português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
NUCLIS DE POBLACIO []
Referències trobades:
1854   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 93
anar a la pàgina                         


1 / 1854
seleccionar
imprimir
Text complet
El Terme de Moiá / Josep M. Mata-Perelló, Josep Girabal i Guitart
Mata i Perelló, Josep Maria


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 140 (primavera-estiu 2025), p. 40-45 : il. (La geodiversitat de la Catalunya Central

La població de Moià i el seu terme municipal estan plenament situats dins la Depressió Geològica de l'Ebre (o Conca Geològica de l'Ebre), i més exactament dins la seva part central, el que sovint anomenem també Depressió Central. Tot i així quasi tota la superfície de les comarques naturals del Moianès i del Lluçanès tenen les característiques d'altiplans, de manera que els podríem anomenar Altiplans dels sectors centrals de la Depressió.


Matèries: Medi geogràfic ; Nuclis de població
Àmbit:Moià
Cronologia:[2025]
Autors add.:Girabal Guitart, Josep
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/980000004052
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 1854
seleccionar
imprimir
Text complet Text complet
El Análisis de clústeres aplicado en la organización territorial de los asentamientos medievales del siglo XI en el Baix Montseny (España) / Marc Ferrer
Ferrer, Marc


En: Revista de Humanidades Digitales, núm. 9 (2024) , p. 49-73 : il.
Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

En aquest article detallarem els principis teòrics i procedimentals per a realitzar una anàlisi de clústers aplicat als estudis històrics medievals utilitzant el mètode de la distància de Gower. Les anàlisis de clústers són una eina usada sovint en l'arqueologia per a classificar materials trobats en els jaciments, però aquests mètodes estadístics també poden ser usats per a definir estratègies d'explotació i ocupació d'un territori. La distància de Gower és una prova no paramètrica molt útil quan volem saber com de diferents són els diferents registres dins d'un grup de dades mixtes. A partir del treball previ amb les fonts documentals i cartogràfiques, mostrarem els resultats obtinguts a aplicar una anàlisi de conglomerats per a definir les estratègies d'explotació agràries i forestals en el conjunt d'assentaments medievals existents al llarg del segle XI a la comarca del *Baix Montseny (Catalunya).


Matèries: Edat mitjana ; Nuclis de població ; Cartografia ; Digitalització ; Metodologia històrica ; Medi geogràfic
Àmbit:Montseny, massís del
Cronologia:[1000 - 1100]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=9610727
https://doi.org/10.5944/rhd.vol.9.2024.40137


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 1854
seleccionar
imprimir
Text complet Text complet
Connectivitat rural a l'antiguitat : un estudi de cas del nord-est de la Hispània Tarraconense / César Carreras Montfort, Pau de Soto
Carreras Montfort, César


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 37 (2025) , p. 43-66 : il. (Dossier
Número dedicat a: Humanitats digitals i història agrària. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El paisatge rural representa un dels pilars fonamentals sobre els quals es van construir l'economia i la societat a l'antiguitat. En aquest article s'analitzen les estructures de comunicació i transport que van permetre que els espais rurals es vinculessin amb els centres urbans propers i amb territoris més allunyats. De forma capil·lar, la productivitat rural es va estendre vers altres mercats, fomentant una economia pròspera especialment durant l'època romana. Per exposar aquest fenomen es pren com a exemple el cas de la província Tarraconense.


Matèries: Edat antiga ; Epoca romana ; Cultura dels ibers ; Economia ; Comerç ; Transports i comunicacions ; Xarxa viària ; Nuclis de població ; Vil·les romanes
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2025]
Autors add.:Soto i Cañamares, Pau de
Accés: https://raco.cat/index.php/EHA/article/view/980000006846
https://doi.org/10.1344/eha.2025.37.43-66
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Biblioteca Borja (URL)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 1854
seleccionar
imprimir
Text complet
El Castell i vila de Montcada, trajectòria històrica i projecció visual interpretativa. Un viatge de deu segles / Mercedes Durán Penedo (coordinació), Ignacio Achurra Saiz, Xavier Colomè Abril, Mª Cristina Forns de Rivera, Iván Salvadó Jambrina, John C. Shideler (prefaci=



En: Monte Catano : revista del Museu Municipal Les Maleses. Montcada i Reixac, núm. 23 (2025) , 23 p. : il.
Número monogràfic. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Inclou apèndix documental. Resums en castellà i anglès.


Matèries: Història general ; Castells ; Nuclis de població ; Edat mitjana ; Feudalisme ; Edat moderna ; Edat contemporània ; Fonts documentals
Matèries:Castell de Montcada i Reixach
Àmbit:Montcada i Reixac
Cronologia:[853 - 2000]
Autors add.:Durán i Penedo, Merçè (Dir.) ; Achurra Saiz, Ignacio ; Colomè Abril, Xavier ; Forns de Rivera, M. Cristina ; Salvadó i Jambrina, Iván ; Schideler, John C. (Pr.)
Accés: https://www.montcada.cat/temes/museu/revista/monte-catano-23.html [exemplar complet]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 1854
seleccionar
imprimir
Text complet
El Poblament del Montseny a l'alta edat mitjana i els seus condicionants / Joan Portals Martí
Portals i Martí, Joan


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 38 (2023) , p. 177-188 : il.
Bibliografia. Títols i resums en català i anglès.

L'objecte d'aquest treball és aproparse al poblament del Montseny a l'alta edat mitjana amb una especial atenció al diferent paper que les parròquies i els castells van jugar en l'articulació d'aquest territori. S'estudiaran també els primers documents en què s'esmenten per primer cop diversos indrets de la muntanya i on els monarques carolingis cedeixen a fidels seus una sèrie de béns d'origen fiscal, és a dir públics, un fet que serà l'inici d'un procés que acabarà desembocant a la llarga en el feudalisme. La segona part de l'article està dedicada a examinar l'origen de diversos nuclis de poblament a l'entorn de la muntanya del Montseny, en especial el d'aquells que estaven situats dins del que era el terme del castell de Montclús.


Matèries: Alta edat mitjana ; Poblament ; Parròquies ; Castells ; Nuclis de població ; Fonts documentals
Matèries:Castell de Montclús
Àmbit:Sant Esteve de Palautordera ; Montseny, massís del
Cronologia:[850 - 1200]
Accés: https://hdl.handle.net/2117/394219 [exemplar complet]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 1854
seleccionar
imprimir
Text complet
El Terme dels Hospitals (el Morell, Tarragonès) de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem a finals del segle XVII / Pasqual Ortega
Ortega i Pérez, Pasqual


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. VIII (1985-1986) , p. 201-228
Notes a peu de pàgina.

Amb aquest treball pretenem oferir algunes dades sobre el "terme dels Hospitals de Sant Joan", tal com se'l denomina al document, actual partida del municipi del Morell, comarca del Tarragonès.


Matèries: Ordes militars ; Nuclis de població ; Fonts documentals ; Capbreu ; Població ; Estructura agrària ; Edat moderna
Matèries:Orde de Sant Joan de Jerusalem
Àmbit:Hospitals de Sant Joan - Morell, el
Cronologia:1691 - 1697
Accés: https://raco.cat/index.php/UTGHF/article/view/356613
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 1854
seleccionar
imprimir
La Mussara : reus apunts sobre l'indret / Maria Casanova i Dolors Joanpere
Casanova, Maria


En: Aguait : Butlletí del GEPEC. Reus, Núm. 5 (tardor 1998), p. 10



Matèries: Nuclis de població
Àmbit:Mussara, la - Vilaplana ; Reus
Cronologia:[1998]
Autors add.:Joanpere Bigorra, Dolors
Localització: B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 1854
seleccionar
imprimir
El Poblat ibèric de Santa Anna (Castellvell del Camp) / Manuel Magriñà Alonso i Jaume Massó i Carballido
Magriñà Alonso, Manuel


En: Fulls de treball de Carrutxa. Reus, Núm. 19-20 (estiu-tardor 1985), p. 40-41 : il.



Matèries: Jaciments arqueològics ; Nuclis de població ; Cultura dels ibers ; Arqueologia
Matèries:Poblat ibèric de Santa Anna de Castellvell del Camp
Àmbit:Castellvell del Camp
Cronologia:[1985]
Autors add.:Massó i Carballido, Jaume
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Central Xavier Amorós (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 1854
seleccionar
imprimir
Gent arrelada / Marina Pifarré Rovira ; [Pròleg de Juan Cal Sánchez ; Epíleg d'Antoni Gelonch Viladegut]
Pifarré Rovira, Marina


Lleida : Pagès Editors, 2026
96 p. ; 21 cm (Monografies, 155) 
ISBN 9788413036939

L'any 1939, un cop acabada la Guerra Civil de 1936-1939, es va crear l'Instituto Nacional de Colonización (INC) amb l'objectiu de desenvolupar nous pobles als nuclis rurals i fer assentaments d'agricultors a tots els punts de l'Estat espanyol per conrear les terres i crear un entorn productiu agrari. Sucs va ser un d'aquests espais, i durant els primers anys del desenvolupament urbanístic al poble no hi havia ni aigua potable, ni clavegueram ni xarxa elèctrica, una situació que va fer que alguns dels nous pobladors decidissin de marxar perquè no es van veure amb cor de seguir endavant, però els que s'hi van quedar, gràcies a la bona convivència i als petits moments de lleure, van poder superar els inconvenients fins que s'hi van instal·lar els serveis imprescindibles per poder viure en bones condicions. (Editorial).



Matèries: Nuclis de població ; Agricultura ; Desenvolupament urbà ; Serveis municipals
Matèries:Instituto Nacional de Colonización
Àmbit:Sucs - Lleida
Cronologia:[1939 - 2026]
Autors add.:Cal Sánchez, Juan (Pr.) ; Gelonch i Viladegut, Antoni (Pr.)


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 1854
seleccionar
imprimir
El Roquís Reus Baix Camp : una bòbila romana a l'ager de Tàrraco : poblament rural, producció ceràmica i comerç a les nostres contrades en època romana / Pere Gebellí Borràs
Gebellí Borràs, Pere


Reus : Associació d'Estudis Reusencs, 2007
229, VIII p. ; 25 cm (Edicions Rosa de Reus, 124) 
XV Beca de Recerca Premi Memorial Josep M. Prous i Vila (Any 2001). Referències bibliogràfiques. Inclou capítols sobre vil·les, bòviles, la producció ceràmica, àmfores, marques, propietaris i productors. organització de tallers i mercats al Camp de Tarragona durant l'època romana.
ISBN 9788493410865



Matèries: Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Epoca romana ; Vil·les romanes ; Nuclis de població ; Restes ceràmiques ; Ceràmica ; Indústria de la ceràmica ; Comerç
Matèries:Vil·la romana de Roquís ; Jaciment de les Planes del Roquís de Reus
Àmbit:Reus ; Baix Camp ; Camp de Tarragona
Cronologia:[0000 - 2007]
Autors add.:Associació d'Estudis Reusencs
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. Abadia de Montserrat; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Nacional de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus; B. Central Xavier Amorós (Reus); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 1854
seleccionar
imprimir
Text complet
Sant Pere de Graudescales i l'enclavament de Montmajor / Joan Capdevila i Subirana
Capdevila i Subirana, Joan


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 8-13 : il. (Dossier. Sant Pere de Graudescales) 
Notes, fonts i bibliografia.

En aquest treball es farà, en primer lloc, una aproximació geogràfica al lloc de Sant Pere de Graudescales i, en segon, s'aclarirà l'origen de la delimitació de l'enclavament durant la configuració dels municipis contemporanis.


Matèries: Medi geogràfic ; Nuclis de població ; Termes territorials ; Municipis
Matèries:Església de Sant Pere de Graudescales
Àmbit:Graudescales - Navès ; Montmajor
Cronologia:[1200 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/980000001730
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 1854
seleccionar
imprimir
Text complet
Els Masos del Quer, a la parròquia de Sant Pere d'Escales (segles XIII-XVIII) : per una interpretació de la demarcació mderna del terme municipal de Montmajor i l'enclavament de la caseta de Sant Pere a Graudescales / Andreu Galera
Galera i Pedrosa, Andreu


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 164 (estiu 2025), p. 14-23 : il. (Dossier. Sant Pere de Graudescales) 
Bibliografia i notes.

Amb el present treball volem donar continuïtat a l'estudi precedent de Joan Capdevila relatiu al minúscul enclavament que el municipi de Montmajor té en el terme de Navès i l'indret de Graudescales. L'objectiu és oferir una explicació a l'enrevessat trencaclosques que és aquest termenat municipal.


Matèries: Esglésies ; Nuclis de població ; Edat mitjana ; Edat moderna ; Termenals ; Parròquies
Matèries:Església de Sant Pere de Graudescales
Àmbit:Graudescales - Navès ; Montmajor
Cronologia:[1200 - 1800]
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/980000001732
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 1854
seleccionar
imprimir
Text complet
Anàlisi de la viabilitat de repoblació d'un micropoble : Sant Jaume de Frontanyà / Isaac Anselmo ; tutora: Gillian Connor
Anselmo, Isaac


En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 44, núm. 163 (primavera 2025), p. 70-71 (Tribuna jove
Resum del treball de recerca presentat a l'Institut Alt Berguedà.

Aquest treball de recerca s'ha centrat a comprendre per què molts pobles petits, coneguts com a micropobles, han estat patint un despoblament continu i com es pot revertir aquesta situació. En particular, l'estudi es focalitza en el cas de Sant Jaume de Frontanyà, un poble amb una història rica i una identitat única, però ara davant el repte de mantenir-se viu. Per això, l'objectiu principal del treball és demostrar que, tot i les dificultats actuals, els micropobles poden potenciar-se amb les estratègies adequades, així com convertir aquest treball en una guia per a altres pobles en situació similar.


Matèries: Treballs escolars ; Nuclis de població ; Despoblament ; Projectes
Àmbit:Sant Jaume de Frontanyà
Cronologia:[2024]
Autors add.:Connor, Gillian (Dir.)
Accés: https://raco.cat/index.php/Erol/article/view/980000001713
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 1854
seleccionar
imprimir
Text complet
El Serrat de Castellar (Fontanals de Cerdanya) : primeres hipòtesis sobre un nou assentament iberoromà a la Cerdanya / Joan Oller Guzmán, Jordi Morera Camprubí i Oriol Olesti Vila
Oller Guzmán, Joan


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 19 (juliol 2024), p. 43-50 : il


Matèries: Jaciments arqueològics ; Cultura dels ibers ; Epoca romana ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Arqueologia ; Nuclis de població
Matèries:Jaciment del Serrat de Castellar
Àmbit:Fontanals de Cerdanya
Cronologia:[2004 - 2024]
Autors add.:Morera i Camprubí, Jordi ; Olesti i Vila, Oriol
Accés: https://www.recercacerdanya.org/fitxers/ker/ker-19.pdf [Exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 1854
seleccionar
imprimir
Text complet
On eren Súbur i Tolibis / Ignasi M. Muntaner
Muntaner i Pascual, Ignasi Maria


En: Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans. Sitges. Any MMXXIII, núm. 178 (juny 2023), p. 1-6: il.
Notes.


Matèries: Epoca romana ; Nuclis de població ; Arqueologia ; Historiografia ; Toponímia
Àmbit:Sitges ; Garraf ; Subirats
Cronologia:[2023]
Accés: https://www.ges-sitges.org/app/download/12476158412/202306_178.pdf?t=1734679330 [exemplar complet]
Localització: B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. Armand Cardona Torrandell (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 1854
seleccionar
imprimir
Text complet
Un Temple romà al Puig de Can Cendra? L'ús i el reaprofitament del gres Fm. Folgueroles a Estanyol (mun. de Bescanó) / Albert Guevara Molina, Jordi Oliver Vert
Guevara Molina, Albert


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 36 (2024) , p. 199-213 : il. (Notes i aportacions

A partir de la pacificació catoniana del 195 aC,1 Roma va promoure una nova organització territorial del nord-est peninsular. Arran d'aquesta gran derrota dels ibers, l'arqueologia ha constatat com un determinat nombre d'oppida (poblats ibèrics) varen ser abandonats. D'altres continuaren ocupats, gràcies a pactes amb les elits o a la seva posició geoestratègica a ulls de Roma. També alguns d'ells varen ser objecte d'importants obres arquitectòniques influenciades, del tot o en part, per models itàlics.


Matèries: Epoca romana ; Cultura dels ibers ; Temples ; Arqueologia ; Nuclis de població
Matèries:Poblat ibèric del Puig de Can Cendra
Àmbit:Estanyol - Bescanó
Cronologia:[2024]
Autors add.:Oliver Vert, Jordi
Accés: https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/980000000931
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Institut Ramon Muntaner


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 1854
seleccionar
imprimir
Text complet
El Conjunt medieval de les Guixeres de Súria. Quinze anys d'intervencions arqueològiques / Roser Arcos López, Cristina Belmonte
Arcos López, Roser


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 72-88 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

L'any 2019 es va celebrar el 15è camp de treball al conjunt arqueològic de les Guixeres, un projecte de poble, que involucra des de l'institut a diverses institucions i associacions municipals. Durant aquest temps s'ha excavat i documentat el mas de la Vilella Vella, l'església preromànica de Sant Pere del Puig i la Torre del Puig de Sant Pere. La singular geologia de la zona, molt rica en pedra de guix, en propicià l'assentament, i el conjunt documentat s'ha erigit en el primer nucli habitat del municipi, abans que la població es traslladés definitivament a la seva ubicació actual durant el segle xiii.


Matèries: Arqueologia medieval ; Excavacions arqueològiques ; Estructures arqueològiques ; Nuclis de població ; Esglésies ; Edat mitjana
Matèries:Església de Sant Pere del Puig de Súria
Àmbit:Súria
Cronologia:2004 - 2019
Autors add.:Belmonte Santisteban, Cristina
Accés: http://hdl.handle.net/10687/452736
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 1854
seleccionar
imprimir
Text complet
El Jaciment de Vilardida : de l'hàbitat de l'ibèric final a l'assentament tardoantic. Primeres valoracions dels darrers treballs arqueològics / Adrià Cubo Córdoba, Jordi Morera Camprubí, Tatiana Piza Ruiz
Cubo Córdoba, Adrià


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 155-176 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El jaciment de Vilardida s'ubica al llogarret homònim, un nucli a cavall entre els municipis de Monferri i Vila-rodona, a la comarca de l'Alt Camp. La intervenció arqueològica es realitzà en el marc de la millora de la carretera C-51 al seu pas per aquestes poblacions, en una extensió propera al quilòmetre. L'indret ja havia estat localitzat a partir de diferents campanyes de prospeccions i sondejos, però se'n desconeixia l'abast real. A partir de la delimitació iniciada l'abril de 2017 es van poder identificar quatre zones amb restes arqueològiques: d'est a oest, es tractava d'un camí medieval que podia remuntar l'origen a l'època romana; una necròpolis tardoantiga; un hàbitat ibèric amb perduració als primers segles altimperials; i finalment, les restes d'una vil·la tardorromana i d'un assentament de l'antiguitat tardana. Les excavacions posteriors van determinar que els diferents sectors corresponien a un mateix assentament que des de les etapes ibèriques havia anat evolucionant al llarg del període romà. Finalment, la localització de dos enterraments dipositats seguint el ritual islàmic relacionava l'hàbitat de l'antiguitat tardana amb els primers segles altmedievals.


Matèries: Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Nuclis de població ; Vil·les romanes ; Estructures funeràries ; Cultura dels Ibers ; Epoca romana
Matèries:Jaciment de Vilardida
Àmbit:Vilardida - Montferri
Cronologia:2017
Autors add.:Morera i Camprubí, Jordi ; Piza Ruiz, Tatiana
Accés: http://hdl.handle.net/10687/452740
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 1854
seleccionar
imprimir
Text complet
Intervenció al lateral de la C-31 a Badalona. Noves evidències de l'extensió del límit nord de la ciutat de Baetulo / Iñaki Moreno i Exposito
Moreno Exposito, Iñaki


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2019-2020 (2022) , p. 310-331 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Arran de la intervenció arqueològica efectuada entre els anys 2016 i 2017, vinculada a la construcció del lateral nord de l'autopista C-31 al seu pas per Badalona, s'ha pogut ampliar la ciutat romana de Baetulo en dues illes més en direcció muntanya a banda i banda del cardo maximus. Aquestes noves troballes obliguen a replantejar la planta i morfologia de la ciutat romana en el seu conjunt.


Matèries: Arqueologia urbana ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Nuclis de població ; Epoca romana
Matèries:Ciutat romana de Baetulo
Àmbit:Badalona
Cronologia:2016 - 2017
Accés: http://hdl.handle.net/10687/452748
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 1854
seleccionar
imprimir
Text complet
Pagesos vora la mar : Vilafortuny abans de la urbanització / Manel Tarés Lagunas
Tarés Lagunas, Manel


En: Anjub : Quadern de cultura tradicional i popular. Cambrils, núm. 5 (juny 2002), p. 3-9 : il.
Notes. Bibliografia.


Matèries: Nuclis de població ; Agregació de municipis ; Masos ; Estiueig ; Vida quotidiana
Àmbit:Vilafortuny - Cambrils
Cronologia:1842 - 2000
Accés: https://www.cambrils.cat/ca/serveis/arxiu/patrimoni-cultural/hemeroteca-digital/anjub-quadern-de-cultura-tradicional-i-popular/anjub-05 [exemplar complet]
Localització: B. Municipal (Cambrils); B. Pública de Tarragona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 93
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3