português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
INDUSTRIA DE LA CERAMICA []
Referències trobades:
131   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 7
anar a la pàgina                  


1 / 131
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Serra i la ceràmica d'art a Catalunya : de Francesc X. Puig i Rovira / Joan Callejón Cabrera



En: Foment. Vilanova i la Geltrú, núm. 18 (agost 1978), p. [32]
Ressenya de:
. Els Serra i la ceràmica d'art / Francesc Xavier Puig Rovira ; Lluís Casals (Il·l.) ; Joan Ainaud (Pr.). Barcelona : Selecta, 1978


Matèries: Llibres ; Biografia ; Ceramistes ; Ceràmica ; Indústria de la ceràmica ; Ressenyes
Matèries: Serra, família
Matèries:Ceràmiques Serra
Àmbit:Catalunya
Cronologia:1869 - 1977
Accés: https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0000641599_garraf [Exemplar complet]
Localització: B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 131
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Terrissa negre de Quart a la ciutat de Girona (segle XV) : noves dades per a l'estudi arqueològic de la producció i circulació de terrissa a la baixa edat mitjana / Esther Travé Allepuz, Maria Creus Mir, Joan Vicens Tarré
Travé Allepuz, Esther


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 181-203

En aquest treball presentem resultats preliminars d'un estudi en curs sobre l'evolució de les produccions de terrissa negra durant l'edat mitjana. Volem donar a conèixer l'estudi d'un conjunt de materials que foren recuperats en antigues excavacions a l'església de Sant Feliu de Girona durant els anys vuitanta. Llevat d'alguns mostrejos previs, el conjunt mai abans no havia aestat estudiat en la seva totalitat. L'anàlisi formal i la caracterització macrosc`pica de pastes ens ha permès copsar les singularitats de determinades produccions -algunes atribuïbles a la vila de Quart- i plantejar un mostreig representatiu per a la caracterització analítica d'aquests productes. Els resultats obtinguts en permeten avançar significativament en el coneixement de les formes de producció i distribució de terrissa en el tombant entre l'època medieval i moderna, en un període en el qual arrelen tradicions productives que encara perduren.


Matèries: Indústria de la ceràmica ; Ceràmica ; Circuits comercials ; Arqueologia ; Baixa edat mitjana
Àmbit:Quart ; Girona
Cronologia:[1400 - 1500]
Autors add.:Creus Mir, Maria ; Vicens i Tarré, Joan
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397189
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 131
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Compte de les fornades dels ollers de Quart (1707-1710) / Narcís Soler Masferrer
Soler i Masferrer, Narcís


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 62 (2021) , p. 313-344

Entre 1707 i 1710 els ollers de Quart van imposar una taxa a totes les fornades cuites al poble amb la finalitat d'alliberar-se d'un censal, i van anotarne el cobrament en el Llibre de comptes dels ollers de Quart . Gràcies a aquestes anotacions podem fer-nos una idea del gran volum de la producció terrissera a Quart, així com de la de cadascun dels obradors i del valor de cada fornada.


Matèries: Indústria de la ceràmica ; Impostos-exaccions ; Ceramistes ; Fonts documentals ; Llibres de comptes
Àmbit:Quart
Cronologia:1707 - 1710
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/397388
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 131
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Notícia sobre els cantirers vilafranquins / Antoni Massanell i Esclassans
Massanell i Esclassans, Antoni


En: Olerdulae. Vilafranca del Penedès. Any IX, núm. 23 (gener-març 1984), p. 16-18
Notes.


Matèries: Oficis ; Artesans ; Indústria de la ceràmica ; Ceràmica ; Estris domèstics ; Genealogia ; Famílies
Àmbit:Vilafranca del Penedès
Cronologia:[1500 - 1910]
Accés: https://trencadis.diba.cat/Trencadis/imgview/trencadis/diba136151/22?contentFlg=0 [Exemplar complet]
Localització: B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès); B. Manuel de Pedrolo (Sant Pere de Ribes)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 131
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Primera Quinzena de la Ceràmica



En: Olerdulae. Vilafranca del Penedès. Any VI, núm. 17-18 (juliol-desembre 1982), p. 19


Matèries: Museus ; Exposicions culturals ; Ceràmica ; Indústria de la ceràmica
Matèries:Museu de Vilafranca del Penedès
Àmbit:Vilafranca del Penedès
Cronologia:1982
Accés: https://trencadis.diba.cat/Trencadis/imgview/trencadis/diba136151/19?contentFlg=0 [Exemplar complet]
Localització: B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès); B. Manuel de Pedrolo (Sant Pere de Ribes)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 131
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Noves perspectives entorn de la producció de vi de l'ager de Tarraco en època romano-republicana : les produccions amforals de la figlina del Vilar (Valls, Tarragona) / Enric Colom Mendoza
Colom Mendoza, Enric


En: Pyrenae. Barcelona. Vol. 52, núm. 2 (2021) , p. 85-103 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La terrisseria del Vilar fou descoberta durant una intervenció arqueològica d'urgència l'any 2000. L'excavació proporcionà un nivell d'abocador molt interessant, en el qual es documentaren imitacions d'àmfores de tipologia ja plenament romana, com seria la grecoitàlica i la Dressel 1A, així com àmfores ovoides de reduïdes dimensions. A partir de l'observació dels fragments amforals de la UE 4018 del Vilar, hem portat a terme l'estudi morfològic de les formes documentades, així com la caracterització a nivell macroscòpic de les pastes ceràmiques locals. Es tracta d'una fita important en el coneixement de l'explotació vitivinícola a l'ager Tarraconensis per a la seva exportació, ja que es tracta de la terrisseria d'àmfores romanes més antiga documentada a la Provincia Hispania Citerior, la qual va iniciar-ne la producció en algun moment del segon quart del segle II aC.


Matèries: Indústria vinícola ; Indústria de la ceràmica ; Epoca romana ; Objectes arqueològics ; Amfores
Matèries:Jaciment del Vilar de Valls
Àmbit:Valls
Cronologia:[200 - 100 aC]; 2000
Accés: https://raco.cat/index.php/Pyrenae/article/view/394708
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 131
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Proposta de restitució arquitectònica i funcional de taller ceràmic del Vila-sec / Josep Francesc Roig Pérez, Rubén Ramírez Roldán
Roig Pérez, Josep Francesc


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 124 (2017) , p. 74-88 : il. (Recerca
Bibliografia.


Matèries: Excavacions arqueològiques ; Indústria de la ceràmica ; Tallers ; Estructures arqueològiques ; Forns ; Arquitectura ; Epoca romana
Matèries:Jaciment del Vila-sec d'Alcover
Àmbit:Alcover
Cronologia:[2017]
Autors add.:Ramírez Roldán, Rubén
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiCEA/article/view/360314
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 131
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Híbrids color de foc. Avenços i solucions tecnològiques en forns ceràmics protohistòrics a l'àrea ibèrica catalana (segles IV-II aC) / Ramon Cardona
Cardona i Colell, Ramon


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 29 (2019) , p. 45-67 : il. (Estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

La figura mítica de l'hipalectrió, un híbrid a mig camí entre un cavall i un gall, té escàs recorregut mitològic i la trobem formant part de la decoració d'alguns vasos àtics només en un període molt concret de l'època arcaica. Són poques les ocasions també en què podem trobar forns ceràmics de. transició que ens ajudin a entendre l'evolució d'aquestes estructures al llarg del temps. Destacarem un conjunt de tres terrisseries de l'àrea catalana encara en fase d'estudi a la zona de l'Alt Penedès (Hortes de Cal Pons, Valls de Foix, Font dels Igols) (segles IV-III aC) i el jaciment de Can Badell (segles IV-II/I aC). A partir de les dades d'aquests jaciments podrem veure alguns dels avenços i solucions tecnològiques utilitzats en forns ceràmics protohistòrics al nord-est peninsular en època ibèrica plena i tardoibèrica, per trobar també, si es dona el cas, el nostre hipalectrió dels forns ceràmics. En aquest treball s'exposen les relacions fins ara proposades, intentant anar més enllà tot exposant possibles relacions lingüístiques externes. La relació entre lexema i objecte habilita a la vegada que es pugui proposar que alguns dels textos on es troben van ser de tipus parlant, tal com va succeir en altres tradicions epigràfiques coetànies.


Matèries: Cultura dels ibers ; Indústria de la ceràmica ; Forns ; Tecnologia ; Ceràmica ; Decoració i ornamentació
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[400 - 200 aC]
Accés: https://raco.cat/index.php/RAP/article/view/369963
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 131
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Assentament de la Rectoria (Navès, Solsonès). La presència de les produccions ceràmiques del taller de Pla d'Abella en un centre de consum / Josep M. Gurt, Jacinto Sánchez Gil de Montes
Gurt i Esparraguera, Josep Maria


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 29 (2019) , p. 147-176 : il. (Documents
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Les restes arqueològiques de l'assentament humà d'època romana conegut com la Rectoria de Navès estan situades en el municipi de Navès (Solsonès), província de Lleida. Les tasques arqueològiques de camp es van dur a terme entre els anys 1984 i 1988. L'objectiu de la intervenció arqueològica era. la localització d'un establiment que pogués ser contemporani, totalment o parcialment, del centre productor de ceràmica, especialment de TSH, del Pla d'Abella identificat i excavat per Serra Vilaró al primer quart del segle xx, i que geogràficament estigués situat en un entorn proper. La documentació del registre arqueològic en un centre receptor obria la possibilitat de millorar el coneixement que tenim de les produccions de l'esmentat taller, especialment pel que fa a establir-ne amb més precisió el període productiu.


Matèries: Arqueologia ; Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Epoca romana ; Nuclis de població ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques ; Indústria de la ceràmica ; Tallers
Matèries:Jaciment de la Rectoria de Navès
Àmbit:Navès
Cronologia:[1984 - 1988]
Autors add.:Sánchez Gil de Montes, Jacinto
Accés: https://raco.cat/index.php/RAP/article/view/369967
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 131
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Tradició terrissera de Breda s. XV-XX / Jordi Goñi Sarsanach, Anna Anglisano Roca
Goñi i Sarsanach, Jordi


[Santa Coloma de Farners] : Centre d'Estudis Selvatans, 2021
144 p. (Estudis i textos, 22) 
ISBN 9788493779092

"La tradició terrissera de Breda" és un treball d'aproximació a la història de la terrissa de Breda que recull la història des dels seus inicis fins a l'època de major esplendor al segle XIX i aborda els canvis succeïts en el segle XX. Estudia el procés tradicional de la producció terrissera i aporta un interessant vocabulari sobre la matèria. És una obra que té la voluntat de presentar de manera integral el fenomen terrisser i constitueix una molt bona contribució a la divulgació del patrimoni bredenc.



Matèries: Artesania ; Ceràmica ; Indústria de la ceràmica ; Tecnologia ; Ceramistes ; Vocabularis ; Artesans
Àmbit:Breda
Cronologia:[1400 - 2000]
Autors add.:Anglisano Roca, Anna


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 131
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Josep Pamias i Altés (el Pep de Tasà) / Andreu Barbarà i Camafort, M. Teresa Figueras i Jové
Barbarà i Camafort, Andreu


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 12 (octubre-desembre 1980), p. 8-11 : il. (Entrevista
Notes. Bibliografia.


Matèries: Entrevistes ; Oficis ; Indústria de la ceràmica
Matèries: Pamias i Altés, Josep (1897-....)
Àmbit:Alcover
Cronologia:1897 - 1980
Autors add.:Figueras i Jové, M. Teresa
Accés: https://raco.cat/index.php/ButlletiCEA/article/view/208196
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 131
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Una Tarda en companyia de Mari Giralt Rocamora amb motiu del 90è aniversari / Pilar Fibla Ribera
Fibla Ribera, Pilar


En: El Foradot. Montblanc, núm. 48 (maig-juny 2008), p. 29-33 : il. (Entrevista


Matèries: Entrevistes ; Dona ; Estiueig ; Cases ; Famílies ; Indústria de la ceràmica
Matèries: Giralt Rocamora, Maria (1917-2012)
Àmbit:Montblanc ; Madrid
Cronologia:1917 - 2008
Accés: https://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/viewer.vm?id=0000495257&page=1&search=&lang=ca&view=premsa [Exemplar complet]
Localització: UAB: Sibhil·la; B. Pública de Tarragona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 131
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Reus, centre comercial de ceràmica als segles XVI i XVII / Alba Alonso Mora
Alonso Mora, Alba


En: 193974 Història, societat i activitat al Camp de Tarragona a l'edat moderna i contemporània. Reus : Edicions del Centre de Lectura : Arola Editors, 2019. p. 13-28

Bibliografia.



Matèries: Indústria de la ceràmica ; Tallers ; Ceràmica ; Comerç ; Gremis ; Minerals
Àmbit:Reus
Cronologia:[1500 - 1700]
Localització: B. Abadia de Montserrat; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Centre de Lectura de Reus; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú); B. Central Xavier Amorós (Reus); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 131
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Taller de ceràmiques emporitanes de Fellines / M. Aurora Martín Ortega
Martín i Ortega, Maria Aurora


En: Estudi General. Girona, núm. 1-1 (gener 1981), p. 37-49
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.


Matèries: Jaciments arqueològics ; Excavacions arqueològiques ; Colonitazació grega ; Epoca romana ; Indústria de la ceràmica ; Objectes arqueològics ; Restes ceràmiques
Àmbit:Fellines - Viladasens
Cronologia:1973
Accés: https://www.raco.cat/index.php/EstudiGral/article/view/52300
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); B. Abadia de Montserrat; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Biblioteca Borja (URL); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 131
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Museu del Suro i el de la Ceràmica / Àngela Martí
Martí, Àngela


En: Revista de Girona. Girona. Any 37, núm. 148 (1991) , p. 22-25 : il. (Crònica


Matèries: Museus especialitzats ; Exposicions culturals ; Indústria surera ; Indústria de la ceràmica
Matèries:Museu de la Ceràmica de la Bisbal d'Empordà ; Museu del Suro de Palafrugell
Àmbit:Bisbal d'Empordà, la ; Palafrugell
Cronologia:1991
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/87144
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 131
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Modernisme a través dels forns de la rajoleta / text: Roser Vilardell Tarruella
Vilardell i Tarruella, Roser


En: Eix : cultura industrial, tècnica i científica. [Terrassa]. núm. 9 (juny 2020), p. 58-59 : il. (Patrimoni industrial català

La fàbrica Pujol i Bausis, coneguda com la Rajoleta, és un referent de la ceràmica industrial del modernisme. Han passat més de trenta anys des del tancament, i del caliu dels seus forns encara emergeix la voluntat de pervivència i conservació.


Matèries: Patrimoni cultural ; Indústria de la ceràmica ; Fàbriques ; Forns ; Modernisme
Matèries:Fàbrica Pujols i Bausis d'Esplugues de Llobregat ; Rajoleta, la
Àmbit:Esplugues de Llobregat
Cronologia:1858 - 2020
Accés: https://mnactec.cat/ca/recerca/publicacio-detall/eix-9
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili; Biblioteca Central de Terrassa; Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa; B. Carles Rahola (Girona); B. Pública de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 131
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Relacions urbanes i interurbanes dels ceramistes de Barcelona : la confraria de Sant Hipòlit, 1531-1813 [Fitxer informàtic] / Isaac García-Oses ; [dirigida per: Jaume Dantí i Riu, Jaume Buxeda i Garrigós]
García-Oses, Isaac


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Dantí i Riu, Jaume; Buxeda i Garrigós, Jaume. Universitat de Barcelona. Departament d'Història i Arqueologia, 2018
1 recurs en línia (519 p.)

La tesi té com a objectiu resseguir la ubicació dels tallers de producció ceràmica a la trama urbana barcelonina, l'aproximació a les relacions interpersonals dels ceramistes i la vivència e la religiositat al sí de la confraria de sant Hipòlit com a element de confluència i d'articulació de grup. A través de les fonts fiscals i amb alguns padrons militars dels segles XIV a XVIII, s'interpreta l'articulació de la corporació a la ciutat. Pel que fa l'explotació d'argiles de diferents àrees properes a Barcelona, es demostra l'existència de fins a tres punts d'extracció: la Creu Coberta (entre els ollers), Collblanc (entre els escudellers) i la muntanya de Montjuïc, indret recorrent per uns i altres, especialment en moments de conflictivitat bèl·lica o davant brots epidèmics. Les relacions interpersonals queden explicitades en la figura de l'aprenent i en el procés d'aprenentatge, aportant matisos que només s'han estudiat de manera sistemàtica per a alguns sectors productius del segle XVIII. Resseguint el ritual per a aconseguir el grau de mestre dins els diferents oficis ceràmics, es poden observar possibles canvis i permanències al llarg dels anys, però es confirma la hipòtesi que Barcelona va actuar com a centre d'atracció poblacional dins el territori català durant els darrers anys del segle XV i a principis del XVII, especialment mitjançant l'arribada de mà d'obra no qualificada i disposada a aprendre un ofici. A la vegada, es pot observar una certa tendència al tancament de les elits de les corporacions terrisseres durant el segon terç del segle XVII, a través de l'augment desproporcionat de les taxes que havien de fer front els candidats a mestres procedents de fora de Catalunya. Les cartes dotals són emprades per a realitzar una proposta de categorització social de l'artesanat barceloní, proporcionant informació sobre el paper de les dones en el transcurs de la vida artesana, actuant com a veritables baules entre les diferents generacions. Finalment, els canvis en els espais de sociabilitat entre els terrissers permeten confirmar que l'element religiós era aglutinador. Al voltant del Priorat de Santa Maria de Natzaret i del monestir de la Mercè va girar la vida social dels ceramistes, actuant com a espais d'interacció amb altres grups socials. En definitiva, aquesta investigació permet conèixer a més precisió qüestions com ara l'organització de la corporació dels ceramistes i la seva política institucional, la distribució urbana dels artesans i les estratègies familiars a través de les unions matrimonials que permeten la cohesió social al barri o més enllà de les muralles de la ciutat, al territori.


Matèries: Tesis doctorals ; Ceramistes ; Indústria de la ceràmica ; Associacions professionals ; Gremis ; Confraries
Matèries:Confraria de Sant Hipòlit de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1531 - 1813
Autors add.:Dantí i Riu, Jaume (Dir.) ; Buxeda i Garrigós, Jaume (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/666264
Localització: Universitat de Barcelona; TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 131
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
L'Abans. Breda : recull gràfic 1870-1979 / [Xavier Castanyer Angelet, Andreu Pujol Mas, Jordi Goñi Sarsanach, Marc Prat Vilà, Francesc Mas Trunas]



El Papiol ; Breda : Efadós : Ajuntament de Breda, 2017
855 p. : pral. il. en blanc i negre ; 31 cm
Bibliografia. Índex. Conté: Carrers i places / Xavier Castanyer Angelet - Festes i tradicions / Andreu Pujol Mas - Institucions / Jordi Goñi Sarsanach - Cultura, esports i lleure / Marc Prat Vilà - Comerç i transports / Xavier Castanyer Angelet - Oficis i indústria / Andreu Pujol Mas - Terrissa / Francesc Mas Trunas.
ISBN 9788416547654

El volum Breda és un llibre que recull fotografies representatives de la vila entre els anys 1870 i 1979. Posa l'èmfasi en l'aspecte humà: la gent, la manera de viure, els costums, les tradicions i les festes, i també els paisatges, els edificis i els monuments més emblemàtics. (Editorial).



Matèries: Crònica gràfica ; Fotografies ; Carrers ; Vida quotidiana ; Festes populars ; Tradicions populars ; Associacions ; Cultura ; Esport ; Lleure ; Comerç ; Botigues i comerços ; Transports i comunicacions ; Oficis ; Indústries ; Ceràmica ; Indústria de la ceràmica ; Artesania
Àmbit:Breda
Cronologia:1870 - 1979
Autors add.:Castanyer i Angelet, Xavier ; Pujol i Mas, Andreu ; Goñi i Sarsanach, Jordi ; Prat Vilà, Marc ; Mas Trunas, Francesc
Autors add.:Ajuntament de Breda
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 131
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Gres de Breda : gres natural : arquitectura total



[Girona] : Gràfiques Trema, [1999]
[8] p. ; 21 cm



Matèries: Indústria de la ceràmica ; Ceràmica
Àmbit:Breda
Cronologia:[1999]
Localització: B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 131
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Refractaris Llovet Torredembarra. 1934-1993 / Lluís Català Massot
Català Massot, Lluís


En: Recull de treballs : revista del Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Torredembarra, núm. 19 (vol. 2) (2019) , p. 5-90 : il.
Bibliografia i fonts.


Matèries: Indústria de la ceràmica ; Materials de construcció ; Fàbriques ; Industrials ; Famílies ; Fonts documentals
Matèries: Claramunt, família ; LLovet, família
Matèries:Refractaris Llovet
Àmbit:Barcelona ; Torredembarra
Cronologia:1884 - 1996
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RecullTreballs/article/view/359659
Localització: Biblioteca de Catalunya; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Pompeu Fabra; B. Pública de Tarragona; B. Mestra Maria Antònia (Torredembarra)


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 7
anar a la pàgina                  

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3