El Proveïment de gel a la Seu d'Urgell, segles XVII-XIX / Lluís Obiols Pereranau, Carles Gascón Chopo
Obiols i Perearnau, LluísEn:
Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 10 (2018) , p. 117-143 : il.
Notes. Resum en català i anglès.
El refredament climàtic del segle XVII va fer de la producció i comerç del gel un negoci lucratiu i va incentivar la construcció de pous de gel en cotes relativament baixes, com per exemple la ribera de la Seu d'Urgell. La sempre difícil convivència entre el Capítol de canonges de Santa Maria i el Consolat de la ciutat va trobar en el proveïment de gel un motiu més de confrontació. La Canònica de la catedral era la titular de les jurisdiccions de la major part de la ribera, però no de la Seu d'Urgell. La ciutat, al seu torn, era baronia dels bisbes d'Urgell, però el Consolat, la institució municipal, tenia un gran pes en la gestió dels seus afers quotidians. La construcció gairebé simultània d'un pou de gel municipal a la Seu d'Urgell i d'un altre de titularitat capitular a la veïna població d'Arfa va generar una sèrie de conflictes sobre la venda de gel a la ciutat, on Consolat i Capítol tenien els seus respectius punts de venda. La botiga del Capítol només podia proveir -teòricament- els canonges i els seus dependents i no la resta d'habitants de la ciutat. La manca d'observança d'aquesta condició, però, fou el principal motiu de les tensións que periòdicament anaven reapareixen entre les dues institucions sobre la gestió del gel. El seguiment d'aquest conflictes ens permet definir el naixement, evolució i desaparició d'aquesta activitat, així com els models de gestió habituals i, també, els que s'adoptaven en situacions extraordinàries, derivades normalment de l'escassetat estacional del producte.
