Imatges ultraviolades i dipòsits parietals de la Sala dels Gravats de la Cova de la Vila (la Febró, Baix Camp) / Josep Vallverdú i Poch, Ariadna Timoneda, Diego Lombao, Antonio Rodríguez, Albert Rubio, Ramon Vinyes
Serra Cendrós, Gabriel


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 6-25 : il. (Prehistòria) 
Bibliografia.

L'estudi dels dipòsits parietals de parets de coves pot ser tractat per diferents marcs conceptuals basats en les ciències dels materials fins a les de restauració-conservació. Aquest treball es focalitza en l'àmbit de coneixement de la cartografia i la microestratigrafia dels dipòsits bioquímics de paret de cova (espelotemes). El registre estratigràfic i cartogràfic dels espeleotemes de la Sala dels Gravats és susceptible de ser observat per a conèixer no només l'acreció dels espeleotemes (l'espessor dels dipòsits), sinó també la no deposició (hiatus) i l'erosió de la paret de la cova. En aquest treball mostrem una cartografia de la paret de la Sala dels Gravats feta a partir de fotografies digitals amb il·luminació ultraviolada. Les fotografies digitals son fetes amb una càmera digital modificada, en què només es registra l'espectre ultraviolat, i una altra de no modificada, que només enregistra la llum visible. La cartografia dels dipòsits de la paret de la Sala dels Gravats ha orientat el mostreig preliminar dels espeleotemes. En aquest text hi ha una breu descripció i interpretació de 2 espeleotemes mostrejats. La Cova de la Vila és un complex càrstic amb un registre arqueològic de la prehistòria recent. La Sala dels Gravats conté nombroses manifestacions gràfiques que permeten apuntar una cosmovisió particular de les comunitats humanes del Calcolític i de l'edat del Bronze (3000-1500 aC). El mostreig dels espeleotemes de la paret de cova pot aportar evidencies independents per a establir l'interval temporal en el qual es van portar a terme els gravats de la Cova de la Vila. La datació dels dipòsits parietals mostrejats ha d'esperar per la necessitat d'estudis més aprofundits dels espeleotemes de la paret gravada.

L'Arrendament dels béns de la família Castellví de Montblanc a Tamarit de Llitera (1804) / Gabriel Serra Cendrós
Serra Cendrós, Gabriel


En: Podall. Montblanc, núm. 12-13 (2024) , p. 74-78 (Història Moderna) 
Notes.

El 1804, Maria Gabriela Bellet Mercader, vídua de Josep Ignasi de Castellví i de Pontarró, resident a Montblanc, arrendà per quatre anys els seus drets i deures a Tamarit de Llitera al doctor Jordi Dumas per 5.600 lliures catalanes. Maria Gabriela, originària de Tamarit, era hereva d'una família benestant i havia aportat un considerable patrimoni al seu matrimoni amb Josep Ignasi de Castellví. El contracte estipulava que l'arrendatari assumiria totes les despeses i impostos, mantenint el prestigi social de la família Bellet i cuidant de les terres i arbres. Els pagaments es farien dos cops l'any en moneda d'or o plata, sense necessitat de fiadors. Exemple de com la baixa noblesa de la Conca de Barberà, en aquest cas els Castellví, de tendència austriacista, havia anat entroncat amb famílies clarament filipistes, els Bellet. I d'altra part exemple també de com la baixa noblesa rural catalana s'havia convertit, ja a primers del segle XIX, en un estament netament rendista.

Conflictes jurisdiccionals entre la monarquia i la Diputació del General de Catalunya recollits a un còdex de la reina Maria de Castella (s. XV) / Pere Ripoll Sastre
Ripoll Sastre, Pere


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 87 (2025) , p. 35-66 (Manuals de poder) 
Notes a peu de pàgina.

El text que es presenta analitza un dels manuscrits que apareixen durant el segle xv per tractar la dimensió jurídica i la gènesi institucional de la Diputació del General de Catalunya. Es tracta d'un document que es crea a instància de la monarquia i que dedica una part destacada, que és la que centra l'anàlisi d'aquest estudi, a la casuística sorgida dels xocs entre jurisdiccions que es produïren entre el General i l'Administració reial, i que ens mostra com la monarquia va haver de recordar constantment als seus oficials que no només no podien envair les competències de la Generalitat, sinó que també en determinades qüestions restaven sotmesos als dictàmens d'aquesta.

El Tractat per al govern de la Ciutat d'Urgell de Jeroni Grau (1570) : un manual de govern en un context de redreç municipal / Lluís Obiols Perearnau
Obiols i Perearnau, Lluís


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 87 (2025) , p. 57-73 (Manuals de poder) 
Notes a peu de pàgina.

L'any 1570, el jurista Jeroni Grau redactava un manual d'economia política pensat per governar el municipi de la Seu d'Urgell. La seva formació com a doctor en dret, així com l'acumulació dels càrrecs de cònsol en cap, jutge de crims i advocat de la ciutat, que exercia aquell any, permeten entendre les característiques de la seva obra, minuciosament estructurada i classificada, així com la posada. en relació de les grans obres clàssiques sobre teoria de govern amb el funcionament quotidià del consolat de la Ciutat d'Urgell. El text de Jeroni Grau, editat l'any 2019, s'inscriu en un context de redreç de la institució municipal, que va emprendre accions en diversos àmbits i que detallem en aquest article.

El Manual digest contra el Politar andorrà : vides paral·leles? / Albert Villaró
Villaró i Boix, Albert


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 87 (2025) , p. 75-86 (Manuals de poder) 
Notes a peu de pàgina.

El Manual digest de les Valls Neutres d'Andorra (1748), d'Anton Fiter i Rossell, i el Politar andorrà, de mossèn Antoni Puig (1764), són considerats els dos grans pilars de la historiografia andorrana, i també fonts fonamentals per al coneixement del funcionament de les estructures judicials i polítiques de les valls. Aquesta consideració s'hauria de matisar amb una lectura en paral·lel de les dues obres, que hauria de confirmar que el Politar és, en una proporció altíssima, una còpia reforçada del Manual, amb adaptacions sobretot esti-lístiques- menors, i que les aportacions i modificacions que fa ni són substantives ni prou contundents per atorgar-li l'estatut d'obra original i ben diferenciada, tot i la gran popularitat que va tenir, fins i tot dins del Consell General de les Valls.

La Carta de franquicia de Belltall (19 novembre 1227) / Josep Maria Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Universitas Tarraconensis : Revista de Geografia, Història i Filosofia. Tarragona. Vol. I (1976) , p. 43-64
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental.

1580X.

El Llibre de la Cadena / Ramon Amigó
Amigó i Anglès, Ramon


En: Revista del Centro de Lectura de Reus. Reus. 4a época, núm. 148 (Octubre 1964), p. 109-111
Ressenya de:
. El Llibre de la Cadena de Reus : règim jurídic de la vila en l'Edat mitjana / Josep Ma. Guix Sugranyes. Reus : Asociació de Estudios Reusenses, 1963

Privilegi de concessió del mercat dels dilluns a Reus pel rei Jaume II



Reus : CambraReus, 2003
[2] f. : il. ; 21 * 30 cm

Transcripció del privilegi de l'any 1309 atorgat pel rei Jaume II.

Excelentissimo Señor, La siempre fiel y leal villa de Reus del Principado de Cataluña, arçobispado de Tarragona, dize: que aviendo puesto a los reales pies de Su Magestad ... los grandes servicios que ha hecho ...

Ajuntament de Reus.


[Catalunya?] : [s.n.], [1665 o post.]
Caplletra ornada. Lloc probable de public. deduït del contingut del document. Data de l'imprimatur: 1 de juliol de 1665. Reproducció digital disponible a: Memòria Digital de Catalunya. Text signat per Tomas Ribera i Miguel Calderò.

Exposició dels serveis prestats al rei per la vila de Reus desde l'any 1638 i les dificultats econòmiques derivades de la guerra amb França i la pesta. Se sol·licita una concòrdia de pagaments en benefici dels seus habitants.

Notes sobre el molí de la Masó al set-cents / Josep Mª Grau i Pujol, Roser Puig i Tàrrech
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: El Pont Alt. La Selva del Camp, núm. 42 (octubre 1988), p. 3
Notes.

Establiments reials a la Selva del Camp (1769-1830) / Josep Mª Grau i Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: El Pont Alt. La Selva del Camp, núm. 38 (agost 1987), p. 13-14
Notes.

La Pau i treva Fondarella 1173 / Flocel Sabaté (ed.)



Lleida : Pagès Editors, 2024
235 p. ; 24 cm (Verum et pulchrum medium aevum, 26) 
Referències bibliogràfiques. Textos en català, castellà i francès.
ISBN 9788413035581

Cal ser reconeguts i agraïts amb els pobles que saben empènyer el futur tenint ben present les arrels. Aquest és el cas de Fondarella, ben simbolitzat pel seu alcalde, Joan Reñé. En nom del consistori va considerar que el 850 aniversari de la signatura a Fondarella de les constitucions de Pau i Treva de 1173 per part del rei Alfons el Cast, les primeres concedides pel sobirà a Catalunya, no podia passar sense una recordança científica. Amb motiu dels vuit-cents cinquanta anys de la celebració de l'Assemblea de la Pau i Treva de Fondarella (1173), l'Ajuntament de La Fondarella va creure oportú i convenient dur a terme unes jornades científiques i tècniques que referencien aquest esdeveniment rellevant per al nostre poble i per a la història del nostre país. Aquest volum inclou nou textos que innoven notòriament sobre el moviment de pau i treva al llarg de la història. (Editorial).

La Concesión del título de ciudad a Olot y sus precedentes históricos / por José M. de Solá-Morales
Solà-Morales i de Rosselló, Josep M. de


En: 015712 Olot : Fiestas de Ntra. Sra. del Tura, año 1957. Olot : Ayuntamiento, 1957. p. 21-23

[Sense títol genèric]



En: 266041 Notas históricas de Olot. Vol. I. Olot : Impr. y Librería de Juan Bonet, 1899. p. 64-88

El Llibre de Privilegis d'Olot (1315-1702) / [ressenya de] Ramon Planes i Albets
Planes i Albets, Ramon


En: Vitrina : Publicació del Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot, núm. 9 (1997) , p. 83 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Llibre de privilegis d'Olot : 1315-1702 / edició a cura d'Antoni Mayans i Plujà, Xavier Puigvert i Gurt. Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès, 1995

[Libro de privilegios concedidos al Priorato de Santa Maria de Besalú]



[13??]
76, [2] f. ; 32 cm
Hi ha còpia en microfilm. Conté : Elecció de l'abat Adalbert [f. 1] ; Donacions comtals i reials (segle X i següents) [f. 2] ; Butlles pontifícies [f. 25] ; Documentació relativa a la orde de Sant Ruf (11 privilegis precedits d'un pròleg) [f. 33] ; Carta del papa Bernat al bisbe de Besalú Guifred [f. 40] ; Documentació menor (lletres, apel·lacions del Prioart de Besalú amb els bisbes de Girona) [f. 55]. Comença: Adviertase: que esta villa de Besalú fue ciudad antiguamente, y se llamaba Betula ...".

Còpies dels costums i privilegis de Besalú



[entre 1891 i 1910]
16 f. ; 26 cm
Conté: Nota de Guillem de Broca a Oriol Anguera de Sojo sobre la còpia dels privilegis (f. 1) ; Costums i pràcticas de Besalú. Revista La Renaixensa tomo I año 1872 n 23, 1 de enero pág. 301 (f. 2r-3v) ; Privilegi i confirmatió de privilegis en lo any 1599 a favor de la Universitat de Besalú (f. 4r-16r).

Iuridica manifestacion del infalible drecho que para suceder en los bienes de la antiquissima y esclarecida casa y familia de Oms y de Santa Pau : compete al ilustre D. Antonio de Oms y de Cabrera, gentilhombre de la camara de Su Magestad, en exclusion de la libertad que de dichos bienes pretende el illus. D. Raymundo de Oms y de Santa Pau, del consejo de Su Magestad y bayle general del principado de Cataluña en el pleyto que pende en la R.A
Oms-Cabrera-Desbosc i d'Oms, Antoni d'


Barcelona : [s.n.], [1692 o post.]
46 p. ; 31 cm
Arbre genealògic de la família Oms i de santa Pau al v. de la port. i reclams. Text signat per: Geronymo de Ferrer, per Guell i per Alos y Ferrer. Tít. precedit per: Iesus, Maria, Ioseph.

Els Antics privilegis de Girona i altres fonts documentals de la compilació consuetudinaria gironina de Tomàs Mieres / Ferran Valls i Taberner
Valls i Taberner, Ferran


Barcelona : Estudis Univeritaris Catalans, 1928
47 p. ; 25 cm
Separata de: Estudis Universitaris Catalans, vol. XIII, 1928, p. 171-217. Referències bibliogràfiques. Textos en català i llatí.

Olot refusa el títol de ciutat el 1701 / Josep M. de Solà-Morales i de Rosselló
Solà-Morales i de Rosselló, Josep M. de


En: 002664 Miscel·lània històrica d'Olot i comarca. Olot : l'Ajuntament, 1983. p. 273-275