Cartes des del front. Els germans Josep i Domènech Castells Porta / Jaume Ramon Solé
Ramon i Solé, Jaume


En: Urtx : revista cultural de l'Urgell. Tàrrega, núm. 39 (2025) , p. 55-75 : il. (Dossier. Cartes en temps de guerra) 
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Indústries de la mort i la deshumanització. Els deportats torregrossins als camps nazis i altres. Memòria entrepussadora / Josep Rubió Sobrepere
Rubió i Sobrepere, Josep


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 16 (2025) , p. 173-188 (Articles) 

La següent comunicació té tres grans objectius. El primer és saber i difondre el nombre, amb noms i cognoms, de tots els deportats garriguencs als camps de concentració nazis i altres (cal recordar que en aquest estudi Torregrossa s'inclou a les Garrigues ja que quan comença la Guerra Civil i tot el procés d'exili, pertanyia a aquesta comarca). El segon és fer una relat biogràfic dels torregrossins deportats als camps de concentració i el tercer és engrescar, estimular, incitar a la societat civil de Torregrossa, però també a la resta de poblacions de la demarcació de Lleida, que tinguin deportats, a recordar i recuperar la memòria i la història d'aquests homes i dones.

Celonins deportats als camps de concentració nazis / Josep M. Abril López
Abril i López, Josep M.


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 40 (2025) , p. 29-43 : il.
Títols i resums en català i anglès.

L'exili dels que, amb la Guerra Civil, van marxar per por de les represàlies franquistes va ser molt dur, però el pitjor va ser el d'aquells que, fets presoners pels alemanys, foren deportats als camps de concentració nazis. És el cas de vuit celonins, tres dels quals hi van morir el 1941 (Jaume Illa a Hartheim, Josep Pahissa i Martí Soler a Gusen). Quatre dels deportats havien estat regidors de Sant Celoni durant la Guerra Civil, dos van ser militars de l'Exèrcit Popular i dels altres dos només en sabem que van néixer a Sant Celoni però que en van marxar de joves. Amb les cartes de Jaume Illa conservades per la família s'ha reconstruït el seu itinerari a l'exili (camps de refugiats francesos, fortificació de fronteres amb les Companyies de Treballadors Estrangers i deportació a Mauthausen) amb els companys Jaume Pujolàs, Martí Serra i l'únic que va escapar dels nazis, Josep Santamaria.

Els Deportats penedesencs als camps nazis / Ramon Arnabat, Berta Llorens, Àngels Parés, Maria Peña i M. Teresa Sadurní



En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 226-240 : il. (Col·laboracions) 

Aquest article sintetitza una recerca sobre les 125 persones del Penedès -124 homes i una dona- que van ser deportades als camps de concentració i d'extermini nazis entre 1940 i 1945. Basat en el llibre Del Penedès als camps d'extermini nazis (Institut d'Estudis Penedesencs, 2023), l'estudi reconstrueix les trajectòries d'aquests deportats des de l'exili republicà fins als camps, principalment Mauthausen, on van morir-ne el 76 per cent. S'hi analitzen les causes de la deportació, la seva distribució territorial, edats, professions i afiliacions polítiques, així com la seva participació a la Guerra Civil i a la Resistència francesa. L'article reflexiona també sobre el significat actual d'aquesta memòria en un context d'auge dels autoritarismes i banalització del feixisme, reivindicant el "Mai més!" com a compromís col·lectiu de defensa dels valors democràtics i humans.

Mai més : a la recerca de la memòria dels reusencs deportats als camps nazis / Isabel Martínez
Martínez, Isabel


En: NW : la revista de Reus. Any X, núm. 90 (febrer 2021), p. 29-33

Una Pedra, una història. Stolpersteine en homenatge a Ramon Gorga Borràs / Pep Farré Sanfeliu
Farré Sanfeliu, Pep


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (3r quadrimestre 2023), 1 fitxer html : il (Vària) 

Repàs de la vida de Ramon Gorga Borràs -d'ofici fuster, però bomber de vocació- amb motiu de la col·locació de la llamborda Stolpersteine en record del seu compromís i del seu patiment davant de la casa on va viure a Reus (raval de Santa Anna, 60).

Llambordes que obren camins / Eliseu Bàrcena ; Escola Sant Josep
Bàrcena, Eliseu


En: Revista del Centre de Lectura de Reus. Reus. Novena època (3r quadrimestre 2023), 1 fitxer html : il (Vària) 

Vinculació de l'Escola Sant Josep de Reus amb les diferents llambordes Stolperstein instal·lades a la ciutat. De la mà del professor Eliseu Bàrcena diferents alumnes s'hi han implicat de ple i ens deixen a la Revista els textos literaris que van preparar-ne al costat de la seva biografia; uns textos colpidors, com ho van ser les seves vides i, en alguns casos, les seves morts.

En homenatge a Anton Bofarull Ferrer : Resum i imatges de l'acte de col·locació de la Stolperstein : Reus, 3 de novembre de 2023 / [text: Montse Frisach]



Reus : [l'Ajuntament], 2023
18 p. : il. col. ; 24 cm

Isidro i Projecte Forns Ninou : visions enfrontades d'uns germans / Jaume Pérez Massó
Pérez Massó, Jaume


En: CEM : butlletí del Centre d'Estudis de Montmeló. Montmeló, núm. 15 (novembre 2025), p. 5-17 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliograia.

Els Deportats hospitalencs als camps nazis : de l'oblit a la vida quotidiana / Tania González Cantera
González Cantera, Tania


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 71-86 : il. (Història i arqueologia) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Des del tardofranquisme, l'Hospitalet de Llobregat s'ha caracteritzat per ser una ciutat pioneraen la recuperació de la memòria històrica i democràtica, impulsada per la seva potent xarxa associativa. No obstant això, la història dels deportats de la ciutat i dels seus familiars va quedar en l'oblit durant diverses dècades, a l'ombra de les víctimes del franquisme.L'any 2006, els investigadors Pep Ribas i Enric Gil van realitzar un primer estudi sobre el tema, traient a la llum 54 històries. Aquest estudi va ser revisat i actualitzat l'any 2019, en el marc de les beques de recerca que el museu local convoca anualment, elevant la xifra a 67 persones. Ambposterioritat, les institucions locals han apostat per acostar a la ciuta-dania els casos dels seus conveïns a través de diferents mesures que tenen com a eixos principals el museu local, l'espai públic i els centres escolars. El primer homenatge ha estat la producció d'una exposició de caràcter temporal en el Museu de l'Hospitalet, on es podien consultar diferents entrevistes als deportats i objectes personals cedits pels famili-ars. De manera paral·lela a la preparació de l'exposició, s'ha desenvolupat el projecte per a la col·locació de les llambordes de la memòria ostolpersteine.Mitjançant l'emplaçament de les stolpersteineen l'espai públic, el record de les víctimes hospitalenques del nazisme serà viu ja que estarà present en el dia a dia dels veïns i veïnes.Finalment, s'està treballant en les potencialitats didàctiques d'aquest tema a les aules. La idea provisional és que s'assigni una o diverses plaques al centre escolar més pròxim perquè s'encarreguin de la seva 'custòdia', és a dir, perquè siguin els jovesalumnes els responsables a col·locar, netejari mantenir les stolpersteineen bon estat.

Els Vigatans als camps de concentració nazis : una proposta didàctica des d'una perspectiva multidimensional / Judit Sabido-Codina, Joan Callarisa, Feride Durna
Sabido-Codina, Judit


En: Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil. 1936-1939. Barcelona, núm. 14 (2024) , p. 243-259 : il. (Patrimoni, didàctica i recreació) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest estudi presenta una proposta didàctica innovadora enfocada en la integració de la memòria històrica i el patrimoni de conflicte dins el currículum educatiu, emprant com a eix el projecte Stolpersteine, que commemora les víctimes del nazisme mitjançant la instal·lació de llambordes commemoratives. La proposta promou una anàlisi multidimensional d'esdeveniments històrics conflictius, amb l'objectiu de desenvolupar una ciutadania crítica i compromesa. A través de l'elaboració de rutes històriques al voltant de les Stolpersteine a Vic, aquest enfocament pedagògic facilita la connexió entre el passat conflictiu i el present social i polític, i incentiva la reflexió i el debat crític a l'aula. La metodologia adoptada fomenta la participació estudiantil en el disseny de propostes didàctiques que tracten des de la Guerra Civil espanyola fins a la Segona Guerra Mundial i els camps de concentració, de manera que prepara els futurs educadors per impartir un ensenyament que enllaça el coneixement històric amb la promoció de valors humans universals. Aquest enfocament representa una aportació valuosa a la pedagogia de la memòria històrica, i ofereix una estratègia concreta per a la seva integració efectiva en l'educació formal, alineada amb les demandes contemporànies de formació ciutadana i consciència històrica.

Portes de la memòria : "És tasca més àrdua honrar la memòria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres". Walter Benjamin / Lluís Montull Martínez, Carme Maigí Canalda
Montull Martínez, Lluís


En: Quaderns de l'Ebre : revista d'educació, ciència i cultura. Tortosa, núm. 11 (2024) , p. 44-53 : il. (El Debat educatiu) 

El treball de la memòria democràtica a diversos centres educatius de les Terres de l'Ebre esdevé un projecte comunitari que va més enllà de l'aula per reconstruir i homenatjar la memòria d'aquelles dones i homes víctimes de la invisibilitat i alhora qüestionar els exilis i les deportacions actuals de persones refugiades per diversos motius.

Selvatans a la Diàspora, n'Andreu Blasi i Rabassa / Roser Puig i Tàrrech, Montserrat Roig i Vallverdú, M. Neus Salvat i Arbós
Puig i Tàrrech, Roser


En: El Pont Alt. La Selva del Camp, núm. 32 (gener 1986), p. 11-14

On es pon l'esperança : periple de cinc joves molletans fins al camp de Mauthausen-Gusen / Montserrat Tura Camafreita
Tura i Camafreita, Montserrat


Barcelona : Memorial Democràtic, 2025
160 p. ; 22 cm (Memòries, 11) 
ISBN 978-84-10393-83-7

El text reivindica la necessitat moral d'escriure sobre la deportació i l'extermini, tot centrant-se en cinc joves de Mollet que van defensar la llibertat i la democràcia en temps tràgics. L'obra recupera les seves vides més enllà del sofriment, mostrant la seva infantesa, passions i alegria abans que el feixisme i el nazisme els arrabassessin la vida. Més que un relat de mort, és un homenatge a la seva humanitat i al record persistent que deixen en la comunitat que els honra. (Editorial).

Els Garrotxins als camps nazis / l'equip de recerca



En: El Cartipàs : ciutat, patrimoni, memòria. Olot, núm. 131 (gener 2021), p. 1 (Opinió) 

Deportats : sabadellencs als camps nazis (1940-1945) / [pròleg de : Genís Ribé i Monge ; textos: Plàcid Garcia-Planas, Marta Simó Sànchez, David Serrano i Blanquer]



[Sabadell] : Ajuntament de Sabadell : Museu d'Història de Sabadell, [2023]
201 p. : il. col. ; 22 * 23 cm
Publicat amb motiu de l'exposició "Deportats, 60 sabadellencs als camps nazis", celebrada al Museu d'Història de Sabadell del el 24 de gener al 28 d'abril de 2020. Bibliografia i fonts. Conté: Pròleg / Genís Ribé i Monge -- No era boira: la memòria / Plàcid Garcia-Planas -- La deportació / Marta Simó Sànchez -- L'holocaust: "Mai més" / David Serrano i Blanquer -- El context històric (Guerra Civil, exili i deportació -- Els sabadellencs deportats: cartografia de l'horror nazi -- Memòria i familia -- Les llambordes stolpersteine) -- Els deportats sabadellencs -- Els familiars parlen -- Arxius consultats -- Fons familiars i fonts orals - Bibliografia -- Bibliografia web.
ISBN 9788494584589

Descriu les històries de vida dels sabadellencs que van ser deportats als camps de concentració i d'extermini nazis, gràcies a la investigació que ha aprofundit en l'anàlisi de la documentació conservada a l'Arxiu Històric de Sabadell, en altres arxius nacionals i internacionals i especialment en els arxius particulars conservats per les famílies i descendents d'aquests deportats.

Després de l'infern : el relat dels supervivents catalans en el 80è aniversari de l'alliberament dels camps nazis / text de Maria Coll, amb l'assessorament de Juan Manuel Calvo
Coll, Maria


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 275 (febrer 2025), p. 28-39 : il. (Segle XX) 

Dels 2.500 catalans deportats als camps nazis, menys del 40 per cent va sobreviure. L'arribada dels aliats, la primavera del 1945, va suposar recuperar la llibertat i la dignitat, però també l'inici d'un segon exili. Els supervivents ens expliquen, a les seves memòries, com van deslliurar-se del vestit de ratlles i com es van adaptar al món de la postguerra.

L'Eterna lluita contra els silencis / Antonieta Jarne Mòdol
Jarne i Mòdol, Antonieta


En: La Cabanera. Àger, núm. 22 (hivern 20243), p. 6-8 : il. (Cultura. Patrimoni cultural) 

Els Flixancos als camps de concentració nazi, un treball per conèixer el nostre passat / Emma Estela Ripoll
Estela Ripoll, Emma


En: Miscel·lània del Centre d'Estudis Comarcal de la Ribera d'Ebre. Flix, núm. 34 (2024) , p. 335-338 : il. (Recerca jove) 
Resums en català, castellà i anglès.

Deportats. Sabadellencs als camps nazis (1940-1945) / [ressenya] Marta Simó Sánchez
Simó Sánchez, Marta


En: Arraona. Sabadell. 4a època, núm. 41 (2024) , p. 203-205 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Deportats. Sabadellencs als camps nazis (1940-1945) / Genís Ribé Monge. Sabadell : Ajuntament de Sabadell, 2023