona / Rosa M. Alabrús Iglesias
Alabrús i Iglesias, Rosa Maria


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 35 (2010) , p. 15-34
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

En l'article s'analitza el paper de les dones austracistas catalanes en la Guerra de Successió, des de 1706 a 1714. Es reflecteix la seva funció en l'eufòria de Barcelona durant els llocs d'aquesta ciutat, com a subministradores de recursos i estimuladores permanents de la resistència. Especial èmfasi s'atribueix a la significació de les dones en la creació d'un imaginari religiós poblat de sants i devocions marianas que, en conjunció amb el clergat, va contribuir decisivament a legitimar el sacrifici ciutadà i a cohesionar la societat catalana als moments més difícils.


Matèries: Guerra de Successió ; Setges ; Societat ; Dona ; Austriacistes ; Pensament polític ; Devoció
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1706; 1713-1714
Accés: http://revistas.ucm.es/index.php/CHMO/article/view/CHMO1010110015A
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Linaje y poder en la Cataluña foral: la actividad política de los Copons / Miguel Ángel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 22 (1999) , p. 11-31
Referències bibliogràfiques.

Aquest treball s'insereix dintre de la tendència historiogràfica que posa especial èmfasi en l'estudi dels llaços familiars de l'Antic Règim hispànic. La diversitat d'estratègies seguides per a aconseguir i consolidar el poder polític han estat analitzades a la llum d'un dels llinatges més complexos de la Catalunya moderna: Els Copons. El seu comportament davant els grans avatars del Principat en la guerra civil del segle XV, les tensions al llarg de la següent centúria i, per descomptat, en les guerres dels Segadors i de Successió demostren que les percepcions personals van jugar un paper decisiu a l'hora de prendre partit. També s'evidencia que l'adscripció a un o altre bàndol no va implicar una diferent posició social i econòmica.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Edat moderna ; Poder polític ; Guerra civil catalana ; Guerra dels Segadors ; Guerra de Successió
Matèries: Copons, família
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1400 - 1800
Accés: http://revistas.ucm.es/ghi/02144018/articulos/CHMO9999120011A.PDF
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Noticia de la Súplica de Tortosa (1640), atribuida al Inquisidor Juan Adam de la Parra / Mª Soledad Arredondo
Arredondo, María Soledad


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 22 (1999) , p. 139-156
Referències bibliogràfiques.


Matèries: Fonts documentals ; Exposicions al monarca ; Guerra de Successió ; Propaganda política ; Inquisició
Matèries: Parra, Juan Adam de la
Àmbit:Tortosa
Cronologia:1640
Accés: http://revistas.ucm.es/ghi/02144018/articulos/CHMO9999120139A.PDF
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Legislación Familiar-Patrimonial y Ordenación del Poder Institucional en la Cataluña del siglo XVI / María Adela Fargas Peñarrocha
Fargas Peñarrocha, María Adela


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 26 (2001) , p. 89-114

Aquest article planteja les relacions entre la normativa sobre la família i el seu patrimoni,la consolidació d'una nova noblesa urbana, antigament d'orígens socials diversos, i el seu paral·lel fiançament entre els càrrecs de govern. L'exclusió patrimonial i el control patern, caracteritzen la legislació de l'època, que resulten determinants en nombroses trajectòries d'ennobliment i que acotaran la presa de decisions en el si de la família. Però el control del patrimoni per part d'un hereu únic, i per això la seva posició de poder en aquella escassament distingible esfera d'allò privat, no quedaria limitada a la mateixa: l'herència no dispersa, constituïa garantia de competència matrimonial i, per tant, garantia de negociació de llaços familiars que resultarien fonamentals en l'altra esfera on la nova noblesa urbana apuntava, la dels càrrecs públics.


Matèries: Família ; Legislació ; Noblesa ; Societat urbana ; Dret de la propietat ; Propietat ; Transmissió de béns
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1501 - 1600
Accés: http://revistas.ucm.es/ghi/02144018/articulos/CHMO0101110089A.PDF
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Duquesa de Cardona en 1640 / Pere Molas Ribalta
Molas i Ribalta, Pere


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 29 (2004) , p. 133-143

Catalina Fernández de Còrdova va ser la dona del duc Enrique de Cardona, que va morir al juliol de 1640, en l'etapa inicial de la Revolta Catalana. La duquessa, que fins a llavors havia dut la vida convencional d'una aristòcrata, es va veure obligada a jugar un paper polític, va passar de ser una possible intermediària entre Catalunya i la Cort. a convertir-se en ostatge dels rebels, juntament amb els seus fills. L'article exposa l'actuació pública de la duquessa en aquests mesos dramàtics.


Matèries: Genealogia ; Famílies ; Revolta catalana 1640 ; Biografia ; Noblesa ; Vida política
Matèries: Fernández de Córdoba-Figueroa y Enríquez de Ribera, Catalina (1589-1646) ; Cardona, Ducs de
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1640
Accés: http://revistas.ucm.es/ghi/02144018/articulos/CHMO0404110133A.PDF
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Magistratura castellana en Cataluña: Los alcaldes mayores del corregimiento de Manresa en el siglo XVIII / Rafael Cerro Nargánez
Cerro Nargánez, Rafael


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 34 (2009) , p. 7-31

El 1716 Felipe V va establir el Decret de Nova Planta i va articular a Catalunya dotze nous corregiments de planta castellana. Un d'ells va ser el de Manresa, integrat per l'antiga vegueria de Manresa i per la sotsvegueria de Berga (aquesta última subdelegació de la Intendència). En aquest article, el nostre objectiu ha estat estudiar el perfil sociològic i professional dels seus alcaldes majors. Van ser responsabilitats seves assessorar en matèria de justícia ordinària civil i criminal de primera instància als corregidors d'aquest districte. Així com presidir l'ajuntament durant les absències dels seus superiors immediats. En definitiva, ens hem proposat conèixer millor la realitat d'aquests oficials reals, ja que van ocupar un important paper polític i judicial durant tot el segle XVIII.


Matèries: Administració local ; Nova Planta ; Càrrecs reials ; Alcaldes majors ; Decret de Nova Planta ; Corregiments ; Càrrecs públics
Àmbit:Manresa, corregiment
Cronologia:1716 - 1800
Accés: http://revistas.ucm.es/portal/modulos.php?name=Revistas2_Historico&id=CHMO&num=CHMO090922
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Alimentación cotidiana en la Cataluña del siglo XVIII / María de los Ángeles Pérez Samper
Pérez Samper, Maria dels Àngels


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 8 (2009) , p. 33-65

L'alimentació és una necessitat vital de tots els éssers humans, en tots els temps i en tots els llocs. I és, a més, una necessitat bàsica que s'ha de satisfer quotidianament. Encara que la necessitat és la mateixa per a tots, al llarg de la història cada poble l'ha resolt de manera diversa i a cada moment històric cada grup, fins i tot cada individu, ha cobert aquesta necessitat ineludible, dintre del marc general de la seva civilització, però sempre d'acord amb els seus mitjans i possibilitats. Enfront de la unitat del fenomen, universal i permanent, les respostes han estat múltiples i diverses. L'alimentació pot resultar molt significativa per a estudiar la vida quotidiana de qualsevol societat en qualsevol època i en aquest cas s'ha utilitzat per a la societat catalana en el segle XVIII, amb fonts diverses. El dietari del Baró de Maldà, conegut com el Calaix de Sastre, que ofereix una informació subjectiva, però molt rica i expressiva, de l'alimentació de la noblesa catalana, abundant i de gran qualitat. Una sèrie de comptes de plats cuinats servits a Erasme de Gónima, un burgès enriquit amb la revolució industrial, en les quals es pot observar a través de l'alimentació el procés de promoció social. L'enquesta de Francisco de Zamora tipifica diversos models d'alimentació, la de les classes acomodades i la de les gents més pobres, en l'àmbit urbà i en el rural. A través de les fonts utilitzades s'aprecia bé la diversitat existent en l'alimentació quotidiana de la Catalunya de finals de l'Antic Règim.


Matèries: Alimentació humana ; Costums alimentaris ; Vida quotidiana ; Fonts documentals ; Noblesa ; Burgesia
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1701 - 1800
Accés: http://revistas.ucm.es/ghi/02144018/articulos/CHMO0909120033A.PDF
Localització: Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 12
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
"Quan és jove per fer bonic i quan és gran per no fer fàstic". Tocadores y lavamanos en la vivienda catalana de la época moderna / Mónica Piera Miquel
Piera Miquel, Mónica


En: Cuadernos de Historia Moderna. Madrid, núm. 8 (2009) , p. 93-117

Ens proposem rastrejar les diverses fisonomies que adquireixen els mobles que s'utilitzen per a l'arranjament i higiene personals a la Catalunya de l'època moderna, així com la decoració de l'estada que els acull i la seva ubicació dintre de l'habitatge, utilitzant la documentació d'arxiu i les peces catalogades com principals fonts d'informació. Ens fixarem en el tocador femení, objecte de representació social, que adapta la seva aparença al concepte de luxe de cada moment. Però igualment pararem esment al tocador per a homes, molt menys conegut, i al rentamans, moble per al rentat parcial, utilitzat en el tocador però també en el menjador.


Matèries: Edat moderna ; Habitatge ; Estris domèstics ; Mobles ; Vida quotidiana ; Dona ; Història de les mentalitats
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1500 - 1800
Accés: http://revistas.ucm.es/ghi/02144018/articulos/CHMO0909120093A.PDF
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 12
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Los Consellers de Barcelona y don Francisco Manuel de Melo, un testimonio historiográfico / Esperanza Yllán Calderón
Yllán Calderón, Esperanza


En: Cuadernos de historia moderna. Madrid, núm. 9 (1988) , p. 195-208
Notes.



Matèries: Historiadors ; Historiografia ; Guerra dels Segadors ; Consell de Cent ; Conflictivitat social ; Revolta catalana 1640
Matèries: Melo, Francisco Manuel de (1608-1666) ; Villanueva, Jerónimo de ; Olivares, Comte-duc d' ; Guzmán y Pimentel, Gaspar de (1587-1645) ; Elliot, John H.
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1640
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3