Entorns de protecció de les pintures rupestres de Catalunya: propostes de delimitació i tramitació legal / Tània Álvarez Herraiz, Laura Fernández Macías
Alvarez Herraiz, Tània


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 7-33 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 1998 la UNESCO va incloure en la Llista de Patrimoni Mundial l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. La declaració afecta 758 jaciments del llevant peninsular, 60 dels quals es localitzen a Catalunya. Els organismes públics responsables de la gestió d'aquests béns inscrits a la Llista han de complir amb un seguit d'obligacions per a la conservació i protecció del bé. El darrer compliment va ser l'anomenat Inventari Retrospectiu, en el qual es demanava entre d'altres, l'establiment d'un entorn de protecció que permetés una millor protecció i salvaguarda del bé i del seu entorn. El Servei d'Arqueologia i Paleontologia ha posat en marxa un projecte de delimitació dels entorns de protecció dels conjunts amb pintures rupestres inclosos en la Llista de Patrimoni Mundial. En aquesta tribuna expliquem aquest projecte i exposem els primers casos que es van tramitar l'any 2019: Cova del Taller, Cabra Feixet i els conjunts de la Cova del Cingle, la Cova del Pi i la Cova del Ramat, localitzats a les Terres de l'Ebre.

Lo Monstre de l'Ebre / Roc Salvadó Poy
Salvadó i Poy, Roc


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 11 (2024) , p. 25-28 : il. (Calaix d'apòcrifs) 

Tota terra antiga i amb història té els seus mites; un dels més característics és el del repertori d'animals fantàstics que la poblen des de sempre. A les Terres de l'Ebre tenim un seguit d'espècimens propis i peculiars que ens ha llegat la tradició.

Portes de la memòria : "És tasca més àrdua honrar la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres". Walter Benjamin / Lluís Montull Martínez, Carme Maigí Canalda
Montull Martínez, Lluís


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 11 (2024) , p. 44-53 : il. (El Debat educatiu) 

El treball de la memòria democràtica a diversos centres educatius de les Terres de l'Ebre esdevé un projecte comunitari que va més enllà de l'aula per reconstruir i homenatjar la memòria d'aquelles dones i homes víctimes de la invisibilitat i alhora qüestionar els exilis i les deportacions actuals de persones refugiades per diversos motius.

El Explotado. Portaveu anarcosindicalista a les Terres de l'Ebre / Josep Ferran Bel Querol
Bel i Querol, Josep Ferran


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 10 (2021) , p. 3-20 : il. (El futur del passat) 
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

Amposta, en temps de la Segona República, esdevingué la capital cenetista de les Terres de l'Ebre. Les condicions laborals dels obrers que treballaven a les finques d'arròs del delta de l'Ebre i l'acció dels líders anarquistes, entre els qui sobresortia Joan Reverter Nolla "Canareu", donaren auge a un moviment popular i combatiu. El Explotado va ser uns anys el portaveu d'aquella massa social, el seu òrgan de defensa contra el caciquisme, la usura capitalista i el republicanisme burgès. En la protecció dels obrers, i en la difusió de l'ideari llibertari, exercí un lideratge al sud de Catalunya i nord del País Valencià.

Joseph Conrad als Alfacs / Roc Salvadó Poy
Salvadó i Poy, Roc


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 10 (2021) , p. 51-56 (Calaix d'apòcrifs) 

Joseph Conrad, que va solcar tots els oceans del món, explica una aventura de joventut viscuda a la badia dels Alfacs durant el temps de la Tercera Guerra Carlista a les Terres de l'Ebre.

Tomàs Segarra, el folklore tortosí segons un emigrat carlista / Roc Salvadó Poy, Albert Aragonés Salvat
Salvadó i Poy, Roc


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 9 (2020) , p. 62-66 (Calaix d'apòcrifs) 

Rescat del cançoner popular vuitcentista desconegut titulat Poesías populares (1862) de l'exiliat carlista Tomàs Segarra i de les cobles en llengua catalana i castellana recollides en els escenaris de la Primera Guerra Carlista a les terres de l'Ebre.

Guatxes en el segon cicle de novel·les de l'Ebre de Sebastià Juan Arbó / Pep Carcellé Freixas
Carcellé i Freixas, Pep


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 8 (2019) , p. 34-45 (Estudis) 

Viure per a la docència i la política alhora dona una perspectiva molt àmplia de la realitat. El contacte amb l'alumnat, els seus problemes i l'entorn quotidià resulta un avantatge per a desenvolupar el treball com a polític. També es ressalta la necessitat i el valor de proveir el nostre alumnat de sentit crític per a afrontar la societat on viuen.

La Tòfona, l'or negre / Maria Rallo Rallo
Rallo Rallo, Maria


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 7 (20187) , p. 10-16 : il. (La paciència de la ciència) 
Bibliografia.

Anàlisi de les característiques biològiques i ecològiques de la tòfona, dels sòls que l'aixopluguen i de la geografia del seu cultiu a les Terres de l'Ebre.

El Model festiu musical ebrenc i la rellevància de la figura de Mariano Manta / Joan Francesc Vidal Arasa
Vidal i Arasa, Joan Francesc


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 7 (20187) , p. 17-32 : il. (De banda a banda) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Repàs històric dels models festius de les Terres de l'Ebre per contextualitzar, a la darreria del segle XIX, la figura de Mariano Manta i la seua transcendència, dins del marc de les celebracions festives musicals del gremi de Sant Antoni a Tortosa.

Las Importaciones griegas en la costa ilercavona / Florencio Mayoral Franco
Oliver Foix, Arturo


En: Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, Núm. 15 (1991) , p. 173-188
Notes a peu de pàgina.

La Batalla de l'Ebre : l'última carta de la República / Ignasi Martí
Martí i Estrada, Ignasi


En: Revista Cambrils. Cambrils. 3a època, núm. 393 (abril 2004), p. 6-7

L'Arribada del ferrocarril a les Terres de l'Ebre : un patrimoni industrial, passat, present i futur / Ferran Modino Martínez i Cèlia Mallafrè Balsells
Modinos Martínez, Ferran


[Terrassa] : Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, 2024
100 p. : il., gràf., map. ; 24 cm
Ajut de recerca Francesc Salvà i Campillo 2020. Bibliografia.

Aquest llibre ofereix una mirada profunda a l'impacte que va tenir l'arribada del ferrocarril a les Terres de l'Ebre, i en destaca la importància com a motor de canvi econòmic, social i territorial. A través d'una anàlisi històrica i patrimonial, l'obra revisa el passat ferroviari de la regió, la seva evolució i els reptes actuals de la conservació i valorització d'aquest patrimoni industrial. També planteja propostes de futur per integrar aquest llegat al desenvolupament local sostenible. És un treball rigorós i divulgatiu que convida a redescobrir el paper clau del ferrocarril en la història ebrenca. La publicació és resultat de l'ajut de recerca Francesc Salvà i Campillo (2020). (PLECS).

El Poblament tardoantic al sector meridional de la Tarraconensis (sud de Catalunya i nord del País Valenciá). Concomitàncies i diferències / Ramón Járrega Domínguez
Járrega i Domínguez, Ramon


En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 167-182
 (El poblament) 
Bibliografia.

Les darreres recerques dutes a terme en el Projecte Ager Tarraconensis (PAT) han permès augmentar considerablement els coneixements existents sobre l'antiguitat tardana al territorium de Tarraco, tema que ja havíem estudiat parcialment en la nostra tesi doctoral (1992), que inclou també altres àrees del Camp de Tarragona no incloses al PAT. D'altra banda, en els darrers anys hem tingut també ocasió d'estudiar parcialment el poblament antic a la zona de les terres de l'Ebre i al nord del País Valencià, molt especialment a les comarques de l'Alt Palància i la Plana de Castelló. El conjunt d'aquests estudis ens permet plantejar una visió general sobre el poblament tardoantic en una zona determinada que correspon a la part costanera meridional de l'antiga provincia Tarraconensis, amb els límits i la denominació que rep a partir de la divisió de Dioclecià.L'estudi comparatiu del poblament tardoantic d'aquestes àrees permet contrastar, a més de punts en comú, també algunes diferències, tant en el diferent grau de prvivència dels hàbitats després de la crisi del segle iii com en l'aparició de nous tipus d'hàbitats (poblats en altura) que no apareixen en totes les àrees, sinó només en les més meridionals. S'aborda també la problemàtica de l'existència d'unes poques vil·les luxoses durant el segle iv (especialment la controvertida de Centcelles), en contrast amb altres hàbitats més modestos, així com el pas de la vil·la a un altre tipus de poblament dispers.

Casa Navàs y el modernismo del sur de Cataluña / Josep M. Buqueras i Bach
Buqueras i Bach, Josep M.


Menorca : Setier : Triangle Books, 2022
511 p. : il., map. ; 33 cm
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788484789291

Aquest llibre vol posar en valor la Casa Navàs, reusenca i domenequiana, sens dubte, una autentica joia del Modernisme europeu. Alhora, reflecteix l inventari de l arquitectura del Camp de Tarragona i de les Terres de l Ebre entre 1880 i 1930. Trobareu gairebe set-centes referencies, la majoria modernistes, pero tambe d eclectiques i noucentistes. Estan estructurades per comarques, amb obres d'Antoni Gaudí, Lluís Domenech i Montaner, Josep Maria Jujol, Cesar Martinell, Joan Rubió, Francesc Berenguer, Pere Caselles, Josep Maria Pujol de Barberà, Pau Monguió o Ramon Salas entre altres. Espectaculars imatges i les corresponents infografies que us proposen possibles itineraris. Gaudiu d una enriquidora lectura acompanyada per evocadores fotografies. (Editorial).

Trabajos de investigación : estudios IV



Tarragona : Universitat Rovira i Virgili. Grup de Recerca d'Anàlisi Territorial i Estudis Turístics. Unitat de Geografia, 2000-2002
5 vols (59, [14] p., 248 p., 33 p., 155 p., 59 p. : taules, map., il., gràf. ; 30 cm + 2 discs òptics (CD-ROM) (Projectes GRATET per al desenvolupament turístic. Biblioteca EUTO ) 
En contenidor.

Conté: Informe sobre la imatge turística de les Terres de l'Ebre; Estudis previs a la presentació de la memòria per a optar a leader+ : consorci lidebre; Proposta d'adequació dels molins de Riudecanyes per a usos recreatius i turístics; Directrius per al desenvolupament del turisme a la comarca del Priorat; Estudi proposta per a la ubicació d'equipaments i serveis d'ús públic en els espais naturals de Catalunya : muntanyes de Prades.

Recerca geològica i mineralògica per les comarques dels Ports i del Matarranya: des del Port de Torre Miró a Mont-roig/Monroyo i a Valjunquera / Josep Maria Mata Perelló, Joaquim Sanz Balagué, Jaume Vilatella Farràs
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Algeps: revista de geologia. vol. 0, núm. 3 (2014)

Itinerari realitzat el dia 16 de març del 2014. També en aquesta ocasió, el recorregut del present itinerari discorrerà per una zona en la qual conflueixen tres unitats geològiques netament diferenciades: la Depressió Geològica de lïEbre, la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani), i la Serralada Ibèrica.Així, en el primer tram del recorregut, entre el Port de Torre Miró i les immediacions de la Pobla dïAlcolea, el recorregut transitarà per la Serralada Ibèrica., encara que dintre de la denominada Zona dïEnllaç de la Serralada Ibèrica amb la Serralada Prelitoral Catalana. La resta del recorregut, es farà per la Depressió Geològica de lïEbre, encara que dintre de la denominada Zona de lïAvant País Plegat, en els primers trams dïaquest recorregut, pels voltants de Mont-roig / Montroyo. Tot i així, entre la Sorollera i Rafels, tallarem de nou el Sistema Ibèric, concretament la làmina d'encavalcament de Foz- Calanda - Serra de la Ginebrosa.Per d'altra banda, el recorregut de lïitinerari, es realitzarà per dues comarques: sïiniciarà a la dels Ports (de la Regió de Castelló), per a finalitzar a del Matarranya (de la Regió de Tortosa).

La Trayectoria del cantero Dionís de Bellín (doc. 1539-1554) entre el Maestrazgo turolense y las Terres de l'Ebre / Jorge Martín Marco, Pablo Cercós Maícas
Martín Marco, Jorge


En: Recerca. Tortosa, núm. 20 (2024) , p. 129-148 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Les fronteres civils, religioses i geogràfiques dels territoris peninsulars de la Corona d'Aragó no van ser un obstacle perquè els professionals de les arts desenvolupessin la seva feina. Especialment eloqüent és el cas dels que van treballar entre la diòcesi de Tortosa i l'arxidiòcesi de Saragossa i, concretament, el dels professionals de l'arquitectura que es van dedicar al treball de la pedra durant el cinc-cents, dels quals ja se'n coneixien algunes biografies, i d'altres, per contra, seguien sense definir-se. És el cas de Dionís de Bellín, del qual ara, gràcies a la documentació inèdita localitzada, es pot recompondre la seva trajectòria entre Linares de Mora, La Iglesuela del Cid i Tortosa, almenys, des del 1539 fins al 1554.

L'Oli de ginebre : producció i comerç a la Catalunya d'època moderna. Estudi dels forns de ginebre a les Terres de l'Ebre / Judit Vidal Bonavila
Vidal Bonavila, Judit


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 36 (2024) , p. 187-214 (Miscel·lània) 
Número dedicat a: Poblament, despoblament i hàbitat a l'Època Moderna i Contemporània. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Els productes per donar solució a problemes medicinals, veterinaris i cosmètics han evolucionat considerablement en l'últim segle. Això ha desplaçat, fins gairebé a la seva desaparició, remeis tradicionals que han tingut un paper molt destacat en la història de la medicina. A partir de la destil·lació en sec de les soques del càdec s'obtenia una resina coneguda com a oli de ginebre. Aquest producte era molt utilitzat contra les infeccions i els paràsits que patien tant les persones com els animals domèstics; per tant, es va produir i comercialitzar de manera notòria a partir del segle XVII i fins ben entrat el XX. Principalment es tractava d'una explotació del medi natural complementària de l'activitat agrícola i de la qual han quedat pocs registres. No obstant això, a la zona de la Ribera d'Ebre i els voltants s'han preservat forns de pedra seca de grans dimensions destinats a aquesta producció a major escala. La conservació i la divulgació d'aquestes construccions ens permeten conèixer aquesta activitat en el nostre territori i interpretar-les com un patrimoni que cal preservar.

Aigua, higiene i socialització femenina / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Catalunya Cristiana. Any XLVI, núm. 2320 (24 març 2025), p. 45 (Crítica literaria) 
Ressenya de:
. Safareigs i banyeres. Bugaderia, higiene, sanitat i literatura al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre / Eugeni Perea i Simón. Tarragona : Diputació de Tarragona, 2022

Las Migraciones en el mundo marítimo catalán : una historia de continuidades (1750-1930) / Eduard Page, Daniel Muntané
Page Campos, Eduard


En: Historia Social. Valencia, núm. 111 (2024) , p. 3-26 (Estudios) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Aquest article aborda els canvis i continuïtats en la naturalesa de les migracions marítimes catalanes des del segle XVIII fins a inicis del XX. Pretenem avaluar l'impacte de la industrialització en elles, i si, com en el nord d'Europa, van prevaler les continuïtats. Per a això estudiem l'evolució dels mercats laborals marítims, algunes xarxes migratòries i el perfil sociodemogràfic dels migrants. També els seus patrons d'assentament i la conflictivitat laboral i l'associacionisme que van protagonitzar en els seus llocs de destinació. Ens centrem en tres àrees principals: les terres de l'Ebre, la ciutat de Barcelona i la Costa Brava.