português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
INDUSTRIA LLANERA []
Referències trobades:
431   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 22
anar a la pàgina                         


1 / 431
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Ressorgiment dels molins drapers i el negoci de la llana a la Banyoles del segle XVI / Guerau Palmada
Palmada Auguet, Guerau


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 205-232

Un cop acabada la Guerra Civil catalana, la vila de Banyoles viu un auge de la manufactura tèxtil de la llana durant tota la centúria amb la reconstrucció de molts molins drapers i tints coincidint amb l'arribada de pobladors novells. Algunes nissagues de paraires s'enriquiran amb el negoci dels draps de llana "banyolesos", fins a la davallada econòmica del segle XVII.


Matèries: Edat moderna ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Molins ; Drapers ; Paraires
Àmbit:Banyoles
Cronologia:[1500 - 1600]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397390
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 431
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Procés del filat de la llana / Rafel Gomà
Gomà, Rafel


En: 181977 Cultura popular : món rural i tradicions al segles XIX i XX : actes de la XXXVI Jornada de Treball, Agramunt, 2005 : homenatge a Lluís Pons Serra. [Tàrrega] : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2005. p. 91-97


Fins a la meitat del segle XX, a moltes zones rurals, la llana es filava a les cases. El procés comença per la "xolla" de les ovelles. De la llana xollada s'escollia la de millor qualitat per al propi us de la casa. A continuació es rentava la llana, encara que aquesta era una pràctica no generalitzada ja que, en alguns llocs, es filava en brut. La lanolina que, de natural, impregna aquesta llana ajudava en el procés de filat (corria millor, es deia). A continuació la llana s'esparpillava, un pas previ a la carda que consisteix en fer-la més flonja, donar-li més volum i separar les fibres.


Matèries: Activitats agrícoles ; Indústria llanera ; Pagesia ; Societat rural
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 1950]
Accés: https://raco.cat/index.php/JornadesGRTP/article/view/363581/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Guillem Viladot (Agramunt); B. Margarida de Montferrat (Balaguer); B. Marquès d'Olivart (Les Borges Blanques); B. Valeri Serra i Boldú (Castellserà); B. Pública de Lleida; B. Pública Maria Barbal (Tremp); B. Central Comarcal (Tàrrega); B. Generau (Vielha)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 431
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Deutes entre paraires : llana i setzens : Sarral 1555-1556 / Valentí Gual Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: El Baluard : revista d'informació local. Sarral. 2a època, Any XIX, Núm. 114 (novembre-desembre 2001), p. 19



Matèries: Fonts documentals ; Indústria llanera ; Paraires ; Edat moderna
Àmbit:Sarral
Cronologia:1555 - 1556
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Mossèn Tomàs Capdevila (Sarral)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 431
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Inventari post mortem de béns de paraire Sarral 1583 / Valentí Gual Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: El Baluard : revista d'informació local. Sarral. 2a època, Any XV, Núm. 85 (gener-febrer 1997), p. 26-27
Inclou vocabulari de paraires.



Matèries: Indústria llanera ; Paraires ; Inventaris ; Oficis ; Vocabularis ; Edat moderna
Àmbit:Sarral
Cronologia:1583
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Mossèn Tomàs Capdevila (Sarral)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 431
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Vendes de llana en un món de paraires Sarral 1582-1583 / Valentí Gual i Vilà
Gual i Vilà, Valentí


En: El Baluard : revista d'informació local. Sarral. 2a època, Any XV, Núm. 86 (març-abril 1997), p. 37-39



Matèries: Indústria llanera ; Paraires ; Oficis ; Edat moderna
Àmbit:Sarral
Cronologia:1582 - 1583
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; B. Pública de Tarragona; B. Mossèn Ramon Muntanyola (l'Espluga de Francolí); B. Mossèn Tomàs Capdevila (Sarral)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 431
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els "Panyos", una joia de país / Josep Alabern Valentí
Alabern i Valentí, Josep


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 3-4 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

El patrimoni industrial és una tipologia de patrimoni que s'ha començat a valoritzar en les darreres dècades com a part important del desenvolupament històric de les societats. El moment en que va tenir lloc la industrialització varia molt d'un indret a un altre, i a Catalunya aquest fet va suposar una sèrie de canvis socials i econòmics que en definirien els segles posteriors fins a dia d'avui. La fàbrica dels Panyos de Manresa és el punt de partida d'aquesta etapa, a més de ser un edifici que conserva moltes de les seves característiques originals que el fan únic i excepcional.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Arquitectura ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1820 - 2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387713
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 431
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Informe patrimonial de la fàbrica dels Panyos com a monument industrial a Catalunya / Eusebi Casanelles Rahola
Casanelles i Rahola, Eusebi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 5-8 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

El patrimoni industrial és una tipologia de patrimoni que s'ha començat a valoritzar en les darreres dècades com a part important del desenvolupament històric de les societats. El moment en que va tenir lloc la industrialització varia molt d'un indret a un altre, i a Catalunya aquest fet va suposar una sèrie de canvis socials i econòmics que en definirien els segles posteriors fins a dia d'avui. La fàbrica dels Panyos de Manresa és el punt de partida d'aquesta etapa, a més de ser un edifici que conserva moltes de les seves característiques originals que el fan únic i excepcional.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Arquitectura ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Informes
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1820 - 2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387714
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 431
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Orígens i inicis de la fàbrica dels Panyos de Manresa (1815-1866) / Àngels Solà Parera
Solà i Parera, Àngels


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 9-18 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

La fàbrica dels Panyos és un edifici de gran entitat i es considera com un dels punts de partida de l'arquitectura industrial catalana i espanyola. Desafortunadament, no es coneix amb precisió les dates de la seva construcció ni la de la seva entrada en funcionament, tot i que sembla que fou al final de la dècada de 1820. Aquest article intenta desembolicar les complexes vicissituds d'aquesta història -i la de l'empresa que la va construir- amb la síntesi dels treballs publicats i l'aportació de documentació nova.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1815 - 1866]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387715
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 431
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Influència de la política retarda la construcció dels Panyos (1818-1828) / Jordi Sardans Farràs, Lluís Virós
Sardans i Farràs, Jordi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 19-28 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

La fàbrica dels Panyos es comença a construir durant el Trienni liberal i s'acaba en l'Ominosa dècada. Impulsada per un ajuntament liberal, amb el retorn dels absolutistes haurà de superar els entrebancs dels polítics que s'oposen aferrissadament a la seva construcció, encapçalats pel notari i advocat Tomàs Coma. La seva mort el 1824 i el posicionament favorable del mateix any a la nova indústria per part de Vicente de Frígola, Intendent de Catalunya, donarà via lliure a l'acabament de la fàbrica i a la concessió definitiva del dret d'aigües el 1826.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Trienni liberal ; Decada Ominosa ; Construció d'edificis ; Cronologia
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1818 - 1828]
Autors add.:Virós Pujolà, Lluís
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387716
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 431
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un esquema cronològic per entendre la construcció dels Panyos (1815-1828) / Àngels Solà Parera, Lluís Virós Pujolà
Solà i Parera, Àngels


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 29-32 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

La fàbrica dels Panyos es comença a construir durant el Trienni liberal i s'acaba en l'Ominosa dècada. Impulsada per un ajuntament liberal, amb el retorn dels absolutistes haurà de superar els entrebancs dels polítics que s'oposen aferrissadament a la seva construcció, encapçalats pel notari i advocat Tomàs Coma. La seva mort el 1824 i el posicionament favorable del mateix any a la nova indústria per part de Vicente de Frígola, Intendent de Catalunya, donarà via lliure a l'acabament de la fàbrica i a la concessió definitiva del dret d'aigües el 1826.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Trienni liberal ; Decada Ominosa ; Construció d'edificis ; Cronologia
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1815 - 1828]
Autors add.:bVirós Pujolà, Lluís
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387717
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 431
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Documents per fonamentar la cronologia de la fàbrica dels Panyos / Jaume Serra Carné
Serra i Carné, Jaume


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 33-36 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

Per fer la història de la Fàbrica Miralda o dels Panyos tenim el problema que no s'ha conservat la documentació de la fàbrica. La documentació existent és dispersa i força escassa. Un dels problemes que es planteja és el de la data de construcció de la i la data de l'inici de l'activitat industrial. El present article pretén donar llum sobre aquestes dates dels inicis de la fàbrica. Enguany, l'any 2020, fa dos-cents anys de la construcció d'aquesta fàbrica joia del nostre patrimoni industrial. Desitjaríem que aquesta efemèride fos ocasió per endegar la completa restauració d'aquesta extraordinària fàbrica que hem de llegar per a la posteritat.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Fonts documentals ; Cronologia
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1820 - 2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387720
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 431
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Context : per què es va construir la fàbrica dels Panyos a Manresa? / Lluís Virós Pujolà
Virós i Pujolà, Lluís


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 37-44 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

En la Jornada d'inici del bicentenari, l'octubre de 2018, es va encarregar a l'autor una ponència sobre el context que va afavorir el projecte d'empresa llanera que culminaria amb la construcció de la fàbrica dels Panyos per part de la companyia de Pau Miralda. El text explica el paper que hi va tenir l'experiència productiva i mercantil, l'acumulació de capital feta per grans companyies i l'esperit empresarial generats per la manufactura sedera manresana en els anys finals del segle XVIII. Aquest cas mostra el pas de la proto-indústria a la indústria en una mateixa ciuta t però en sectors diferents.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Empreses ; Industrialització
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1750 - 1850]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387721
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 431
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Companyia de Pau Miralda. Una història empresaria / Rosa Serra Rotés
Serra i Rotés, Rosa


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 45-70 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

Aquest article tracta sobre la història de la fàbrica dels Panyos després del projecte dels Panyos, i sobre les empreses i els treballadors que van omplir d'activitat manufacturera un conjunt industrial que no va parar de treballar fins el 1976. Entre 1844 i 1936 s'esdevé l'etapa més llarga i exitosa, des del punt de vista empresarial i industrial, per a Manresa i pels seus empresaris, els Portabella. Després, a l'etapa final dels Panyos, de 1939-1976, es tornà a fabricar fil de llana, concretament estam, de la mà de Hilados de Estambre del Alto Llobregat SA.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Empreses ; Industrialització ; Empresaris
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa ; Pablo Miralda y Cia
Àmbit:Manresa ; Barcelona
Cronologia:[1820 - 2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387723
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 431
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Fàbrica dels Panyos : de 1866 a 1976, una història poc reconeguda / Lluís Piqué Sancho, Joan Escalé Estrada, Rosa Serra Rotés
Piqué i Sancho, Lluís


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 71-94 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

Aquest article tracta sobre la història de la fàbrica dels Panyos després del projecte dels Panyos, i sobre les empreses i els treballadors que van omplir d'activitat manufacturera un conjunt industrial que no va parar de treballar fins el 1976. Entre 1844 i 1936 s'esdevé l'etapa més llarga i exitosa, des del punt de vista empresarial i industrial, per a Manresa i pels seus empresaris, els Portabella. Després, a l'etapa final dels Panyos, de 1939-1976, es tornà a fabricar fil de llana, concretament estam, de la mà de Hilados de Estambre del Alto Llobregat SA.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Empreses ; Obrers industrials ; Empresaris
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:1866 - 1976
Autors add.:Escalé i Estrada, Joan ; Serra i Rotés, Rosa
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387725
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 431
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Primeres noticies sobre la fàbrica dels Panyos de Manresa en la historiografia (1824-1850 i 1923) / Àngels Solà Parera, Lluís Virós i Pujolà
Solà i Parera, Àngels


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 95-98 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

En els cent anys que van transcórrer entre 1824 i 1923, diversos autors van escriure sobre la fàbrica dels Panyos, mostra de la importància que ja es donava a l'edifici i al projecte empresarial que el va impulsar. Els primers -l'erudit manresà Josep Maria de Mas, l'Intendent de Catalunya Vicente de Frígola i el polític liberal Pascual Madoz- destacaren la grandiositat del projecte, de l'edifici o de la qualitat dels seus teixits. Altres va informar de la seva participació a diferents exposicions industrials entre 1821 i 1845. Finalment, el 1923, l'historiador Josep Sarret va fer esment de la fàbrica en el que es pot considerar el primer llibre d'història socio-econòmica de Manresa.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Instal·lacions industrials ; Industrialització ; Historiografia
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:1824 - 1850; 1923
Autors add.:Virós i Pujolà, Lluís
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387728
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 431
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Fàbrica de Panyos de Manresa. Dos-cents anys de Revolució Industrial a Catalunya / Josep Ignasi Oms Llohis
Oms i Llohs, Josep Ignasi


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 99-104 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

Catalunya va ser un dels pocs llocs del món que va instaurar la producció industrial en el primer terç del segle XIX. Les condicions desfavorables en què es va produir permeten parlar de l'excepció catalana, malgrat la manca de visibilitat en els estudis internacionals. En aquest context cal Miralda és tot un símbol, en ser la primera gran fàbrica del sud d'Europa i de tota la Mediterrània, que ens permet considerar-la com l'inici sde la Revolució Industrial a Catalunya. Un altre aspecte és assenyalar la importància de la industrialització en les condicions de vida i benestar de la població.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Arquitectura ; Instal·lacions industrials ; Tecnologia ; Industrialització
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1820 - 2020]]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387730
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 431
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Context dels Panyos de Manresa. La fàbrica de pisos, orígens i referents a Catalunya / Antoni Vilanova Omedas
Vilanova i Omedas, Antoni


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 105-113 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

La fàbrica dels Panyos de Manresa representa un exemple pioner de la implantació del model anomenat com a fàbrica de pisos en la consolidació de la tipologia fabril del tèxtil a Catalunya. Els orígens anglesos influeixen considerablement en el disseny tipològic dels edificis però aquesta particularitat va acompanyada també d'una transmissió i intercanvi de coneixement, cada cop més eficient, entre els industrials i els fabricants per tal de poder dotar les fàbriques de les noves tecnologies derivades de la implantació del vapor i en definitiva dels avenços de la revolució industrial.


Matèries: Patrimoni cultural ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Arquitectura ; Instal·lacions industrials ; Tecnologia ; Industrialització
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1820 - 2020]]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387733
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 431
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Can Miralda o la fàbrica dels Panyos, un bé protegit amb el màxim reconeixement patrimonial / Mercè Argemí Relat
Argemí i Relat, Mercè


En: Dovella : revista cultural de la Catalunya Central. Manresa, núm. 128-129 (tardor-hivern 2020), p. 114-116 (Dossier. 200 anys de la fàbrica dels "panyos" de Manresa) 

Manresa compta entre el seu patrimoni amb la fàbrica dels Panyos, considerada la fa`brica de riu meïs antiga conservada de Catalunya (1820-1824) i un testimoni uïnic de la primera industrialitzacioï a Catalunya, que posiciona Manresa com a ciutat capdavantera d'un dels períodes de més rellevància històrica pel país. L'edifici i el seu entorn té la màxima protecció patrimonial com a Bé Cultural d'Interès Nacional per acord del Govern de la Generalitat de Catalunya i està reconegut entre els 100 elements principals del Patrimoni industrial a l'estat. La seva catalogació és una eina de proteccioï per conservar-ne el llegat patrimonial. La recuperació del conjunt és una oportunitat estratègica per la ciutat i s'ha d'aconseguir amb la participació de tots els agents possibles, públics i privats.


Matèries: Patrimoni cultural ; Patrimoni municipal ; Fàbriques ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Arquitectura
Matèries:Fàbrica Els Panyos de Manresa
Àmbit:Manresa
Cronologia:[1820 - 2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/Dovella/article/view/387734
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; B. del Casino (Manresa); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 431
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Mediterranean trade in the Pyrenees : Italian merchants in Puigcerdà, 1300-1360 / Elizabeht Comuzzi
Comuzzi, Elizabeth


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 40 (2020) , p. 55-74 (Dossier. Iberia, the Mediterranean and the larger world in the late medieval and early modern periods.) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

A partir de les evidencies notarials que encara existeixen de la pirinenca vila de Puigcerdà, aquest article investiga la connexió entre l'interior de les regions muntanyoses de la Mediterrània i les xarxes comercials mediterrànies me'ls extenses a la fi de l'Edat Mitjana. Es mostra que, seguint la rapida expansió de la producció de draps als Pirineus catalans durant el final del segle XIII, mercaders italians (la majoria toscans), alguns dels quals provinents de petites ciutats d'interior, van començar a viatjar no només des dels principals ports de la Mediterrània, sinó cap a l'interior del Pirineu català, on venien draps tenyits des de finals de l'any 1302. Sembla que l'activitat comercial d'aquests mercaders es va incrementar durant les primeres dècades del segle XIV, ja que la producció de draps a Puigcerdà va continuar creixent i va persistir fins a finals de la dècada dels anys seixanta del mateix segle. Aquest article, mitjançant una comparació entre el nombre de mercaders italians actius a Puigcerdà i a la petita vila català- na de Castelló d'Empúries, revela que el nivell d'accés dels productors mediterranis en el comerç÷ a l'interior de les regions muntanyoses va ser significativament me'ls baix que el de la costa. Sembla també que les dues viles formen part d'una xarxa interconnectada que va veure alguns dels mateixos mercaders comerciants a Puigcerdà i a Castelló. Probablement, aquesta xarxa tenia la base a Perpinyà, amb un alt nombre d'italians mercaders com a residents. El nombre d'italians venedors de tint a la costanera Castelló va superar de llarg els de Puigcerdà, la qual cosa suggereix que, si be els Pirineus interiors estaven vinculats al comerç÷ mediterrani, aquestes connexions econòmiques eren menys denses que les de les zones costaneres i me'ls limitades per la geografia local.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Comerç ; Comerciants ; Indústria tèxtil ; Indústria llanera ; Fonts documentals ; Protocols notarials
Matèries: Italians
Àmbit:Puigcerdà
Cronologia:1300 - 1360
Accés: https://www.raco.cat/index.php/Pedralbes/article/view/386291
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; UAB: Ciències Socials; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 431
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Comercialització dels draps de llana a Vic : un exemple de la recapitació dels impostos de la bolla de plom i del segell de cera (1363-1364) / Lluís To Figueras
To i Figueras, Lluís


En: 204084 Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval : estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez. Barcelona : Consejo Superior de Investigaciones Científicas : Institució Milà i Fontanals, Departament de Ciències Històriques - Estudis Medievals, 2018



Matèries: Impostos-exaccions ; Comercialització ; Indústria llanera ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Vic
Cronologia:1363 - 1364
Localització: Universitat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 22
anar a la pàgina                         

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3