Joana Massalleras Figa (1919-1975). Esbós biogràfic d'una instrumentista de cobla orquestra / Jaume Nonell Juncosa
Nonell i Juncosa, JaumeEn:
Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 54 (2023) , p. 251-271 : il. (
Història)
Notes a peu de pàgina. Arxius consultats. Bibliografia citada. Resums en català i anglès.
En l'espai d'un segle, de 1875 a 1975, solament s'han pogut documentar tres dones que haguessin tocat sardanes en una cobla. Tocar el flabiol, el tible i la tenora, però també els altres instruments de vent de la cobla -trompeta, trombó i fiscorn- era una tasca que els homes acaparaven. Joana Massalleras, nascuda a Portbou el 1919, va ser una de les pioneres a formar part d'una cobla. Nascuda en el si d'una nissaga musical -el seu besavi ja era músic-, tocava el violí i el piano i cantava lieder i sarsueles. En la dècada de 1940, va voler dedicar-se professionalment a la música i va entrar a la cobla orquestra Pep Ventura, de Figueres, on tocava el flabiol a la cobla i el piano a l'orquestra. A les traves que havien de superar aquelles dones que volien tocar en formacions musicals dedicades al ball i a les quals l'adveniment de la Segona República havia obert petites escletxes d'esperança, s'hi van afegir els nous obstacles que la ideologia dels guanyadors de la Guerra Civil van imposar. Aquest article vol reivindicar la figura d'aquelles dones que van lluitar per fer-se un lloc en les cobles i orquestres de ball tocant d'igual a igual amb els seus companys músics. Joana Massalleras ho va aconseguir, malgrat que fou només per poc temps.
