Narcís Masó, fundador de l'Escola de s'Agaró / Laia Alarcón, Alba López i Judit Nogué
Alarcón, Laia


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 47 (desembre 2014), p. 129-132 : il. (Ensenyament) 
Bibliografia.

Una joia d'escola : l'Escola Parc del Guinardó / Maria Clara Forteza, Salvador Domènech i Domènech ; [pròleg de Joan Soler i Mata, Marta Ruiz i Sánchez]
Forteza, Maria Clara


Vilanova i la Geltrú : El Cap i la Nansa, 2023
377 p. : il. ; 23 cm (Kairat) 
Bibliografia. Conté: Context dins l'Escola Nova -- Context històric municipal -- Conjuntura prèvia a la creació -- Arrencada i desenvolupament -- Els antics alumnes parlen -- Plec de material gràfic -- Començo d'alumna i acabo de mestra -- Dolors Palau.
ISBN 9788419476135

"El llibre deixa constància de la creació i el funcionament de l'Escola del Parc del Guinardó entre la fundació (1923) i la jubilació de la seva primera directora, Dolors Palau i Roura (1965). Es fa un repàs del context municipal i d'Escola Nova de l'època, de l'ideari de centre, així com de l'organització i del projecte pedagògic al qual es van lliurar professorat i personal no docent, sinó educatiu, per posar l'alumne en l'eix de l'educació activa." (Editor).

Eladi Homs i Oller / Roman Galimany Solé
Galimany Solé, Roman


En: Cultura. Valls. Segona època, Núm. 846 (maig 2022), p. 14-15

Blanquerna (1948-2018) : evolució del projecte d'educació superior i aportacions a la pedagogia universitària / Josep Gallifa Roca
Gallifa Roca, Josep


Lleida : Pagès, 2019
312 p. ; 24 cm (Guimet, 230) 
ISBN 9788413030838

Blanquerna és actualment una fundació de la diòcesi de Barcelona que integra tres facultats universitàries. Aquest treball estudia l'evolució històrica de Blanquerna i les seves aportacions a la pedagogia universitària. Recull les diferents etapes que va viure la institució d'acord amb cada moment social, educatiu, eclesiàstic i universitari que són molt diferenciats. S'estudia com en cada època es van afrontar els reptes del moment i se'n presenten els diversos actors i principals realitzacions. El resultat ha estat l'evolució d'una institució molt singular en la seva pedagogia universitària, institució que ha complert 70 anys. (Editorial).

Freinet a Cervera : dossier / text de Xavier Santesmasses i Raimon Portell ; també han participat en aquest treball: Josep M. Llobet, [et al.]
Santesmasses Benet, Xavier


En: Segarra actualitat. Cervera, Núm. 132 (nov. 2007), p. I-VIII

Joan Puig Elías : anarquismo, pedagogía y coherencia / Valeria Giacomoni
Giacomoni, Valeria


Barcelona : Descontrol, 2017
256 p.

Joan Puig Elías (Sallent 1898 - Porto Alegre 1972) va ser abans de res un mestre. Afiliat a la CNT des de molt jove, es va proposar portar endavant el projecte de Ferrer i Guàrdia: en els anys 20-30 va guiar l'Escola Natura a Barcelona que es va convertir en escola pilot entre les racionalistes. Considerava que no cal educar solament la raó sinó també els sentiments. En esclatar la revolució en 1936 li va ser assignada la presidència del CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada) i va extendre la pedagogia llibertària a totes les escoles de Catalunya. Va ocupar diversos altres càrrecs durant la guerra i en 1939 es va exiliar a França i després a Brasil on va continuar, fins que li va ser possible, la seva labor pedagògica i política. (Editorial).

Maria Montessori i l'escola de la Suïssa, El Paideuterion / Eugeni Bonilla Noé, Alexis Serrano Méndez
Bonilla Noé, Eugeni


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 25 (juny 2009), p. 79-85

Els Mestres Esteve Guarro i Pilar López formats en l'Escola Moderna i arribats a Sant Feliu de Llobregat l'any 1910 : les dificultats de l'ensenyament racionalista i laic / M. Luz Retuerta
Retuerta i Jiménez, Maria Luz


En: 160270 160262La Setmana Tràgica i el seu context en el Baix Llobregat, 1890-1923. Sant Feliu de Llobregat : Edicions del Llobregat, 2016

El CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada) i la seva actuació a Sant Andreu / Andreu Carrascal i Simon
Carrascal i Simon, Andreu


En: Finestrelles. Barcelona, núm. 8 (1996) , p. 59-72 : il. (Articles) 

Carme Mestres i Rosa Wendenburg : dues mestres emprenedores en temps difícils / Clara Wendenburg
Wendenburg, Clara


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 21 (novembre 2010), p. 333-351 : il. (Memòria oral i biografies) 
Resums en català, castellà i anglès.

Carme Mestres Molons (1902-1996), de procedència humil i orfe de pare, va estudiar per mestra. Durant la Guerra Civil va exercir a l'escola Ferrer i Guàrdia de Barcelona, fins que es va fer càrrec d'una colònia de 30 nens refugiats a França. De retorn a Barcelona, muntà una petita escola que va funcionar fins l'any 1961. Amb l'ajut dels seus fills, que més tard van estudiar magisteri, intentà oferir una educació semblant a la dels temps de la República. La seva fi lla Rosa Wendenburg (1928- ), després d'haver treballat en una escola de traductors i intèrprets a Alemanya, obrí l'Acadèmia Logos d'espanyol, i català clandestinament, per a estrangers. En anar a viure a Sant Celoni, fundà l'Escola Ginebró (1968) seguint els principis de l'Escola Nova. De la Ginebró en va ser directora, mestra i cuinera. Avui, amb 82 anys, conserva tot el caràcter d'una mestra emprenedora.

L'Escola nova catalana : 1900-1939 : objectius, constants i problemàtica / pròleg i tria de textos de Josep Gonzàlez-Agàpito



2a ed.
Vic : Eumo, 2002
LXI, 329 p. ; 20 cm (Textos pedagògics, 32) 
Bibliografia.
ISBN 8476022719

L'educació actual és, de bon tros, fruit del plantejament, evolució i crítica del moviment de l'Escola Nova. Nascut amb el segle, aquest moviment capgirà la pràctica educativa que a Occident s'havia instaurat durant el classicisme greco-llatí i que havia traspassat el llindar del segle XX. En aquesta antologia hi ha una panoràmica de les preocupacions, els interessos i les etapes del moviment català.

El Liceu escolar de Lleida : (1906-1937) / Ferran Aisa
Aisa i Pàmpols, Ferran


Juneda : Fonoll, 2013
190 p. : il. ; 22 cm (Quaderns, 12) 
ISBN 9788493919382

La desaparició del Liceu Escolar de Lleida sota les bombes franquistes l'any 1937 acabà amb una de les experiències de renovació pedagògica més importants del primer terç del segle XX a Catalunya. L'autor repassa la trajectòria d'aquest centre educatiu, amb la fundació l'any 1906 per part del pedagog Frederic Godàs i Legido (que s'inspirà en mètodes revolucionaris com el Montessori), la construcció de l'edifici al carrer de Blondel, l'expansió a altres poblacions com Balaguer, Juneda o Almacelles i l'exili dels mestres, força significats políticament, després de la destrucció durant la Guerra Civil.

L'Anàlisi del CENU en un discurs de Josep (sic) Puig i Elias = CENU's study of Josep Puig Elias speech / Prsentació de Josep González-Agàpito
Puig i Elias, Joan


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 12 (juliol-desembre 2008), p. 143-172

Pels volts del pràctic desmantellament del Consell de l'Escola Nova Unificada, J. Puig i Elias, el seu màxim responsable, realitza un balanç de l'experiència revolucionaria que reorganitzà el sistema educatiu de Catalunya durant la Guerra Civil. Aquesta anàlisi aborda les principals consecucions i els problemes que dificultaren l'empresa. En la presentació Josep González-Agàpito fa una valoració d'aquesta singular etapa educativa tot situant el document en el seu context social i polític.

Les Escoles en el temps de la guerra: l'aplicació del CENU a l'ensenyament primari a Granollers 1936-1939 = Schools in wartime : Applying the CENU (Council for New Unified Schools) in Granollers during the Civil War (1936-39) / Rosa Serra i Sala
Serra i Sala, Rosa


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 11 (gener-juny 2008), p. 75-101 (Dossier: L'educació en la Segona República) 

Com que les escoles han definit un dels models de ciutadania, he agafat aquest punt de referència per explorar en l'educació del primer terç del segle XX a la ciutat de Granollers, capital del Vallès Oriental. Amb l'esclat de la Guerra Civil es va reorganitzar aquest model de participació de la ciutadania en un dels aparells de gestió: l'escola. Calia elaborar la descripció del sistema escolar previ al conflicte bèl·lic; així es podrien percebre les actuacions aplicades durant la reforma del model educatiu que corresponia una nova orientació de la societat civil. L'aplicació del CENU a les escoles de la ciutat fou un fet que va canviar el mapa escolar de la ciutat i l'orientació laboral del professorat. A l'article es poden llegir les línies d'actuació seguides a Granollers. La naturalesa de les reformes correspon a les propostes d'higiene, salubritat i pedagogia proposades des de l'escola nova. En l'àmbit del professorat no es va notar pràcticament cap canvi a les escoles regides per l'Estat. Els mestres de les escoles tancades s'adaptaren al nou ordre social i laboral del CENU i hi hagué moviment en el professorat, motivat per desplaçaments a d'altres poblacions, per trasllat al front de guerra, per jubilació i per defunció. Exposades les característiques del CENU a Granollers, es veu que es van aplicar les quatre accions plantejades en la seva totalitat. El professorat dels grups escolars va seguir amb els nomenaments oficials; els que no tenien titulació van passar pel règim d'oposicions prescrit. Tot aquest procés adquirí relleu, però unit com anava al procés de guerra, va sofrir un desgast progressiu en la societat civil, que patia a la rereguarda les migradeses i la inestabilitat de la Guerra Civil; ambdós fets va contribuir, de manera progressiva l'absentisme escolar.

L'Educació a Catalunya durant la Guerra Civil : l'escola de Tarragona = Education in Catalonia during the Spanish Civil War : the School situation in Tarragona / Maria Isabel Miró Montoliu
Miró Montoliu, M. Isabel


En: Educació i Historia. Revista d'Historia de l'Educació. Barcelona, núm. 11 (gener-juny 2008), p. 133-155 (Dossier: L'educació en la Segona República) 

Que ni un sol infant de Tarragona deixi d'anar a l'escola, laboratori, llum i fita de tot progrés, de tot poble culte, comprensiu i civilitzat. (Diari Llibertat, 1 de setembre de 1936) La revolució del juliol de 1936 portà molts canvis a la societat, i l'educació en fou un. A Tarragona la Delegació Comarcal del CENU va voler solucionar el gran problema educatiu que arrossegava la ciutat des de feia molts anys: el gran índex d'analfabetisme que hi havia. Els diaris van donar suport a la iniciativa i no hi havia dia que no hi hagués notícies, editorials, cartes... a favor o en contra de la nova educació que es volia implantar. Això es feia amb un clar objectiu: conscienciar la població. La tasca començà per un cens de l'alumnat i de locals per a l'ensenyament, tenint en compte els pàrvuls; calia revisar tot el professorat i donar una nova orientació i finalitat a l'escola. El camí no fou fàcil, es va anar progressant a poc a poc, però els rocs que es trobaven a causa de la guerra feien ensopegar la nova educació que, finalment, va caure a la fossa dels vençuts.

Dona Rosa Pons i Fabregas, unha mestra europea en Parada de Sil: conversas co seu fillo Camilo / Xosé Manuel Cid Fernández
Cid Fernández, Xosé Manuel


Ourense : Nova Escola Galega : Concello de Parada de Sil : Facultade de Ciencias de Educación de Ourense, 2009
122 p. : il. col
ISBN 9788461324828

Pedagogia, política i transformació social (1900-1917): l'educació en el context de la Fundació de l'Institut d'Estudis Catalans



Barcelona : Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, 2008
325 p. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788492583010

Els Nens de la guerra / [textos: Eva Melús ; pla d'obra, estructura del llibre i selecció d'imatges: Eloy Carbó]
Melús, Eva


[Barcelona] : El Periódico, cop. 2008
126 p. : il. col. ; 30 cm (La Guerra civil a Catalunya, 4) 
ISBN 9788461254156 (o.c.)

L'Escola nova: la República dels ciutadans petits



Vilafranca del Penedès : VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, 2008
1 vol. : il. ; 23 cm + 1 disc òptic (CD-ROM) (Vuit arroves, 02) 
Sis quaderns en una carpeta d'anelles.
ISBN 9788461205035

L'Ensenyament públic primari a Mollet del Vallès durant la Segona República (1931 - 1936) / Joan Corbalán Gil, M. Dolors Bernal Creus
Corbalán i Gil, Joan


En: 121487 Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana. [Barcelona ; Valls] : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : [et al.], 2008. p. 267-280
 (Republicans: pensament i projectes polítics) 
Referències bibliogràfiques. Fonts.