Monteia : un mas de l'alta Garrotxa / Amadeu Dilmé i Juanola ; [traducció: M. Assumpció Montagut i Freixas ; il·lustracións: Roger Parés Trigo]
Dilmé i Juanola, Amadeu


Anglès : Impr. Pagés, 2022
167 p. : il. ; 22 cm
Bibliografia. Annexos.

Pla de negoci d'una empresa de cultiu de bolets a Catalunya [Fitxer informàtic] / Eduard Jardí Campillo ; [dirigit per: Zein Kallas]
Jardí Campillo, Eduard


2021
Dirigida per: Kallas, Zein. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia, 2021
1 recurs electrònic
Treball final de grau.

El present Treball de fi de Grau consisteix en la realització d'un pla de negoci per a l'empresa de recent creació, ShiECO, a Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa). Aquesta empresa pertany al sector agroalimentari i es dedica al cultiu i distribució de bolets comestibles, concretament xiitake (Lentinula edodes), de forma ecològica. La motivació d'aquest treball és poder crear una empresa que doni a conèixer aquest producte relativament nou a la cuina pels diferents pobles de la Garrotxa i que s'arribi a establir com a un bolet més a la gastronomia del nostre país. L'objectiu del pla és el posicionament de la marca i del producte als pobles de la Garrotxa. Es durà a terme un estudi de la situació i l'entorn que envolta a l'empresa amb la finalitat de definir els objectius i les estratègies de màrqueting a seguir. Finalment, es definiran les accions específiques que es desenvoluparan per a la consecució dels objectius i el procés de producció dels bolets, així com una estimació del pressupost necessari. El xiitake és un bolet molt apreciat que tradicionalment ha estat cultivat en troncs. Durant el segle XX es va desenvolupar el cultiu de xiitakes en bosses o sobre substrat artificial, que és més eficient. El procés de producció més idoni és el cultiu de fongs en bosses de 2,5 kg de substrat de serradures i segó de blat, inoculades amb llavor de xiitake comercial de subministrament regional (Osona). La producció serà setmanal i, amb les dades que es disposa, de mitjana produirà uns 60 quilograms. La granja ocupa 800 m² i estarà organitzada en 6 sectors: Magatzem de matèria primera, zona d'esterilització, sala d'inoculació, sala d'incubació, sala de fructificació i el magatzem de producte acabat. El cost d'implementació de la granja és de gairebé 30.000 , donarà treball a tres treballadors durant tot l'any i les vendes de xiitakes s'efectuaran a restaurants, petits comerços i fires o mercats regionals. S'ha constatat que la granja donarà beneficis des del primer any de funcionament, tot i que serà a partir del segon quan s'obtindrà més benefici. La implementació d'aquest tipus de cultiu a la Garrotxa és completament factible i aconseguirà ampliar les activitats agrícoles de la zona, com també diversificar-les, amb un cultiu sostenible i donar treball a, com a mínim, tres persones.

En Delfí d'Oix, tofonaire / Cristina Mondéjar, text
Mondejar, Cristina


En: Garrotxes. Cassà de la Selva, Núm. 13 (primavera-estiu 2014), p. 44-45 : il. (Dossier. Feines de bosc) 

Manual d'itineraris de gestió micològica a Catalunya / Juan Martínez de Aragón, Daniel Oliach, Rita Henriques, Eduardo Collado, Albert Morera, Ángel Ponce, Carles Castaño, Joan Montón, Miquel Fortuny, Sergio de Miguel, Josu Alday, José Antonio Bonet



En: 258561 El Paper dels espais naturals per a una societat saludable. VI Jornades Bosc de Poblet i Muntanyes de Prades. Museu de la Vida Rural, l'Espluga de Francolí 18 i 19 de novembre de 2022. [l'Espluga de Francolí] : Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural : Paratge natural d'interès nacional de Poblet, 2024. p. 160-181 : il., gràf

Extret de: Martínez de Aragón, J.; Oliach, D.; Henriques, R.; Collado, E.; Morera, A.; Ponce, A.; Castaño, C.; Montón, J.; Fortuny, M., De Miguel, S.; Alday, J. i Bonet, J.A. (2022). Manual d'itineraris de gestió micològica a Catalunya. Edicions Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, 92 p. ISBN: 978-84-09-43607-1. Bibliografia.

Els fongs són components fonamentals de la biodiversitat, la productivitat i el funcionament dels ecosistemes forestals i el desconeixement sobre la presència de determinades espècies, i els efectes que tenen els canvis globals (canvi climàtic, canvis d'ús del sòl, etc.) sobre la seva continuïtat poden suposar una important pèrdua de biodiversitat. A més, els bolets constitueixen el principal recurs d'una important activitat socioeconòmica basada en la seva recol·lecció tant amb finalitats recreatives com comercials. Brinden també importants serveis ecosistèmics tant culturals, com de suport, regulació i aprovisionament al conjunt de la societat. Per això, conèixer quines estructures forestals afavoreixen la diversitat i la productivitat dels bolets i com la silvicultura pot contribuir a promoure el recurs micològic és fonamental per a la presa de decisions relacionades amb la gestió forestal multifuncional orientada a la provisió de múltiples serveis ecosistèmics. En aquest context, la "micosilvicultura" estudia les interaccions entre la dinàmica natural dels ecosistemes forestals i la seva gestió, amb l'objectiu de traslladar aquest coneixement a la definició de les millors pràctiques per a la sostenibilitat, conservació, productivitat i rendibilitat dels fongs. En la generació d'aquest coneixement ha jugat un paper fonamental l'ampli dispositiu experimental i de seguiment de fongs forestals establert a Catalunya pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), gestionat conjuntament amb la Universitat de Lleida.

Els Bolets de la comarca del Pla de l'Estany en multimèdia

Premis de Fotografia Escolar. Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (6ns : 2003 )


Banyoles : IES Pla de l'Estany, 2003
Ed. especial per al Govern de la Generalitat de Catalunya. Enquadernat amb anelles. A la portada: Sisens Premis de Fotografia Escolar 2003 del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Els Bolets / recopilació feta per Josep Callís, [et al.]



Banyoles : Ajuntament, 1983
[29] p. : il. ; 30 cm (Quaderns d'ensenyament, 1) 

Argentona, el país dels bolets / Oriol Bassa
Bassa i Vila, Oriol


En: Fonts : butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. Argentona, núm. 4 (octubre 2000), p. 11-12 : il. (Patrimoni) 

3r Concurs Fotogràfic i Literari Taula del Sénia 2009 "Els bolets d'esta zona"

Concurs Fotogràfic i Literari Taula del Sénia (3r : 2009 : Tarragona )


[Tarragona] : Mancomunitat de la Taula del Sénia, [2010]
[25] p. : il. col. ; 18 * 26 cm

Bolets i boletaires / Pitu Basart, coordinació



En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 20 (tardor-hivern 2011), p. 33-85 : il. (Dossier) 

Conté: La Crida del bosc / Pitu Basart ; El rovelló, el millor / Jordi Bonet-Coll ; De qui són els bolets? / Elvis Mallorquí ; En Pagès, de can Déu / Pitu Basart ; La col·lecció de l'Esteve Fa / Enric Ramionet ; A Tossa, es reig és es rei / Joan Pinsach ; Cistells cap a Barcelona / Elisabet Serra ; Una pràctica de subsistència / Josep Maymí ; Barrets, bolets de primavera / Eduard Baulida ; En Tiri i la Rosa Serra / Àngel Jiménez ; La discrecció del caçador / Albert López Tauler ; Bolets per a l'any / Jaume Badias ; En Josep Pujols, a Pastells / Sílvia Yxart ; De Quermany a la cuina / Miquel Martín ; La memòria del bosc / Salvador Vega ; Al Cèsar el que és del Cèsar / Martí Cortadellas ; Boletaires palafrugellencs / Teresa Bonal, Nuri Sàbat ; Amb moto i amb bicicleta / Jordi Turró ; Perfils.

Bolets a Palafrugell : la crònica negra / Josep Catelló Caste
Catelló Caste, Josep


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 241 (novembre 2013), p. 32-33 : il. (Temporada de bolets) 

Passió pels bolets / Miguel À. Pérez de Gregorio
Pérez de Gregorio i Capella, Miguel À.


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 61 (novembre 1998), p. 24-26 : il.

El Dr. Codina Vinyes : el Sr. Quimet de can Vinyes ; Hongos comestibles y hongos tóxicos : manera de diferenciarlos ; Bolets bons i bolets que maten / Francisco Boix, [et al.] ; Joaquín Codina Vinyes



Anglès : Estrella Matutina, 1950
102 p. : il. ; 21 cm
Conté: El Dr. Codina Vinyes : el Sr. Quimet de can Vinyes / Francisco Boix... [et al.] ; Hongos comestibles y hongos tóxicos : manera de diferenciarlos / por Joaquín Codina Vinyes ; Bolets bons i bolets que maten / por Joaquín Codina Vinyes. Textos en català i castellà.

Els Boscos cremats de Taradell : biodiversitat 32 anys després del foc / Jordi Baucells i Colomer
Baucells i Colomer, Jordi


En: Nou vint-i-u : Taradell: història, imatges i memòria. Taradell, núm. 1 (abril 2016), p. 23-45 : il.
Bibliografia.

Els Bolets a casa nostra / Dolores Juliano Corregido, Albert Palacín Artiga
Juliano Corregido, Dolores


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Any V, Núm. 58 (octubre 1986), p. 34-38 : il.

Anem a caçar bolets! : un conte d'Albanyà / Pilar Garriga & Alfred Sala ; il·lustracions: Roser Calafell
Garriga, Pilar


Osca : Scribo, [2021]
30 p. : pral. il. col. ; 20 cm
ISBN 9788418692130

Bolets de primavera, un regal efímer / Joan Moisés Reverté, Alfredo Tomàs Gavaldà
Moisés i Reverte, Joan


En: Lo Senienc : memòria, natura i llengua. La Sénia, núm. 14 (agost 2020), p. 68-73 : il. (Espai de natura) 

Vinculant dinàmica de fongs, creixement d'arbres i gestió forestal als boscos de pi pinastre del PNIN de Poblet / Eduardo Collado, J. Julio Camarero, Juan Martínez de Aragón, Juan Pemán, José Antonio Bonet i Sergio de Miguel



En: 210642 Actes de les V Jornades Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. Posar en valor la diversitat i la riquesa del patrimoni. L'Espluga de Francolí : Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet : Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya, 2020. p. 139-156 : gràf
 (Micologia) 
Bibliografia.

L'estudi se centra en les relacions entre creixement d'arbres i producció de bolets, tant ectomicorrízics com saprobis, en una pineda de pinastre del PNIN de Poblet. Es van realitzar mostrejos de bolets des del 2008 al 2014 en 27 parcel·les amb diferents intensitats d'aclarida, i es va quantificar el creixement radial anual dels arbres i les fluctuacions intranuals de densitat (IADF). Tot i que la precipitació i l'efecte de l'aclarida intervenien en la relació entre el creixement dels l'arbres i la producció de bolets, les IADF van mostrar millor sincronia amb les produccions de bolets que altres varia-bles dendrocronològiques.

Les Aclarides afavoreixen la producció de miceli fúngic i els rovellons / B. Liu, José Antonio Bonet, Cristine R. Fischer, Juan Martínez de Aragón, Ludovic Bassie i Carlos Colinas



En: 210642 Actes de les V Jornades Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. Posar en valor la diversitat i la riquesa del patrimoni. L'Espluga de Francolí : Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet : Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya, 2020. p. 123-137 : gràf
 (Micologia) 
Bibliografia.

El rovelló, Lactarius deliciosus, és un dels bolets preferits dels boletaires que freqüenten les muntanyes de Prades. Aquest fet n'ha estimulat la investigació per tal de gestionar el bosc de manera que augmenti la producció d'aquest preuat bolet. Els boscos de pi pinastre d'aquestes muntanyes tenen una densitat excessiva i és necessari fer-ne aclarides. En aquest sentit, es va establir un experiment per estudiar l'efecte de les aclarides en la producció de bolets i de miceli extraradical d'aquest fong. Totes dues variables van ser incrementades en reduir-se l'àrea basimètrica de les parcel·les, demostrant, a més a més, que quantificar el miceli d'aquest fong permet estimar la producció de rovellons.

Deu anys fent recerca micològica aplicada als boscos del PNIN de Poblet / Juan Martínez de Aragón, Carles Castaño, F. Bolaño, Eduardo Collado, Daniel Oliach, Carlos Colinas, Cristine R. Fischer, Josu G. Alday, Sergio de Miguel i José Antonio Bonet



En: 210642 Actes de les V Jornades Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. Posar en valor la diversitat i la riquesa del patrimoni. L'Espluga de Francolí : Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet : Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya, 2020. p. 113-121 : gràf
 (Micologia) 
Bibliografia.

Fa deu anys que es van iniciar els estudis de micologia al Paratge promoguts per Anton Vallvey, director del Paratge en aquell mo-ment. Des del començament es va establir una estreta col·laboració entre els gestors/treballadors/ores del PNIN i els recercadors en micologia forestal del CTFC/UdL que, a dia d'avui, perdura. Aquesta col·laboració ha permès que el PNIN sigui referent en la recerca micosilvícola a escala mundial. Actualment, el dispositiu experimental instal·lat al PNIN disposa de 43 parcel·les permanents, 29 equips meteorològics (in-clou registradors de dades i sensors d'hu-mitat i temperatura de sòl i aire), 2 sensors de vent, 8 trampes d'espores en alçària, 12 dendròmetres manuals i 3 automàtics. Gràcies a aquest dispositiu i al treball realitzat s'han publicat més de 15 articles científics i 2 manuals de gestió micoforestal; s'ha participat en nombrosos seminaris, congressos i jornades; s'han organitzat 2 congressos internacionals, i s'han realitzat nombroses visites amb experts nacionals i internacionals per a mostrar el treball realitzat.

Detecció de l'emergència de bolets mitjançant trampes d'espores / Carles Castaño, Jonàs Oliva, Juan Martínez de Aragón, Josu G. Alday, Javier Parladé, Joan Pera i José Antonio Bonet



En: 210642 Actes de les V Jornades Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades. Posar en valor la diversitat i la riquesa del patrimoni. L'Espluga de Francolí : Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet : Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya, 2020. p. 105-112 : gràf
 (Micologia) 
Bibliografia.

La dispersió i deposició d'espores permet als fongs d'establir-se i créixer en ecosistemes forestals. Tanmateix, les espores poden representar una eina útil per detectar la comunitat de bolets. Amb l'objectiu de detectar l'emergència de bolets, es van instal·lar i mostrejar setmanalment a la tardor 8 trampes d'espores a les parcel·les permanents del PNIN-Poblet, on també es mostrejaven i s'identificaven els bolets. Els resultats mostren que, mitjançant trampes d'espores, es pot detectar l'emergència de molts dels bolets presents a les parcel·les. No obstant això, moltes de les espores provenien de bolets de fora de les parcel·les de mostreig. El nostre estudi conclou que mitjançant l'ús de trampes d'espores es poden conèixer gran part dels bolets que es produeixen a escala local.