português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
FONS
Buscar:
ESTUDIS SOBRE EL PATRIMONI ETNOLOGIC DE CATALUNYA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 6   en el formato [Estandar]
página 1 de 1


1 / 6
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Tallar-lo per després plantar-lo : aproximació etnogràfica a la Plantada de l'Arbre Maig a Òrrius / Eva Cerveto Vidal, Mireia Roca Escoda
Cerveto Vidal, Eva


Barcelona : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2015
62 p. (Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya, 6) 
Resultats d'un treball de recerca becat l'any 2010 pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta recerca etnogràfica gira entorn de la Festa del Maig que se celebra cada any a la localitat d'Òrrius (Maresme). La celebració té com a protagonista un arbre de grans dimensions que els habitants del poble seleccionen, tallen i traslladen col·lectivament fins a la plaça de la vila, on és plantat de nou. El propòsit d'aquesta etnografia és copsar la singularitat de la plantada del Maig a Òrrius, i per fer-ho, les autores no cerquen l'origen històric de la festa, sinó que complementen la descripció tenint en compte altres festes de l'arbre que se celebren actualment en diferents pobles de Catalunya. Les particularitats de cada un d'ells mostren la diversitat de formes i significats que adopten.


Matèries: Festes populars ; Arbres ; Festes de primavera ; Estudi antropològic
Àmbit:Orrius
Cronologia:[0000 - 2015]
Autors add.:Roca Escoda, Mireia
Autors add.:Generalitat de catalunya. Departament de Cultura
Accés: http://hdl.handle.net/10687/423634


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 6
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Espais de mort i diversitat religiosa : la presència de l'islam als cementiris i tanatoris catalans / Jordi Moreras, Ariadna Solé
Moreras Palenzuela, Jordi


Barcelona : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2014
93 p. (Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya, 5) 

El pluralisme religiós formula nous reptes en la regulació pública de la diversitat. Aquest treball mostra el cas dels musulmans, que exemplifica les situacions generades davant la incorporació de la pluralitat religiosa i cultural dins dels espais de gestió de la mort en la nostra societat: els cementiris i els tanatoris. Analitza la gestió comunitària de la mort entre els col·lectius d'aquesta religió a Catalunya i mostra les adaptacions que han hagut d'elaborar-se per tal de mantenir les seves especificitats funeràries. El llibre és el resultat d'un treball de recerca becat l'any 2010 pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.


Matèries: Musulmans ; Pràctica religiosa ; Mort ; Cementiris ; Administració pública ; Reglaments
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2010]
Autors add.:Solé Arraràs, Ariadna
Accés: http://cultura.gencat.cat/web/.content/cultura_popular_nova_web/07_publicacions_nou/estatics_i_documents/sd_espais_de_mort.pdf


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 6
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Eco i distorsió : els conjunts de música moderna a la Barcelona dels seixanta / Guillermo Soler Gracía de Oteyza
Soler García de Oteyza, Guillermo


Barcelona : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2012
120 p ; 24 cm (Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya, 4) 

A la Barcelona dels anys seixanta, la irrupció de la música rock va suposar una petita revolució: grups d'adolescents amb els cabells cada cop més llargs se les van empescar per muntar conjunts artesans amb parents, amics i veïns per reproduir els sons estridents que arribaven de l'estranger. Tot i les dificultats de tota mena amb què van topar, finalment els "conjunts de música moderna" van contribuir decisivament a configurar una cultura juvenil i una identitat generacional que es contraposaven a la grisa realitat social del moment. Basat en una vintena d'entrevistes als protagonistes, el llibre repassa la trajectòria de quinze d'aquests conjunts (per ordre alfabètic: Álex y los Findes, Los Catinos, Los Cheyenes, Els Dracs, Los Gatos Negros, Los Go-Go, Los Jóvenes, Lone Star, Los Mustang, Los No, Los Pájaros Locos, Pic-Nic, Los Salvajes, Los Sirex i Els Tres Tambors) i mira de descriure el context en què es van moure, així com la seva significació cultural i social. L'obra és el resultat d'un treball de recerca becat per la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional l'any 2008 i desenvolupat per Guillermo Soler.


Matèries: Música rock ; Conjunts musicals ; Joventut
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1960 - 1970]
Autors add.:Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Accés: http://hdl.handle.net/10687/423632


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 6
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La tàpia a Catalunya. Pervivència i desaparició. El testimoni dels últims tapiadors del Pla d'Urgell / Adriana Salvat Torregrosa
Salvat Torregrosa, Adriana


Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2010
66 p. : il. col. ; 24 cm (Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya, 2) 
Bibliografia. Inclou glossari i annexos (amb el vídeo: "La Terra que no trepitgem"). A la part superior de la portada: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.

La tàpia és una tècnica constructiva per bastirmurs de terra present al llarg de la història i en nombroses àrees geogràfiques arreu del món.A Catalunya té el seu origen coma mínimals poblats ibers i es pot dir que, fins al s. XIX, fou una de les tècniques més utilitzades en la construcció. La construcció amb tàpia a les nostres terres tingué el seu moment àlgid durant el s. XVIII a causa del creixement que experimentaren les ciutats arran de l'explosió demogràfica del moment, però les transformacions tecnològiques posteriors motivaren l'aparició de nous sistemes constructius i noves tipologies edificatòries.Això, entre d'altres causes, fa que durant el s. XIX vagi desapareixent l'ús generalitzat de la terra com a material i de la tàpia com a tècnica. En certs contextos locals, però, segueix existint fins ben entrat el s.XX, bàsicament en algunes zones rurals on els canvis socials, econòmics i tecnològics triguenmés a arribar. És el cas de la plana de Lleida i, singularment, l'àmbit geogràfic del Pla d'Urgell, on es tapià amb terra fins als anys seixanta i amb formigó fins als vuitanta. Aquesta recerca intenta buscar les claus de la pervivència de la tàpia en aquest àmbit geogràfic i recollir el testimoni dels qui la visqueren.


Matèries: Estudi antropològic ; Construcció ; Oficis ; Tècniques de construcció ; Materials de construcció ; Utillatge ; Arquitectura popular
Àmbit:Pla d'Urgell
Cronologia:[1700 - 1950]
Autors add.:Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
Accés: http://hdl.handle.net/10687/423630
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 6
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Bruixots de l'aigua : els saurins a Catalunya / Rosa M. Canela Balsebre
Canela i Balsebre, Rosa M.


Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2010
108 p. : il. col. ; 24 cm (Estudis sobre el patrimoni etnològic de Catalunya, 1) 
Bibliografia. Inclou glossari. A la part superior de la portada: Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
ISBN 9788439385066

En aquesta publicació descobrireu uns bruixots ben útils, els bruixots de l'aigua, els saurins. Homes, en la seva majoria, que durant segles han aportat el seu art per fer aparèixer l'aigua de sota terra. Des de sempre s'han fet més presents quan més necessitat d'aigua dolça hi havia. Saurins al servei de pagesos, ramaders, propietaris, alcaldes... que a més de marcar llocs amb aigua, tant podien fer pous com mines, tot el que fos necessari per permetre disposar de l'aigua subterrània. Personatges especials, coberts d'una aurèola de misteri, intriga i màgia, que ens connecten amb pràctiques ancestrals lligades al coneixement de la terra, les energies i la intuïció. Coneixereu saurins actuals de les nostres comarques que, amb la vareta i el pèndol, busquen i troben aigua i molt més: tresors, restes arqueològiques, metalls, objectes perduts... i també persones desaparegudes. Aquest llibre és un apropament a les seves pràctiques, una descoberta als saurins d'ara i d'abans. L'obra és el resultat d'un treball de rRecerca becat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana l'any 2008.



Matèries: Estudi antropològic ; Bruixeria ; Recursos hídrics ; Aigües subterrànies ; Tradicions populars ; Societat rural ; Pous
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[0000 - 2008]
Localització: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 6
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Ca Antonio "el fuster": recerca i documentació d'un habitatge i taller de fusteria a la Sénia (1869-1960) / Maria del Mar Villalbí Prades
Villalbí i Prades, Maria del Mar


Barcelona : Departament de Cultura, 2011
100 p (Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya, 3) 

Durant segles la fusta dels Ports i els fusters de la Sénia han estat indestriables. La primera meitat del segle XX fou una etapa especialment interessant ja que fou llavors quan alguns dels molts fusters de la població van transformar els seus petits tallers artesans en modernes fàbriques de mobles, algunes de les quals a finals de segle ja exportaven a més de a tot Espanya, arreu del món. El treball de M. Mar Villalbí sobre l'habitatge taller de fusteria dels Prades ressegueix la història de tres generacions que van canviar el món que van rebre entre 1860 i 1960, una recerca acurada que ens permet copsar els canvis familiars, les transformacions d'un ofici tant antic i artesà com el de fuster, la introducció del disseny i la fabricació de mobiliari en sèrie, la creació de nous objectes per a la casa i per al camp, els canvis de negoci. En l'obra es relata com cadascun dels seus protagonistes van presentar una resposta diferent als estímuls del seu temps: Antonio Prades Bonet, dins la més pura tradició gremial i d'ofici, intentarà millorar la seva posició mitjançant la inversió en terres de secà i l'elaboració d'oli; Antonio Prades Cortiella lluitarà, fins gairebé la ruïna, per integrar l'ofici tradicional en els canvis de la modernitat, i els germans Prades intentaran la plena integració en el món industrial per finalment canviar d'ofici.



Matèries: Estudi antropològic ; Indústria del moble ; Indústria de la fusta ; Fusters ; Artesania ; Tallers ; Industrialització ; Famílies ; Oficis
Matèries: Prades, família
Àmbit:Sénia, la
Cronologia:1869 - 1960


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 1

Base de datos  FONS : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3