Els Plànols i dibuixos dels "Apuntamientos", una font gràfica de la guerra dels Segadors / Pere Cristòfol i Escorsa
Cristòfol i Escorsa, Pere


En: Butlletí arqueològic. Època V, Núm. 38-39 (2016-2017) , p. 209-223

Leucata 1637 : assaig precipitat / MG
Güell i Junkert, Manuel


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 7. II època, núm. 20 (setembre 2012), p. 95-98 : il. (Expugnare Oppidum) 
Notes.

Brancaccio i els seus Cargos y preceptos militares.... / [MG]
Güell i Junkert, Manuel


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any I, núm. 0 (febrer 2006), p. 30 (L'Espasa i la ploma) 

La Campaña de 1642 : la caída del Rosellón / Raquel Camarero Pascual
Camarero Pascual, Raquel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 44 (2020) , p. 50-55 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (I). El Corpus de Sangre)".

La campanya de l'any 1642 tanca la primera part de la guerra iniciada l'any anterior entre les monarquies espanyola i francesa a Catalunya. Aquesta campanya va pretendre ser la definitiva per a posar el punt final al conflicte obert al principat per part de tots dos contendents, però va acabar convertint-se en un punt i a part d'una guerra a la qual encara li quedava molt de discurs. Tota la campanya militar de l'any 1642 va girar entorn d'un centre d'atenció prioritari: el Rosselló. Aquell any es va convertir per al govern de Felip IV en una lluita desesperada per acudir al socors de les tres places més importants del territori, Perpinyà, Salses i Cotlliure. Però des del principi va ser una carrera d'obstacles en la qual la meta cada vegada estava més lluny de les tropes felipistes i més prop dels francesos, que acabarien conquistant definitivament aquest preuat territori.

El Sitio de Salses, 1639 : la antesala de la revuelta / Manuel Güell i Junkert
Güell i Junkert, Manuel


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 43 (2019) , p. 60-65 : il. (Introduciendo el n. 44) 
Número dedicat a "Antietam 1862".

El setge en 1639 a la fortalesa de Salses, clau del Rosselló, s'emmarca en l'accentuada crisi política entre la Monarquia Hispànica i Catalunya. Va constituir un episodi transcendental en l'escalada de tensió a la qual Olivares havia sotmès al principat català en el seu objectiu d'implantar un drenatge sostingut de recursos econòmics i militars (que contribuís a finançar el cost de la guerra que des de 1635 hi havia contra França. Per a això, passaria per sobre de les constitucions i portaria la guerra fins a les portes del país. No es pot entendre la campanya per a la recuperació de la fortalesa sense tenir en compte la seva connexió directa amb la Revolta dels Segadors i la revolució de 1640. Aquell segon semestre de 1639, tota Catalunya va haver de mobilitzar-se per a sustentar l'exèrcit de Salses, en un esforç i sacrifici incommensurables, enmig de grans tensions i sense un reconeixement digne. A més de les pèrdues humanes es va acumular una allau de despeses que va arruïnar el país i el va sumir en un endeutament generalitzat.

Catalunya en l'estructura militar de la Monarquia Hispànica (1556-1640) : Tres aspectes: les fortifi cacions, els soldats i els allotjaments / Joan Carrió Arumí
Carrió Arumí, Joan


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXIX, núm. 29 (2009) , p. 395-417 (Resums de treballs d'investigació. Tesi doctoral) 
Tesi doctoral dirigida pel professor Jaume Dantí Riu i llegida a la Facultat d'Història de la Universitat de Barcelona el dia 3 de juny de 2008.

L'activitat política del Virrei Comte de Santa Coloma al 1639 / Manel Güell i Junkert
Güell i Junkert, Manuel


En: Recull. Associació Cultural Alt Gaià. Santa Coloma de Queralt, núm. 2 (1994) , p. 79-87
Notes.

Catalunya en l'estructura militar de la monarquia hispànica (1556 - 1640): tres aspectes: les fortificacions, els soldats i els allotjaments [Fitxer informàtic] / Joan Carrió Arumí ; director: Jaume Dantí i Riu
Carrió Arumí, Joan


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2009
Dirigida per: Dantí i Riu, Jaume. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Moderna, 2008
Un fitxer electrònic
Notes. Bibliografia.

El contingut d'aquesta tesi es divideix en tres aspectes: les fortificacions, els soldats i els allotjaments. El primer es centra en primer lloc a conèixer de quina forma van acusar les fortificacions catalanes la introducció a principis de l'Edat Moderna dels mètodes de construcció derivats del conjunt de novetats introduïdes per el que es coneix com la Revolució Militar, el més sobresortint dels quals va ser sens dubte l'edificació de perímetres de muralles poligonals flanquejades pels baluards. Una altra qüestió del capítol és l'aprofundiment en les repercussions financeres a Catalunya d'aquesta nova forma construir les fortaleses, abraçant des d'aquesta perspectiva a partir de la construcció del nou castell de Salses (1497-1503) fins a les fortificacions dels anys immediats a la guerra dels Segadors. Al capdavall es troben evidències suficients que permeten afirmar que Catalunya va assumir en la seva major part el cost de la construcció i manteniment de les seves fortificacions al llarg de tot el període abans indicat. Malgrat tot hi va haver alguna excepció a aquest autofinançament, la més notable de les quals va ser la fortalesa nova de Salses, que es va fer amb diners procedents de la hisenda castellana.