Resultats eleccions 12-M / Montserrat Colomé
Colomé, Montserat


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 78 (abril 2000), p. 4-5 : il.

Crisi finisecular i mobilització política al districte d'Olot / Elena Masó
Masó, Elena


En: Revista de Girona. Girona. Any 42, núm. 178 (1996) , p. 36-39 : il. (Història) 
Notes.

Les Eleccions a l'Anoia durant la Segona República, 1931-1936 / Raimon Soler-Becerro
Soler i Becerro, Raimon


En: Miscellanea Aqualatensia. Igualada, núm. 19 (2020) , p. 225-272 (Articles) 

Participació política alcoverenca a les eleccions al Congrés dels Diputats 1890-1923 / Joan Cavallé
Cavallé i Busquets, Joan


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 38 (abril-juny 1987), p. 11-30 (Recerca) 

La Representació parlamentària a la Dècada Moderada (1843-1854) : un estudi de la relació entre el mandat imperatiu i el mandat representatiu des dels districtes catalans / Oriol Luján
Luján Feliu, Oriol


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 74-75 (2019) , p. 81-104
Notes a peu de pàgina.

Aquest article aborda la representació par lamentària durant la Dècada Moderada (18431854) a partir de l'estudi dels diputats escollits en districtes catalans. Concretament, focalitza l'atenció en el tipus de vincle entre els representants i els representats, i matisa les visions que han entrellaçat el mandat imperatiu amb la defensa dels interessos del districte. D'aquesta manera, prova de demostrar l'existència d'aquesta pràctica més enllà dels lligams territorials i n'exposa la complexitat, considerant la complementarietat del vessant del districte amb el nacional. D'altra banda, valora l'existència del mandat representatiu com una pràctica tot just emergent.

Alcover : eleccions legislatives del 15 de juny de 1977 / Josep M. Roig, Rosa M. Madorrán
Roig, Josep M.


En: Butlletí : Centre d'Estudis Alcoverencs. Alcover, núm. 4 (octubre-desembre 1978), p. 35-39

Ni tan apáticos ni tan subordinados : la politización electoral durante la década moderada (1843-1854). El caso de los distritos catalanaes / recensión de Juan Antonio Inarejos Muñoz
Inarejos Muñoz, Juan Antonio


En: Historia Constitucional. Revista Electrónica de Historia Constitucional. Oviedo, núm. 20 (2019) , p. 1097-1099 (Recensiones) 
Ressenya de:
- Luján Feliu, Oriol. Ni tan apáticos ni tan subordinados : la politización electoral durante la Década Moderada (1843-1854). El caso de los distritos catalanes / Oriol Luján Feliu. Valls : Milenio, 2018

Manuel Roger de Llúria i el procés de renovació del carlisme lleidatà (1888-1917) / Francesc Closa Salinas
Closa i Salinas, Francesc


En: 172839 La Industrialització al Berguedà i el fenomen carlista : V Simposi d'Història del Carlisme, Avià, 13 de maig de 2017. Avià : Centre d'Estudis d'Avià, [2017]. p. 195-221

Bibliografia i fonts.

Després de l'escissió de 1888, el carlisme va haver de ressituar-se en el panorama polític espanyol. Va decidir prioritzar l'opció política per sobre de la bèl·lica que tant l'havia caracteritzat durant el segle XIX. En aquest procés de regeneració jugarien un paper predominant les organitzacions associatives-juntes i cercles- i els mitjans de comunicació escrits, com els diaris i els setmanaris. A les terres lleidatanes un jove advocat, Roger de Llúria i Mensa, es convertiria en l'artífex d'aquest aflorament del partit carlí. A les acaballes del segle virà cap al catalanisme conservador convertint-se en un dels puntals del dèbil però fructífer bastiment del nacionalisme lleidatà.

Més de trenta anys d'eleccions generals a Tarragona / Antoni Jordà Fernández
Jordà i Fernández, Antoni M.


En: 190909 Recull Antoni Jordà : obra breu 1978-2015 ; Jordà i Fernández, Antoni. Tarragona : Silva, 2015. p. 161-163

Ni tan apáticos ni tan subordinados : la politización electoral durante la Década Moderada (1843-1854). El caso de los distritos catalanes / Oriol Luján Feliu
Luján Feliu, Oriol


Valls : Milenio, 2018
216 p. ; 24 cm (Alfa, 73) 
ISBN 9788497438261

A partir de l'anàlisi de les eleccions generals en els districtes catalans durant la Dècada Moderada (1843-1854) aquest llibre explora i destria les diferents concepcions de la política liberal que van tenir els actors implicats: elegibles, electors i col·lectius sense dret a vot. Des d'una perspectiva que conjumina història social i cultural, el text revaloritza el paper actiu dels electors i els col·lectius sense dret a vot, ressalta el singular rol desenvolupat per les elits territorials, per més que enfronti tinguessin sempre disposats a governs que obtenien grans majories, i obre noves línies de recerca sobre la politització electoral, veient en l'abstenció i la disputa electoral formes de manifestació política. A més, assenyala la necessitat de revisar algunes interpretacions assentades en la historiografia, com per exemple el domini gairebé hegemònic del moderantismo en les eleccions generals. (Editorial).

La Guerra del Francès a Catalunya : una nòmina del seu poder polític (1808-1814) / [ressenya de:] Antoni Moliner Prada
Moliner i Prada, Antoni


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 34 (2016) , p. 189-192 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Casals Bergés, Quintí. La Guerra del Francès a Catalunya : una nòmina del seu poder polític (1808-1814) / Quintí Casals Bergés ; [pròleg: Josep Fontana i Làzaro]. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2016

La Primera vegada que van votar les dones a Canet / Maria Jover
Jover, Maria


En: 170827 Dones amb història al Maresme : Arenys de Munt, 16 d'abril 2016 : X Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Arenys de Munt : Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, [2016]. p. 53-56

Eleccions, alcaldes i regidors (1931-1939). L'Ajuntament de Vilassar de Mar durant la II República / Teresa Sierra i Fornells, Jordi Casanovas i Berdaguer
Sierra i Fornells, Maria Teresa


En: Singladures : Revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar. Vilassar de Mar, núm. 33 (desembre 2016), p. 35-68 : il. (Articles) 
Notes a peu de pàgina. Inclou relació de regidors del període.

Breu aproximació al context històric i a les circumstàncies del període de la 2a República (Proclamació, nova Constitució, Estatut d'Autonomia, Fets d'Octubre del 34, cop d'estat del 18 de juliol del 36, Guerra Civil, desfeta, i instauració de la dictadura franquista). Aprofundint, d'una banda, en les eleccions i la constitució dels dos Ajuntaments republicans del 1931 i del 1934 a Vilassar de Mar i, d'una altra, en els diversos Consistoris (regidors i alcaldes). constituïts durant la Guerra Civil fins a la derrota de la República i la instauració del franquisme.

Les Eleccions generals a Riudoms durant el Sexenni / Pere Anguera
Anguera i Nolla, Pere


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any IV, núm. 38 (octubre 1982), p. 12-14 : il. (Història) 
Notes. En aquest número el subtítol de la revista és: Full informatiu dels socis del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.

La Guerra del Francès a Catalunya : una nòmina del seu poder polític (1808-1814) / Quintí Casals Bergés ; [pròleg: Josep Fontana i Làzaro]
Casals Bergés, Quintí


Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2016
414 p. : quadres ; 27 cm (Xicar. Llibres d'història, 3) 
Bibliografia. Annexos.
ISBN 9788416452101

La invasió francesa de 1808 provocà l'aixecament espanyol i la formació de juntes locals i corregimentals per canalitzar la defensa del territori espanyol. La reorganització del poder en aquells moments de crisi originà la creació d'institucions representatives nacionals de més gran envergadura: les juntes provincials, formades per delegats dels corregiments, i la Central del Regne, formada per diputats provincials. La perllongació del conflicte amb els francesos i el buit del poder existent quallà en la reunió de les Corts de Cadis (1810-1814), elegides amb un sistema electoral representatiu de la sobirania nacional. El nostre treball abraça tot aquest procés en conjunt, des de la perspectiva catalana. L'anàlisi comença en les juntes corregimentals, per aprofundir en el coneixement de la Junta Superior de Defensa de Catalunya i l'elecció dels diputats catalans a Corts. L'estudi de la nòmina de polítics que portà la defensa i el pes representatiu a Catalunya durant la Guerra del Francès (1808-1814) és ampli i il·lustratiu de la realitat bèl·lica i política que visqué el nostre país. És més, considerem aquest conjunt d'esdeveniments polítics i socials, que culminaren en la primera manifestació de la sobirania nacional espanyola a Cadis, com l'origen del poder liberal de l'Espanya contemporània. (L'autor).

Differential Abstention in Catalonia and the Community of Madrid : A Socio-political Explanation of an Urban Phenomenon / Josep M. Vallés, Robert Liñeira
Vallès i Casadevall, Josep M.


En: Reis : Revista española de investigaciones sociológicas. [Madrid], núm. 146 (2014) , p. 69-92 (p. 25-48)
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Differences in turnout between general and regional elections in Spain reveal two recurrent characteristics: they are highest in the regions of Catalonia and Madrid and tend to be concentrated in the metropolitan areas of the cities of Barcelona and Madrid. What explains these two regional patterns? To explain this phenomenon, this article contributes new elements, using census data at the tract level. The main conclusion is that the demobilization observed in regional elections is related to certain characteristics of the socio-demographic structure of the metropolitan areas in these two regions: a higher presence of young voters, higher unemployment and a higher percentage of the electorate born outside their region of residence. In addition, a political factor, support for the socialist party, also appears to be an important element in explaining this differential abstention. The combination of all these factors provides a clearer picture of those who abstain in regional elections as well as new clues to understand the phenomenon of differential abstention.

Abstención diferencial en Cataluña y en la Comunidad de Madrid : explicación sociopolítica de un fenómeno urbano / Josep M. Vallés, Robert Liñeira
Vallès i Casadevall, Josep M.


En: Reis : Revista española de investigaciones sociológicas. [Madrid], núm. 146 (2014) , p. 69-92 (p. 1-24)
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'abstenció diferencial entre eleccions generals i autonòmiques a Espanya presenta dues característiques recurrents: és més elevada en les comunitats autònomes de Catalunya i de Madrid, i tendeix a concentrar-se a les àrees metropolitanes de les ciutats de Barcelona i Madrid. Què pot explicar aquestes dues pautes territorials? Als intents d'explicació del fenomen, aportem en aquest article nous elements utilitzant dades censals a nivell de secció. La principal conclusió és que la desmobilització registrada en aquestes eleccions es relaciona amb alguns trets de l'estructura sociodemogràfica de les àrees metropolitanes d'ambdues comunitats: major presència d'electorat jove, major desocupació i major percentatge d'electors no nascuts en la comunitat autònoma. D'altra banda, un factor polític com és la implantació electoral socialista apareix també com a element significatiu per explicar els diferencials d'abstenció. La combinació dels elements citats permet donar una imatge més clara de qui deixa de votar en aquestes eleccions autonòmiques i proporciona noves pistes per construir una explicació més general del fenomen de l'anomenada abstenció diferencial.

La Representación parlamentaria en España durante el Primer Liberalismo (1810-1836) / Quintí Casals Bergés
Casals Bergés, Quintí


Cádiz : Universidad de Cádiz, 2014
475 p. ; 24 cm
ISBN 9788498284744

Davant la prolífica producció de treballs biogràfics referits als parlamentaris espanyols, de les dues últimes dècades, sembla evident que falta un treball de síntesi que uneixi el procés electoral i els seus resultats. Tenim els homes, les seves accions i la seva actuació parlamentària, però falta l'anàlisi de conjunt o l'avaluació dels resultats de les eleccions en clau prosopográfica. En aquest sentit, el present treball pretén cobrir una part d'aquestes manques, aquest buit existent sobre el coneixement controlat empíric i sociològic del conjunt de parlamentaris del Primer Liberalisme (1810- 1836) i el seu accés al Parlament.

Industrialització i caciquisme al Berguedà 1868-1907 [Fitxer informàtic] / Josep Noguera Canal ; [dirigida per: Jordi Casassas]
Noguera i Canal, Josep


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2014
Dirigida per: Casassas i Ymbert, Jordi. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 2013
1 recurs electrònic

El caciquisme en el període de la Restauració ha estat àmpliament estudiat. Aquest fet ha permès una interpretació global, majorment a partir de l'establiment del sufragi universal (1890), amb algunes diferències geogràfiques i cronològiques. Sense qüestionar aquesta interpretació, l'estudi de la microhistòria permet aportar algunes matisacions. Aquesta tesis pretén presentar les característiques del caciquisme al Districte Electoral de Berga en el període 1868-1907. A partir de la segona meitat del segle XIX, en la segona fase de la industrialització catalana, essent insuficient el carbó autòcton, es va recórrer a l'energia hidràulica dels rius Llobregat, Ter i Cardener. En el curs del Llobregat al seu pas per aquest Districte, sempre deprimit, s'establiren fàbriques de riu, la majoria de les quals es van beneficiar de l'estatus de colònia. Els industrials establerts es convertiren en els nous cacics que exerciren un poder absolut en tots els ordres. El frau electoral constant, fou una conseqüència d'aquest caciquisme, nou al territori, que va convertir als antics cacics en els seus agents electorals. Dominat políticament cada un d'ells el territori en el que tenien els seus interessos precisaven exercir la seva influència davant dels successius governs centrals, per la qual cosa van intervenir directament en les eleccions legislatives.

Altafulla vista a través dels resultats electorals / Emili López i Tossas
López i Tossas, Emili


En: Estudis altafullencs. Altafulla, núm. 34 (2010) , p. 47-62