El Cas Comorera : 42 dies a Via Laietana / text d'Antoni Batista
Batista i Viladrich, Antoni


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 275 (febrer 2025), p. 52-59 : il. (Segle XX) 

El juny del 1954, i després d'anys de seguiment per part de l'aparell repressiu de l'Estat, el comunista més buscat (Joan Comorera) i el policia més temut (Antonio Juan Creix) seien, cara a cara, a la prefectura de Via Laietana.

Dels Grisos a Villarejo : la història fosca de la policia espanyola / text de David Ballester
Ballester i Muñoz, David


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 266 (maig 2024), p. 28-39 : il. (Segle XX) 

Mataronins en el judici a Joan Peiró / Joan Giménez Blasco
Giménez i Blasco, Joan


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2023, núm. XL (2024) , p. 143-145 : il.
Sessió celebrada el 25 de novembre de 2023. Bibliografia.

Els Mestres d'Aiguafreda Enric Camps i Rosa Turró, represaliats després de la Guerra Civil / Bernat Pons
Pons, Bernat


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 28 (2024) , p. 157-173 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article resumeix el treball que va resultar finalista del Premi Camí Ral convocat pel Centre d'Estudis de Granollers per als treballs de re-cerca de batxillerat del curs 2022-2023. El treball vol fer un reconeixement a les persones que patiren la repressió durant la dictadura franquista per motius ideològics o polítics, per tal que no es perdi el record de les vícti-mes de la dictadura. S'ha centrat fonamentalment en el cas d'Enric Camps Gaspar, que va exercir de mestre a Aiguafreda durant l'etapa de la Segona República i la Guerra Civil espanyola, així com en la seva companya de feina Rosa Turró Valls. Les represàlies que van patir després de la guerra han vist la llum gràcies als documents històrics que s'han preservat i als records que han mantingut vius algunes persones, que permeten explicar la història real del nostre país i la realitat que es vivia en aquells moments obscurs.

Tibi dabo : Abdon Terradas, Los mártires de la República i la temptació de Perpinyà / Marisa Roig Simon, Meritxell Fernández Domènech
Gibert Geli, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 201-214 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

L'article qüestiona que la versió que dona el llibre Los Mártires de la República (1873), d'autor o autors anònims, sobre uns fets ocorreguts a Perpinyà el novembre de 1842 amb Abdon Terradas com a protagonista, pugui ser redactada pel mateix Terradas, tal com afirma el text. S'aporten obres de diversos autors que recullen els fets en llibres publicats en dates molt anteriors, incidint especialment en l'obra de José Segundo Flórez Espartero. Historia de su vida militar y política, de 1845.

La Repressió franquista. Represaliats i víctimes de la Guerra Civil a l'Alt Empordà / [ressenya de] Albert Testart Guri
Testart i Guri, Albert


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 423-425 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. La Repressió franquista. Represaliats i víctimes de laGuerra Civil a l'Alt Empordà / Manel Alaió i Manubens. Viladamat : Gorbs Comunicacions i Edicions, 2023

La Rereguarda en guerra. Catalunya, 1936-1937 / [ressenya de] Josep Puigsech Farràs
Puigsech i Farràs, Josep


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 30 (2012) , p. 297-299
Ressenya de:
. La Rereguarda en guerra : Catalunya, 1936-1937 / José Luis Martín Ramos. Barcelona : L'Avenç, 2012

Una Perspectiva de género de la represión concentracionaria franquista a partir del caso de la cárcel de Las Oblatas de Tarragona (1939-1943) / Montserrat Duch i Plana
Duch i Plana, Montserrat


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 29 (2011) , p. 315-336 ; il.
Exemplar dedicat a: "Cárceles de mujeres". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

En les presons franquistes per a dones es van amuntegar, en la dècada dels quaranta, militants antifeixistes, mares de la revolució i heroïnes de la rereguarda republicana al costat de prostitutes i dones que transgredien l'ordre econòmic autàrquic. El cas de la presó de Les Oblates de Tarragona es constitueix en estudi de cas per a aprofundir en una perspectiva de gènere de la repressió concentracionària franquista mitjançant l'anàlisi d'una pluralitat de fonts.

La Prisión militante : Ventas (Madrid) y Les Corts (Barcelona) / Fernando Hernández Holgado
Hernández Holgado, Fernando


En: Studia historica. Historia contemporánea. Salamanca, núm. 29 (2011) , p. 195-236 ; il.
Exemplar dedicat a: "Cárceles de mujeres". Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

El present treball pretén analitzar la trajectòria de dues de les principals presons de la dictadura franquista, Ventas i Les Corts, les corresponents a les dues capitals més poblades de l'Estat espanyol, Madrid i Barcelona. Per a això es parteix dels antecedents de l'empresonament femení a Espanya, marcats per un segell singularitzador i presidits per la influència dels agents religiosos, almenys fins a les reformes republicanes de 1931. Al mateix temps, s'insisteix en l'impacte de la "ruptura civilitzadora" que va suposar la guerra i la immediata postguerra, en termes d'empresonament massiu i extensió de la pena de mort, també entre les dones. Finalment, l'estudi aborda la conformació en Vendes i Les Corts -entre altres presons- de tota una cultura carcerària pròpia, fortament polititzada i diferenciada de la masculina, el record de la qual seria transmès durant les dècades següents a través dels relats de les preses polítiques.

Pedro Moreno. Presidente del Comité de Milicias en Montmeló / José Alarcón Losilla
Alarcón Losilla, Josep


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 14 (novembre 2024), p. 22-26 : il.
Notes a peu de pàgina.

En Manuel, Manel o Manolo Mora va ser un persona coneguda per molta gent de Montmeló, en bona partper la seva implicació en el teixit associatiu i comercial del poble. Menys difosa i coneguda però va ser laseva implicació ja des de bon jove, en temps de la Segona República, al Casal d'Unió Catalana-Republicà,que tingué la seu al Cafè de Baix (edifici després conegut com Can Gil). En aquest període he volgut cen-trar aquest petit esbós biogràfic d'en Manuel, com un exemple montmeloní més de la força repressiva isilenciadora de la dictadura franquista.

Manuel Mora Insa, el darrer president del Casal republicà del Cafè de Baix / Marcel Comas Subirà
Comas Subirà, Marcel


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 14 (novembre 2024), p. 40-44 : il.
Notes a peu de pàgina.

En Manuel, Manel o Manolo Mora va ser un persona coneguda per molta gent de Montmeló, en bona partper la seva implicació en el teixit associatiu i comercial del poble. Menys difosa i coneguda però va ser laseva implicació ja des de bon jove, en temps de la Segona República, al Casal d'Unió Catalana-Republicà,que tingué la seu al Cafè de Baix (edifici després conegut com Can Gil). En aquest període he volgut cen-trar aquest petit esbós biogràfic d'en Manuel, com un exemple montmeloní més de la força repressiva isilenciadora de la dictadura franquista.

Testimonis de la guerra i la postguerra a Horta : escenaris de silenci / Carme Martín
Martín, Carme


En: El Pou : publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, número 10 (desembre 2020), p. 34-43 : il

La Fi del noucentisme. Les arts plàstiques en el seu entorn cultural / Mireia Freixa Serra
Freixa i Serra, Mireia


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 106-127 : il. (Estudis) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

En aquest text volem analitzar com va influir la repressió endegada per la dictadura de Primo de Rivera en l'àmbit de les arts plàstiques a la ciutat de Terrassa. Però, evidentment, no podem deixar de banda la perspectiva general de la vida cultural, atès que les institucions ciutadanes de lleure i cultura tingueren sempre un caire interdisciplinari. Va ser un període extremadament difícil, especialment per totes les activitats relacionades a l'entorn del catalanisme que havien estat molt fructíferes en el temps del noucentisme, però també per totes les promogudes per grups que no eren afins al nou règim polític. Ara bé, la repressió cultural va portar, com a contrapartida, un ressorgiment de l'activitat cívica a tots els nivells, el cant coral, l'excursionisme o la celebració d'exposicions. Precisament unes mostres celebrades durant la Festa Major de 1926 al Casino del Comerç i al Centre de Dependents van marcar un punt d'inflexió i, l'any següent, es va fundar Amics de les Arts, l'entitat que ha liderat la dinàmica artística a la ciutat fins a l'actualitat.

Espanyolisme autoritari i la nacionalització de les masses en la dictadura de Primo de Rivera / Alejandro Quiroga Fernández de Soto
Quiroga Fernández de Soto, Alejandro


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 38 (desembre 2023), p. 134-137 (Pensament) 
Número monogràfic: Terrassa 1923-1931. Dictadura, nacionalismes i moviment obrer. Notes.

La tasca nacionalitzadora primorriverista va venir acompanyada d'una extensa repressió d'aquells considerats enemics d'Espanya.

La Causa general a Vilafranca / Jordi Valls Pedrol
Valls i Pedrol, Jordi


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 39-40 (2023-24) , p. 149-171 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Una vegada acabada la Guerra Civil espanyola (1936-1939), els vencedors continuaren la repressió contra les autoritats republicanes o persones que s'havien significat contra el denominat Movimiento Nacional, cercant les que en cada població havien tingut alguna relació amb accions violentes, tant contra persones afins a les idees dels guanyadors com contra els seus béns materials. Emparant-se en el Ministerio de Justicia, es creà una gran operació d'informació a tots els municipis espanyols per identificar i localitzar qui, continuant fidels a la República, havien comès suposadament aquestes accions violentes. És el que s'ha denominat senzillament Causa General. Tota la documentació està redactada en llenguatge legal, que a vegades es fa farragós i difícil de llegir per a qui no està avesat a consultar-lo. Per això hem fet aquesta tasca de repassar i llegir tot l'expedient de Vilafranca del Penedès i transmetre la informació en format diríem més entenedor i amè, sense que perdi, però, el seu contingut real.

Francisco Fanés Brugué, esbós biogràfic del pres polític montmeloní de més llarga durada del segle XX / Marcel Comas Subirà
Comas Subirà, Marcel


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 13 (novembre 2023), p. 96-116 : il.
Notes.

El "tiet Cisco" i la "tieta Angeleta" (germana del meu avi matern, Emilio Subirà Manils) van formar part de la infància d'un servidor, als anys 80 del segle XX. Vivien al carrer Diputació, a la caseta que encara hi ha a davant del bar-rostisseria "Can Pau", xamfrà Francesc Macià amb Diputació. En Cisco i l'Angeleta no tenien fills. Recordo especialment la il·lusió que els feia veure com la canalla fèiem cagar el tió el dia de Nadal, així com que passéssim per casa seva el dia de Reis, a veure si ens havien deixat algun regal. També recordo la tieta Angeleta explicant-nos contes al meu germà i a mi i el tiet Cisco abillat amb la boina i els tirants, molt característics seus. Quan vaig ser una mica més gran, ja als anys 90, vaig saber que en Cisco tenia una malaltia respiratòria, la silicosi, com a conseqüència d'haver treballat a la Cucurny. També vaig saber que havia estat pres molt de temps durant el franquisme. Ja en aquest segle, interessant-me per la història local me'n he adonat que, de fet, va ser la persona resident a Montmeló que va ser condemnada més temps per motius polítics (cadena perpètua = 30 anys) i que va complir més anys de condemna (7 anys pres) del segle XX. I crec que és un bon exemple per posar noms i cognoms a la cruel, despietada i inhumana repressió de la dictadura franquista. Una repressió bastida perquè les classes populars no tinguessin marge per a defensar-se si algú els denunciava o assenyalava com a "no afectos al Glorioso Movimiento Nacional".

Consejo de guerra a D. José Mª Elías Molins / José Alarcón Losilla
Alarcón Losilla, Josep


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 12 (novembre 2022), p. 14-19 : il.
Notes.

En l'arxiu del Govern Militar de Barcelona estan dipositats els expedients dels Judicis Sumaríssims, o Consells de Guerra, als quals es va sotmetre a totes aquelles persones que podien haver tingut alguna responsabilitat en els fets delictius que van tenir lloc durant la guerra a la Regió Militar IV(Barcelona) amb la finalitat de castigar a qui es trobés culpable, segons els criteris del nou govern. Entre aquests expedients hi ha una trentena corresponents a ciutadans de Montmeló que els membres del CEM vam tenir oportunitat de consultar per a rescatar aquesta part de la història de la nostra població. Un d'ells, instruït com a "Sumaríssim Ordinari núm. 28.937", va ser el de Sr. José Mª. Elías Molins.

Montmelonins morts al front i víctimes de la repressió franquista en camps de concentració, batallons de treballadors i presons (1937-1946) / Marcel Comas Subirà
Comas Subirà, Marcel


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 12 (novembre 2022), p. 71-83 : il.
Notes.

Tot i que al capítol 6 del darrer llibre publicat pel1CEM també es poden consultar algunes de les xifres idades detallades en aquest article, aquí em centro només en les persones de Montmeló mortes al frontde guerra i empresonades per la primera repressió franquista. Veureu que moltes xifres i dades encarasón obertes i incompletes, no cal dir que agrairé enormement la correcció i/o ampliació de qualsevol in-formació.Així mateix agraeixo, igual que en el cas del llibre, la col·laboració de la Lola Robles, per facilitar sempreles consultes documentals a l'Arxiu Municipal de Montmeló i per les entrevistes que vam realitzar fa vintanys a un munt de gent gran del nostre poble. També als companys del CEM, Josep Umbert i Josep Alarcón,amb qui vam anar plegats l'any 2017 a consultar els expedients de persones de Montmeló a l'Archivo delTribunal Militar Territorial Tercero de Barcelona. I com sempre a la família pel suport, ajuda i comprensióen aquesta curiosa afició per la història local de Montmeló.

Consejo de guerra a Manel Mir Serra / José Alarcón Losilla
Alarcón Losilla, Josep


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 11 (desembre 2021), p. 18-24: il.
Notes.

En el Butlletí núm. 6 del Centre d'Estudis de Montmeló, publicat al març del 2012, parlàvem del trista final que va tenir durant la nostra Guerra Civil el que fora rector d'aquesta població, Mn. Josep Mª. Martí Esteve i dèiem, entre altres coses, que era vox populi a Montmeló el fet que els seus assassins, membres del Comitè de Les Carolines, en *Barcelona, havien trucat per telèfon a l'ajuntament preguntant que havien de fer amb ell i que algú, s'ignora qui, va contestar que fessin el que volguessin, tenint aquesta resposta una importància decisiva en el fet que posessin fi a la seva vida. Tal resposta se li va atribuir per part d'alguns a qui va ser veí de Montmeló D. Manuel Mir Serra i aquestes línies que ara segueixen venen a completar, fins on avui es pot, aquella història.

Santa Pau homenatge l'alcalde Joan Pinsach



En: Croscat : revista de Santa Pau. 2a etapa, núm. 21 (2019) , p. 22 : il. (Recuperació de la memòria històrica)