português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
INDUSTRIA CULTURAL []
Referències trobades:
23   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        


1 / 23
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
What is needed to promote gender equality in the cultural sector? Responses from cultural professionals in Catalonia / Maite Barrios, Anna Villarroya
Barrios, Maiet


En: European Journal of Cultural Studies. London. Volume 25, issue 4 (August 2022), p. 973-992
Referències bibliogràfiques. Abstract en anglès.


Matèries: Indústria cultural ; Activitats culturals ; Dona ; Mercat de treball ; Discriminació sexual ; Dades estadístiques ; Enquestes
Àmbit:Catalunya
Cronologia:2018
Autors add.:Millarroya, Anna
Accés: https://doi.org/10.1177/13675494211048903 [accés restringit]


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 23
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Resum del Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya



En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 15 (gener-abril 2003), p. 91-102 (Observatori
Número dedicat a: Producció multimèdia i aplicacions digitals.

La redacció de Quaderns del CAC ha elaborat un resum del Llibre Blanc de les Indústries Culturals de Catalunya amb la voluntat d'oferir una visió panoràmica i sintètica sobre el vast estudi encarregat per l'Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC). Aquesta síntesi destaca, necessàriament, uns elements en detriment d'altres, davant la impossibilitat d'incloure-hi tota la informació presentada en el Llibre. Ressalta, sobretot, la matèria relacionada amb el sector de l'audiovisual.


Matèries: Indústria cultural ; Informes ; Indústria audiovisual
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2003]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3913042
https://www.cac.cat/sites/default/files/2019-05/Q15_ICIC_CA.pdf
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Politècnica de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 23
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Cine: art, indústria, miratge / [Octavi Martí (Ed.)]



Barcelona : Fundació Revista de Catalunya, 2021
173 p. : il. col. ; 23 cm (Edicions de la Revista de Catalunya, 09 ) 
Conté: Presentació / Agustí Pons -- Sense nom, sense país: l'autoria i els cinemes nacionales en el segle XXI / Carlos Losilla -- El manierisme com a símptoma / Octaví Martí -- Xahrazad contra Netflix. Unes notes sobre l'algortime i el desig / Jordi Costa Vila -- Cinema i novel·la, germans, però no bessons (ni siamesos) / Vicenç Villatoro -- Cinema i feminismes al segle XXI / Maria Adell, Violeta Kovasics -- El cinema davant la seva deslocalització / Àngel Quintana -- Les sèries de ficció en la cruïlla de l'audiovisual contemporani / Concepción Cascajosa Virino -- El nou segle i els gèneres dominants: terror, ciència-ficció i comèdia / Quim Casas Moliner -- Cultura prescindible / Octavi Martí -- Chomón, Barcelona i el cinema, afinitats electives. Apunts sobre evolució, les possibilitats i les crisis de la indústria cinematogràfica a Barcelona entre el 1901 i el 1918 / Iolanda Ribas, Mariona Buzzo i Llaberia, Rosa Cardona Arnau -- Anys radicals del cinema català: la Guerra Civil i la transició a la democràcia / Esteve Riambau -- Quatre noms propis: Antoni Ribas, Ventura Pons, Oriol Sala-Palau, Isona Passola / Octavi Martí -- Josep M. Forn, la figura cremada / Àlex Gorina i Macià -- ESCAC: tres dècades d'un somni nacional / Marc López Ribes.
ISBN 9788409372218

Algunes de la preguntes que ens podem plantejar sobre el cinema del segle XXI, en trobem les respostes intentat fent prospectiva del passat, del present i del futur. "El cinema al segle XXI. Sobreviurà, el cinema, a la competència de la multiplicació de canals de tv, de les plataformes i a les limitacions que imposa la covid? Deixarem d'anar a les sales foques quan mai com ara s'ha consumit ficció audiovisual? Quins són els canvis estructurals i formals que ha viscut l'audiovisual els darrers vuit anys? Pot, la llengua catalana, escapar de les estratègies uniformitzadores de la globalització? Són algunes de les preguntes a les quals intenten respondre els articles fent prospectiva del passat, del present i del futur".



Matèries: Cinema ; Indústria cinematogràfica ; Indústria cultural
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2021]
Autors add.:Martí, Octavi (Ed.)
Autors add.:Fundació Revista de Catalunya
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Ramon Llull; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Arxiu Nacional de Catalunya; B. Centre de Lectura de Reus


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 23
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Josep Bolet Via : empresari d'espectacles a Vilafranca i a Sitges / Joan Solé i Bordes
Solé i Bordes, Joan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 33 (2017) , p. 139-148 : il. (Vària
Notes.


Matèries: Biografia ; Empresaris ; Indústria cultural ; Espectacles ; Sales de teatre
Matèries: Bolet i Via, Josep (1865-1930)
Àmbit:Barcelona ; Vilafranca del Penedès ; Sitges
Cronologia:1865 - 1930
Accés: http://www.iepenedesencs.org/2018/creativecommons_delpenedes.php?id=31 [Exemplar complet]
https://raco.cat/index.php/DelPenedes/article/view/387844
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; B. Joan Oliva (Vilanova i la Geltrú); B. Santiago Rusiñol (Sitges); B. Manuel de Pedrolo (Sant Pere de Ribes); B. Josep Pla (Sant Pere de Ribes); B. Torras i Bages (Vilafranca del Penedès); Biblioteca Ramon Bosch de Noya (Sant Sadurní d'Anoia); Biblioteca Maria Àngels Torrents (Sant Pere de Riudebitlles)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 23
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Indústria musical / Xavier Castillón, coordinació : Sebastià Roig, Gerard Bagué, Adrià Cortadellas, [et al.]



En: Revista de Girona. Girona, núm. 311 (novembre-desembre 2018), p. 54-92 : il (Dossiers

El 1988, Sangtraït va publicar el seu primer disc, Els senyors de les pedres, gravat en uns estudis d'Esplugues i editat pel segell barceloní Picap, i el mateix any Sopa de Cabra va enregistrar la seva primera maqueta a l'estudi que el músic Marc Girona va muntar a casa seva, als Masos de Pals: era l'única opció que, en aquell moment, tenien els grups gironins emergents per plasmar les seves cançons en una cinta. Trenta anys després, la situació ha millorat substancialment, i paral·lelament a la consolidació d'una sòlida escena musical, tant pel que fa a la proliferació de grups com d'esdeveniments, s'ha creat també una important indústria musical a les comarques gironines (...).


Matèries: Indústria cultural ; Indústria discogràfica ; Música ; Músics ; Agrupacions Músicals ; Cantants
Àmbit:Girona, província ; Catalunya
Cronologia:[1988 - 2018]
Autors add.:Castillón, Xavier (Dir.) ; Roig, Sebastià ; Bagué Hugas, Gerard ; Cordadellas, Adrià
Accés: https://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/343410 [Presentació del dossier]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 23
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Desigualtats de gènere en l'ocupació cultural a Catalunya [Fitxer informàtic] / autores: Dra. Anna Villarroya, Dra. Maite Barrios ; coordinació i edició: Ramon Castells Ros
Villarroya Planas, Ana


Barcelona : Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, 2019
1 recurs en línia (83 p.) (Informes CoNCA, 17) 


Matèries: Discriminació sexual ; Informes ; Mercat de treball ; Indústria cultural ; Ocupació ; Cultura
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2013 - 2019]
Autors add.:Barrios Cerrejón, M. Teresa ; Castells Ros, Ramon (Ed.)
Autors add.:Consell Nacional de la Cultura i de les Arts
Accés: http://conca.gencat.cat/web/.content/arxius/publicacions/desigualtats_genere_ocupacio_cultural/IC17_DIGITAL_CAT_1.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 23
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Piano en Barcelona (1790-1849) : construcción, difusión y comercio [Fitxer informàtic] / Oriol Brugarolas Bonet ; [dirigida per: Xosé Aviñoa]
Brugarolas Bonet, Oriol


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2015
Dirigida per: Aviñoa, Xosé. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2015
1 recurs electrònic

Entre 1790 i 1849 es va generalitzar l'ús del piano a Barcelona. Proves d'això són el desenvolupament de l'activitat constructiva de pianos, l'augment de l'edició i la venda de partitures i la publicació de mètodes pedagògics per a aquest instrument, l'increment de la demanda de l'ensenyament musical privat, així com l'augment de la compravenda de pianos i fins i tot de la introducció de novetats industrials en la fabricació de plànols. El piano en tant objecte musical sintetitza tots els canvis de la societat moderna: va participar en els processos industrials més actius i alhora es va imposar musicalment amb un immens poder social; per aquest motiu, per comprendre en el seu conjunt l'evolució del piano no solament és necessari endinsar-se en aspectes culturals o estrictament musicals, sinó també tenir en compte factors econòmics, socials i fenòmens globals, com l'avanç de la ciència i la tecnologia. Així doncs, la present tesi doctoral té dos propòsits bàsics: d'una banda, indicar els fets musicals, culturals i socials que van justificar la difusió del piano i la normalització de la seva utilització en la Barcelona de finals del segle XVIII i de la primera meitat del segle XIX; per un altre, determinar la penetració social del piano en la societat barcelonina de 1790 a 1842, és a dir, dilucidar els tipus de pianos que es construïen i es venien, quins preus es pagaven per ells i qui els adquiria i per què. Aquest procés d'implantació i difusió del piano a Barcelona s'emmarca en un context més ampli, ja que va anar un fenomen de gran impuls europeu i nord-americà i va definir les característiques del piano romàntic, convertint a aquest instrument en el més representatiu d'aquest moviment.


Matèries: Tesis doctorals ; Música ; Instruments Músicals ; Partitures Músicals ; Ensenyament de la Música ; Indústria cultural ; Comercialització ; Hàbits culturals
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1790 - 1849
Autors add.:Avinoa Pérez, Xosé (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/362654
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 23
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Contra la cooltura : art i política a Catalunya / Joan M. Minguet Batllori
Minguet i Batllori, Joan M.


Barcelona : Els Llums, DL 2015
137 p. ; 21 cm (Llibres urgents, 12) 
Bibliografia.
ISBN 9788415526605

L'eix vertebrador és el debat sobre el paper que l'art i la cultura han de tenir en la Catalunya actual: les polítiques culturals de les administracions; les al·lèrgies que les televisions públiques i privades demostren cap a la cultura transformadora; els símptomes alarmants d'una banalització creixent; la pèrdua de valor dels protagonistes reals de l'art en favor de personatges sorgits de la indústria de l'entreteniment o del funcionariat de la política; la pèrdua de pes del periodisme cultural i de la crítica en els mitjans escrits; la paradoxa d'aquells polítics que, en els seus discursos, es refocil·len en la cultura catalana del passat, però que no fan res per a projectar-la cap al futur... (Editorial).



Matèries: Política cultural ; Vida política ; Art ; Política ; Indústria cultural ; Cultura ; Mitjans de comunicació
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2001 - 2015]


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 23
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Arxius i indústries culturals : Girona, 13-15 octubre 2014 : conference book. 2a Conferència Anual d'Arxius, 9a Conferència Europea d'Arxius, 13es Jornades Imatge i Recerca = 2nd Annual Conference "ICA", 9th European Conference on Archives, 13th Image and Research Seminar

Conferència Europea d'Arxius (9a : 2014 : Girona )


Girona : Ajuntament de Girona, DL 2014
213 p. ; 30 cm (Textos i documents
Índex. Textos en català, anglès, francès, castellà i alemany.



Matèries: Congressos ; Arxius ; Indústria cultural
Àmbit:Girona ; Europa
Cronologia:2014
Autors add.:Ajuntament de Girona
Autors add.:Jornades Imatge i Recerca (13es : 2014 : Girona )
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 23
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Arxius i indústries culturals a Girona



En: Els Apunts de l'Arxiu Històric de Girona. Girona, núm. 16 (juny 2015), p. 3 : il.


Matèries: Arxius ; Arxivística ; Indústria cultural ; Congressos
Àmbit:Girona
Cronologia:2014
Accés: http://xac.gencat.cat/web/sites/xac/.content/xac/01_continguts_arxius_comarcals/ah_girona/06_publicacions_ahg/publicacions_periodiques/publicacions_periodiques/fitxers/Apunts16_v04.pdf [Exemplar complet]
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Girona; B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 23
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ocupació del sector cultural a les comarques de Tarragona / Josep Maria Arauzo Carod
Arauzo Carod, Josep Maria


Tarragona : Diputació de Tarragona, 1999
208 p. ; 24 cm (Sèrie cultura
Bibliografia. Inclou com a àmbits culturals: arts plàstiques (galeries i artistes); música (festivals, grups, BAM Tour); teatre i cinema; museus i patrimoni; patrimoni natural i turisme cultural; llibre, biblioteques i sector audiovisual; mitjans de comunicació (premsa local, ràdio i TV); instituts d'estudis i altres centres culturals; castells; sector digital (internet, xarxes cuitadanes i publicacions digitals); activitats culturals en genral.
ISBN 84-88618786



Matèries: Mercat de treball ; Indústria cultural ; Cultura ; Sector serveis
Àmbit:Tarragona, província
Cronologia:1999
Localització: B. Pública de Tarragona; B. Joan Miró (Mont-roig del Camp); B. Central Xavier Amorós (Reus)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 23
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Crisi / Incerteses / Sinergies. L'estat de la cultura i de les arts 2012



En: L'Erol : revista cultural del Berguedà. Berga. Any 32, núm. 115 (Primavera 2013), p. 5 (Primeres pàgines. Editorial) 


Matèries: Cultura ; Art ; Vida cultural ; Indústria cultural ; Dades estadístiques
Àmbit:Catalunya
Cronologia:2012
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/267067/357613
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Institut Ramon Muntaner; B. Ramon Vinyes i Cluet (Berga); B. Guillem de Berguedà (Puig-reig)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 23
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Exposicions municipals de belles arts i indústries artístiques de Barcelona (1888-1906) [Fitxer informàtic] / Maria Ojuel Solsona ; [dirigida per: Mireia Freixa]
Ojuel i Solsona, Maria


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2014
Dirigida per: Freixa i Serra, Mireia. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2013
1 recurs electrònic

La present tesi doctoral se centra en l'anàlisi i interpretació de la sèrie d'exposicions d'art promogudes per l'Ajuntament de Barcelona durant el període que s'estén entre els anys 1888 i 1906, paral·lelament a la creació dels primers museus municipals. D'aquestes mostres s'havien estudiat prèviament alguns aspectes concrets, però faltava una anàlisi global de la seva trajectòria, en relació amb el context històric en què es van desenvolupar. L'objectiu de la investigació és, doncs, conèixer l'abast i la importància d'aquestes exposicions i el seu impacte real sobre la vida artística i cultural de la ciutat de Barcelona i, per extensió, de Catalunya. La documentació principal de la investigació procedeix de fonts primàries i, en especial, d'un fons pràcticament inèdit, el de la Comissió Organitzadora d'Exposicions de l'Ajuntament de Barcelona (Arxiu del MNAC). Després de la fase de consulta i recollida d'informació, hem iniciat la fase de sistematització de les dades per mitjà de bancs elementals de dades. Seguidament, hem treballat en la interpretació de les dades dins el seu context històric, fent-les dialogar amb informacions derivades d'altres investigacions i de la bibliografia disponible. Si bé hem fet un estudi sincrònic detallat de cada una de las exposicions, no pretenem aportar simplement una suma de dades, sinó una visió diacrònica que serveixi per interpretar el conjunt de las mostres. La concepció teòrica de base que ha seguit la historiografia para enquadrar la investigació sobre les grans exposicions d'art contemporànies parteix d'un enfocament sociològic, segons el qual les mostres artístiques han de ser interpretades en relació amb el medi cultural i el context històric en què s'han desenvolupat, marcats per un canvi profund en les relacions entre l'art i la societat.


Matèries: Tesis doctorals ; Exposicions artístiques ; Ajuntament ; Política cultural ; Art ; Modernisme ; Museus d'art ; Lleure ; Indústria cultural
Matèries:Ajuntament de Barcelona
Àmbit:Barcelona
Cronologia:1888 - 1906
Autors add.:Freixa i Serra, Mireia (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/132670
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 23
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Madrid y Barcelona, capitales de cultura en el mercado internacional del teatro a finales del siglo XIX (1860 - 1910) / Jeanne Moisand
Moisand, Jeanne


En: Ayer : revista de historia contemporánea. Madrid, núm. 79 (2010) , p. 201-222 (Estudios
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest article investiga la posició de Madrid i de Barcelona al mercat teatral internacional de finals del segle XIX. Analitza el paper exercit pels productors de teatre d'ambdues ciutats (empresaris, editors i autors) com a agents internacionals i nacionals de cultura. Es tracta d'entendre com van poder participar alhora en l'acceleració de la circulació mundial de la cultura després de 1860 i en l'afirmació dels nacionalismes. Aquest estudi també apunta la particularitat del mapa cultural de les dues capitals, amb la seva notable disjunció entre un espai d'importació teatral europeu i un espai d'exportació ibèric i hispanoamericà.



Matèries: Teatre ; Capitalitat ; Ciutats ; Empresaris ; Vida cultural ; Indústria cultural ; Nacionalisme
Àmbit:Barcelona ; Madrid ; Europa ; Amèrica Llatina
Cronologia:1860 - 1910
Localització: B. Centre de Lectura de Reus; Universitat Autònoma de Barcelona; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 23
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Informe de la comunicació a Catalunya 2011-2012 / Miquel de Moragas Spà, [et al.] (editors)



Bellaterra ; Barcelona : Institut de la Comunicació. Universitat Autònoma de Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2013
376 p. ; 30 cm (Lexikon. Informes, 3) 
Bibliografia. A la part superior de la portada: Institut de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona.

L'Informe de la comunicació a Catalunya 2011-2012 està estructurat en quatre grans apartats. La primera part analitza sintèticament la situació dels diversos mitjans (premsa, ràdio, televisió i sector cinematogràfic), les indústries culturals editorial, fonogràfica, videogràfica i multimèdia i diversos temes transversals que afecten el conjunt del sistema comunicatiu català (polítiques de comunicació, publicitat, grups de comunicació, internet i telecomunicacions), a més de tractar dos aspectes clau d'aquest sistema: la comunicació local i la llengua. La segona part, amb un enfocament més assagístic, acull un monogràfic sobre la gestació, l'estratègia i les aportacions de les polítiques de comunicació al Principat. La tercera part sistematitza l'estat de la recerca i els estudis de comunicació a Catalunya. I, per acabar, la quarta part recull la síntesi i conclusions de les principals aportacions d'aquesta setena edició de l'Informe de la comunicació a Catalunya. L'objectiu principal de l'obra és esdevenir una eina de suport als investigadors, als professionals i als responsables de les polítiques públiques del nostre país.


Matèries: Informes ; Mitjans de comunicació ; Publicitat ; Indústria cultural ; Indústria de la comunicació ; Tecnologies de la informació ; Comunicació social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:2011 - 2012
Autors add.:Moragas i Spà, Miquel de (Ed.)
Accés: http://www20.gencat.cat/docs/EADOP/Publicacions/Continguts/epubs/lexikon/InformeDeLaComunicacioACatalunya11-12.epub
http://incom.uab.cat/informe/
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 23
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Informe de la comunicació a Catalunya 2009-2010 / Miquel de Moragas Spà, [et al.] (editors)



Bellaterra ; Barcelona : Institut de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2011
408 p. ; 30 cm (Lexikon. Informes, 2) 
Bibliografia. A la part superior de la portada: Institut de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona.
ISBN 9772014277006


Matèries: Informes ; Mitjans de comunicació ; Publicitat ; Indústria cultural ; Indústria de la comunicació ; Tecnologies de la informació ; Comunicació social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:2009 - 2010
Autors add.:Moragas i Spà, Miquel de (Ed.)
Accés: http://www20.gencat.cat/docs/EADOP/Publicacions/Continguts/epubs/lexikon/InformeDeLaComunicacioACatalunya09-10.epub
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 23
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Informe de la comunicació a Catalunya 2007-2008 / Miquel de Moragas Spà, [et al.] (editors)



Bellaterra ; Barcelona : Institut de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona : Generalitat de Catalunya, 2009
400 p. : gràf., taules, map. ; 30 cm (Lexikon. Informes, 1) 
Bibliografia. A la part superior de la portada: Institut de la Comunicació, Universitat Autònoma de Barcelona.
ISBN 9788439380634


Matèries: Informes ; Mitjans de comunicació ; Publicitat ; Indústria cultural ; Indústria de la comunicació ; Tecnologies de la informació ; Comunicació social
Àmbit:Catalunya
Cronologia:2007 - 2008
Autors add.:Moragas i Spà, Miquel de (Ed.)
Accés: http://www20.gencat.cat/docs/EADOP/Publicacions/Continguts/epubs/lexikon/InformeComunicacioCatalunya07-08.epub
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 23
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Màster d'especialització en Gestió del Patrimoni Cultural : edició 2000-2002 : treballs de recerca



Girona : Universitat de Girona. Institut del Patrimoni Cultural, 2004
101 p. ; 24 cm (Diversitas, 48) 
ISBN 8484581551

La publicació que teniu a les mans recull les conclusions més importants del treball de recerca relacionat amb el patrimoni cultural. El ventall de temes d'estudi desenvolupats es pot ordenar en cinc tipus: empreses culturals, parcs arqueològics, creació de nous museus, gestió del patrimoni cultural i natural, i patrimoni i turisme cultural.



Matèries: Patrimoni cultural ; Investigació científica ; Turisme cultural ; Museus ; Excavacions arqueològiques ; Gestió cultural ; Indústria cultural ; Promoció cultural
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[2000 - 2002]
Autors add.:Universitat de Girona. Institut del Patrimoni Cultural
Localització: Universitat de Girona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 23
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Percepcions, pràctiques i dimensions dels sectors culturals a Lleida / Dolors Mayoral Arqué, Antoni Giró Parramona
Mayoral Arqué, Dolors


Lleida : Pagès, 2001
240 p. ; 21 cm
Bibliografia.
ISBN 8479358173

L'obra s'ha fonamentat en uns estudis empírics realitzats a Lleida a partir dels quals s'ha intentat establir una visió sobre els consums, hàbits i pràctiques culturals de la població. A més, l'ús de metodologies diferents ha permès conèixer les concepcions, motivacions i dificultats amb les quals s'enfronten els individus amb relació al tema de la cultura. En definitiva, les anàlisis empíriques constitueixen una excusa per incitar a la reflexió sobre tres aspectes interessants com ara la consideració restringida del concepte de cultura, la necessitat d'educar la població atès que la cultura abasta tots els dominis i accions de l'home en societat i, per tant, una ciutadania menys condicionada pels mitjans de comunicació i, finalment, la potenciació i participació de la ciutadania en la creativitat i producció de la cultura.



Matèries: Hàbits culturals ; Cultura ; Vida cultural ; Política cultural ; Indústria cultural ; Intel·lectuals
Àmbit:Lleida, província
Cronologia:[2001]
Autors add.:Giró i Parramona, Antoni
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 23
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Cròniques del Retiro / Lola Borràs i Badia
Borràs i Badia, Lola


En: Terme : revista d'història. Terrassa, núm. 23 (2008) , p. 247-271 : graf. (Recerca Jove
Aquest article és un resum del treball Cròniques del Retiro, realitzat a l'Escola Pia de Terrassa i dirigit per Anna Fernández el 2007. Bibliografia, abreviacions i notes. Inclou plànol del teatre i quadres sobre el tipus d' espectacles que s'hi representaven.

El treball Cròniques del Retiro sintetitza la història del Teatre del Retiro de Terrassa -des de la seva fundació, el 1877, fins al seu tancament, el 1932 -, a partir de les cròniques de diaris, revistes locals de l'època i també d'altra documentació diversa, que tracta de les vicissituds del teatre i del seu impulsor, Josep Domingo i Casanellas. En aquest article es constata la gènesi del teatre, les seves característiques físiques, l'entrada de Josep Domingo i Casanellas com a propietari i el context terrassenc del moment, es deixa constància que hi va haver tres edificacions del teatre i es descriu l'evolució de la idea inicial d'un teatre de categoria social alta cap a la consolidació d'un teatre més popular.


Matèries: Biografia ; Empresaris ; Teatre ; Teatre popular ; Cinema ; Arts escèniques ; Obres de teatre ; Companyies de teatre ; Vida cultural ; Indústria cultural
Matèries: Domingo i Casanellas, Josep (1833-1917)
Matèries:Teatre del Retiro de Terrassa
Àmbit:Terrassa
Cronologia:1877 - 1932
Accés: http://www.raco.cat/index.php/Terme/article/view/139422/236150
Localització: Biblioteca Central de Terrassa; Institut Ramon Muntaner; Biblioteca de Catalunya; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; UAB: Sibhil·la; Universitat Pompeu Fabra


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3