Noticia del proyecto y construcción del ferrocarril Ribes-Queralbs-Núria, en el Pirineo de Girona / Carles Gorini
Gorini Santo, Carles


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 48 (2022) , p. 84-117

La Transformación de la demanda en el corredor Madrid-Barcelona tras la implantación de la Alta Velocidad Ferroviaria (2004-2017) / Pablo Sanz Puerta
Sanz Puebla, Pablo


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 46 (2021) , p. 112-143

Jordi Nadal Oller (1929-2020) / Alfonso Herranz Loncán
Herranz Loncán, Alfonso


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 44 (2021) , p. 11-15 (In memoriam) 

Los Proyectos de remodelación del sistema de autobuses durante el Ayuntamiento republicano de Barcelona y el asunto Torner, 1933-1936 / Alexandre Solano
Solano Budé, Alexandre


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 43 (2020) , p. 41-61

Aigües de Barcelona. 150 años al servicio de la ciudad (1867-2017) / [ressenya de:] Jesús Mirás-Araujo
Mirás-Araujo, Jesús


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 43 (2020) , p. 166-169 (Reseñas) 
Ressenya de:
- Martín i Pascual, Mane. Aigües de Barcelona. 150 años al servicio de la ciudad (1867-2017). Barcelona : Fundación Agbar, 2017

Patrimonialización cultural, propaganda política y desarrollo turístico en Barcelona durante la autarquía española (1939-1959) / Saida Palou Rubio
Palou i Rubio, Saida


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 41 (2020) , p. 77-102

El Banco de Barcelona, 1874-1920. decadencia y quiebra / [ressenya de:] Juan Manuel Matés Barco
Matés Barco, Juan Manuel


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 41 (2020) , p. 193-195 (Reseñas) 
Ressenya de:
- Blasco Martel, Yolanda, [et al.]. El Banco de Barcelona, 1874- 1920. Decadencia y quiebra / Yolanda Blasco Martel, Carles Sudrià i Triay. Barcelona : Madrid : Edicions de la Universitat de Barcelona ; Marcial Pons Historia, 2016

La Marina mercante de vapor en Barcelona (1834-1914) / [ressenya de:] Rafael Barquín Gil
Barquín Gil, Rafael


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 36 (2018) , p. 145-146 (Reseñas) 
Ressenya de:
- Rodrigo Alarilla, Martín. La Marina mercante de vapor en Barcelona (1834-1914). Barcelona : Museu Marítim de Barcelona, 2017

Saida Palou Rubio. Destinació Barcelona. Història del turisme a la ciutat de Barcelona / Carlos Larrinaga Rodríguez
Larrinaga Rodríguez, Carlos


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 34 (2017) , p. 210-212 (Reseñas) 
Ressenya de:
- Palou Rubio, Saida. Destinació BCN : Història del turisme a la ciutat de Barcelona / Saida Palou Rubio. Barcelona : Ajuntament de Barcelona. Direcció d'Imatge i Serveis Editorials : Editorial Efadós, 2016

Las Técnicas de producción de gas utilizadas en las fábricas de gas españolas. El caso de las fábricas catalanas : 1842-1960 / Juan Carlos Alayo Manubens, Francesc Xavier Barca Salom
Barca i Salom, Francesc Xavier


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 32 (2017) , p. 28-51

El primer sistema de producció de gas d'enllumenat consistia a destil·lar carbó a altes temperatures. No obstant això, aviat es van introduir canvis tecnològics que, mantenint el principi essencial, van venir a millorar la producció i van facilitar el treball. Eren les tecnologies que van afectar entre altres coses a les retortes, als forns de destil·lació i a la recuperació de calor. Moltes d'aquestes tecnologies es van generar en països com Anglaterra, França o Alemanya, i es van introduir a Espanya o per la relació d'aquestes empreses amb les estrangeres, o per l'acció de certs actors els contactes dels quals van facilitar la introducció d'aquestes millores tecnològiques. En aquest article tractem de descriure l'evolució tecnològica d'aquestes fàbriques de gas catalanes fins a 1960, destacant les innovacions introduïdes des de l'estranger i també les locals. El nostre propòsit és descriure el procés de transferència de tecnologia a través dels països i mostrar l'existència d'una globalització a la tecnologia del gas.

La Sociedad Catalana para el alumbrado por gas : del gas a la electricidad y nuevamente al gas (1890-1930) / Pere-Antonio Fàbregas Vidal
Fàbregas Vidal, Pere A.


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 32 (2017) , p. 52-77

Existeixen pocs estudis sobre la reacció de les empreses de gas establertes a les grans ciutats espanyoles a la introducció de l'electricitat tèrmica i hidràulica. En aquest treball es presenta detalladament la situació i esdeveniments a Barcelona, sota el lideratge de la Catalana de Gas i Electricitat, enfront dels nous reptes, l'absorció de la tecnologia i els riscos financers i de grandària. Per a una contextualització adequada també són estudiats el descobriment i la difusió de les tecnologies elèctriques al món i els diferents models de negoci que es van generar als Estats Units, a Europa i a Espanya. A més, es presenta una anàlisi detallada del que van fer a Barcelona, AEG, Energia Elèctrica de Catalunya, i Barcelona Traction.

El Gas sin carbón en la ciudad de Reus (1969-1977). La primera planta española de gas de aire propanado / Florentino Moyano Jiménez
Moyano Jiménez, Florentí


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 32 (2017) , p. 124-146

Després de 115 anys que Gas Reusense fabriqués gas mitjançant carbó, es va produir un doble canvi estructural en l'empresa de la ciutat de Reus. El 1969 Catalana de Gas i Electricitat va adquirir els actius del gas canalitzat de la societat i va transformar el sistema de producció. Era un moment en què l'obsolescència productiva de la indústria del gas catalana i espanyola no suportava més retards. A Espanya, el canvi tecnològic de la producció de gas es va iniciar en 1956, quan a Barcelona es va construir la primera instal·lació de nafta. Deu anys després, Gas Reusense va donar un primer pas en utilitzar provisionalment nafta i en arraconar el carbó com la matèria primera bàsica utilitzada. No va ser fins al 1969, que La Catalana instal·laria a Reus la primera fàbrica de gas d'aire propanat. Aquest sistema s'adoptaria a d'altres fàbriques espanyoles com a part del procés de transició cap al gas natural.

La construcción de la red ferroviaria de Barcelona (1848-1992). Apuntes históricos para un proyecto inacabado / Rafael Alcaide González
Alcaide González, Rafael


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 29 (2015) , p. 12-34

L'any 1848, quan es va inaugurar la primera línia ferroviària, Barcelona era una ciutat emmurallada. Per aquest motiu, les empreses ferroviàries van establir les seves estacions i línies de ferrocarril fora de les muralles, sense estar connectades entre si. Al llarg de la segona meitat del segle XIX, les fusions comercials de les diferents empreses ferroviàries van determinar la necessitat de construir enllaços ferroviaris entre totes les estacions de la ciutat. Per a això es van dissenyar, des de 1859, diversos plans per a la construcció d'enllaços ferroviaris a la ciutat, que sempre van ser implementats de manera parcial, sense conformar una xarxa ferroviària capaç de satisfer la demanda real de viatgers i mercaderies que, de manera creixent, es va produir a la ciutat de Barcelona, durant el segle XX. Actualment, milers de passatgers pateixen diàriament, a la xarxa de ferrocarrils de rodalies de Barcelona, les conseqüències i les incomoditats derivades d'aquestes imprevisions.

Eduardo Maristany Gibert (1855-1941). Director General de MZA / Tomàs Martínez Vara, Miguel Muñoz Rubio, Pedro Pablo Ortuñez Goicolea
Martínez Vara, Tomàs


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 28 (2015) , p. 12-38

Aquest treball pretén aproximar al lector i destacar per a la historiografia, la figura d'un enginyer de Camins, Canales i Ports, que durant molts anys va ser director general d'una de les més grans empreses ferroviàries espanyoles: la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA). La seva polifacètica figura té enorme interès per a la recerca històrica. Va ser el prohom de les empreses ferroviàries, especialment des del seu ascens en 1908 a l'adreça de MZA, fins a 1934 en què es va jubilar voluntàriament. Va destacar com a constructor, amb el túnel d'Argentera. Va escriure multitud d'articles i llibres. També ho va fer per la seva visió de les relacions laborals, pròpia d'un liberal pur. Va influir decisivament en la política ferroviària dels seus anys, deixant una profunda herència en la gestió i procediments de treball, que es va perllongar més enllà de la nacionalització.

El papel del espacio rural en la historia del turismo. El caso de Cataluña / Luis Alfonso Garay Tamajón , Gemma Cánoves i Valiente
Garay Tamajón, Luis Alfonso


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 24 (2013) , p. 86-108
Resum en castellà.

El turisme ha tingut en els últims anys un paper rellevant en el desenvolupament de moltes destinacions rurals del nostre país. No obstant això, molt abans de l'aparició del turisme rural genèric tal com avui dia ho coneixem, van existir als espais rurals múltiples manifestacions relacionades amb l'oci i el viatge la importància del qual ha estat decisiva en la història del sector turístic en termes més amplis. L'objectiu d'aquest article és doble. D'una banda, des d'una perspectiva empírica, recuperar la memòria referent al rol d'aquests fenòmens d'identitat bàsicament rural en la història del turisme i per un altre, des d'una perspectiva conceptual, demostrar la validesa de l'ús conjunt de dues aproximacions al desenvolupament històric del turisme, la del Cicle de Vida de la Destinació Turística i la de la Teoria de la Regulació.

La hulla : auge y declive en la industria de gas catalana y española. El caso de la fábrica de gas de Reus (1854-1969) / Florentino Moyano Jiménez
Moyano Jiménez, Florentí


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 22 (2012) , p. 112-149
Resum en castellà.

Aquest article pretén analitzar l'evolució del preu de la hulla posada a peu de la fàbrica de gas de Reus durant el període 1854-1969. El cas de l'empresa Gas Reusense permet apropar-nos als condicionants socials i polítics que van afectar al preu i el subministrament de l'hulla en el sector gasista. Durant el segle XIX, la necessitat d'hulla britànica va marcar la producció de gas a causa de la baixa qualitat i als excessius costos de la hulla nacional. Al segle XX, la protecció del sector carbonífer espanyol va marginar al carbó britànic. En l'exemple de Gas Reusense es pretén mostrar de quina manera li va afectar aquest canvi i quins van ser els camins seguits per les fàbriques de gas en els períodes d'escassetat carbonífera. També veiem com durant els anys seixanta, la fàbrica de Reus es va anar esllanguint fins a desaparèixer mentre el canvi tecnològic en la producció de gas substituïa la hulla pels derivats del petroli.

El ferrocarril y su relación con la ampliación del puerto de Barcelona durante el siglo XIX / Rafael Alcaide
Alcaide González, Rafael


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 19 (2010) , p. 90-111
Resum en castellà.

La relació entre les infraestructures portuàries de Barcelona i la xarxa de ferrocarrils de la capital catalana es va iniciar a partir dels diversos projectes realitzats, durant la segona meitat del segle XIX, per a l'ampliació del port barceloní. En aquest sentit, la progressiva expansió del ferrocarril a la ciutat i la necessitat de construir una xarxa ferroviària interna per a servei del port i els seus molls que estigués connectada amb les diferents estacions ferroviàries de la ciutat, van determinar l'elaboració de sengles projectes ferroviaris, estretament relacionats amb l'ampliació del port de Barcelona. Aquests projectes van formar part, en alguns casos, dels Planes d'Eixampe de la ciutat de Barcelona i van estar determinats per la necessitat d'ampliar les instal·lacions portuàries de la ciutat, a causa de l'augment constant de la concentració industrial des de les primeres dècades del segle XIX. Una activitat industrial la demanda de la qual de matèries primeres va originar un notable increment del tràfic portuari, afavorit per les millores tècniques que s'havien començat a introduir en els navilis, tals com la implementació de la màquina de vapor.

Barcelona y el gas, una relación de 200 años / Pere-A. Fàbregas Vidal
Fàbregas Vidal, Pere A.


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 16 (2009) , p. 180-204
Bibliografia i fonts. Resums en castellà i anglès.

El treball fa un ràpid recorregut per la història del gas i la seva relació amb la ciutat de Barcelona, però també de la companyia, ara anomenada Gas Natural SDG, que ha convertit Barcelona en la ciutat pionera d'aquest sector a Espanya. Presentant, així mateix, les activitats en electricitat també relacionades amb la ciutat, i les seves aportacions al patrimoni històric i arquitectònic, sense oblidar les implicacions socials de la seva activitat. Acabant amb la presentació d'unes reflexions sobre l'evolució dels treballs relacionats amb la història de la indústria del gas a Espanya.

El Ingeniero Juan de León y Castillo y los Ferrocarriles de Barcelona (1886-1890) / Juan Francisco Martín del Castillo
Martín del Castillo, Juan Francisco


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 6 (2003) , p. 167-180
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

A la fi del segle XIX per tota Espanya prenia la flama del Progrés. Un dels sectors més destacats en l'aventura tecnològica era el ferrocarril que, aleshores, es trobava en procés d'expansió pel nord peninsular preferentment. No obstant això, quedaven per activar-se les línies urbanes i de rodalies per les quals es van dissenyar els tramvies. En les Illes Canàries, encara arribant amb cert retard, en comparació del desenvolupament nacional, també va poder gaudir-se del nou mitjà. En el present, es comenta la correspondència mantinguda, al llarg d'un lustre, per Juan de León i Castillo amb col·legues catalans del ram d'Obres Públiques a fi d'aconseguir informació de primera mà sobre el recent instrument de comunicació terrestre (...).

Presencia pública de los archivos empresariales en Cataluña / Albert Taulé Tello
Taulé i Tello, Albert


En: TST : Transportes, servicios y telecomunicaciones. Madrid, núm. 3-4 (2002) , p. 255-267
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

L'article analitza la presència pública dels fons de caràcter empresarial, industrial, comercial i professional, de caràcter històric, que es troben en els arxius públics de Catalunya. Aquesta presència es pot constatar en dos àmbits principalment: d'una banda, en l'àmbit propi de l'arxivística (...) D'altra banda, en l'àmbit més general del patrimoni històric (...).