Marxem a Suïssa. L'aventura laboral d'unes dones l'any 1961 / Montserrat Duran Albareda
Duran i Albareda, Montserrat


En: Materials del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat, núm. 25 (2022) , p. 77-85 (Articles) 

L'any 1961, un grup de dones de la comarca, majoritàriament de Sant Joan Despí, van fer una aposta per fer quelcom diferent respecte de la seva vida professional, una mena d'aventura que canviaria i milloraria les seves vides. Marxaren cap a Suïssa (Au, al cantó suís de Sant Gallen) per provar-hi sort. Convèncer les famílies per deixar-les marxar no va ser fàcil, però la seva determinació i la seguretat que semblava oferir-los la proposta va esdevenir realitat. Vuit dones que varen marxar en dues tandes: el primer grup estava compost per Antònia Gil Melich, Àngela Pagès Vidal, Carme Roca Mestres i Montserrat Castellnou Barrera. El segon grup estava format per Montserrat Navarro Montoliu, Rosa Duran Ollé i Teresa Batalla Sans. Totes elles eren veïnes i conegudes de Sant Joan Despí. I també Antònia Martínez Gambín, veïna d'Esplugues de Llobregat.

Tratos del trabajo y formas de remuneración en la Cataluña vitícola (siglos XVIII y XIX) / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Historia Social. Valencia, núm. 105 (2023) , p. 23-43 (Estudios) 
Referències bibliogràfiques.

A partir del concepte de tracte del treball es pretén entendre la lògica de les relacions i condicions laborals que es van donar en el marc d'una estructura agrària concreta. S'estudia el cas de la Catalunya de les masies que convivien amb petites explotacions que s'havien generat a través del contracte de *rabassa *morta. Les característiques específiques d'aquesta estructura expliquen les característiques que tenia el treball directe. Els canvis en el segle XIX només es poden entendre si es comprèn la realitat anterior de la qual es partia.

Trencant barreres : dones pioneres a Catalunya al segle XX / [ressenya de:] María Jesús Pérez Espí
Pérez Espí, María Jesús


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 15 (2022) , p. 312-315 (Ressenyes i notes de lectura) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.
Ressenya de:
. Trencant barreres : dones pioneres a Catalunya al segle XX / Soledad Bengoechea Echaondo. Barcelona : Tot Història Associació Cultural, 2022
/ Jordi Amat. Barcelona : Tusquets, El Hijo del chófer

Dones sàvies. Herbolàries, llevadores, infermeres, metgesses... / Elisenda Albertí
Albertí i Casas, Elisenda


2a ed.
Barcelona : Albertí Editor, 2023
214 p. : il

Dones sàvies explica la història d'algunes dones que entre els segles XV i XX van desafiar les normes establertes per exercir la seva activitat, havent de superar les limitacions que la societat els imposava a causa del seu sexe. Veurem acusades de bruixaria, herbolàries, trementinaires, guaridores, remeieres, infermeres, llevadores, metgesses, doctores... dones sàvies que van dedicar la seva vida a ajudar els més febles i desvalguts. (Editorial).

La Fàbrica de Tabacs de Tarragona : un referent per a la indústria, l'economia del Tarragonès i les dones treballadores / Ramon Gabriel Robles, Sara Masalias Palou
Gabriel Robles, Ramon


Tarragona : Arola Editors, 2023
320 p. : il. ; 24 cm (Els llibres del Consell, 19) 
Premi Tarragonès Beca d'Investigació Lucius Licinius Sura 2020.
ISBN 9788412663730

Aquest llibre és un estudi cronològic i un relat històric de tot el cercle de vida de la Fàbrica de Tabacs de Tarragona, "La Tabacalera". En primer lloc, s'ha partit d'una anàlisi general de la història del tabac en l'àmbit global i de l'Estat espanyol, amb les fases respectives per les quals va passar fins que es va arribar al tabac, la implantació de les fàbriques i els interessos polítics, econòmics i fiscals relacionats amb l'estanc del tabac. Seguidament, la recerca s'ha centrat en la Fàbrica de Tabacs de Tarragona, se n'han avaluat els aspectes socials i la relació entre la fàbrica, la ciutat i la comarca, el procés de lluita per a la consecució de la concessió de la fàbrica, les obres de construcció, la problemàtica de la fàbrica durant la Guerra Civil, l'època de la postguerra i l'etapa àlgida i expansiva següent de la fàbrica entre les dècades dels cinquanta i vuitanta del segle xx. S'han analitzat detalladament els aspectes econòmics, socials i de lleure dels treballadors i treballadores de la fàbrica i els aspectes de desigualtats cap a les treballadores de la fàbrica durant el franquisme, i les respostes col.lectives. Posteriorment, s'ha investigat l'etapa més negativa de l'empresa a partir dels noranta, quan la van privatitzar, i hi va haver les diverses reestructuracions, els conflictes, les lluites col.lectives i el sindicalisme a la fàbrica i, finalment, la fase de tancament de la fàbrica. La Tabacalera, no només va ser un emblema industrial per a la ciutat i la comarca, també va ser l'espai de treball, d'oci i de lluita per a moltes persones de la ciutat i de la comarca. És un apropament a la història de la fàbrica. (Editorial).

Dones ebrenques / Albert Curto Homedes ; pròleg Francesca Aliern Pons
Curto i Homedes, Albert


El Papiol : Efados, 2023
184 p. : pral. il. ; 16 * 22 cm (Catalunya desapareguda. Comarques de les Terres de l'Ebre) 
ISBN 9788419239747

Les imatges fotogràfiques solen ser un reflex de la societat. En aquest sentit, la dificultat per obtenir imatges de dones, especialment en l'àmbit laboral, durant bona part del segle XX és un clar indicatiu del paper restringit al que estaven abocades. Aquesta visió parcial de la realitat que, evidentment, trasllueix flagrants discriminacions, ens mostra, si sabem llegir entre línies, el paper cabdal de la dona en el teixit social. Dones ebrenques vol ser, a més del testimoni històric, un petit homenatge a totes aquelles dones, la majoria anònimes, que van protagonitzar, encara que en segon terme, la transformació social, econòmica i cultural d'un territori. (Editorial).

Les Emigracions hivernals a Catalunya al segle XIX. Un aspecte del mercat de treball en el món rural / tper Llorenç Ferrer i Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: 126909 Els Processos migratoris a les terres de parla catalana: de l'època medieval a l'actualitat. Actes del VII Congrés de la CCEPC. València 16, 17 i 18 d'octubre de 2008. Barcelona ; Valls : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Federació d'Instituts Comarcals del País Valencià : Universitat de València : Acció Cultural del País Valencià : Cossetània, 2009. p. 623-646 : map

Bibliografia. Apèndix.

Espais públics i noms de dona al Segrià / Judith Mellado Ganau
Mellado Ganau, Judith


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 9 (2022) , p. 150-156 : il. (Toponímia) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Analitzem el nomenclàtor dels pobles del Segrià per posar de manifest com el nomenclàtor invisibilitza les dones i concretament el treball de les dones. I d'altra banda la falta de referents femenins que donin nom a espais públics que articulen la vida dels pobles.

El Patrimoni marítim en femení : anàlisi, situació i aproximació a la costa catalana / Aïda Sánchez Martínez
Sánchez Martínez, Aïda


En: Plecs d'Història Local. Barcelona, núm. 185 (abril 2022), p. 18-19 : il. (Patrimoni) 
Bibliografia.

Treballar "a les llaunes" : polítiques de contractació, condicions laborals i gènere a la indústria metal·lúrgica de Barcelona, 1920-1978 / Conchi Villar
Villar, Conchi G.


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 80 (2022) , p. 55-82
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

Aquest article té com a objectiu contribuir al coneixement dels processos de segmentació sexual del treball. Se centra en l'anàlisi de les polítiques empresarials a la indústria metal·lúrgica barcelonina mitjançant l'estudi d'un cas, l'empresa Hijos de Gerardo Bertrán (HGB). La història econòmica d'aquesta empresa familiar permet una anàlisi de llarg recorregut que mostra que els estereotips de gènere van tenir un paper clau en l'organització del treball. Aquests estereotips van ser la base sobre la qual es va construir i mantenir la consideració de les dones com a una mà d'obra secundària, prescindible i barata i experimentant unes condicions laborals més precàries que els homes.

El Mercat de treball a les comarques gironines : un estat de la qüestió a la frontera de l'any 2000



En: Revista de Girona. Girona. Any 47, núm. 204 (gener-febrer 2001), p. 59-82 : il. (Dossier) 

Conté: La dinàmica econòmica dels anys 90 a la demarcació de Girona i les seves repercussions sobre el mercat de treball / Albert Puigdemont ; El mercat de treball a les comarques gironines. Evolucio de les principals variables / Josep Quer ; Una enquesta d'activitats a Girona, Salt i Sarrià de Ter / Albert Puigdemont, Josep Quer ; La integració de les dones en el mercat de treball / M. Teresa Egea ; Formació i ocupació a les comarques gironines / Eva Fortià.

Dones i feminisime / Xavier Besalú i Puri Molina



En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 201 (juliol-agost 2000), p. 48-89 : il. (Dossier) 

Conté: Dones: la llarga lluita per la igualtat / Antònia Adroher ; El naixement del moviment feminista a Girona / Puri Molina ; Del sexisme institucionalitzat a la discriminació quotidiana / Teresa Seseras ; El mercat de treball i el treball de les dones a Girona / Rosa Bagué ; Debat sobre la desigualtat sexe/gènere i propostes u(dis)tòpiques / Teresa Cabruja i Ubach ; Grups de dones i feminisme a Girona / Marta Latorre ; La complicitat masculina i el nou pacte social / Carme Vinyoles ; I els homes, què, quan i on? / Cristina Sánchez ; 12 testimonis.

Dones rurals. Dones de Lleida / recopilació: Mireia Fontanet Viladot i Montse Espinalt Carrasco



Barcelona : Generalitat de Catalunya, Institut Català de les Dones, 2021
202 p. : il. col. ; 30 cm
Llibre editat en motiu del Dia Internacional de les Dones Rurals (15 octubre 2021).

Recull biogràfic de 68 dones del món rural de Lleida que han estat referents per a altres dones i per a les seves comunitats i municipis.

Trencant barreres : dones pioneres a Catalunya al segle XX / Soledad Bengoechea Echaondo
Bengoechea Echaondo, Soledad


Barcelona : TOT Història Associació Cultural : Llop Roig-Llibres i Cultura, 2022
287 p. ; 24 cm (Tot història llibres, 5) 
Bibliografia. Índex onomàstic.
ISBN 9788409391882

El propòsit inicial d'aquest estudi ha estat explicar i definir la dona catalana a través de la història del segle XX. Al llarg del temps, les dones han estat protagonistes involuntàries de diferents formes de marginació, repressió, prejudicis, maltractaments, violència dins de la família i violència de gènere. Som conscients que en aquest espai de temps s'avançat molt però encara resta molt per conquerir. S'ha visualitzat el canvi produït entre una dona catalana de l'any 1900 i una del 2000 (aproximadament). Em vaig plantejar vàries preguntes i ara tenim algunes respostes que no totes són definitives. S'ha d'acceptar. El segle XX ha estat el segle de les dones. Probablement, al llarg de la història mai no hi ha hagut una època de canvis tan extraordinaris per a elles. En un procés no lineal, amb avenços i retrocessos, en els albors del segle XXI s'ha vist com s'han superat tants preconceptes, prejudicis i tabús. Calia preguntar-se quins estereotips distingeixen les dones actuals i les aparta del model de les dones de finals del segle XIX. Com i per què, a poc a poc, s'ha anat sedimentant i quallant una tipologia femenina que a finals del segle XX ha pogut desenvolupar-se i esdevenir protagonista en la política, el sindicalisme, la medicina, la ciència, el periodisme? Protagonista també en altres camps potser no tant vistosos, però imprescindibles: conductores del metro, d'autobusos, empleades d'oficines, telefonistes, taxistes, transportistes. Si fa cent anys "lo normal" era que la majoria de les dones catalanes fossin submises, ara moltes d'elles han esdevingut lliures, empoderades i transgressores. En aquest sentit, el triomf d'aquelles dones pioneres, avantguardistes, ha estat total. Els seus sacrificis no han estat en va, han obert una escletxa d'oportunitats i reconeixement.

Dones grans de Bellpuig : grans dones : taula de participació dones : 1 de juny 2008 [Enregistrament de vídeo]



Bellpuig : Ajuntament de Bellpuig, 2008
1 disc òptic (DVD) : so, col. (Pal)

Reportatges sobre la incidència en diversos camps de les dones de Bellpuig.

Qui té roba per rentar? Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l'Estany / [ressenya de] David Moré Aguirre
Moré Aguirre, David


En: Mestall : butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines. Girona. Any XXI, núm. 46 (desembre 2019), p. 18-19 (Llibres) 
Ressenya de:
. Qui té roba per rentar? Rentadors, safareigs i vivers del Pla de l'Estany. Cornellà de Terri : MMV, 2016

Ester Gomis Fortuny, una dona del camp valenta / Xavier Solé Salvat
Solé i Salvat, Xavier


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLII, núm. 238 (octubre-desembre 2021), p. 34-37 : il. (Lo Floc verd) 

Anna Maria Toda, dona i pagesa / Glòria Coll Domingo
Coll Domingo, Glòria


En: Lo Floc : revista del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. Riudoms. Any XLII, núm. 237 (juliol-setembre 2021), p. 46-49 : il. (Lo Floc verd) 

Carme Isern i Galceran (1897-1987) : una pedagoga empordanesa de talla internacional a favor dels desvalguts / Maria Irene Garcia, Sandra Pereo Escrig
Garcia, Maria Irene


En: Camí de Ronda : L'Escala: història, vida i patrimoni. l'Escala, núm. 7 (setembre 2016), p. 24-33 : il. (Gent nostra) 
Notes a peu de pàgina. Inclou arbre genealògic.

La Barcelona feminizada : migraciones y mercado laboral en la ciudad industrial (1848-1930) / Conchi Villar
Villar, Conchi G.


En: Revista de Historia Industrial. Barcelona, núm. 85 (2022) , p. 181-218

Aquesta investigació aborda la qüestió de la immigració femenina a la Barcelona de la in-dustrialització. Entre l'últim quart del segle xix i l'any 1930, el flux migratori femení que va rebre la ciutat va ser més elevat que el masculí. Com a conseqüència, Barcelona es va conver-tir en una ciutat feminitzada. Aquest article constitueix una aproximació als factors econòmics push-pull dels grups migratoris amb més presència a la ciutat: catalanes, aragoneses i valencia-nes. Es defensa la idea que els moviments migratoris temporals i estacionals de les dones en època preindustrial van esdevenir definitius en un context de coincidència d'elevada demanda de mà d'obra femenina del mercat laboral barceloní i de pèrdua d'oportunitats de les dones als seus llocs d'origen. La investigació revela, a més, que la crisi dels sistemes de vida tradicionals, en conjunció amb els models de transmissió i d'explotació de la terra, va generar models emi-gratoris travessats pel gènere.