Necrològiques : Joan Sanmartí Grego / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera, David Asensio, Jordi Morer, Rafel Jornet, Maite Miró, Josep Pou, Joan Santacana



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 45 (2023) , p. 257-263 : il

La Costa de la Serra : un nucli fortificat romanorepublicà al Camp de Tarragona. / Núria Otero Herraiz, Joan Canela Gràcia, Jordi López Vilar, Antoni Corrales Soberino, Lluís Alonso Gisbert, Maria Carme Belarte



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 44 (2022) , p. 5-42 : il
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Presentem en aquest article els primers resultats de la recerca realitzada al jaciment romanorepublicà de la Costa de la Serra, ubicat en l'àrea central del Camp de Tarragona. Els treballs efectuats des de l'any 2014 en campanyes anuals han posat al descobert un edifici singular datat a finals del s. II - principis del I aC, que compta alhora amb unes característiques residencials i de fortificació. Descrivim breument l'edifici i els materials trobats en les excavacions i acabem amb una proposta d'interpretació.

The Digibers Project. The socialisation of research in the digital era : the case of Iberian archaeology / Meritxell Monrós, Maria Carme Belarte, Ethel Allué, Lluís Batista, Pilar Camañes, Joan Canela, Gemma Domènech, Marta Fontanals, Pau Olmos, Jordi Principal, Antoni Rojas
Rojas Rabaneda, Antonio


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 40 (2018) , p. 335-339 : il.
Resums en català i anglès.

Presentem els resultats preliminars del projecte DIGIBERS, desenvolupat durant l'any 2017 per tres institucions catalanes dedicades a l'estudi de l'arqueologia i el patrimoni: l'ICAC, l'ICRPC i l'IPHESL'objectiu inicial del projecte era elaborar un pla pilot de socialització de la recerca on, a través de la utilització d'eines digitals com a canals de difusió, s'incidís en els continguts, preparació i presentació de materials com a elements clau per fer accessibles al públic el coneixement derivat de la recerca en arqueªologia i patrimoni L'objectiu és adaptar la difusió de la recerca, des del punt de vista del llenguatge i els continguts, a un públic ampli, posant l'èmfasi en els joves i alumnes de secundària, que actualment mostren un interès escàs en accedir a continguts de difusió de la recerca, sobretot en formats no digitals La col·laboració amb el sector educatiu ha estat fonamental en la selecció dels continguts i el mitjà de difusió Com a resultat, hem creat una sèrie d'audiovisuals que porta per títol: ArcheoClips T'expliªquem l'arqueologia En el marc d'aquest projecte s'ha desenvolupat el primer episodi, un vídeo de curta durada, centrat en l'excavació i estudi de les necròpolis ibèriques com a exemple per mostrar el caràcter interdisciplinari de l'arqueologia.

Arquitectura i urbanisme a la Ibèria septentrional (s. VI-II aC.) / Maria Carme Belarte Franco, Maite Miró Alaix, Jaume Noguera Guillén
Belarte Franco, M. Carme


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 31 (2009) , p. 73-106 : il.
Bibliografia.

En el marc d'aquest congrés sobre construcció i arquitectura a Tàrraco presentem un estat de la qüestió sobre alguns aspectes entorn de l'arquitectura i l'urbanisme a la Ibèria septentrional. La recerca duta a terme per diferents investigadors i equips en els darrers anys ha permès un millor coneixement de la societat ibèrica de l'àrea septentrional, i en general mostra que aquesta era més complexa del que tradicionalment s'havia considerat. El coneixement actual dels assentaments mostra un sistema de poblament altament jerarquitzat i organitzat amb diferents nivells; igualment, la recerca sobre l'ús de l'espai a l'interior dels assentaments, tant pel que fa a l'arquitectura domèstica com a les construccions de caràcter públic, reforcen aquesta idea de complexitat social que es consolida durant el període ibèric ple i que caracteritza l'aparició dels estats arcaics ibèrics.

Noves excavacions al nucli fortificat del Coll del Moro de Gandesa (2014-2015) / Rafel Jornet Niella, Maria Carme Belarte Franco, David Asensio Vilaró, Jordi Morer de Llorens



En: 253498 I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre : Tortosa-Palau Oliver de Boteller, Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre, 6 i 7 de maig de 2016. Vol. I. [Tortosa] : Departament de Cultura de la Generlitat de Catalunya, [2016]. p. 345-358 : il

Bibliografia.

L'Assentament ibèric de Sebes (Flix, Ribera d'Ebre). Intervencions 2011-2015 / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera, Pau Olmos
Belarte Franco, M. Carme


En: 253498 I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre : Tortosa-Palau Oliver de Boteller, Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre, 6 i 7 de maig de 2016. Vol. I. [Tortosa] : Departament de Cultura de la Generlitat de Catalunya, [2016]. p. 316-331 : il

Bibliografia.

Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre), intervencions entre 2010 i 2013 / Maria Carme Belarte, Meritxell Monrós González, Jaume Noguera Guillén, Meritxell Oliach Fàbregas



En: 253498 I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre : Tortosa-Palau Oliver de Boteller, Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre, 6 i 7 de maig de 2016. Vol. I. [Tortosa] : Departament de Cultura de la Generlitat de Catalunya, [2016]. p. 301-315 : il

Bibliografia.

Intervencions aqueològiques a la necròpolis ibèrica de les Esquarterades (Ulldecona, Montsià). 2014-2015 / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera, David Garcia i Rubert, [et al.]



En: 253498 I Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre : Tortosa-Palau Oliver de Boteller, Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l'Ebre, 6 i 7 de maig de 2016. Vol. I. [Tortosa] : Departament de Cultura de la Generlitat de Catalunya, [2016]. p. 258-275

De les comunitats locals als estats arcaics : la formació de les societats complexes a la costa del Mediterrani occidental : Homenatge a Miquel Cura : Actes de la III Reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell : Calafell 25 al 27 de novembre de 2004 / Editors científics Maria Carme Belarte, Joan Sanmarti

Reunió Internacional d'Arqueologia (3a : 2004 : Calafell )


Barcelona : Àrea d'Arqueologia Universitat de Barcelona ; Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2007
311 p. : il. ; 30 cm (Arqueo Mediterrània, 9) 
Bibliografia. Textos en català, castellà i francès.
ISBN 8492396997

Conté:
- 252968  Garcia i Rubert. David. Consideracions sobre la complexitat social durant el primer Ferro al nord-est de la península ibèrica : les comunitats de curs inferior del riu Ebre i de les terres del riu Sénia.
- 252969   De la primera edat del ferro a l'ibèric antic : la formació de les societats complexes a la zona del Penedès.
- 252970  Pons i Brun. Enriqueta. El Grup cultural empordanès de principis de l'edat del ferro (s.VII i VI a.c.).
- 252971   La Iberització a la Catalunya costanera i central.
- 252972  Padró i Parcerisa. Josep. En Miquel Cura i el món ibèric.
- 252973  Fontanals i Torroja. Marta. El Poblado protohistórico de l'Era del Castell (El Catllar, Tarragonés).
- 252974  Rafel i Fontanals. Núria. Sobre el canvi en la Protohistòria. Un cas d'estudi : la primera edat del ferro com a fonament del món ibèric al Matarranya i l'Algars.

Espais de culte i pràctiques rituals a la Catalunya protohistòrica... / M. Carme Belarte, Joan Sanmartí
Belarte Franco, M. Carme


En: Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, Núm. 18 (1997) , p. 7-32
Bibliografia.

La Musealización del Castellot de la Roca Roja de Benifallet. (Baix Ebre, Tarragona). Reflexiones para una valoración crítica / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera y Joan Santacana
Belarte Franco, M. Carme


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 375-384 : il

Bibliografia.

La musealización del yacimiento del Castellot de la Roca Roja, realizada en 2009, ha consistido en una intervención relativamente sencilla, que puede dividirse en diferentes aspectos: preservación de las estructuras documentadas, securización del conjunto, acondicionamiento del camino de acceso e instalación de elementos de museografía didáctica. La intervención sobre las estructuras se ha basado en la simple consolidación de los muros, así como en la deposición de una capa de grava de diferente color según se trate de habitaciones o calles, para facilitar la comprensión del conjunto al tiempo que se evita el crecimiento de vegetación. La securización ha consistido en la instalación de un puente metálico en la zona de acceso y de cables de acero del tipo "quitamiedos". Por otra parte, se ha acondicionado un camino de acceso que permite llegar a pie desde el embarcadero, situado al pie del yacimiento. Finalmente, los elementos de museografía se ubican tanto en el interior del poblado como en el exterior, frente a la muralla, e incluso en el embarcadero y a lo largo del camino. Se trata de módulos interactivos que contienen información sobre el yacimiento y lo sitúan en su contexto cronológico y cultural.

Los Asentamientos fortificados del curso inferior del Ebro. Siglos V-III a.C / David Bea, Maria Carme Belarte, Jordi Diloli, Jaume Noguera y Samuel Sardà



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 111-128 : il., plàn

Bibliografia.

La documentación arqueológica disponible en el curso inferior del Ebro indica que el poblamiento ibérico entre los siglos V y III a.C. se estructura en una distribución homogénea de pequeños núcleos de hábitat fortificados, que siguen unas pautas similares en cuanto al tamaño, localización, urbanismo y sistemas defensivos. Estas pautas son diferentes de las características del poblamiento contemporáneo en zonas limítrofes, lo que sugiere que se trata de un territorio con una cierta entidad sociopolítica, la Ilercavonia del Ebro. Este tipo de hábitat empieza a ser relativamente bien conocido gracias a los trabajos en curso en distintos yacimientos. En cambio, desconocemos la posible existencia de otras formas de ocupación, sobre todo en la llanura aluvial, especialmente todos aquellos yacimientos relacionados con funciones productivas específicas: explotaciones agrícolas, ganaderas, alfares, etc. Por otra parte, aún desconocemos el proceso de formación de esta estructura de poblamiento, ya que en general la documentación arqueológica sugiere una cierta discontinuidad entre el Ibérico Antiguo y el Pleno. Las novedades del siglo VI a.C. aparecidas en los yacimientos de L'Assut (Tivenys) y de Sebes (Flix) incrementan de forma significativa la información disponible y abren la puerta a nuevas hipótesis.

Aportaciones al proceso de iberización en el curso inferior del Ebro: el ejemplo de Sebes (Flix, Ribera d'Ebre, Tarragona) / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera y Pau Olmos
Belarte Franco, M. Carme


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 95-102 : il.

Bibliografia.

Presentamos en este trabajo el resultado de las intervenciones efectuadas en el yacimiento de Sebes entre los años 2010 y 2011, donde hemos podido documentar la existencia de un asentamiento ibérico de nueva planta fechado en la segunda mitad del siglo VI a.C., poco tiempo después del abandono del asentamiento del Hierro I, ubicado en la parte más alta de la colina de Sebes. La proximidad entre los dos asentamientos y los restos materiales recuperados parecen indicar un ligero traslado poblacional, dentro de una dinámica interna de cambio en la sociedad ibérica, en una etapa de transición previa a la consolidación de un nuevo modelo poblacional durante el siglo v a.C.

Novedades sobre el mundo funerario en la Ribera d'Ebre / Maria Carme Belarte, Jaume Noguera y Pau Olmos
Belarte Franco, M. Carme


En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 17-35 : il. plàn

Bibliografia.

La excavación de las necrópolis de incineración de Santa Madrona (Riba-roja d'Ebre) y Sebes (Flix) aportan nuevos datos sobre el estudio del mundo funerario en esta zona. Ambas presentan una fase de utilización durante la Primera Edad del Hierro (siglos VII-VI a.C.), caracterizada por un predominio de estructuras tumulares, junto a las que se documentan otras variantes (urnas funerarias sin túmulo, deposiciones de huesos sin urna, ofrendas funerarias, estructuras empedradas sin urna, etc.). En ambas necrópolis, los estudios antropológicos muestran que todos los grupos de edad estaban representados. Los materiales cerámicos y ajuares presentan gran similitud entre las diferentes sepulturas, lo que sugiere una cierta igualdad en el tratamiento de los difuntos. La existencia, en ambos casos, de dos áreas diferenciadas, podría indicar una separación en función de grupos familiares.

La Necròpolis protohistòrica de Santa Madrona : Riba-roja d'Ebre, Ribera d'Ebre / Maria Carme Belarte Franco, Jaume Noguera Guillén
Belarte Franco, M. Carme


Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2007
122 p. : il. ; 30 cm (Hic et nunc, 2) 
Bibliografia. Text en català i en anglès, conclusions en anglès.
ISBN 9788493469870

La Necròpolis protohistòrica de Santa Madrona a Riba-roja d'Ebre, Ribera d'Ebre / Maria Carme Belarte, [et al.]



En: 155379 Món ibèric als Països Catalans : homenatge a Josep Barberà i Farràs : XIII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà : 14-15 de novembre de 2003. Puigcerdà : Institut d'Estudis Ceretans, 2005. p. 1-14

El Yacimiento del Barranc dels Gàfols : Ginestar, Ribera d'Ebre : un modelo protohistórico de colonización agrícola. / M. Carme Belarte, M. Teresa Mascort, Joan Sanmartí, Joan Santacana



En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, Núm. 13 (1991) , p. 55-67

L'Assentament del bronze final i primera edat del ferro del Barranc de Gàfols : Ginestar, Ribera d'Ebre / Joan Sanmartí, Maria Carme Belarte, Joan Santacana, David Asensio i Jaume Noguera



Barcelona : Àrea d'Arqueologia, Universitat de Barcelona, [2001]
244 p. : il., gràf., plàn., quadres ; 30 cm (Arqueo mediterrània, 5/2000) 
ISBN 8492396954

Las Necrópolis protohistóricas tumulares de Cataluña meridional: el ejemplo de Sebes (Flix, Tarragona) / Maria Carme Belarte Franco, Assumpció Malgosa Morera, Jaume Noguera Guillén, Pau Olmos Benlloch, Giampaolo Piga



En: Trabajos de Prehistoria. vol. 70, num. 2 (2013) , p. 295-314

Se presentan los resultados de las recientes intervenciones arqueológicas realizadas en la necrópolis del Hierro I de Sebes (Flix, Tarragona). Se ha precisado la extensión de la necrópolis, su duración, los rituales funerarios y la estructura social de la población mediante técnicas y métodos de carácter interdisciplinar (antropología, carbono 14, prospecciones geofísicas). Se ha constatado la coexistencia de túmulos y urnas y la agrupación de las estructuras en dos áreas. Sobre esta base se pretende mejorar el conocimiento de las necrópolis de cremación en un territorio de contacto entre diferentes tradiciones de enterramiento. Se dan a conocer datos inéditos procedentes del estudio antropológico de los huesos cremados de Sebes y de las dataciones radiocarbónicas de algunos de ellos. Estos datos, considerados en conjunto con los del resto de la necrópolis, permiten relacionarla más con las necrópolis tumulares leridanas que con las del Bajo Aragón-Terra Alta.

L'Experimentació en arquitectura protohistórica : les cases del barranc de Gàfols / Jordi Morer de Llorens ; [dirigida per: Joan Sanmartí, M. Carme Belarte Franco]
Morer de Llorens, Jordi


2000
Dirigida per: Sanmartí, Joan; Belarte Franco, Maria Carme. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 2000
114 f. : il. ; 30 cm
Tesi de llicenciatura. Bibliografia.