português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
MIRMANDA []
Referències trobades:
Mostrant:
1 .. 6   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 1


1 / 6
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Viure com a bons veïns : identitats i solidaritats als Pirineus (segles XVI-XIX) / Patrici Pojada ; traducció: María Dasca Batalla
Pojada, Patrici


Catarroja ; Figueres ; Perpinyà : Editorial Afers, 2017
293 p. ; 22 cm (Mirmanda, 6) 
Bibliografia. Índexs. Traducció del text ampliat i actualitzat del llibre Identité et solidarités dans les Pyrénées : essai sur les relations humaines (XVIe-XIXe siècle).
ISBN 9788416260362

Foren els Pirineus una barrera entre realitats diferents o un lloc de contactes, trobades i intercanvis entre poblacions que compartien moltes similituds? Aquest assaig reflexiona sobre les noðcions d'identitat i solidaritat als Pirineus en una època en què els lligams entre les poblacions frontereres eren forts. El punt de partida n'és la llengua, tot posant èmfasi en les relacions occitaðnocatalanes. Certament, ser fronterer significava exposar-se als perills de la guerra. Les poblacions, però, cercaven la convivència. La pau era la condició necessària per a viure i practicar les activitats econòmiques pirinenques, com ara la ramaderia o el comerç. Així s'han d'entendre els tractats de lligues i patzeries que unien valls de sobirans diferents i que en feien terres gairebé neutrals. Així doncs, a més de la conflictivitat local, de les violències entre valls i d'una forta identitat "interna", existia una vertadera solidaritat entre fronterers. Tanmateix, entre poblacions culturalment i lingüísticament molt properes, fenòmens exteriors van fer néixer identitats diferents en benefici dels dos grans Estats en construcció que les inclogué. Com a conseqüència, la frontera esdevingué cada vegada més present no sols com a realitat física sinó també mental i simbòlica. (Editorial).



Matèries: Frontera ; Territori de frontera ; Guerra ; Identitat nacional ; Relacions interpersonals ; Societat ; Llengua catalana ; Aranès ; Llengua francesa
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[1500 - 1900]
Autors add.:Dasca Batalla, Maria (Trad.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Biblioteca Gabriel Ferrater (Sant Cugat del Vallès); Biblioteca Ramon Berenguer IV (Almenar); B. Comarcal del Pla de l'Estany (Banyoles); B. Esterri d'Àneu; B. Pública de Lleida; B. Lluís Barceló i Bou (Palamós); B. Municipal (La Pobla de Segur); Biblioteca Municipal (El Pont de Suert); B. Marià Vayreda (Olot); B. Comtat de Cerdanya (Puigcerdà); B. Lambert Mata (Ripoll); B. Jaume Marquès i Casanovas (Sils); Biblioteca Pública de Sort; B. Pública Maria Barbal (Tremp); B. Generau (Vielha)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 6
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Una Memòria compartida : els llocs de memòria dels catalans del nord i del sud / Enric Pujol i Queralt Solé (eds.) ; [pròleg d'Albert Balcells]



Catarroja ; Figueres ; Perpinyà : Afers, 2015
240 p. : il. ; 22 cm (Mirmanda, 4) 
Bibliografia.
ISBN 9788416260133

Aquest llibre palesa l'existència d'una memòria compartida pels catalans més enllà de divisions polítiques actuals i passades. La importància d'una memòria comuna és fonamental per parlar de nació. Ho és tant en el cas català com per a qualsevol realitat nacional o estatal. L'anàlisi de la memòr ia col·lectiva ha centrat una branca importantíssima de la recerca dels historiadors, pensadors i científics socials dels darrers temps. I ha tingut concrecions molt brillants, com ara l'obra pionera dirigida per Pierre Nora, Les lieux de mémoire (7 vols., 1984-1993), referida a la República francesa. A Catalunya, el pioner fou Albert Balcells amb Llocs de memòria dels catalans (2008), una reflexió sobre les relacions entre memòria, història i identitat nacional. Balcells era, doncs, la persona més indicada per redactar el pòrtic d'aquest volum. El llibre aplega estudis molt útils per a l'anàlisi d'una temàtica indefugible per als catalans. S'hi parteix del mateix territori com a memòria, sense desatendre espais emblemàtics. I, juntament amb el territori, hi ha les persones, vistes des d'una perspectiva dinàmica i en situacions límit, com ara durant la guerra i l'exili. També s'hi recullen estudis que fan referència a la transmissió d'idees, a l'art, a la literatura, als símbols i als arxius com a dipositaris de la memòria. (Editorial).



Matèries: Identitat nacional ; Memòria històrica ; Nacionalisme ; Simbologia política ; Republicanisme ; Exili ; Pas de frontera ; Guerra civil espanyola
Àmbit:Països Catalans ; Catalunya Nord ; Andorra ; Cerdanya ; Garrotxa
Cronologia:[0000 - 2015]
Autors add.:Pujol i Casademont, Enric (Ed.) ; Solé i Barjau, Queralt (Ed.) ; Balcells i Gonzàlez, Albert (Pr.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 6
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ultralocalisme : d'allo local a l'universal / Òscar Jané i Xavier Serra (eds.)



Catarroja : Afers, 2013
174 p. : il. ; 24 cm (Mirmanda, 3) 
ISBN 9788492542765

De la afrontera a l'ultralocal: l'ultralocalisme és un pas natural, en oposició frontal al cosmopolitisme de boutique i als usos banals, mistificats, del nou concepte de "globalització". Del localisme ultrancer, no cal ni parlar-ne. És una posició que avui ningú no defensa. La clausura mental en un espai limitat, arcàdic, resultaria avui un exercici falsificat i insostenible, si no és com a ficció literària. Què és llavors l'ultralocalisme? O més aviat, què vol ser? La reconstrucció teòrica d'un present, d'un espai "universal", però aprofitant unes "virtuts" massa sovint menystingudes. Un "universalisme" sense ocultacions, sense bandejaments deformadors, sense imposicions geopolítiques interessades, sense jerarquies "massa locals" que han estat acríticament acceptades com a non plus ultra de la modernitat "cosmopolita". Barcelona, mite d'una capital, ha quedat perduda en els seus anhels de "grandesa" cultural, que renega per raons de màrqueting social d'una herència intricada i espessa, però activa i impel·lent. Lluny queda actualment, però, en la imaginació constructora de les elits barcelonines, la idea d'un tot cultural constituït des dels indrets més prolífics del territori. Potser Barcelona està destinada a esdevenir un simple centre de distribució de mercaderies, un pur enclavament logístic. Aquesta, si més no, és la idea que es desprèn del discurs dels polítics. La cultura i moltes altres coses no hi trobaran, en aquests enclavaments de recepció-expedició, cap oportunitat singular. Mirmanda proposa així d'experimentar a partir de territoris i realitats diverses. Realitats i territoris absurdament arraconats per la rutina dels mass media i la pretensió dels programadors culturals. (Editorial).



Matèries: Identitat nacional ; Societat
Àmbit:Països Catalans
Cronologia:[2013]
Autors add.:Jané i Checa, Òscar (Ed.) ; Serra, Xavier (Ed.)
Localització: Biblioteca de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 6
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Observar les fronteres, veure el món / Òscar Jané & Queralt Solé (eds.)



Catarroja : Afers, 2011
350 p. : il. ; 24 cm (Mirmanda, 2) 
Referències bibliogràfiques. Notes.
ISBN 9788492542505

El títol d'aquest llibre evoca les paraules de Pierre Vilar quan deia que "és a les fronteres on millor es coneix la història del món". L'acte de conèixer i observar, la paciència de veure i comparar són el fonament major de les aportacions d'aquest llibre. I és que ben entrats al segle XXI, i malgrat la potenciació de les esferes transfrontereres a Europa, les fronteres estatals encara marquen i indiquen criteris aleatoris i discriminatoris segons els territoris. La qüestió fronterera és vista des d'angles tan diferents com ara la història, l'economia, l'art, l'arquitectura, la sociologia, la geografia o el paisatge. Els espais de frontera, si són polítics, conviuen amb la sensació de ser fronteres "inacabades". Per això, tot navegant entre mirades entrecreuades, es mira de saber quins són aquests espais de frontera a Europa i quina Europa es vol: l'Europa de les fronteres acabades i estatals o bé l'Europa on els espais de frontera no són un problema sinó un fet "aprofitable". Encara més, es veu com es manté la projecció internacional de les fronteres des d'Europa, en relació al seu passat i al seu present més polític i social. Les perspectives nacionals són diverses, com també ho són les anàlisis temporals i temàtiques. Partint d'una primera aproximació a les fronteres del segle XXI en les vessants geogràfica, pedagògica o política, s'estableixen quins són i per què parlem d'espais de frontera a partir de diversos exemples, tant territorials com lingüístics i sociològics. Alhora, el llibre s'endinsa en un apartat històric a fi de definir els límits de les fronteres, tant físics com mentals. D'Europa a Amèrica, passant per Àfrica, Observar les fronteres, veure el món és una aposta per la renovació de les mirades pluridisciplinàries i internacio-nals a partir de casos particulars.(Editorial).



Matèries: Frontera ; Política ; Història ; Filisofia ; Llengua ; Cultura
Àmbit:Europa ; Món
Cronologia:[0000 - 2010]
Autors add.:Jané i Checa, Òscar (Ed.) ; Solé i Barjau, Queralt (Ed.)
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 6
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Malanyet / Pere Audí Ferrer
Audí i Ferrer, Pere


Barcelona : Edicions de 1984, 2013
315 p. ; 21 cm (Mirmanda, 114) 
ISBN 9788415835158

Malanyet és el nom d'una barriada popular de Falset envoltada pels petits pobles de la comarca del Priorat com ara el Masroig, els Guiamets, el Molar, Marçà, Bellmunt, Capçanes... Pere Audí Ferrer ens trasllada a aquelles terres al principi del segle XX. Hi són tots: carlins, lligaires, anarquistes, el sometent, la guàrdia civil, jornalers, minyones, capellans i agitadors de tota mena. Cada capítol té el nom d'un personatge protagonista i, a través dels seus ulls, veiem el que passava dia a dia. La majoria de les històries són fets documentats, tot i que la posada en escena és inventada. La vida social, les peripècies polítiques i la seva relació amb el que passava al món s'expliquen amb una ironia molt pròpia de la gent senzilla que pren distància del drama de la seva vida i fa del viure el moment l'única manera de no amargar-se.



Matèries: Narrativa ; Barris ; Societat ; Anecdotari ; Vida quotidiana
Àmbit:Malanyet - Falset
Cronologia:[1900 - 1920]
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 6
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Afrontera: de la dominació a l'art de transgredir / Òscar Jané i Eric Forcada (eds.)



Catarroja ; Figueres ; Perpinyà : Afers, 2011
221 p. : il. ; 24 cm (Mirmanda, 1) 
ISBN 9788492542512

L'art de transgredir és el caminar irracional de l'individu davant d'una negativa, d'una diferència, d'un no res. És simplement l'(a)frontera interior projectada en un territori físic, en un marc social col·lectiu, o bé en la representació artística dels gustos dels pobles. Pensar la frontera és evocar un concepte sorprenentment atractiu, per la seva força política, per la seva incidència humana. Però és, sens dubte, una porta per a defensar-ne l'opció de la transgressió. Frontera com a espai de llibertat, on el límit esdevé llum; però frontera és també un indici de frustració, el trauma de l'agressió sobre col·lectius diversos o sobre els individus. Aquest llibre està fet i pensat des de Perpinyà, però també a Barcelona, a Girona i al País Valencià, projectant-se cap als contorns d'Europa... És la proposta d'un experiment o, encara més, la plasmació d'un seguit de reflexions dutes a terme individualment, i també en comú, des d'àmbits professionals i sensibilitats diferents, però totes amb la coincidència d'un espai d'(a)frontera, d'un món de debat per a superar i resilienciar les fronteres. Els pensaments de la filosofia i la llengua són, juntament amb la història i la política cultural o econòmica més pràctiques, la manera com s'afronten i s'assumeixen les pors interiors, és a dir, les veritables possibilitats de futur. I és que parlar de frontera és senzillament això: acceptar-la, conèixer-la, transgredir-la. Les paraules i les fotografies d'aquest llibre són experiments personals per anar més enllà i transgredir tota frontera psicològica o suprapolítica.



Matèries: Territori de frontera ; Identitat nacional ; Filosofia ; Llengua ; Història ; Societat
Àmbit:Catalunya ; Europa
Cronologia:[0000 - 2011]
Autors add.:Jané i Checa, Òscar (Ed.) ; Forcada, Eric (Ed.)
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 1

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3