El Paleolítico superior en la cueva "Reclau-Viver" de Seriñá (España) / J. M. Corominas
Corominas i Planellas, Josep M.


En: Revista di scienze preistoriche. vol. IV, fasc. 1-2 (1949) , [10 p.]

High-resolution Neanderthal settlements in mediterranean Iberian Peninsula: A matter of altitude? / C. Sánchez-Hernández, L. Gourichon, R. Blasco, E. Carbonell, G. Chacón, B. Galván, C.M. Hernández-Gómez, J. Rosell, P. Saladié, J. Soler, N. Soler, J. Vallverdú, F. Rivals



En: Quaternary Science Reviews, N. 247 (2020) , 106523

Elsevier Ltd Neanderthals are widely known to be a resilient human species that successfully faced constant and strong environmental fluctuations modifying the landscapes they inhabited and the availability of their potential resources. It has been traditionally assumed that environmental features could strongly affect human behaviour due to the stretch relationship between their potential prey and the availability of habitats. Environmental changes would produce a high variability in the settlement patterns of the Neanderthal groups. However, the preponderant influence of environmental conditions on these human groups has recently been strongly questioned. This is especially true for the Iberian Peninsula, where latitudinal position and orographic features supported the persistence of environmental conditions that allowed the permanence of a wide range of biotopes and animal and vegetal resources. In the present study, we reconstruct the Neanderthal settlement patterns (i.e. duration and season) from four archaeological sites located in the Mediterranean area of the Iberian Peninsula: Arbreda Cave (Serinyà, Girona), Teixoneres Cave (Moià, Barcelona), Abric Romaní (Capellades, Barcelona), and El Salt (Alcoy, Alicante). We focus on identifying whether they show a high variability in settlement patterns and check for the existence of local influences, such as the altitude. To reach these objectives, we designed a multi-proxy approach combining tooth wear and dental cementum analysis of the main Neanderthal preys: Cervus elaphus, Equus ferus, Equus hydruntinus, Bos primigenius and Capra pyrenaica. Our results first suggest that local features (i.e. orography, altitude, and environment) appear to be predominant factors determining the main feeding behaviour of the un.

Palaeoenvironmental and palaeoclimatic reconstruction of the Latest Pleistocene of L'Arbreda Cave (Serinyà, Girona, northeastern Iberia) inferred from the small-mammal (insectivore and rodent) assemblages / Juan Manuel López-García, Narcís Soler i Masferrer, Julià Maroto, Joaquim Soler i Subils, Gabriel Alcalde, Maria Bennàsar, Francesc Burjachs i Casas



En: Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology. vol. 435 (2015) , p. 244-253

L'Arbreda Cave is one of the southernmost of the Reclau Caves (Serinya, Girona, northeastern Iberian Peninsula), located between the west margin of the Pla d'Usall and the Serinyadell river, at an altitude of about 211 m a.s.l. The Pla d'Usall forms part of the Banyoles-Besald Basin, which is bounded by Eocene and Neogene reliefs. It is filled with sediments of Plio-Pleistocene age. The cave is a shelter formed by travertine cascades with a degree of karstification, and contains sedimentary deposits ranging from the end of the Middle Pleistocene to the Early Holocene, thus constituting an important archaeo-palaeontological record for an understanding of the prehistoric occupation of northeastern Iberia. It is one of the most complete and best-dated terrestrial sequences in Iberia from the Mousterian to the Early Holocene period. In this paper we present a palaeoenvironmental and palaeoclimatic reconstruction of the sequence based on non-flying small mammals (insectivores and rodents) and pollen analyses. The environmental and climatic results, together with the absolute dating of the sequence and direct comparison with NorthGRIP delta O-18 and the sea-surface temperatures (SST) of the Alboran Sea, allow us to identify various climatic periods within our sequence: a cold period between interstadials 12 and 10 in Level I, probably interstadial 10 in Level H-2 the Last Glacial Maximum (LGM) in Levels C and B, the Bolling-Allered interstadial (B/A) in Level A, and the Preboreal/Boreal (Pr/B) in the Terra Rossa.

Environment and climate during MIS 7 and their implications for the late Middle Pleistocene hominins: The contribution of Mollet cave, Serinyà, Girona, northeastern Iberian Peninsula / Juan Manuel López-García, Hugues Alexandre Blain, Ramo Julià, Julià Maroto



En: Quaternary International. vol. 337 (2014) , p. 4-10

Marine Isotope Stage 7 (MIS 7) is an interglacial that has not been a major topic of scientific interest, yet is interesting because it contains five warm and cold phases (MIS 7e-a) within a brief period of time (ca. 246-186 ka). In this context, there are several sites that contain Middle Pleistocene human remains in Europe, including Mollet cave, the subject of this study. Analyses of the small vertebrates from this cave, together with the numerical dating (ca. 215 ka), established the environmental and climatic conditions in which the hominins who frequented the cave lived. The results obtained situate the Middle Pleistocene hominins of Mollet cave in the MIS 7c substage, indicating that the occupation by humans took place in a transitional phase from a warm to a cold stage with forest development.

Variabilité des modalités de débitage et des productions lithiques dans les industries moustériennes de la grotte de l'Arbreda, secteur alpha (Serinyà, Espagne) / Jean-Pierre Duran, Narcís Soler i Masferrer
Duran, Jean Pierre


En: Bulletin de la Société préhistorique française. vol. 103, núm. 2 (2006) , p. 241-262

Arbreda, sector alpha, excavated in 1972 by J.M. Corominas, presents a Mousterian stratigraphy more than 3 m deep (levels 30 to 44), dated between the beginning of isotopic stage 5 and stage 3. The seven Mousterian stratigraphic units (G to A) were deposited during palaeoclimates that were very humid and cool/humid (G to F), cold to very cold (E to C), then cool-temperate (B to A). The different industrial complexes of Arbreda can be typologically attributed to a typical Mediterranean Mousterian at the eastern fringe of the Pyrenees, but with strong Charentian influences. The abundant lithic material (nearly 14 000 pieces), and the extraordinary diversity of raw materials (porphyry, hornblende, sandstone, limestone, Lydian stone and several types of quartz, quartzite and flint) in large quantities, make it possible to apply different technological approaches. Adaptive capacities, an understanding of different rock mechanics and technical cultural traditions are examined using a diachronic approach, which takes into account the variability of production techniques for each rock type. With a chronological approach, and all rock types together, a general evolution of production techniques and modalities as well as the different associations used by these Mousterian groups over a period of 80 000 years is brought to light, whereas a relatively strong typological stability is evident throughout the stratigraphy. This continuity implies a certain cultural continuity. These studies are favoured by the continuity of knapping techniques, which are mainly Discoid and Levallois. It thus becomes possible to define the evolution and major technological associations in their different modalities.

Estudi de la paleocupació humana a la cova de l'Arbreda [Microforma] / Jordi Barris Duran ; [dirigida per: José F. de Villalta Comella]
Barris Duran, Jordi


Bellaterra : Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1988
Dirigida per: Villalta Comella, José F. de. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, 1984
3 microfitxes (815 fotog.) ; 11 * 15 cm + 1 fullet (7 p. ; 18 cm)
Bibliografia.
ISBN 8474883105

Estudi de la paleocupació humana a la cova de l'Arbreda / Jordi Barris Duran ; [dirigida per: José F. de Villalta Comella]
Barris Duran, Jordi


1984
Dirigida per: Villalta Comella, José F. de. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, 1984
3 vols

Actas de las II Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica : (Madrid, 6, 7 y 8 de mayo de 2009 : JIA 09

Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica (2es : 2009 : Madrid )


Madrid : Libros Pórtico, DL 2011
2 vols. : il., map. ; 30 cm
Bibliografia. Textos en castella, anglés i portugués; resums en castella i angles.
ISBN 9788479560928 (o.c.)
ISBN 9788479560935 (tomo I)
ISBN 9788479560942 (tomo II)

Conté:
- 257410  Pratsdesaba. Albert. La Xarxa defensiva medieval del comtat d'Osona: evolució i anàlisi territorial dels Castells d'Osona nord (segles VIII-XIII).
- 257411  Rubio i Campillo. Xavier. Aplicación de nuevas técnicas de investigación en la arqueología del conflicto: la Batalla de Talamanca (1714).
- 257412  Coma i Quintana. Laia. Arqueología, museografía y didáctica: el caso de la guerra aérea en Cataluña (1936-1939).
- 257413  Romero Torres. Laura. Estudio arqueozoológico de los niveles gravetienses de la Cueva del Reclau Viver (Serinya, Girona).
- 257414  Bañuls-Cardona. Sandra. Análisis de los cambios paleoambientales del pleistoceno superior final-Holoceno a partir del estudio de micromamíferos en la cova volomera (San Esteve de la Sarga, Lleida).

Un Hàbitat neolític a l'entorn de la riera de Maspujols : la Timba del Bareny (Riudoms, Baix Camp) / Valerià Romero, Josep M. Miró
Romero i Alarcón, Valerià


En: Butlletí arqueològic. Tarragona. Època V, núm. 15 (1993) , p. 347-355 : il. (Noticiari) 
Bibliografia.

El Paleolítico medio en Catalunya: yacimientos en cueva y al aire libre [Fitxer informàtic] / Rafael Mora Torcal ; [dirigida per: Maria Lluïsa Pericot]
Mora i Torcal, Rafael


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2022
Dirigida per: Pericot, Maria Lluïsa. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 1989
1 recurs electrònic (675 p.)

Desde la publicación de E. Ripoll y H. de Lumley del articulo "El Paleolitico Medio en Catalunya" (1965), ha transcurrido casi un cuarto de siglo. En todo este tiempo ha variado substancialmente tanto el método de trabajo como la forma de enfocar y resolver los problemas que plantea el registro fósil. En aquellos momentos todavía no se había aceptado entre los investigadores de este pais la existencia del Paleolítico Inferior, y muchos lugares de ocupación hoy atribuidos a esa cronología eran englobados bajo la denominación de Paleolítico Medio. El caso más representativo sería el Cau del Duc de Torroella de Montgrí y el Cau del Duc d'Ulla, que fueron estudiados con motivo de una tesis doctoral (Carbonell, 1985). A partir de entonces se han realizado diversos hallazgos que nos permiten revisar nuestros conocimientos sobre esta fase del periodo prehistórico. Para ello era necesario realizar tanto dataciones radiométricas como secuencias estratigráficas fiables en las que posicionar esta primera secuencia. También se debían llevar a término tanto análisis arqueozoológicos como palinológicos que nos permitiesen tener una visión más acorde con la realidad del periodo. Uno de los objetivos de este trabajo es la reinterpretación de este complejo "crono-cultural" a la luz de las sucesivas discusiones que se han producido entre los expertos y la aportación de los nuevos datos que se disponen del mismo. La linea de investigación propuesta es la tecnológica. Proponemos un método de análisis de los diferentes restos del registro lítico encaminado a caracterizar los procesos técnicos que se documentan en este segmento de la cadena operativa. Es evidente que no todos los yacimientos citados son interesantes, siendo discriminados en base al bajo número de restos que presentan y a su posición secundaria o primaria. Los dos bloques centrales en los que hemos basado el estudio han sido los Cingles del Capelló (Capellades, Anoia) y la secuencia inferior de la Cava de L'Arbreda (Serinya, Banyoles). Hemos considerado que ambos complejos pueden constituir el eje referencial de esta nueva estrategia de estudio del Paleolitico Medio catalán.

Arquitectura de prestigio y aristocracias indígenas / David Bea, Jordi Diloli, David Garcia i Rubert, Isabel Moreno y Pierre Moret



En: 141489 Iberos del Ebro : actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2012. p. 51-70 : il. plàn, map

Bibliografia.

En este artículo se presentan los datos obtenidos en los últimos trabajos efectuados en el territorio formado por las comarcas del curso inferior del Ebro, las tierras del río Sénia, la Terra Alta, el Bajo Aragón y el Matarraña, especialmente en lo que se refiere a las muestras de arquitectura de prestigio fechables entre la Primera Edad del Hierro y el inicio de los procesos de iberización. Se plantea la posibilidad que estas estructuras arquitectónicas de tipo diferencial sean una muestra del intento de consolidación de unos modelos políticos en torno a la afirmación de élites. Se examina la problemática funcional de estos edificios arquitectónicamente diferenciados, así como las cronologías, tanto relativas como absolutas. A partir del análisis de la arquitectura de prestigio, se intenta presentar una secuenciación de los diferentes tipos formales y determinar posibles fases en el proceso social y político en el que se inscriben.

L'Experimentació en arquitectura protohistórica : les cases del barranc de Gàfols / Jordi Morer de Llorens ; [dirigida per: Joan Sanmartí, M. Carme Belarte Franco]
Morer de Llorens, Jordi


2000
Dirigida per: Sanmartí, Joan; Belarte Franco, Maria Carme. Universitat de Barcelona. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, 2000
114 f. : il. ; 30 cm
Tesi de llicenciatura. Bibliografia.

La Cova del Parco (Alòs de Balaguer, La Noguera, Lleida) : darreres intervencions arqueològiques i visió de conjunt / per Josep M. Fullola, Xavier Mangado , M. Àngels Petit, Raül Bartrolí



En: Quadern de treball : Associació Arqueològica de Girona. Girona, núm. 14 (2006) , p. 29-41 : il. (Recerca i investigació) 
Bibliografia.

Dels neandertals a les primeres societats camperoles : un recorregut pel poblament prehistòric dels Aspres de la Noguera (Lleida) / Rafael Mora, Jorge Martínez-Moreno,a Miquel Roy, Aníbal Nevado, Paloma González-Marcén, Xavier Roda, Susana Vega, Jezabel Pizarro i Alfonso Benito-Calvo



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2016-2017 (2019) , p. 11-28 : il.
Bibliografia.

La riquesa arqueològica de l'àrea coneguda com els Aspres de la Noguera (Lleida) posa de manifest una ocupació reiterada del Prepirineu per grups humans al llarg del plistocè superior i l'holocè. Durant els darrers quinze anys hem dut a terme un projecte de recerca en aquest sector| dirigit a caracteritzar la presència humana en els últims 130.000 anys| a través de l'excavació de nombrosos jaciments i l'estudi del paisatge. Aquesta recerca s'ha complementat amb accions de transferència de coneixement que busquen| a través d'una xarxa d'infraestructures i activitats programades| sensibilitzar la societat sobre la importància del patrimoni cultural de la regió.

Les Excavacions recents a la cova de Mollet (Serinyà, Pla de l'Estany) : hienes i humans fa 200.000 anys / Julià Maroto, Juan Manuel López-García, Hugues-Alexandre Blain, Ferran Millan, Meritxell Álvarez, i Ramon Julià



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2015-2016 (2018) , p. 104-120 : il.
Bibliografia.

Les excavacions recents (2001-2005 i 2010-2011) a la cova de Mollet (Serinyà) han permès caracteritzar l'estrat 5, que és l'inferior de la seqüència. Aquest estrat té una edat de l'ordre dels 215.000 anys i va ser dipositat durant una etapa temperada del MIS 7, sota un paisatge dominat per prats humits i alguns boscos. El jaciment era, en aquella època, un cau de hienes. L'activitat antròpica documentada és molt escassa, malgrat procedir de l'estrat una molar humana d'un individu infantil.

Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya) / Antoni Palomo, Xavier Terradas, Raquel Piqué, Rafel Rosillo, Igor Bodganovic, Àngel Bosch, Maria Saña, Marta Alcolea, Marian Berihuete Azorín i Jordi Revelles



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2015-2016 (2018) , p. 88-103 : il.
Bibliografia.

Els anys 2013 i 2015 s'ha dut a terme una intervenció arqueològica en una gran balma oberta sobre el riu Montsant, a Ulldemolins (Priorat). Tot i la riquesa arqueològica i la llarga tradició de recerca en aquesta zona, especialment per part del Dr. Salvador Vilaseca i col·laboradors a mitjans del segle XX, aquest jaciment havia restat inèdit fins ara. Els treballs realitzats fins ara s'han centrat en la intervenció sobre diferents talls estratigràfics exposats pels efectes de riuades i accentuats per treballs clandestins. Aquests han permès documentar la seqüència estratigràfica del dipòsit sedimentari de l'abric, que conté diverses evidències d'ocupacions atribuïbles fonamentalment al Neolític antic i també restes atribuïbles als darrers grups de caçadors recol·lectors. Es presentaran els treballs realitzats fins el moment i els primers resultats de les recerques en curs. Tot plegat permet pressuposar que es tracta d'un assentament de gran importància per l'estudi de les primeres comunitats pageses de les comarques meridionals de Catalunya.

La Balma del Gai. Vint anys de recerca en un campament de caçadors-recol·lectors entre el plistocè final i l'holocè a l'altiplà del Moianès / Jordi Nadal, Lluís Lloveras, Pilar Garcia-Argüelles i Jofre Costa



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2014-2015 (2017) , p. 69-83 : il.
Bibliografia.

La Balma del Gai (Moià, Bages) és un petit abric que s'obre en el torrent que porta el mateix nom, a una altura de 760 metres sobre el nivell del mar, però en un entorn de relleus suaus. El jaciment fou descobert per Joan Surroca l'any 1974 i des del 1994 el SERP de la Universitat de Barcelona hi fa excavacions programades. Presenta una seqüència estratigràfica molt simple, formada per tres nivells. De fet, les ocupacions epipaleolítiques es concentren en un d'aquests en concret, el nivell I, de no més d'un metre de potència. Tanmateix, aquí es constaten dues de les fases evolutives d'aquest epipaleolític a la conca mediterrània de la península Ibèrica: el microlaminar o epimagdalenià i un sauveterroide o geomètric tipus filador. Us presentem ara els resultats d'aquests 20 anys d'intervencions.

Aportacions clau de la Cova del Parco (Alòs de Balaguer, la Noguera, Lleida) al Magdalenià : vint-i-cinc anys de recerca arqueològica / Xavier Mangado, Josep M. Fullola, José Miguel Tejero, M. Àngels Petit, Marta Sánchez i Raül Bartrolí



Mangado, Xavier.
En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2012-2013 (2015) , p. 86-99 : il.
Bibliografia.

L'estiu del 2012 s'ha fet la vint-i-cinquena campanya d'excavacions a la cova del Parco. La perspectiva d'un quart de segle de treballs i de publicacions ens permet reconèixer una seqüència clau en el desenvolupament del Paleolític superior final i de l'Epipaleolític a l'àrea pirinenca. Centrant-nos en les novetats dels darrers anys corresponents al Magdalenià, els nombrosos estudis especialitzats realitzats des del SERP han permès una millor percepció històrica del jaciment i del seu entorn. L'excavació en extensió ha tret a la llum un registre excepcional a la Península Ibèrica. Tot plegat ens està servint per arribar a una reconstrucció cultural, socioeconòmica i paleambiental dels grups humans de caçadors-recol·lectors que habitaren la zona entre fa 15.000 i 11.500 anys.

La Cova Gran de Santa Linya i poblament humà del vessant sud dels Pirineus al Pleistocè superior i a l'Holocè / Jorge Martínez-Moreno, Rafael Mora, Ignacio de la Torre
Martinez Moreno, Jorge


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2007 (2009) , p. 69-92 : il.
Bibliografia.

El Jaciment del Plansallosa / Àngel Boch, Montse Buch, Ramon Buxó, Jordi Casadevall, Joaquim Mateu, Toni Palomo i Esther Tabernero



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 1995-1996 (1997) , p. 61-76 : il.
Bibliografia.