português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
fons
Cercar:
COSTAL I FORNELLS, ANNA []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 7   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 7
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Això no és una biografia de Pep Ventura : l'Empordà romàntic, revolucionari i espectacular / Anna Costal i Fornells ; edició de textos: Roser Bech Padrosa
Costal i Fornells, Anna


Figueres : Editorial Gavarres, 2018
187 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788494527944



Matèries: Biografia ; Músics ; Música popular ; Sardana
Matèries: Ventura i Casas, Josep Maria (1817-1875) ; Ventura, Pep
Àmbit:Figueres
Cronologia:1817 - 1875
Autors add.:Bech Padrosa, Roser (Ed.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); B. Popular (Palafrugell)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 7
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Pep Ventura : la música romàntica a Figueres [Enregistrament sonor] / Anna Costal (Ed.)



Barcelona : Generalitat de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, 2017
1 disc sonor (CD) + 1 llibret ; 13 * 14 cm (Fonoteca de música tradicional catalana. Temes monogràfics, 2) 
Enregistrat per la Cobla de Cambra de Catalunya.
ISBN 9788439396529

Nova publicació de la col·lecció Fonoteca de Música Tradicional Catalana que s'emmarca en els actes, accions i publicacions que s'han dut a terme en motiu de la commemoració del bicentenari del naixement del músic i compositor Josep Maria Ventura i Casas, conegut com a Pep Ventura. En aquest CD es fa palesa la gran creativitat i qualitat musical de Pep Ventura ja que vincula la sardana amb l'òpera, la música orquestral, la cançó popular... No és només un mostrari de música romàntica, sinó que també és una bona representació del Pep Ventura músic, no només de cobla.



Matèries: Música popular ; Sardana ; Documents sonors ; Cobles ; Músics ; Homenatge ; Música ; Romanticisme
Matèries: Ventura i Casas, Josep Maria (1817-1875) ; Ventura, Pep
Àmbit:Catalunya ; Figueres
Cronologia:[1817 - 2017]
Autors add.:Costal i Fornells, Anna (Ed.)
Autors add.:Generalitat de Catalunya. Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 7
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la restauració dels Jocs Florals i la Primera República (1859-1874) [Fitxer informàtic] / Anna Costal i Fornells ; directors: Jaume Ayats i Abeyà i Francesc Cortès i Mir
Costal i Fornells, Anna


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
Dirigida per: Ayats i Abellà, Jaume; Cortès i Mir, Francesc. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia, 2014
1 recurs electrònic (523 p.)
ISBN 9788449045301

Al segle XIX neix un nou concepte de música popular, estretament relacionat amb el final de l'Antic Règim i amb l'obertura d'Europa i dels territoris colonials a diverses possibilitats econòmiques, polítiques, socials i culturals. Aquesta tesi estudia la importància que va tenir la música popular a Catalunya en l'època de construcció de les bases del nacionalisme ideològic, especialment entre la restauració dels Jocs Florals i el final de la Primera República a través d'un estudi de cas: les sardanes de Pep Ventura (1817-1875). La irrupció de la societat de l'espectacle va ser una veritable revolució, especialment a les grans metròpolis com París, Londres, Viena o Nova York. Però també es va produir en viles i ciutats més petites que, com Figueres, van tenir capacitat per urbanitzar espais a l'aire lliure, impulsar el mecenatge de les arts i de les ciències, construir un teatre públic i organitzar un teixit associatiu sòlid. Una conseqüència immediata d'aquest procés va ser l'increment de la demanda musical en l'àmbit públic i privat, que va consolidar l'ofici d'una generació d'intèrprets i de compositors nascuts en les primeres dècades del Vuit-cents. Pep Ventura -igual com Philippe Musard o Johann Strauss- va haver d'enfrontar-se a un món musical nou que, d'una banda, li permetia viure amb els avantatges de llibertat i d'autonomia de l'artista romàntic però que, de l'altra, l'obligava a dependre de l'aplaudiment d'un públic que cada vegada n'esperava més de l'intèrpret i de la seva capacitat de sorprendre. Les sardanes llargues de mitjan segle XIX contenen les característiques d'aquesta nova relació, trencant amb l'estructura musical i coreogràfica més previsible i monòtona de les sardanes d'Antic Règim: el músic-compositor guanya un espai per al lluïment, amb la inclusió d'una melodia significativa que els balladors poden identificar -cançons populars, temes d'òpera o sarsuela, himnes- alhora que, just després, el líder de la plaça pren la responsabilitat de finalitzar correctament el ball amb l'aplicació del nou sistema de comptar i repartir. A la dècada de 1860, a més de gaudir d'una gran rellevància social, les sardanes van incorporar elements de reivindicació ideològica, gràcies a la força visual, corporal i sonora que exercien en espais públics a l'aire lliure. A l'Empordà, durant el Sexenni Revolucionari, van esdevenir un manifest actiu de les tesis del republicanisme federal, incorporant cançons revolucionàries i provocant més d'un aldarull al crit de "Visca la República!". A Barcelona, Josep Anselm Clavé va ser el primer en interessar-se pel cant coral, els castells i les sardanes, tres expressions populars imaginades com un conjunt simbòlic de l'ideari republicà federal. Tanmateix, el catalanisme conservador, especialment a l'inici de la dècada de 1870, també va observar el potencial de les sardanes com a símbol, atribuint al ball i als instruments de plaça unes connotacions d'antiguitat que xocaven frontalment amb les sardanes bèl·liques de la Tercera Carlinada; o, encara més, amb les sardanes a ritme d'havanera del mateix Ventura, que podien vincular-se fàcilment amb l'inici, a Cuba, de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) -l'avantsala de la independència definitiva de la província d'ultramar. A final de segle XIX, per tant, el catalanisme conservador va haver d'absorbir i neutralitzar els emblemes dels republicans i transformar-los en símbols nacionals. No fer-ho hagués estat un error estratègic, el perill que en algun moment del Nou-cents el ball de les sardanes revifés l'esperit revolucionari. Per aquest motiu, el procés de construcció del mite de Pep Ventura va haver d'incloure, necessàriament, una depuració de títols, com La Sonanbula, Quiéreme niña hermosa o El diablo en el poder.


Matèries: Tesis doctorals ; Música popular ; Sardana ; Danses populars ; Músics ; Biografia ; Catalanisme cultural
Matèries: Ventura i Casas, Josep Maria (1817-1875) ; Ventura, Pep
Àmbit:Catalunya ; Figueres
Cronologia:1859 - 1874
Autors add.:Ayats i Abeyà, Jaume (Dir.) ; Cortès i Mir, Francesc (Dir.)
Accés: http://www.tdx.cat/handle/10803/283433
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa; Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 7
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Xavier Cugat i Mingall / Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Anna Costal i Fornells
Gay i Puigbert, Joan


Girona : Ajuntament de Girona, DL 2016
169 p. : il. ; 22 cm (Girona biografies, 4) 
ISBN 9788484962243



Matèries: Biografia ; Músics ; Orquestres
Matèries: Cugat i Mingall, Xavier (1900-1990)
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la ; Girona ; Estats Units d'Amèrica
Cronologia:1900 - 1990
Autors add.:Rabaseda i Matas, Joaquim ; Costal i Fornells, Anna
Autors add.:Ajuntament de Girona
Localització: B. Fages de Climent (Figueres); B. Carles Rahola (Girona); B. Salvador Allende (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 7
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cantadors del Pallars : cants religiosos de tradició oral al Pirineu = religious chants of the oral tradition in the Pyrenees [Enregistrament sonor] / Jaume Ayats, Anna Costal, Iris Gayete
Ayats i Abeyà, Jaume


Barcelona : Rafael Dalmau, 2010
143 p. : il. ; 20 cm + 1 disc sonor (CD) + 1 disc òptic (DVD) (Toc de gralla, 3) 
Bibliografia. Inclou un DVD amb el documental Cants religiosos tradicionals a l'Alt Pirineu, d'Aleix Gallardet. Edició en català i anglès.
ISBN 9788423207442

Els cantadors, a dalt del cor, feien "retronar les parets de l'església!", explica emocionada una senyora de la vall d'Àssua. Qui eren aquests cantadors pallaresos? Com cantaven? El llibre que teniu a les mans presenta aquests cants i, sobretot, vol fer conèixer els seus protagonistes: els cantadors. A partir de la memòria oral i dels enregistraments ens acostem a la figura del cantador i a l'entramat de gènere, d'edat i de condició social que el cant fa emergir. Podríem dir que, sis o set dècades enrere, el fet de cantar organitzava i feia sentir la vida social. I els cants, més enllà del ritual i del significat religiós, servien l'expressió i l'emoció de molta gent.



Matèries: Música popular ; Música religiosa
Àmbit:Pallars Sobirà
Cronologia:[0000 - 2010]
Autors add.:Costal i Fornells, Anna ; Gayete, Iris
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Pública de Lleida; B. Comarcal Sant Agustí (La Seu d'Urgell); Biblioteca Pública de Sort; B. Pública Maria Barbal (Tremp)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 7
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Inauguració del Teatre Municipal de Girona l'any 1860 : òpera, espectacle, ciutat / Anna Costal, Joan Gay i Joaquim Rabaseda
Costal i Fornells, Anna


[Girona] : Ajuntament de Girona, DL 2010
151 p. : il. ; 24 cm (Història de Girona, 44) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788484961543

El Teatre Municipal de Girona, en funcionament des de mitjan segle XIX, fou una de les primeres infraestructures culturals de la ciutat. Els autors analitzen el context econòmic i social que portà a la inauguració d'aquest teatre, per després estudiar el paper que tingué la classe benestant gironina en la seva creació, la implantació de les representacions d'òpera, quines companyies i orquestres hi actuaven i quines altres opcions d'oci hi havia a la capital gironina en aquella època. Cal destacar que cada capítol d'aquesta publicació es complementa amb una aportació documental referent al tema que s'hi tracta.



Matèries: Sales de teatre ; Inauguració ; Opera ; Teatre ; Espectacles ; Vida cultural
Matèries:Teatre Municipal de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:[1860 - 1900]
Autors add.:Gay i Puigbert, Joan ; Rabaseda i Matas, Joaquim
Autors add.:Ajuntament de Girona
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner; B. Carles Rahola (Girona); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Fages de Climent (Figueres); B. Ernest Lluch (Girona); B. Just M. Casero (Girona); B. Salvador Allende (Girona); B. Antònia Adroher (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 7
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Tragèdia d'un wagnerià i la FAI: Una visió inèdita del juliol de 1936 / Anna Costal i Joaquim Rabaseda
Costal i Fornells, Anna


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 359 (juliol-agost 2010), p. 28-35 : il. (Focus



Matèries: Aixecament juliol 1936 ; Crònica ; Epistolari ; Musicòlegs ; Confiscació ; Anarcosindicalisme ; Anarquisme
Matèries: Pena i Costa, Joaquim (1873-1944) ; Casals i Defilló, Pau (1876-1973)
Matèries:Federación Anarquista Ibérica : FAI
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1936
Autors add.:Rabaseda i Matas, Joaquim
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  fons : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3