português | español | english | français |

logo

Cerca a la base de dades

Base de dades:
FONS
Cercar:
FUMANAL I PAGES, MIQUEL ANGEL []
Referències trobades:
37   [Refinar la cerca]
Mostrant:
1 .. 20   en el format [Estàndard]
pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        


1 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Santa Pau: full de ruta del turisme cultural : proposta d'una nova senyalètica , proposta d'un nou logotip / Coordinació i realització: Miquel Àngel Fumanal i Pagès



En: Croscat : revista de Santa Pau. 2a etapa, núm. 12 (desembre 2010), 20 p. (Prisma, 3. Dossier anual Turisme) 
Suplement de la revista Croscat.


Matèries: Turisme cultural ; Patrimoni cultural
Àmbit:Santa Pau
Cronologia:2010X
Autors add.:Fumanal i Pagès, Miquel Àngel (Dir.)
Accés: https://santapau.cat/media/sites/52/prisma-3.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Marià Vayreda (Olot); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pagesia santapauenca al llarg del temps : el grup social pagès al mon medieval i modern / Miquel Àngel Fumanal i Pagès, Albert Planas i Serra, Albert Reixach i Sala
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


En: Croscat : revista de Santa Pau. 2a etapa, núm. 10 (desembre 2008), p. 32-40: il. (Prisma, 2. Dossier anual Pagesia) 
Suplement de la revista Croscat.


Matèries: Pagesia ; Pagesos ; Baixa edat mitjana ; Edat moderna ; Grups socials ; Explotacions agràries ; Masos ; Religiositat popular
Àmbit:Santa Pau
Cronologia:[1200 - 1800]
Autors add.:Planas i Serra, Albert ; Reixach i Sala, Albert
Accés: https://santapau.cat/media/sites/52/prisma_10.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Marià Vayreda (Olot); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Patrimoni i el futur del turisme a Santa Pau / Miquel Àngel Fumanal Pagés, Albert Planas Serra, Albert Reixach Sala
Fumanal i Pagés, Miquel Àngel


En: Croscat : revista de Santa Pau. 2a etapa, núm. 9 (desembre 2007), p. 1-7 : il. (Prisma. Dossier anual Turisme) 
Suplement de la revista Croscat.


Matèries: Turisme
Àmbit:Santa Pau
Cronologia:2007
Autors add.:Planas Serra, Albert ; Reixach i Sala, Albert
Accés: https://santapau.cat/media/sites/52/prisma_1.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Marià Vayreda (Olot); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Retaule de Santa Pau : revisió d'una peça olvidada / Miquel Àngel Fumanal i Pagès
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 9 (1997) , p. 45-52 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.


Matèries: Art religiós ; Retaules ; Baixa edat mitjana ; Iconografia
Matèries:Castell de Santa Pau ; Museu Comarcal de la Garrotxa
Àmbit:Santa Pau ; Olot ; Garrotxa
Cronologia:[1300 - 1400]; 1997
Accés: https://xac.gencat.cat/web/.content/xac/01_continguts_arxius_comarcals/ac_garrotxa/06_publicacions_acgax/publicacions_editades/publicacions_editades_i/09.pdf [exemplar complet]
Localització: B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
El Palau Episcopal de Girona : mil anys d'història d'un laberint arquitectònic / Josep M. Nolla, Jordi Sagrera i Aradilla, Miquel Àngel Fumanal i Pagès, Narcís Soler i Masferrer



Girona : Museu d'Art de Girona, [2024]
277 p. : il. ; 30 cm
Bibliografia.
ISBN 9788410393264

Des de la seva obertura al públic, l'any 1979, l'antic Palau Episcopal de Girona és la seu del Museu d'Art de Girona. Es tracta d'un edifici imponent, una veritable joia de l'arquitectura medieval i, essent la casa del bisbe, el principal centre de poder de la ciutat de Girona durant segles. Ha viscut una història llarga i a vegades convulsa, plena de modificacions i de reformes, però sense perdre ni l'ànima del seu origen antic ni l'espectacularitat monumental que l'ha caracteritzat sempre. El llibre El Palau Episcopal de Girona. Mil anys d'història d'un laberint arquitectònic és l'estudi més complet que s'ha realitzat mai d'aquest edifici extraordinari. Un edifici que és un "laberint", com indica el títol, perquè a l'estructura original, aixecada al segle XII, s'hi han anat incorporant diversos cossos i elements, modificant estructures i afegint motius ornamentals, a mesura que passaven els segles. L'estudi de l'edifici va ser proposat inicialment pel museu, fa uns anys, als arqueòlegs i historiadors Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera, coneixedors profunds de la història urbana i constructiva de la ciutat de Girona, i de seguida fou incorporat també al grup d'autors l'historiador de l'art Miquel Àngel Fumanal. L'expertesa i la combinació d'habilitats de tots tres han permès la redacció d'una monografia que marca un abans i un després, no solament per al coneixement del palau gironí sinó per a tota la recerca al voltant de les residències episcopals de l'edat mitjana arreu d'Europa. El llibre s'estructura en dues parts, una primera dedicada a la descripció del palau en el seu actual estat, i una segona de caràcter històric, en la qual es detallen fil per randa totes les etapes de construcció i de reformes de l'edifici durant els seus mil anys de vida. Cal destacar també la col·laboració, amb un epíleg, de qui va ser primer director del museu, el també arqueòleg Narcís Soler, que explica la darrera etapa de transformació de l'edifici durant les dècades finals del segle XX, és a dir, el seu pas de residència episcopal a museu d'art obert al públic. (Editorial).



Matèries: Arquitectura civil ; Romànic ; Gòtic ; Palaus ; Commemoració ; Museus d'art
Matèries:Palau Episcopal de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:[1024 - 2024]
Autors add.:Nolla i Brufau, Josep M. ; Sagrera i Aradilla, Jordi ; Fumanal i Pagès, Miquel Àngel ; Soler i Masferrer, Narcís
Autors add.:Museu d'Art de Girona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Sant Pere de Besalú : 1003-2003 : una història de l'art / Laura Bartolomé Roviras, Miquel Àngel Fumanal i Pagès, Lourdes de Sanjosé i Llongueras ; epíleg d'Imma Mir del Pozo ; fotografies de Pere Duran ; traduccions del llatí de Miquel Sitjar i Serra ; coordinació: Miquel Àngel Fumanal i Pagès
Bartolomé Roviras, Laura


Besalú ; Girona : Ajuntament de Besalú : Diputació de Girona, 2003
181 p. : il. col. ; 27 cm
ISBN 8493325023



Matèries: Monestirs ; Història general ; Ordes religiosos
Matèries:Monestir de Sant Pere de Besalú ; Benedictins
Àmbit:Besalú
Cronologia:1003 - 2003
Autors add.:Fumanal i Pagès, Miquel Àngel (Dir.) ; Sanjosé Llongueras, Lourdes de ; Mir del Pozo, Imma (Pr.) ; Duran, Pere (Il·l.) ; Sitjar i Serra, Miquel (Trad.)
Autors add.:Ajuntament de Besalú ; Diputació de Girona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Abadia de Montserrat; B. Ramon Vidal (Besalú); Biblioteca Pública (Cassà de la Selva); B. Carles Rahola (Girona); B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Santa Pau : paisatge amb història / [textos: Albert Reixach, Miquel Àngel Fumanal ; fotografia: Pep Sau]
Reixach, Albert


Santa Pau : l'Ajuntament, [2011]
207 p. il. col. ; 27 cm
ISBN 9788460653653



Matèries: Guies generals ; Monografia local ; Medi geogràfic ; Història general
Àmbit:Santa Pau
Cronologia:[0000 - 2011]
Autors add.:Fumanal i Pagès, Miquel Àngel ; Sau, Pep (Il·l.)
Autors add.:Ajuntament de Santa Pau
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Carles Rahola (Girona); B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Revisant el nou mapa : la toponímia de Puigpardines / Miquel Àngel Fumanal Pagès, Guillem Fumanal Viana
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


En: Puigpardines, Núm. 150 (juliol-setembre 2021), p. 9



Matèries: Toponímia
Àmbit:Puigpardines - Vall d'en Bas, la
Cronologia:[0000 - 2021]
Autors add.:Fumanal Viana, Guillem
Localització: B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Lleona de Girona : noves aproximacions des de la història de l'art / Miquel Àngel Fumanal i Pagès
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


Girona : Museu d'Art, 2024
61 p. : il. col. ; 28 cm
Bibliografia.
ISBN 9788410144743

La columna de la Lleona s'ha fet un lloc d'honor entre els símbols de la ciutat de Girona i és ben coneguda tant entre els seus habitants com entre els turistes. Tanmateix, la seva popularitat contrasta amb allò que realment en sabem. Cal cercar el seu origen a l'època medieval, vers mitjan segle XIII, però el seu passat, significat, autoria, ubicació, simbolisme, etc., segueixen essent, en bona part, una incògnita. La revisió de totes les informacions conegudes sobre la columna, a més de l'obtenció de dades inèdites, i la descripció acurada i analítica de la peça que planteja aquest llibre, suposen una actualització imprescindible per al seu coneixement. (Editorial).



Matèries: Escultura ; Gòtic
Àmbit:Girona
Cronologia:[1250 - 2024]
Autors add.:Museu d'Art de Girona
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Mas Toralles de Puigpardines, a través d'un inventari del 1779 / Miquel Àngel Fumanal Pagès, Xavier Solà Colomer, Xavier Teixidor Herrero
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 33 (2022) , p. 107-120 (Recerques

El mas Toralles (o Toralla) de Puigpardines és una de les masies més impressionants de la Vall d'en Bas, amb una història documentada que es remunta al segle XV. Aquest article planteja un breu resum històric del mas, com a introducció a l'edició d'un extens inventari de béns mobles i immobles encarregat l'any 1779 per l'hereu, Josep de Toralla i de Saleta.


Matèries: Masos ; Masies ; Inventaris ; Fonts documentals ; Béns mobles ; Béns immobles
Matèries:Mas Toralles de Puigpardines
Àmbit:Puigpardines - Vall d'en Bas, la
Cronologia:1779
Autors add.:Solà i Colomer, Xavier ; Teixidor Herrero, Xavier
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/426756
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Mas Caritat de Sant Cristòfor les Fonts (Olot) : entre la història i la llegenda / Antònia Caritat Compte, Miquel Àngel Fumanal Pagès
Caritat Compte, Antònia


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 32 (2021) , p. 133-145 (Recerques

Al sud dels afores d'Olot s'estén el terme de la parròquia de Sant Cristòfor les Fonts, esmentada com a tal ja al segle XI. Un dels masos més importants del terme era el Mas Caritat, documentat des de finals del segle XIV. Ara bé, la tradició popular fa que s'associï a aquesta casa la troballa de la imatge de la Mare de Déu del Tura, quelcom que podria haver succeït al segle XII, justament quan els historiadors de l'art daten la talla de la figura conservada fins avui. En aquest treball donem a conèixer les primeres dades del mas Caritat, confrontades a la llegenda publicada pel pare Narcís Camós al segle XVII.


Matèries: Masos ; Art religiós ; Escultura ; Romànic ; Imatgeria ; Fonts documentals ; Llegendes
Matèries:Mas Caritat de Sant Cristòfol les Fonts
Àmbit:Sant Cristòfol les Fonts - Olot
Cronologia:[1000 - 2021]
Autors add.:Fumanal i Pagès, Miquel Àngel
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/412484
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
La Pedra de Girona : l'esplendor del marbre blau / Miquel Àngel Fumanal, Jordi Sagrera
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


Figueres : Brau edicions, 2022
217 p. : il. ; 23 cm
Bibliografia.
ISBN 9788418096457

Aquesta obra dona al lector una visió de conjunt de la importància de la pedra de Girona al llarg dels cinc segles del seu esplendor, del XII al XVI, en els quals Girona esdevé el centre productor i exportador de pedra per arquitectura i escultura més important de l'antiga Corona d'Aragó. L'estudi també recull l'ús de la pedra de Girona als segles XVII, XVIII i XIX. Alguns exemples rellevants d'edificis on s'ha utilitzat la pedra de Girona són, entre altres, el claustre dels monestirs de Pedralbes, el de Sant Joan de les Abadesses o el Palau de la Generalitat. (Editorial).



Matèries: Materials de construcció ; Arquitectura ; Gòtic ; Indústria extractiva
Àmbit:Girona, província
Cronologia:[1100 - 1900]
Autors add.:Sagrera i Aradilla, Jordi
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Carles Rahola (Girona); B. Fages de Climent (Figueres); B. Just M. Casero (Girona); B. Marià Vayreda (Olot)


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 37
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Els Escuts del Palau Episcopal de Girona : guia per a la seva identificació heràldica / Miquel Àngel Fumanal i Pagès ; [il·lustracions: Pere F. Puigderrajols i Jarque] ; [a cura de: Carme Clusellas]
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


Girona : Museu d'Art de Girona : Agència Catalana del Patrimoni Cultural, 2022
88 p. : il. col. ; 28 cm
Bibliografia.
ISBN 9788419326775

L'ampli repertori d'escuts heràldics que decoren els murs del Palau Episcopal de Girona és una font d'informació privilegiada per conèixer l'evolució de l'edifici. Els bisbes que van anar finançant reformes i ampliacions de l'estructura original van fer col·locar els seus blasons com a signe físic de la seva intervenció, cosa que permet traçar la cronologia dels diferents àmbits del conjunt. Aquest llibre estudia tots aquests escuts, n'identifica els titulars i analitza quines foren les obres arquitectòniques dutes a terme sota el seu govern. Tot plegat, ens permet avançar en el coneixement de la història de l'edifici que avui és la seu del Museu d'Art de Girona, un dels palaus residencials més espectaculars i ben conservats de l'antiga Corona d'Aragó. (Editorial).



Matèries: Palaus ; Heràldica ; Guies ; Bisbes
Matèries:Palau Episcopal de Girona
Àmbit:Girona
Cronologia:[0000 - 2020]
Autors add.:Puigderrajols i Jarque, Pere F. (Il·l.) ; Clusellas i Pagès, Carme (Ed.)
Autors add.:Museu d'Art de Girona ; Generalitat de Catalunya. Agència Catalana del Patrimoni Cultural
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Monuments funeraris dels Coll : l'escultura al servei d'un llinatge olotí del segle XIV / Miquel Àngel Fumanal Pagès
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 31 (2020) , p. 57-87 (Recerques

La família Coll constitueix un dels llinatges coneguts més antics de la contrada d'Olot. Durant la primera meitat del segle XIV, diversos membres de la nissaga van ostentar alguns càrrecs civils i eclesiàstics de rellevància arreu del Principat, d'Elna a Tortosa. Els seus monuments funeraris formen un interessant conjunt dins l'escultura catalana entre 1325 i 1350.


Matèries: Famílies ; Art funerari ; Escultura ; Gòtic
Matèries: Coll, família
Àmbit:Olot ; Banyoles ; Catalunya
Cronologia:1325 - 1350
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/397206
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Marrades del Grau d'Olot (Rupit i Pruit, Osona, i la Vall d'en Bas, Garrotxa) / Francesc Busquets Costa, Miquel Àngel Fumanal Pagès, Joel Colomer Casamitjana, Júlia Gutiérrez Ortiz
Busquets i Costa, Francesc


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2010-2011 (2013) , p. 241-266 : il.
Bibliografia.


Matèries: Arqueologia ; Camins ; Objectes arqueològics ; Edificis ; Ponts ; Termenals
Àmbit:Vall d'en Bas, la ; Rupit i Pruit
Cronologia:2009 - 2010
Autors add.:Fumanal i Pagès, Miquel Àngel ; Colomer Casamitjana, Joel ; Gutiérrez Ortiz, Júlia
Accés: http://hdl.handle.net/10687/91775
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
El Rètol de Fígols. o la marina de Carles III al cor del Pirineu / Ester Galimany, Mònica Lopez, Miquel Àngel Fumanal
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2006 (2008) , p. 255-272 : il.
Notes a peu de pàgina.


Matèries: Epigrafia ; Edat moderna ; Carles III d'Espanya
Àmbit:Fígols i Alinyà
Cronologia:1768
Autors add.:Galimany Bustos, Ester ; López Prat, Mònica
Accés: http://hdl.handle.net/10687/91671
Localització: Biblioteca Marcel·lí Domingo (Tortosa); B. Pública de Tarragona; B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
A Gabriel Alcalde, en agraïment / Miquel Àngel Fumanal
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 30 (2019) , p. 193-194 (Homenatge a Gabriel Alcalde


Matèries: Homenatge ; Historiadors ; Arqueòlegs ; Professors
Matèries: Alcalde i Gurt, Gabriel (1958-2019)
Àmbit:Olot ; Garrotxa ; Catalunya
Cronologia:1958 - 2019
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/361426
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Xavier Pallàs Mariani. "Campanes i campanars de la Garrotxa" / Miquel Àngel Fumanal Pagès
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 30 (2019) , p. 221-223 (Ressenyes
Ressenya de:
- Pallàs Mariani, Xavier. Campanes i campanars de la Garrotxa. Olot : Edicions Bassgoda, 2019


Matèries: Ressenyes ; Campanes ; Campanars
Àmbit:Garrotxa
Cronologia:[2019]
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/361434
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Pedra de Girona. L'esclat de l'escultura arquitectònica i cultural, 1300-1350 [Fitxer informàtic] / Miquel Àngel Fumanal i Pagès ; [dirigida per: Joan Domenge i Mesquida1]
Fumanal i Pagès, Miquel Àngel


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2019
Dirigida per: Domenge i Mesquida, Joan. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2019
1 recurs electrònic (511 p.)

Vers 1300 Girona es veu influïda per un context sòcio-polític i artístic concret i molt favorable a "l'expansió" en termes econòmics, demogràfics i creatius. A banda del bon estat i creixement del poder econòmic i comercial de la Corona, la proliferació d'ordes religioses i la renovació de les seus episcopals i grans parròquies, especialment concentrada en la meitat nord del principal i tota la zona meridional del regne de França, propicien l'èxit de Girona i les seves pedreres. A partir del 1300, i amb seguretat fins a la pesta de 1348, el col·lectiu de pedrers és el grup professional més nombrós de la ciutat i, proporcionalment, a partir de les dades conegudes, un dels més importants de l'antiga Corona d'Aragó, superant els 180 noms diferenciats de pedrers actius en la primera meitat de segle. La immigració, i dins aquesta, la immigració de pedrers, és un dels eixos fonamentals per entendre l'evolució demogràfica de la Girona del segle XIV. L'acció del bisbe Arnau de Mont-rodon (1348) propicià la construcció a la catedral d'una capella dedicada als quatre sants màrtirs Germà, Just, Sici i Paulí, els patrons dels picapedrers. Durant la primera meitat del segle XIV la realització de peces escultòriques amb pedra nummulítica i la seva exportació fora de Girona viu un moment d'esclat sense precedents, comparable a una explosió de creativitat, productivitat i exportació. Això és degut a la coincidència de com a mínim quatre factors determinants: en primer lloc, la forta tradició de la ciutat en el treball de la pedra calcària local i el creixement urbanístic experimentat després de la guerra de 1285. En segon lloc, l'assumpció del material petri per part de la reialesa (i a través d'aquesta, de la noblesa i la burgesia) en la seva utilització en grans projectes funeraris i arquitectònics. Tercer, l'existència de mestres pedrers experimentats i capaços tècnicament de generar materials prefabricats per als projectes reials. I finalment en quart lloc, la disponibilitat d'una pedra amb molts matisos, colors i dureses, capaç de proveir conjunts harmònics, durables i policroms per a tot tipus de necessitats. La producció i l'exportació es donen en paral·lel en dos camps significatius: l'escultura funerària i l'escultura arquitectònica.


Matèries: Tesis doctorals ; Escultura ; Gòtic ; Materials de construcció ; Pedreres ; Indústria de la construcció ; Art funerari ; Arquitectura
Àmbit:Girona, província
Cronologia:1300 - 1350
Autors add.:Domenge i Mesquida, Joan (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/669955
Localització: TDX: Tesis Doctorals en Xarxa


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 37
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Els Marenyà (...1330-1380), mestres pedres de Girona / Pere Freixas Camps, Miquel Àngel Fumanal i Pagès
Freixas i Camps, Pere


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 60 (2019) , p. 195-230 : il.
Notes a peu de pàgina.

El cognom Marenyà va estar lligat a una nissaga de picapedrers gironins, actius sobretot durant el terç central del segle XIV. El més important fou Ramon Marenyà, que obrà gran quantitat de columnes amb pedra nummulítica destinades a les principals ciutats de la Corona d'Aragó i altres llocs rellevants, entre els que destaquen els convents de franciscans de Girona i Castelló d'Empúries, el claustre de la seu de Vic, el palau de l'Aljaferia de Saragossa, el monestir de Montserrat i el convent de Sant Domènec de València.


Matèries: Baixa edat mitjana ; Escultura ; Picapedrers ; Gòtic ; Famílies
Matèries: Marenyà, família
Àmbit:Girona ; Castelló d'Empúries ; Vic ; Montserrat - Monistrol de Montserrat ; Saragossa ; València ; Aragó, corona d'
Cronologia:1330 - 1380
Autors add.:Fumanal i Pagès, Miquel Àngel
Accés: https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/362362
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Rovira i Virgili; B. Fages de Climent (Figueres); Universitat de Barcelona; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Lleida; B. Popular (Palafrugell); Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



pàgina 1 de 2
anar a la pàgina        

Base de dades  FONS : Formulari avançat

   
Cercar:
en el camp:
 
1     
2   
3