Nosotros somos los que hemos hecho esta ciudad : autoorganización y movilización vecinal durante el tardofranquismo y el proceso de cambio político [Fitxer informàtic]
/ tesis doctoral presentada por: Ivan Bordetas Jiménez ; dirigida por: Martí Marín Corbera, Pere Ysàs Solanes
Bordetas Jiménez, Ivan[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2012
Dirigida per: Marín Corbera, Martí; Ysàs Solanes, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2012
1 fitxer informàtic
Bibliografia.
La història que es relata en aquesta tesi doctoral constitueix una anàlisi del sorgiment i trajectòria del moviment veïnal en l'Espanya del tardofranquisme i el procés de canvi polític. El marc cronològic de la recerca cobreix des de la immediata postguerra, amb la represa de les migracions i la gestió franquista d'aquest fenomen i del derivat creixement urbà, passant per l'etapa "desarrollista", fins a arribar al temps del canvi polític. Una primera part de la tesi tracta, precisament, del model de desenvolupament urbà impost durant la dictadura franquista: d'una primera etapa durant la llarga postguerra caracteritzada per la repressió de les migracions i la creació de suburbis a les grans ciutats de l'estat espanyol, a una segona, paral·lela al "desarrollismo", d'agressiva intervenció en el fet urbà a partir de la imposició d'unes polítiques al servei de les necessitats d'un capitalisme salvatge i protegit durant els anys seixanta i setanta. Resultat de tots dos processos va ser la constitució d'unes ciutats caòtiques, segregades socialment i absolutament freturoses de les més mínimes infraestructures, serveis i equipaments urbans. Contra aquest model de ciutat s'alçarien l'acció i els discursos del moviment veïnal. S'han considerat diferents actors i factors per al seu procés de sorgiment: des de la conformació de xarxes socials basades en la solidaritat, la reciprocitat i l'ajuda mútua ja en la immediata postguerra fins a la intervenció d'alguns rectors i militants de moviments apostòlics que es van implicar en el procés d'organització i mobilització veïnal. Així mateix, s'han analitzat els discursos i pràctiques dels grups i partits antifranquistes en aquesta matèria, dedicant una especial atenció a la qüestió de gènere en els primers anys del moviment veïnal. Finalment, es planteja la inserció del moviment veïnal en el procés de canvi polític a partir de la seva anàlisi com a moviment social de profund caràcter i contingut antifranquista, espai de mobilització preferent per a les classes populars al costat de l'obrer, que va ser capaç, unint les seves forces a la resta de grups i moviments socials que van plantar cara al franquisme, de forçar i condicionar el procés de transició.