Exèrcit i negoci : el proveïment militar a la Catalunya de Felip V / David Ferré Gispets
Ferré i Gispets, David[Lleida] : Fundació Noguera, 2025
430 p. : map. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788413036618
Sembla que en una època tan difícil com els anys del regnat de Felip V hi van haver diners per al que feia falta. Per a la guerra, en definitiva. Ara, en els anys del regnat de Felip VI, sembla que també s'estan reclamant diners per a la guerra, en un món com el nostre. Per tant, la temàtica tractada en aquesta monografia és de plena actualitat. El que ocorria a la monarquia del primer Borbó no era pas una excepció en la seva època. S'ha defensat que si en els segles XVI i XVII, quant a les guerres europees, encara es podia fer servir l'antiga al·locució llatina Pecunia nervus belli, en les guerres del segle XVIII la situació havia canviat: en el Set-cents era la guerra la que s'utilitzava per arribar a aconseguir el poder i els diners. La guerra era el nervi dels diners; en primer lloc perquè en cas de victòria sempre podia treure's a l'enemic les seves fonts de riquesa comercial, en especial a les colònies, i, en segon lloc, perquè les despeses militars eren les que determinaven els impostos a cobrar als nacionals i la quantitat final de deute de l'Estat. D'altra banda, com que ni les despeses generals ni els impostos anaven de baixada després d'un conflicte, sinó que més aviat es mantenien, l'augment del deute públic obligava l'Estat a prendre mesures impositives dures i els dits impostos ja no es reduïen. Per tant, el més habitual era trobar-se, al segle XVIII, amb pressupostos com ara els de la Gran Bretanya, França, Àustria o Rússia, que arribaven a dedicar entre el 50 i el 60 per cent a la despesa militar, i un altre 30 per cent al pagament del deute. Dos models diferents van ser el de Prússia i el de l'Espanya borbònica. La primera gastava un import fix d'un 85 per cent dels ingressos de l'Estat en el seu exèrcit, però sense generar deute; l'Espanya de Felip V només dedicava un 9 per cent de la despesa de l'Estat al pagament del deute, perquè el finançament d'aquesta despesa es feia amb forts impostos, decisius en el cas de les terres conquerides de l'antiga Corona d'Aragó, però també mercès a altres mitjans com ara la venda de terres, de càrrecs, etc. Com és obvi, el percentatge de diners dedicats a la guerra, un 90 per cent a l'època de la Guerra de Successió, no podia mantenir-se sempre en uns nivells tan alts, i va baixar fins a una mitjana del 63 per cent la resta del Set-cents, és a dir, com era habitual en el cas de la majoria dels estats europeus del moment. La monarquia que va heretar Felip V disposava d'uns ingressos en 1701 de 142 milions de rals, quan les despeses arribaven als 247 milions. És a dir, i malgrat el que han defensat molts historiadors: la monarquia dels Àustries va fer fallida. La decadència era plena i total.
Quant al regnat del primer Borbó, aquest no seria millor. Va estar terriblement matisat per la guerra: la guerra de successió, les guerres a Itàlia, la guerra dita de Successió de Polònia, el conflicte colonial amb La Gran Bretanya. Tot el sistema fiscal i militar patiria molt, sobretot aquells que pagaven cada vegada més impostos, però també hi va haver gent que se'n va aprofitar. Com veiem en aquest brillant estudi, la guerra té un cost enorme, però també suposa moltes oportunitats de fer negoci. (Editorial).