Arqueologia d'un inventari : les finques de la salvaguarda al Vallès Oriental / text i fotografia: Ignasi Prat Altamira
Prat Altamira, Ignasi


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 509 (juny 2024), p. 32-37- il. (Espais i memòria) 

Fustes vallesanes per les esquadres del rei : els boscos del Vallès Oriental i la construcció naval (segles XVI-XVIII) / Alfredo Chamorro Esteban
Chamorro Esteban, Alfredo


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 43-66 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Durant segles, els boscos del Vallès han estat explotats per a la construcció naval a les drassanes de Barcelona. A partir de la segona meitat del segle XVI, el rei encarregà a les drassanes la construcció de desenes de galeres per poder fer front a l'amenaça turca. Bona part de les fustes utilitza-des per a la fabricació d'aquestes embarcacions procedien dels boscos més propers a la ciutat. La necessitat d'accedir a reserves de fusta de proximitat per estalviar-ne les despeses de transport fins a Barcelona va exposar els boscos vallesans a aquesta explotació forestal sistemàtica durant segles. El present article analitza l'explotació forestal dels boscos de la comarca del Vallès Oriental durant els segles XVI, XVII i XVIII. L'objectiu és presentar l'estat dels boscos vallesans al llarg dels segles moderns per entendre millor la situació forestal actual de la comarca.

Notícies de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental

Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.


En: ACVO : Butlletí informatiu de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Granollers, núm. 23 (novembre 2024), p. 1

Arxiu Comarcal del Vallès Oriental

Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.


En: ACVO : Butlletí informatiu de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Granollers, núm. 23 (novembre 2024), p. 2-3

Els nostres usuaris : entrevista a Àlex Valverde i Ferrer, historiador i arqueòleg

Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.


En: ACVO : Butlletí informatiu de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Granollers, núm. 23 (novembre 2024), p. 8

Caçadors de bruixes : (Terra Alta, Ribera d'Ebre, Alt Camp, Garrotxa, Vallès, Perpinyà)



En: 229455 Gran llibre de les bruixes catalanes ; Prats, Joan de Déu. Barcelona : Comanegra, 2022. p. 116-119

El Pastor Pablo Gorgui i el Sant Ofici, 1793 / Antoni Llamas i Mantero
Llamas i Mantero, Antoni


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2022, núm. XXXIX (2023) , p. 125-132 : il.
Resum de la comunicació presentada. Sessió celebrada el 19 de novembre de 2022. Bibliografia.

Parc de la Serralada Litoral: Passejades guiades 2024. Gaudeix del Parc amb una nova mirada [Fitxer informàtic]



Barcelona : Diputació de Barcelona, 2024
1 recurs electrònic

La Construcció de les quatre carreteres de Dosrius / Josep Ramis Nieto
Ramis i Nieto, Josep


En: 253665 Les Vies de comunicació terrestres i els mitjans de transport al Maresme : XVI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Mataró : Arxiu Comarcal del Maresme, 2024. p. 91-100
 (Comunicacions) 

El municipi de Dosrius, ubicat a la part central del Maresme, delimita amb altres municipis de la comarca i també amb municipis de la comarca del Vallès Oriental. Tot i el seu aïllament econòmic i social al llarg de la història, diverses iniciatives que intentaven comunicar Mataró amb el Vallès van possibilitar que durant els segles XIX i XX s'arribessin a construir dues carreteres que unirien Dosrius amb Llinars del Vallès i amb Cardedeu. Una tercera carretera connectaria Dosrius amb Canyamars i una quarta permetria el trànsit entre la carretera de Dosrius a Llinars i les masies del Corredor, incloent el santuari. A aquests vials de comunicació s'hi afegiria l'intent frustrat de construir una carretera que unís Canyamars amb Arenys de Munt.

Le Malheureuse affaire de Santa Perpetua ou Mollet : noves aportacions a l'estudi de la Guerra del Francès al Baix Vallès / Ramon Renedo Yanguas
Renedo Yanguas, Ramon


En: Notes. Mollet del Vallès, núm. 39 (gener 2024), p. 53-106 : il. (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia i fonts. Inclou: Annex 1. Periòdics que van donar notícia del combat; Anex 2: Glosari. Resums en català i anglès.

Afer desafortunat (malheureuse affaire) és el gràfic i succint comentari amb el qual el general Laurent de Gouvion Saint-Cyr va definir el combat de Mollet a les seves memòries, publicades el 1821, sobre la seva participació al front català durant la Guerra del Francès. Aquesta frase resumeix el profund impacte que la derrota de les forces imperials va produir a l'exèrcit francès i contrasta vivament amb el poc coneixement que d'aquesta acció militar es té dins la historiografia local. Amb un estudi minuciós de les fonts primàries disponibles podem, però, situar aquest combat dins el context general de les estratègies militars desenvolupades a Catalunya per les forces bel·ligerants els dos primers anys de la guerra i provarem que lluny de ser una acció espontània o casual va resultar una conseqüència natural de la situació estratègica del front català. També oferirem una relació de l'ordre de batalla de les tropes imperials i realistes que hi van participar a dia 21 de gener de 1810, al temps que intentarem reconstruir el xoc entre els dos exèrcits. Aquestes noves aportacions tenen, a més de presentar al lector una narració d'aquells fets, el propòsit de fixar els elements de veracitat de la tradició oral recollida per Vicenç Plantada a finals del segle XIX i també oferir noves eines per a l'estudi de la societat molletana durant aquell conflicte, tot assenyalant noves línies d'investigació.

Les Varietats locals d'horta al Vallès Oriental i la xarxa pagesa que les conserva / Jordi Puig
Puig, Jordi


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 109-137 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

L'any 2013 es va presentar un primer treball sobre les varietats hor-tícoles locals del Vallès Oriental, en el qual, a més de fer un inventari d'un total de 110 varietats conservades, s'indicava que hi havia aleshores dues xarxes d'agricultors conservacionistes: una formada per individus d'avança-da edat i una altra aglutinadora de gent jove (nous pagesos). Deu anys des-prés, els canvis que s'han produït en el model de conservació de les varietats locals a la comarca han estat radicals. D'una banda, bona part de la xarxa de gent gran que conservava llavors ha mort. Per contra, el nombre de varietats conservades s'ha incrementat gràcies a un nou model de preservació més complex, participatiu i polièdric en què la societat civil, l'administració i els joves pagesos han agafat el relleu a la pagesia tradicional. En aquest article, s'explica aquest canvi que s'ha produït en aquests deu anys i els mecanis-mes que han permès el nou model.

Les Fonts del Montseny sud-occidental : estudi teòric i evidència empírica / Oscar Farrerons Vidal, Fortià Prat Bofill
Farrerons Vidal, Oscar


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 27 (2023) , p. 177-203 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Les fonts són un bé cultural que cal protegir, i és necessari el seu estudi científic teòric i empíric. S'explica el projecte Fonts del Montseny, una investigació que en els darrers sis anys ha catalogat 893 fonts, i ha analit-zat mineralment l'aigua de les de quatre zones: nord, oest, est, i Montseny sud-oriental. Es presenten els primers resultats de l'anàlisi mineral (pH, con-ductivitat, bicarbonats, clorurs, sulfats, nitrats, duresa, calci, magnesi, sodi, potassi) de l'aigua de 43 fonts del Montseny sud-occidental (Sant Pere de Vilamajor, Cànoves i Samalús, la Garriga, Figaró-Montmany i Tagamanent), d'un total de 90 fonts visitades. Les anàlisis minerals s'han portat a terme en un laboratori homologat. Els resultats són interpretats i explicats, i es desta-quen les principals correlacions entre paràmetres analitzats. Queda pendent per al futur pròxim la comparativa de resultats de les cinc zones geogràfiques en què s'ha dividit el Montseny.

Notícies de l'ACVO

Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.


En: ACVO : Butlletí informatiu de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Granollers, núm. 22 (desembre 2023), p. 1

Alegria, és festa major / Coordinació Vicenç Relats



En: Vallesos. Santa Eulàlia de Ronçana, N. 25 (estiu-tardor 2023), p. 40-119 : il. (Carpeta) 

Conté: Celebrar la Festa Major al segle XX / Amadeu Carbó ; Jan Grau: La festa major sempre és una treva / Vicenç Relats ; El drac, el referent del bestiari vallesà / Carles Riba ; Gegants per triar i remenar / Joan Grau ; Balls i danses de les festes majors / Carles Riba ; Música, ball, curses i àpats : Festa Major! / Ramon Argeliu ; El foc dels diables : una catarsi festiva ; Blancs i blaus : quartanta anys de la recuperació de la Festa Major de Granollers ; Fetes amb colles i colors arreu, seguint l'estela dels Blancs i Blaus granollerins ; Terrassa, un esclat de cultura popular des de 1977 / Vicenç Relats i Jaume Valls ; La competitivitat mou la festa de Sabadell i de la Creu Alta / Marta Ibáñez Fuentes ; El Paga-li, Joan i el Ball del Vano i el Ram centren la Festa Major de Sant Cugat / Eva Tatarel ; Taller Sarandaca: modelar l'ànima de la Festa Major / Berta Sánchez de Leon ; Les sardanes més festives de cada estiu / David Ramon ; Matadepera, quan la festa major d'hivern és la grossa ; La festa de la Vaca, el triomf del poble sobre el senyor ; La festa del Fanalet: la llum que il·lumina Terra Nostra.

Notícies de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental

Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.


En: ACVO : Butlletí informatiu de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Granollers, núm. 21 (maig 2023), p. 1-2

Memòria ACVO 2022, resum de dades

Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.


En: ACVO : Butlletí informatiu de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Granollers, núm. 21 (maig 2023), p. 3

Els nostres usuaris : entrevista a Núria Fraile Ezquerra

Arxiu Comarcal del Vallès Oriental.


En: ACVO : Butlletí informatiu de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Granollers, núm. 21 (maig 2023), p. 8

Parc de la Serralada Litoral. Exposició itinerant



Barcelona : Diputació de Barcelona, 2023
1 vol

Parc de la Serralada Litoral. Passejades guiades 2023. Gaudeix del parc amb una nova mirada [Fitxer informàtic]



Barcelona : Diputació de Barcelona, 2023
1 recurs electrònic

La Investigació històrica al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local / David Galí
Galí Farré, David


En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 597-603 : il


Durant més de cent anys i especialment en les últimes tres dècades, els estudis previs realitzats per l'equip pluridisciplinari de tècnics i col·laboradors de l'SPAL ha donat fruit en nombroses restauracions de monuments. En el camp de la història hi ha hagut un contrast de parers entre arqueòlegs, historiadors documentalistes i historiadors de l'art, que ha portat a revalorar esglésies, ponts, castells o palaus. Per exemple, el castell de Callús (Bages), destruït a causa d'un atac efectuat el 1464 i que ha restat com a testimoni d'aquell temps; la rectoria de Castellnou de Bages, una ruïna aparentment sense valor després de cremar-se el 1936, però amb origen en el castell medieval que va donar nom a la població, o l'església de Sant Pere de Madrona (Berga), on es van identificar els parroquians enterrats a l'interior i les restes de l'antic castell de Madrona, fins aleshores situat prop del santuari de Queralt.