Poliedres. Diàlegs amb la cultura camptarragonina i conquenca / Josep M. Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Podall. Montblanc, núm. 11 (2022) , p. 334-344 (Llletres i Literatura LETERA) 

Crònica política, econòmica i social de Dosrius durant la Restauració (I). 1876 - 1931 / Josep Ramis Nieto
Ramis i Nieto, Josep


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2021, núm. XXXVIII (2022) , p. 41-44
Resum de la comunicació presentada. Sessió celebrada el 20 de novembre de 2021.

Sketchs de verano. II y final / Xavier Solá
Solà, Xavier


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXXVI, Núm. 222 (septiembre 1964), p. 5-7

Sketchs de verano / Xavier Solá
Solà, Xavier


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXXVI, Núm. 221 (agosto 1964), p. 4-6

Miscelanea del agosto vallense / Xavier Solá
Solà, Xavier


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXXIV, Núm. 198 (septiembre 1962), p. 10-12 (Arte y letras) 

Nuestra Navidad / X.S.
Solà, Xavier


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXXIV, Núm. 190 (enero 1962), p. 10-11

Agosto desde Valls / Xavier Solá
Solà, Xavier


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXXIII, Núm. 186 (septiembre 1961), p. 5-6

De trenta-cinc anys cap aquí / [Josep Pons Pena]
Pons i Pena, Josep


En: Cultura. Valls. 2ª época. Año XXXVII, Núm. 236 (noviembre 1965), p. 2-4

L'Aliança i l'Ateneu Colón : bressols de ciutadania / Maria Favà
Favà i Compta, Maria


Barcelona ; Catarroja : Afers, 2023
179 p. : il. ; 22 cm (Terra d'ateneus) 
ISBN 9788418618543

L'Aliança i l'Ateneu Colón són els dos casals més longeus i amb més influència del barri del Poblenou de Barcelona. La Societat Recreativa i Cultural L'Aliança es va fundar el 19 de setembre de 1869 quan començava a caminar el Sexenni Revolucionari. El Casino Colón va néixer el 28 de setembre de 1889 i va desaparèixer el 2014. Ambdues entitats es van crear per ser societats "recreatives i culturals". Però aviat van ampliar els objectius i van ser pioneres a posar en marxa iniciatives solidàries i assistencials; mutualitats per socórrer els socis en cas de malaltia, mort i atur; escoles diürnes i nocturnes i, en el cas de L'Aliança, una caixa d'estalvis privada que va ser una de les primeres de Catalunya. Juntes van defensar el territori de Sant Martí contra l'agregació de Barcelona. L'Ateneu va mantenir viva la lluita contra els arbitris barcelonins vint-i-cinc anys després de l'agregació. Juntes es van enfrontar al Pla de la Ribera que pretenia convertir el Poblenou en Copacabana. Les dues van patir la mateixa davallada de socis a conseqüència del canvi de costums a partir dels anys seixanta del segle XX. L'estocada definitiva va ser la competència per part dels centres cívics i casals de barri que l'Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el 1979. (Editorial).

La Societat vallenca / [Joan Plana Sola, Joan Plana Fontanilles, Jordi París, Pilar Musolas]



En: 153499 Valls i la seva història. Vol. I : Territori i societat. Valls : Institut d'Estudis Vallencs, 2003. p. 165-229


Inclou informació sobre institucions, política, sindicats, societat, entitats culturals, creació artística, indústries culturals, festes populars, religiositat, mitjans de comunicació i esports.

Calidoscopi ribetà : costa amunt i trencant pel camí fondo / [Jordi Rius Jové]
Rius i Jové, Jordi


La Riba : Amics de la Riba, DL 2014
216 p. : il. ; 24 cm

Imatges de Nulles / [fotos recollides i classificades per: Joel Vilanova ; a partir del fons documental creat per Maria Teresa Mulet Sorrosal]



Valls : La Torratxa, [2018]
278 p. : il. ; 24 cm
Títol a la coberta: Més d'un segle d'imatges de Nulles.
ISBN 9788494921919

Retrat de grup en anys de transformació / Mercè Renom Pulit
Renom i Pulit, Mercè


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 39 (2021) , p. 62-73 : il. (Dossier temàtic: Josep M. Benaul i Berenguer. El ciutadà compromès) 

Els Anarquistes de Gironella, la utopia perduda / Xavier Tornafoch
Tornafoch i Yuste, Xavier


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 41, núm. 153 (tardor 2022), p. 42-46 : il. (Articles) 
Notes.

L'any 1975, els treballadors de Gironella, encara una bona part de la població, no tenien, en la seva immensa majoria, una idea clara del que havia significat l'anarquisme i l'anarcosindicalisme en la vida social, laboral, cultural i política d'aquesta localitat del Baix Berguedà durant el primer terç del segle XX.

Mn. Joaquim Brustenga i Miquel, un rector de Mollet (1991-2002) dinamitzador i obert al poble / Miquel Àngel Pérez i Sánchez, Montserrat Tura i Camafreita
Pérez i Sánchez, Miquel Àngel


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 38 (gener 2023), p. 155-171 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Un article que presenta dues mirades diferents i complementàries sobre Mn. Joaquim Brustenga i Miquel (Rubí, 1935-2021), rector de la Parròquia de Sant Vicenç entre els anys 1991 i 2002. La mirada del seu vicari i la mirada de la institució del govern de la ciutat. Miquel Àngel Pérez i Montserrat Tura fan un retrat de qui va ser rector de la Parròquia de Sant Vicenç de Mollet en el tombant de segle, una etapa de grans transformacions a la ciutat, amb gran implicació ciutadana. Pérez analitza la seva acció pastoral i la seva participació en entitats religioses de signe progressista, mentre que Tura ho fa situant al personatge en el context de grans transformacions locals, algunes impulsades des de la Parròquia. Tots dos recorden activitats conjuntes com la celebració del Mil·lenari, la creació del Centre d'Estudis Molletans (CEM), la continuïtat d'aquesta revista, Notes, els acords urbanístics i la creació de serveis. Mn. Brustenga va aconseguir una gran implicació de la comunitat cristiana en una etapa fructífera i en transformacions que tenien voluntat cohesionadora.

L'Hospitalet de Llobregat. El proceso de incorporación de la Salud Mental Comunitaria al espacio público. 1979-2018 / Mercedes Delgado Anguísola
Delgado Anguísola, Mercedes


En: Quaderns d'estudi : Centre d'Estudis de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 36 (desembre 2022), p. 59-92 : il.
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El present document tracta de la construcció i assentament d'un espai social de l'àmbit de la salut mental comunitària en la vida pública de l'Hospitalet de Llobregat durant quatre dècades, 1979-2018. El treball recull el context i les perspectives diverses que evidencien el procés de persones, agents, organitzacions i institucions per a ferlo possible. En aquest desenvolupament, a més de fer presents la salut i la malaltia mental en la vida personal i social, s'han entreteixit formes i modalitats organitzatives de treball i col·laboració en l'espai públic entre els diferents agents i també s'han ampliat a àmbits de la vida social allunyats, en principi, d'aquests temes. Tota l'evolució, tot i que amb grans i importants avanços, no deixa d'estar en construcció i necessita continuar per a abordar i assentar reptes encara pendents.

The Personal memoir in the Catalan lands (16th-19th centuries) / Òscar Janè
Jané i Checa, Oscar


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 35-49
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

The written tradition in southern Europe becomes more than just a category when we examine personal writings from the Modern Age. They are the writings of an entire society, one that is mostly prosperous but both urban and especially rural, whose authors set downtheir personal memoirs primarily to understand their everyday lives and the events that were affecting society, both individually and collectively. If we compare them to the rest of Europe, Catalonia and all the Catalan lands conserve an important number of memoirs byprivate individuals, along with others that merit special attention because of either their content or the way they can be used.

The Culture of the piano in Catalonia (1788 -1901) : on the emergence of pianomania / Estel Marín, Oriol Brugarolas
Marín Cos, Estel


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 51-67
Notes i referències. Inclou nota biogràfica dels autors.

By the last quarter of the 19th century, the piano had become a prime cultural, social and commercial phenomenon and was deeply rooted in Catalan society. Proof of this is the increase in piano manufacturing and the consumption of piano music, the Catalan public's ready access to the repertoire, the consolidation of piano instruction and the massive presence of this instrument in concert halls, universal expositions, cafés, athenaeums, casinos, theatres and private salons. This article provides new information outlining the process by which the piano took root and spread from its arrival in Catalonia in the last quarter of the 18th century until the late 19th century, when it had become the most popular, iconic instrument, as evidenced by the emergence of internationally renowned pianists like Tintorer, Granados and Albéniz. This study encompasses references to piano builders and vendors such as F. Bernareggi and M. Guarro, shops that sold scores like F. España, performers and instructors like J. B. Pujol, instructional materials and centres that taught music, as well as the public and private spaces committed to welcoming the instrument's sound. This information confirms and reveals the profound development of piano activity and culture in 19th-century Catalonia.

La Memòria personal als països de parla catalana (segles XVI-XIX) / Òscar Janè
Jané i Checa, Oscar


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 147-161
Notes i referències. Inclou nota biogràfica de l'autor.

La tradició escrita del sud d'Europa és quelcom més que una afirmació quan ens apropem als escrits personals de la societat moderna. Són els de tota una societat, benestant en el seu conjunt, però tant urbana com especialment rural, que transcriuen una memòria personal fonamental per entendre'n la vida quotidiana i els fets que, també col·lectivament, van afectar la societat. Catalunya i el conjunt de territoris de parla catalana conserven una quantitat molt important -si ho comparem amb la resta d'Europa- d'escrits de particulars i d'altres que mereixen una atenció especial pel seu contingut i per l'ús que se'n pot fer.

La Cultura del piano a Catalunya (1788 - 1901) : dels inicis a la pianomania / Estel Marín, Oriol Brugarolas
Marín Cos, Estel


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 163-177
Notes i referències. Inclou nota biogràfica dels autors.

En l'últim quart del segle xix, el piano s'havia convertit en un fenomen cultural, social i comercial de primer ordre i es trobava profundament arrelat en la societat catalana. N'és una prova la intensificació de la producció de pianos i del consum de música per a aquest instrument, la facilitat d'accés al repertori per part del públic català, la consolidació de l'ensenyament pianístic i, finalment, la presència massiva d'aquest instrument en sales de concert, exposicions universals, cafès, ateneus, casinos, teatres i salons privats. El present article aporta noves dades que expliquen el procés d'implantació i de difusió del piano des de la seva arribada a Catalunya l'últim quart del segle xviii fins a final del segle xix, quan es converteix en l'instrument més popular i en la icona cultural de referència, tal com ho evidencia el sorgiment de pianistes de relleu internacional com ara Tintorer, Granados o Albéniz. L'estudi comprèn referències a constructors i venedors de pianos com ara F. Bernareggi i M. Guarro, a comerços de venda de partitures com el de F. España, a intèrprets i professors com J. B. Pujol, a material pedagògic i centres docents de música implicats, així com als espais públics i privats compromesos en la recepció sonora de l'instrument. Aquestes dades confirmen i evidencien l'alt desenvolupament de l'activitat i de la cultura del piano a la Catalunya vuitcentista.