Constitutions y altres drets de CathalunyaBarcelona : Base, 1973
3 t. en 1 v. ([46], 513, [44]; [4], 213, [7]; [4], 90, [4] p.); 2; 41 cm (
Apographa historica Cathaloniae. Series historica)
ISBN 8430057579
L'any 1701, recentment sotmesa Catalunya a la dinastia borbònica, es reemprengué l'acció legislativa de les Corts, estroncada des de les celebrades el 1599, puix que la Cort tan conflictiva del 1626 havia restat inacabada i sense produir cap norma legal. Feia 75 anys que no se n'havien celebrat i, per a preparar amb més encert la nova cort, la Diputació General de Catalunya feu reeditar l'obra de Lluís de Pequera Práctica, forma y stil de celebrar Corts Generáis en Catalunya y matéries incidents en aquelles. En aquella Cort General el jove rei Felip es mostrà respectuós, i fins i tot generós, amb el principat de Catalunya, a canvi del no menys generós donatiu que rebé dels seus sotmesos. Feliu de la Penya no s'estigué de reconèixer que les constitucions d'aquella Cort foren les més favorables de les que havia obtingut Catalunya. Per la seva banda, un dels ministres de Felip V digué, amb disgust, que ''lograron los catalanes cuanto deseaban, pues ni a ellos les quedó que pedir, ni al rey cosa especial que concederles, y así vinieron a quedarse más independientes del rey que lo está el Parlamento de Inglaterra''. En aquesta Cort, que durà encara una part del 1702, s'acordaren 96 constitucions, capítols i actes de cort, que es donaren a l'estampa i veieren la llum l'abril d'aquell mateix any. Es prengué l'acord de fer una reimpressió dels tres volums de les Constitucions i altres Drets de Catalunya prenent com a base l'edició de 1588-1589, a la qual caldria afegir les constitucions produïdes en la Cort que s'estava celebrant i les de la Cort de l'any 1599, com també posar al dia, fins aleshores, la relació dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó i renovar els índexs de títols de capítols de cort i els alfabètics. Així, en la reedició, només hi hauria una nova compilació pel que feia al dret paccionat, però no al de pragmàtiques. Per tal de dur-ho a terme, es nomenà una comissió formada per fra Baltasar de Montaner i Çacosta, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, el doclor Josep de Solà i Guardiola, donzell, i el doctor Salvador Massanès de Ribera, ciuladà (hi eren representats, doncs, els tres estaments), els quals també tindrien al seu càrrec la correcció de l'estampado.