El Piano en Barcelona (1790-1849) : construcción, difusión y comercio [Fitxer informàtic]
/ Oriol Brugarolas Bonet ; [dirigida per: Xosé Aviñoa]
Brugarolas Bonet, OriolBarcelona : Universitat de Barcelona, 2015
Dirigida per: Aviñoa, Xosé. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2015
1 recurs electrònic
Entre 1790 i 1849 es va generalitzar l'ús del piano a Barcelona. Proves d'això són el desenvolupament de l'activitat constructiva de pianos, l'augment de l'edició i la venda de partitures i la publicació de mètodes pedagògics per a aquest instrument, l'increment de la demanda de l'ensenyament musical privat, així com l'augment de la compravenda de pianos i fins i tot de la introducció de novetats industrials en la fabricació de plànols. El piano en tant objecte musical sintetitza tots els canvis de la societat moderna: va participar en els processos industrials més actius i alhora es va imposar musicalment amb un immens poder social; per aquest motiu, per comprendre en el seu conjunt l'evolució del piano no solament és necessari endinsar-se en aspectes culturals o estrictament musicals, sinó també tenir en compte factors econòmics, socials i fenòmens globals, com l'avanç de la ciència i la tecnologia. Així doncs, la present tesi doctoral té dos propòsits bàsics: d'una banda, indicar els fets musicals, culturals i socials que van justificar la difusió del piano i la normalització de la seva utilització en la Barcelona de finals del segle XVIII i de la primera meitat del segle XIX; per un altre, determinar la penetració social del piano en la societat barcelonina de 1790 a 1842, és a dir, dilucidar els tipus de pianos que es construïen i es venien, quins preus es pagaven per ells i qui els adquiria i per què. Aquest procés d'implantació i difusió del piano a Barcelona s'emmarca en un context més ampli, ja que va anar un fenomen de gran impuls europeu i nord-americà i va definir les característiques del piano romàntic, convertint a aquest instrument en el més representatiu d'aquest moviment.
