português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
TERRES DE L'EBRE []
Referències trobades:
478   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 24
anar a la pàgina                         


1 / 478
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Ebre, espai i àmbit literari / Josep Sebastià Cid Català
Cid i Català, Josep Sebastià


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 29 (2019) , p. 271-286 : il. (Dossier. Llibres ebrencs: una denominació d'origen literària) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

L'article planteja una aproximació a l'estat actual de la li?teratura ebrenca des d'una visió interdisciplinària emmarcada en els conceptes de comunicació literària i de camp literari a partir de la lectura de sis obres publicades el 2017 i el 2018 per Zoraida Burgos, Marta Rojals, Jaume Benavente, Laura Pinyol, Andreu Carranza i Joan Todó, que permeten asse?nyalar la vitalitat i alguns dels problemes de l'àmbit literari d'interès, la renovació de l'imaginari dels espais de l'Ebre i les connexions entre les visions localitzades i dinàmiques literàries globals.


Matèries: Literatura ; Narrativa ; Novel·la ; Escriptors ; Escriptores
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[2017 - 2018]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/365359
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 478
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Riquesa lingüística dels escriptors ebrencs. D'Arbó a Rojals / Carles M. Castellà Espuny
Castellà Espuny, Carles M.


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 29 (2019) , p. 287-305 : il. (Dossier. Llibres ebrencs: una denominació d'origen literària) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Este article pretén donar una visió global de la riquesa lingüística que atresora la literatura produïda a les comarques de parla catalana que beuen de l'Ebre. La manera d'acostar-se a esta riquesa s'efectua a partir de la tria d'uns textos i d'uns autors concrets, seleccionats entre els més reconeguts del segle passat i també algunes de les veus actuals més destacades. Així, doncs, en el text es comentaran les aportacions dels següents escriptors: Sebastià Juan Arbó, Artur Bladé, Jesús Moncada, Gerard Vergés, Desideri Lombarte, Zoraida Burgos, Andreu Carranza, Marta Rojals i Joan Todó. A banda de fragments de les seues obres respectives, el text recull valoracions de crítics sobre l'obra d'alguns dels autors triats i, també, comentaris dels mateixos escriptors sobre el fet creatiu o les circumstàncies que l'han envoltat. L'objectiu final és el de posar llum a les aportacions més rellevants de cada un d'ells.


Matèries: Literatura ; Narrativa ; Novel·la ; Escriptors ; Escriptores ; Llengua catalana ; Varietats dialectals
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Franja, la
Cronologia:[1901 - 2000]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/365360
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 478
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Noves veus de la narrativa ebrenca : el cas de Marta Rojas i Joan Todó / Laura Fabregat Aguiló
Fabregat Aguiló, Laura


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 29 (2019) , p. 329-344 : il. (Dossier. Llibres ebrencs: una denominació d'origen literària) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest estudi presenta una anàlisi de les tendències novel·lístiques que sobresurten en l'obra de Marta Rojals i Joan Todó, que tot sovint s'interrelacionen a través de línies de contacte en relació amb la forma, la temàtica i els motius narratius. Aquests elements literaris comuns són, de fet, la crisi identitària i la recerca de sentit, el doble identitari, la influència del realisme social i el context contemporani i el paper de la dona, pel que fa a la temàtica i els motius tractats, i la fragmentació, l'aspecte metaliterari, el model lingüístic i l'autoficció, en referència a la forma literària.


Matèries: Literatura ; Narrativa ; Novel·la ; Escriptors ; Escriptores
Matèries: Rojals i del Álamo, Marta (1975-....) ; Todó Cortiella, Joan (1977-....)
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[2019]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/365362
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 478
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Desaparegut en combat. La batalla de l'Ebre / Janina Martí Garcia
Martí Garcia, Janina


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 29 (2019) , p. 347-352 : il. (Recerca jove
Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article és un resum del meu treball de recerca de batxillerat, el qual presenta la investigació de la desaparició del meu reiaio matern, Josep Casanova Pujol, durant la batalla de l'Ebre mitjançant les cartes que ell envià des del front a la meva reiaia durant el transcurs de la batalla. Gràcies a les dades que consten en les cartes: divisió, brigada, batalló. a què pertanyia, he pogut traçar una aproximació del seu itinerari i un seguit d'hipòtesis sobre la seva desaparició. A més de descobrir i tractar de primera mà les polítiques de memòria històrica.


Matèries: Treballs escolars ; Guerra civil espanyola ; Batalla de l'Ebre ; Memòria històrica ; Fonts documentals ; Epistolari ; Soldats
Matèries: Casanova Pujol, Josep
Àmbit:Móra d'Ebre ; Terres de l'Ebre
Cronologia:1938
Accés: https://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCERE/article/view/365363
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; B. Artur Bladé i Desumvila (Flix); Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 478
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
100 consells de guerra : la repressió franquista a Tortosa i al delta de l'Ebre / Daniel Arasa
Arasa i Favà, Daniel


Maçanet de la Selva : Editorial Gregal, 2019
513 p. ; 23 cm (Història
Conté: volum 1, Polítics, milicians, matons.
ISBN 9788417660437 (volum 1)

L'1 d'abril de 1939 s'anunciava el final de la Guerra Civil. Acabaven els bombardeigs, la lluita a les trinxeres... però de cap manera va significar la fi dels vells o nous odis. Als territoris conquerits pels franquistes, entre els quals tot Catalunya, van aparèixer de manera immediata llistes de persones considerades enemigues. Les presons es van omplir de civils o militars de totes les edats als quals se'ls atribuïen responsabilitats greus. Alguns d'ells, certament, en tenien, perquè al territori que havia estat de la República s'hi havien produït també milers d'assassinats, extorsions, incendis i persecucions. Per esperit de revenja, estava en el punt de mira qualsevol persona que hagués format part d'un comitè, ocupat càrrecs institucionals o simplement ser funcionari o militant de partits d'esquerra o de sindicats. Molts centenars van ser depurats i expulsats dels seus llocs de treball. Altres, desenes de milers, van ser sotmesos a procediments sumaríssims d'urgència i molts d'ells condemnats a mort o a llarguíssimes penes de presó en consells de guerra sense garanties jurídiques. Aquest llibre descriu de forma detallada un centenar d'aquests judicis de la ciutat de Tortosa i el delta de l'Ebre. Tanmateix, canviant noms i algunes circumstàncies, milers de persones de poblacions de tot arreu s'hi poden veure reflectides, perquè als seus familiars o amics els va passar el mateix. (Editorial).



Matèries: Persecucions polítiques ; Franquisme ; Repressió política ; Consell de guerra
Àmbit:Tortosa ; Terres de l'Ebre
Cronologia:[1939 - 1950]
Localització: B. Pare Miquel d'Esplugues (Esplugues de Llobregat); B. de la Sagrada Família (Eixample-Barcelona); B. Trinitat Vella-J. Barbero (Sant Andreu-Barcelona); B. Central d'Igualada; B. de Montornès del Vallès; Biblioteca de Viladecans; B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú); B. Municipal (Alcover); B. Municipal Marta Mata (Cunit); B. Víctor Català (L'Escala); B. Carles Rahola (Girona); B. Municipal (Gandesa); Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 478
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Ebre, bressol de civilitzacions



En: Gran Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 66 (març 2000), p. 16-25 : il. (Sortida del grup de turisme cultural, 21) 



Matèries: Guies ; Rius ; Deltes ; Patrimoni natural ; Patrimoni cultural
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Ebre, riu
Cronologia:2000
Localització: Biblioteca-Arxiu de l'Institut d'Estudis Penedesencs; Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Terra Baixa (El Vendrell); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 478
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Actuación de los servicios de inteligencia ante la batalla del Ebro / Fernando Puell de la Villa
Puell de la Villa, Fernando


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 23-34 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

Quan el 25 de juliol de 1938 les tropes manades per Juan Modesto Guilloto van creuar l'Ebre, dues eficaces eines d'intel·ligència i contraespionatge militar funcionaven a ple rendiment en cadascun dels bàndols enfrontats: una amalgama de serveis dirigits pel coronel Manuel Estrada Manchón a l'Exèrcit Popular de la República, i el recentment unificat Servei d'Informació i Policia Militar (SIPM), dependent del coronel José Ungría Jiménez, a l'exèrcit adversari. A aquelles alçades de la guerra tots dos serveis tenien prou capacitat per conèixer amb notable precisió els plans de l'enemic i també per intentar neutralitzar-los. Per molt que el SIPM va desenvolupar una eficaç labor, Franco, intoxicat pel contraespionatge republicà, va desestimar la informació rebuda en el seu Quarter General. Analitzar la labor d'aquells serveis i el seu paper abans i durant la batalla de l'Ebre és l'objecte de l'article.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Operacions militars ; Batalles ; Batalla de l'Ebre ; Serveis secrets ; Exèrcit
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Catalunya ; Espanya
Cronologia:1938
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.177


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 478
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Batalla de l'Ebre arran de la terra i de l'aigua : el testimoni d'un pontoner / Ramon Arnabat Mata
Arnabat i Mata, Ramon


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 35-56 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

La batalla de de l'Ebre va ser una de les batalles més transcendents i més conegudes de la Guerra Civil espanyola. Ha estat analitzada i explicada del dret i del revés, i les opinions contradictòries sobre la seva utilitat política i militar segueixen presents a la historiografia i a la vida política. Amb aquest text, el que pretenem és donar veu a un protagonista anònim que participà a la batalla de l'Ebre arran de la terra i de l'aigua com a pontoner de l'exèrcit republicà: Miquel Ferret i Batlle.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Batalles ; Batalla de l'Ebre ; Fonts documentals ; Epistolari ; Fortificacions ; Ponts ; Rius ; Soldats
Matèries: Ferret Batlle, Miquel (1905-1953)
Àmbit:Vilafranca del Penedès ; Terres de l'Ebre ; Catalunya
Cronologia:1905 - 1953; esp. 1938
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.183


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 478
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Rereguarda. Vida local i front de guerra / Joan Villarroya
Villarroya i Font, Joan


En: Rubrica Contemporania. Bellaterra. Vol. 8, núm. 16 (2019) , p. 57-66 (Dossier. Als vuitanta anys de la Batalla de l'Ebre) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resum en català.

L'article aborda com afectà la gent que vivia en els pobles on es produí la batalla de l'Ebre, tant des d'una perspectiva de les víctimes ocasionades per la pròpia guerra com per la repressió. Així mateix, s'ocupa de les destruccions als diversos pobles i de les pèrdues econòmiques al camp. Arran d'això, es planteja si el concepte rereguarda s'ha de limitar al territori directament afectat per l'escomesa bèl·lica o bé aquesta rereguarda s'endinsava en els pobles i ciutats de la resta de Catalunya.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Rereguarda ; Batalla de l'Ebre ; Víctimes de guerra ; Danys de guerra ; Refugiats de guerra ; Repressió política
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Catalunya
Cronologia:1938
Accés: https://doi.org/10.5565/rev/rubrica.180


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 478
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Pervivència del carlisme ebrenc i la seua especificitat catalana / Josep Sánchez Cervelló
Sánchez i Cervelló, Josep


En: 191760 L'Herència catalanista del carlisme : VI Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 11 de maig de 2019. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, DL 2019. p. 213-248


Aquest treball estudia les característiques geogràfiques, socials i administratives de les Terres de l'Ebre, que han propiciat un fort arrelament del moviment carlista des del segle XIX i destaca el paper decissiu que hi juga la seva adscripció a la diòcesi de Tortosa. A més d'aprofundir en els trets específics del carlisme ebrenc, que han ajudat a fixar un caràcter identitari diferents de l'establert per la divisió provincial i d'alguna manera perviuen en el moviment social actual, l'estudi remarca que d'aquest territori han sorgit al llarg de la història personatges que han actuat molt a prop dels centres de decisió del carlisme, des del general Cabrera fins a diversos assessors del pretendent.



Matèries: Carlisme ; Ideari polític ; Església ; Pagesia ; Famílies ; Identitat nacional ; Catalanisme ; Guerra civil espanyola
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[1833 - 1936]
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; B. S. Vives Casajuana (Sant Vicenç de Castellet); B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. del Casino (Manresa); B. Joan Triadú (Vic); B. L'Esqueller (Sant Pere de Torelló)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 478
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Hospitals de l'exèrcit carlista del centre durant la Tercera Guerra Carlista (1872-1876) / Daniel Montañà Buchaca
Montañà i Buchaca, Daniel


En: 191760 L'Herència catalanista del carlisme : VI Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 11 de maig de 2019. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, DL 2019. p. 151-174


Amb aquest treball donem una visió dels hospitals que va tenir l'exèrcit carlista del Centre durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Primer descrivim amb una pinzellada l'escenari de la guerra o sigui, l'ampli territori on es donen els fets, sobretot el Maestrat i el Baix Aragó, a part d'altres territoris, més o menys propers, amb una visió breu de la sanitat de l'època. Després entrem a descriure cada un dels hospitals que van tenir els carlistes: Albocàsser, Vistabella de Maestrat, Cárrica, Catí, Castellfort, Benifassà, Aiòder, Xelva, Cantavieja, Iglesuela del Cid, Cuevas de Castellote, Mora de Rubielos, Horta de Sant Joan i Alustante.



Matèries: Guerra carlina III ; Sanitat militar ; Hospitals ; Exèrcit
Àmbit:Aragó ; País Valencià ; Múrcia ; Andalusia ; Castella i Lleó ; Terres de l'Ebre ; Camp de Tarragona
Cronologia:1872 - 1876
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; B. S. Vives Casajuana (Sant Vicenç de Castellet); B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. del Casino (Manresa); B. Joan Triadú (Vic); B. L'Esqueller (Sant Pere de Torelló)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 478
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Participació política del carlisme a les Terres de l'Ebre (1868-1872) / Núria Sauch Cruz
Sauch i Cruz, Núria


En: 191760 L'Herència catalanista del carlisme : VI Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 11 de maig de 2019. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, DL 2019. p. 139-149

Bibliografia i fonts.

La via armada del carlisme havia estat l'única opció durant el episodis bèl·lics de la primera meitat del segle XIX, però quatre anys abans que esclatés la Tercera Guerra Carlina el camí de la participació política va ser una opció que es va practicar, coincidint amb l'establiment d'una monarquia constitucional. Aquest article aborda la participació política del carlisme entre els anys 1869 i 1872 a les Terres de l'Ebre en el moment previ a l'inici de la guerra del tercer carlisme. Hi analitzem les característqiues d'aquell carlisme, caracteritzat durant aquells anys per la formació de juntes catòlico-monàrquiques d'estructura piramidal i que també es va sumar a la legalitat política, participant en els comicis generals en el marc d'un clima d'agitació i disputes per obtenir representació al Parlament.



Matèries: Carlisme ; Partits polítics ; Vida política ; Partides carlines ; Sexenni democràtic ; Guerra carlina III
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:1868 - 1872
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; B. S. Vives Casajuana (Sant Vicenç de Castellet); B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. del Casino (Manresa); B. Joan Triadú (Vic); B. L'Esqueller (Sant Pere de Torelló)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 478
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Flora algològica marina de les aigües i costes occidentals de catalunya : catàleg raonat de les espècies observades des de les platges de Cunit i Calafell fins més enllà de les Gorges de l'Ebre... / per Agustí Ma. Gibert i Olivé
Gibert i Olivé, Agustí Maria


Reus : J. Vila, Impressor, 1918
64 p. : il. ; 24 cm



Matèries: Flora ; Litoral ; Mar
Àmbit:Catalunya ; Calafell ; Cunit ; Terres de l'Ebre
Cronologia:[1918]
Localització: B. Central Xavier Amorós (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 478
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ramon Borrell, la crònica d'un temps / Albert Curto, Laura Tienda
Curto i Homedes, Albert


Benicarló : Onada, 2019
93 p. : il. en blanc i negre ; 22 cm (Finestres al passat. Álbums fotogràfics, 7) 
A portada: Arxiu Comarcal del Baix Ebre.
ISBN 9788417638542

És una selecció de les imatges més representatives del fons fotogràfic de Ramon Borrell (1869-1948) de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, considerat el fotògraf per excel·lència durant les primeres dècades del segle XX. Concretament el llibre recopila 40 fotografies periodístiques que testimonien esdeveniments polítics, socials, festius o religiosos i que atreien gent al carrer. Així l'obra inclou fotografies de les obres de construcció del canal de l'Esquerra de l'Ebre, la visita de la infanta Isabel de Borbón, l'avarament del vapor Anita o les regates a l'Ebre que es feien a les festes de la Cinta.



Matèries: Biografia ; Fotògrafs ; Crònica gràfica ; Fotografies ; Vida quotidiana ; Festes populars ; Tradicions populars ; Rius ; Vida política ; Activitats agrícoles
Matèries: Borrell Codorniu, Ramon (1869-1948)
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Tortosa
Cronologia:[1907 - 1940]
Autors add.:Tienda Martínez, Laura
Autors add.:Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Localització: B. Pública de Tarragona; UAB: Sibhil·la; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 478
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Terres de l'Ebre davant el PHN : dimensions polítiques i territorials en la defensa de l'aigua: el cas de les Terres de l'Ebre. Jesús Sorribes: sociòleg / Ricard Gili
Gili Ferrer, Ricard


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XXI, núm. 171 (gener-agost 2002), p. 4-6 (Opinió


Matèries: Política hidràulica ; Rius ; Recursos hídrics ; Moviments socials ; Protecció del medi ambient
Matèries:Plan Hidrológico Nacional
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[2001 - 2002]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/310946
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 478
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Energia eòlica : un conflicte d'interessos / Jordi Forcadell Corts ; ilustracions: Lluís Albert Arufat, fotografies: Òscar Gallïsà
Forcadell Corts, Jordi


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XX, núm. 162 (octubre-desembre 1999), p. 4-9 : il, (Finestra a l'actualitat
Bibliografia i fonts.


Matèries: Energia eòlica ; Parcs eòlics ; Espais naturals ; Paisatge ; Política del medi ambient ; Impacte ambiental ; Conflictivitat social
Àmbit:Catalunya ; Terres de l'Ebre ; Alt Camp ; Baix Camp ; Conca de Barberà ; Priorat
Cronologia:[1999]
Autors add.:Arrufat, Lluís Albert (Il·l.) ; Gallisà, Òscar
Accés: https://www.raco.cat/index.php/LoFloc/article/view/310401
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; B. Pública de Tarragona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 478
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Primer catalanisme a les terres de l'Ebre : Francesc Mestre i Noè [Fitxer informàtic] / Maria Mestre i Pratdepàdua ; [dirigida per: Borja de Riquer i Permanyer]
Mestre i Pratdepàdua, Maria


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Riquer i Permanyer, Borja de. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (392 p.)

Francesc Mestre i Noè (Tortosa, 1866-1940) -periodista, dinamitzador cultural, escriptor, llibreter i Cronista Oficial de Tortosa- és una figura polifacètica, complexa i fecunda, fruit de dues generacions: la dels fills de la Renaixença i dels Jocs Florals i la dels republicans de la Septentrina i del Pacte de Tortosa. Ell ha nascut en un territori convuls per les guerres, les inundacions i les epidèmies, on la vida humana ha deixat de tenir cap valor. La comarca dertusana, política i socialment, es una olla de grills on la dinastia borbònica, les estructures d'Estat i el bipartidisme governamental han aconseguit fincar i arrelar la corrupció, el caciquisme i el cunerisme. La presa de decisions respon a uns interessos ben allunyats d'aquest territori, de manera que els seus habitants pateixen els seus efectes i les seves conseqüències amb acarnissament. Els conceptes català, catalanitat i catalanisme no existeixen ni en el vocabulari de la gent ni en el seu imaginari. Els que parlen la llengua de la terra ho fan sota la denominació acomplexada de les variants locals; viuen a la comarca de Tortosa com a tortosins, roquetencs, ampostins, rapitencs... o com espanyols. L'escolarització, portada a terme única i exclusivament en llengua castellana, és una assignatura pendent. La major part de l'alumnat, només te estudis elementals o primaris i, tot i saber llegir i escriure, no estan en disposició de comprendre els textos que tenen al seu davant. Francesc Mestre plantejarà la seva vida centrant-se en un objectiu: Tortosa, el seu territori i la recuperació identitària d'aquestes terres. Ell entén el catalanisme com una forma de veure, de tractar i de treballar el territori; com una manera de viure i d'enfocar la vida. Aquest és un concepte apte per a tothom i compatible amb tota mena d'ideologies no excloents. La premsa en català és la seva eina, el seu mitja i la seva arma de combat; les "Veus" de Tortosa i de Catalunya els seus principals altaveus. Mestre es una figura de consens que posa en valor la llengua catalana, el catalanisme i la catalanitat de tots els territoris de parla catalana; els reivindica, connecta amb ells i els recupera dins el seu ideari. Ell representa el catalanisme inclusiu, plural i divers; uns principis que, amb la seva manera de ser i de fer, son reconeguts com a valors d'ordre i d'honestedat. Les seves causes estan estretament vinculades amb el seu país, les comarques de la seva diòcesis i la seva ciutat. Les causes de país seran compartides amb la resta del catalanisme. Les seves desil·lusions i els seus fracassos esdevindran de la manca d'enteniment i d'implicació de les cúpules de la Lliga Regionalista amb els greus problemes d'aquestes comarques; en aquest terreny el deixaran sol. Tot i no renunciar mai al seu ideari catalanista, Mestre haurà de buscar solucions per a la seva terra, cercant velles complicitats i noves aliances. El seu curs vital viu dues etapes ben marcades: La de la construcció d'un imaginari col·lectiu de país, al costat d'Enric Prat de la Riba, i la d'un intent d'encaix de Catalunya amb Espanya, fortament marcat per la figura de Francesc Cambó. Francesc Mestre viu la darrera etapa de la seva vida sota el rol de conseller, d'assessor i de mediador, sense poder abandonar el seu vell uniforme de soldat. La defensa dels seus ideals l'acompanyaran fins el darrer moment. Quan tot s'ha perdut i els seus ulls nomes veuen les cendres de la destrucció, plantarà cara a l'adversitat deixant anar en el seu darrer alè una espurna d'esperança.


Matèries: Tesis doctorals ; Biografia ; Escriptors ; Periodistes ; Catalanisme ; Vida política ; Vida cultural ; Premsa local
Matèries: Mestre i Noè, Francesc (1866-1940)
Àmbit:Terres de l'Ebre ; Tortosa
Cronologia:1866 - 1940
Autors add.:Riquer i Permanyer, Borja de (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/667935
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 478
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
100 paraules ebrenques :agafades al vol / Teresa Tort Videllet
Tort Videllet, Teresa


Valls : Cossetània, 2019
224 p. ; 24 cm
ISBN 9788490348703

Al llarg d'aquestes pàgines es descriuen escenes de vida que prenen com a protagonista una paraula concreta, generalment ebrenca o particular d'alguna altra contrada. Cada paraula, agafada al vol, constitueix l'oportunitat per a reflexionar sobre la comunitat de parlants, sobre com s'aprèn una llengua o sobre algun fenomen lingüístic específic. Les paraules particulars triades per a aquest recull també reivindiquen el poder estètic del llenguatge. Altres vegades, un mot és simplement el fil que estira cap al present una experiència que havia quedat adormida en algun lloc remot de la memòria. Encara ara la variació lingüística continua bategant amb vigor a les Terres de l'Ebre. Les maneres de dir distintes se sustenten en unes raïls que s'enfonsen en la profunditat dels segles i que s'enllacen sovint amb les de les terres aragoneses i valencianes. Aquest recull és una oda a la parla col·loquial d'una terra que ha sortit de la invisibilitat per sempre. (Editorial).



Matèries: Llengua catalana ; Varietats dialectals ; Vocabularis
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[2019]


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 478
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Carles Duarte : "El tren és un pont entre pobles i persones" / text: Carme Escales ; fotos: Enrique Marco
Escales, Carme


En: Eix : cultura industrial, tècnica i científica. [Terrassa]. núm. 7 (juny 2019), p. 52-57 : il. (Visita guiada

Pugem al tren en un viatge a l'encontre d'històries que llisquen sobre rails. El poeta, net de ferroviari, ens acompanya al Museu del Ferrocarril de Móra la Nova.


Matèries: Museus especialitzats ; Ferrocarrils ; Escriptors ; Poetes ; Famílies ; Ferroviaris
Matèries: Duarte i Montserrat, Carles (1959-....)
Matèries:Museu del Ferrocarril de Móra la Nova
Àmbit:Móra la Nova ; Terres de l'Ebre ; Catalunya
Cronologia:[1921 - 2019]
Autors add.:Marco, Enrique (Il·l.)
Accés: https://mnactec.cat/revista-eix/eix-7/
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Central de Terrassa; Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 478
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Copsar els grans canvis econòmics... de fa 300 anys / per Agustí Agramunt Bayerri
Agramunt Bayerri, Agustí


En: Butlletí informatiu : Arxiu Històric de Tarragona. Tarragona, núm. 19 (Desembre 2016), p. 17-18 : il. (Amb personalitat pròpia


Matèries: Metodologia històrica ; Arxius històrics ; Fonts documentals ; Industrialització ; Canvi econòmic
Àmbit:Terres de l'Ebre
Cronologia:[1750 - 1808]; 2015
Accés: http://xac.gencat.cat/web/.content/xac/01_continguts_arxius_comarcals/ah_tarragona/06_publicacions_aht/publicacions_periodiques_aht/static_file/Butlleti-AHT-Catala-19-www.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 24
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3