Una Col·lecció de documents patrimonials i personals del metge d'Alcover Lluís Domingo Figuerola (1861-1958) / Josep M. Grau Pujol
Grau i Pujol, Josep M. Tomàs


En: Quaderns de Vilaniu : miscel·lània de l'Alt Camp. Valls, núm. 86 (novembre 2024), p. 59-70 : il. (Quaderns de patrimoni) 
Resums en català i anglès.

Inventari de la documentació recuperada de les famílies Colubí, Figuerola i Domingo, establertes entre Valls i Alcover, referent a transmissió de la propietat durant els segles XIX-XX.

Bosch de la Trinxeria : el gourmet de la Jonquera / Joan de Déu Domènech
Domènech Gasull, Joan de Déu


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 527 (febrer 2026), p. 46-49: il. (Avançament editorial) 
Ressenya de:
. Bosch de la Trinxeria : el gourmet de la JonqueraxJoan de Déu Domènech. Barcelona : L'Avenç, 2026

Hombres tan acomodados en semejantes soledades : un estudi de cas sobre les elits rurals a partir d'inventaris post mortem (les Guilleries, c. 1800) / Josep Mas Ferrer
Mas Ferrer, Josep


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 86 (2025) , p. 39-54 (Herència i mèrit en les elits contemporànies) 
Notes a peu de pàgina.

Aquest article pretén estudiar el nivell de vida i de confort de les elits rurals a finals de l'Antic Règim. El treball empra com a font documental els inventaris post mortem i consisteix en un estudi de cas de quatre grans hisendats del massís de les Guilleries. Els resultats obtinguts apunten en la línia que a principis del segle xix les elits rurals gaudien d'una situació de força i privilegi, havent aconseguit construir un vast patrimoni de béns immobles, els quals generaven un flux d'ingressos que havia de facilitar l'adquisició de tota mena de béns mobles, teixint així un gran patrimoni, material i immaterial, que els permetia disposar d'un alt nivell de confort, quelcom que no estava a l'abast de la gran majoria de les famílies.

La Família Bosch de la Jonquera : patrimoni agrari i influència política (1819-1936) / Lluís Serrano Jiménez
Serrano i Jiménez, Lluís


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 86 (2025) , p. 55-80 (Herència i mèrit en les elits contemporànies) 
Notes a peu de pàgina.

Les quatre generacions estudiades de la família Bosch, hisendats, amb masos i finques arreu de la geografia empordanesa i, més tard, vallespirenca, representen un cas, durant el segle xix, de la vocació d'aquests propietaris rendistes d'ocupar càrrecs polítics en el context del nou ordre liberal. Carles Bosch de la Trinxeria, escriptor jonquerenc nascut a Prats de Molló -més enllà del seu impacte literari- es va implicar en afers capitals de la seva època. Amb clara consciència de classe van estar a llocs clau, van ser el node d'una àmplia xarxa de relacions i van participar en associacions agràries en defensa dels drets de propietat. La seva trajectòria, especialment amb Bosch Armet, és un exemple del declivi dels hisendats.

Apunts biogràfics sobre Pelai Negre Pastell i el seu fons documental / Sebastià Villalon
Villalón Barragán, Sebastià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 56 (2025) , p. 135-144 : il. (Història) 
Bibliografia.

Pelai Negre Pastell (1895-1984) va ser un jurista, polític i hisendat, nascut a Castelló d'Empúries, amb una trajectòria singular. L'article se centra en els anys menys coneguts de la seva vida -especialment el període posterior a la Guerra Civil- i en la seva vinculació amb la ciutat de Girona. A través del fons personal i patrimonial, s'aborden qüestions com la relació que va tenir amb el règim franquista, i s'aporten algunes dades biogràfiques fins ara desconegudes.

Els Fages de Figueres. Advocats i hisendats en la construcció de la societat liberal (1808-1884) / [ressenya de] Joan Armangué Ribas
Coll Comas, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 56 (2025) , p. 265-266 (Ressenyes) 
Intervenció de l'autor de la ressenya en l'acte de presentació del llibre al Casino Menetral de Figueres el 18 de juliol de 2025.
Ressenya de:
. Els Fages de Figueres. Advocats i hisendats en la construcció de la societat liberal (1808-1884) / Pere Gifre Ribas. Figueres : Ajuntament, 2024

Els Soler de Roset : una poderosa nissaga carlina de Pontons / Ivan Ortiz Gordillo
Ortiz Gordillo, Ivan


En: Del Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 41 (2025) , p. 143-164 : il. (Col·laboracions) 
Bibliografia.

L'article ofereix una visió dels moviments contrarevolucionaris a Catalunya a través d'una de les famílies que van abanderar la causa reialista i carlina al territori: els Soler de Roset. Aquesta família, originària del mas Soler de Roset (Pontons, Alt Penedès), constituïa un veritable llinatge de terratinents que, aparentment, va aconseguir consolidar una notable ascendència social al llarg del segle XVIII. Aquesta influència local es va fer especialment palesa a la serralada Prelitoral i entre els seus pobladors durant la primera meitat del segle XIX, en el context dels conflictes cívicomilitars que van sacsejar el país. Aquests esdeveniments van ser aprofitats per aquesta nissaga per enriquir-se, reforçar la seva posició social, consolidar les seves xarxes clientelars i incrementar el seu poder polític, essent cabdals en els darrers episodis de la primera i la segona carlinada.

Quan els industrials no formaven part de les elits (o sí) / Rosa Congost Colomer
Congost i Colomer, Rosa


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 66 (2025) , p. 29-48 (Conferències del cicle "La Girona de la primera industrialització") 
Bibliografia.

Girona no ha estat mai vista com una ciutat industrial i sí, en canvi, com una ciutat dominada, a l'etapa de la industrialització, pels rendistes residents a la ciutat. En aquest article, s'intenta recrear l'ambient de l'alta societat gironina en aquell temps, per tal de contextualitzar dos noms clau de la seva industrialització: els Planas, a la primera meitat del segle XIX, i el Comte de Berenguer, ja a començaments del segle XX.

Memòries de guerra d'un propietari rural (1936-1939) Josep M. Vilarmau Cabanas / Edició a cura de Roser Reixach i Xavier Cateura



Vic : Ç Trencada, 2026
1 vol
ISBN 9791399096347

El 21 de juliol del 1936 Josep M. Vilarmau (1900-1947), va haver de fugir del seu domicili a Santa Maria de Merlès (Berguedà). Després d'amagar-se uns mesos a Barcelona va passar la frontera i es va establir a la regió del Tarn (Occitània), lloc on comptava amb diverses amistats. A primers d'abril del 1937 va arribar a San Sebastián i a la tardor es va incorporar com a xofer per proveir els serveis d'aviació franquistes. Una ocupació que li va permetre viatjar per gran part de la geografia hispànica en uns trajectes que aprofitava per conèixer el patrimoni i els costums d'aquests llocs, i que es troben minuciosament descrits en les seves cròniques. A part de les memòries, la publicació inclou una aproximació a la Guerra Civil a Santa Maria de Merlès, els incendis de les esglésies, les confiscacions les actuacions del comitè i de l'ajuntament, l'entrada de les tropes rebels a primers de febrer del 1939 i els inicis de la repressió franquista amb nombrosos veïns jutjats en consell de guerra. (Editorial).

Memoria... junta general ordinaria / Instituto Agrícola Catalán de San Isidoro

Institut Agrícola Català Sant Isidoro de Reus.


[S.l.] : F. Altès, 1906
36 p

Propietaris de villes de l'ager Tarraconensis (meitat occidental del Camp de Tarragona). Proposta per a un catáleg / Diana Gorostidi Pi, Jordi López Vilar, Marta Prevosti i Monclús, José Ignacio Fiz Fernández



En: 141488 Ager Tarraconensis 5 : Paisatge, poblament, cultura material i història : Actes del Simposi internacional ; Prevosti i Monclús, Marta (Ed.); López Vilar, Jordi (Ed.); Guitart i Duran, Josep (Ed.). Tarragona : Institut Català d'Arqueologia Clàssica, 2010. p. 401-423
 (L'epigrafia) 
Bibliografia.

Reflexió sobre l'epigrafia de l'àrea on s'ha desenvolupat el Projecte Ager Tarraconensis, en relació amb els jaciments d'on procedeixen les inscripcions, en funció de la documentació recollida a la base de dades del projecte i dels mapes generats amb SIG. Això ha permès tenir una imatge de conjunt de com algunes famílies de l'oligarquia local projectaven el seu poder i la seva activitat econòmica sobre el territori.

S. XVIII. Valoracions dels béns dels habitants i terratinents del terme d'Arbolí [Fitxer informàtic]



17??
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

S. XVIII. Declaració jurada amb la valoració de les cases, heretats, cabals i rendes dels habitants i terratinents de la Febró [Fitxer informàtic]



17??
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

1715, juny 10. Valoracions de les cases i terres dels habitants de Riudecols [Fitxer informàtic]



1715
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

1715, juliol 31. Relació amb la valoració dels béns i terres que tenen els habitants i terratinents del terme de Tarragona (inclosos Reus, Vila-seca, la Canonja, Valls, el Brugar, la Selva [del Camp], Castellvell [del Camp] i Constantí) [Fitxer informàtic]



1715
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

1714. Esborrany de carta [de Josep Aparici] referent als terratinents de les poblacions de Reus i Castellvell [del Camp] [Fitxer informàtic]



1714
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

1714. Esborrany de cartes [de Josep Aparici] referents als terratinents de Reus i Castellvell del Camp i petició de rebaixa de les taxes de la vila de Montblanc [Fitxer informàtic]



1714
1 recurs electrònic (imatge)
Edició digital: Biblioteca de Catalunya.

Estatuts de la Associació de Propietaris Agrícoles del Partit de Olot

Associació de Propietaris Agrícoles del Partit d'Olot.


Olot : Impremta de Ramon Bonet, 1931
12 p. ; 15 cm

Operacions de sanejament al territori del Tec de Castelló d'Empúries, un projecte de Salvador Negre (1867-1877) / Marisa Roig Simon, Meritxell Fernández Domènech
Roig i Simon, Marisa


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 55 (2024) , p. 201-214 : il. (Arqueologia, història) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

La colonització de noves terres com a resultat de la dessecació de les zones humides feu que al llarg del segle XIX sorgissin nombroses iniciatives per ampliar el conreu a l'Empordà i fomentar-ne el regadiu. La majoria d'aquests projectes foren promoguts per particulars. El treball que presentem aprofundeix en la transformació del territori del Tec, especialment a partir de les operacions de drenatge que impulsà l'hisendat Salvador Negre Vancells amb la finalitat d'aixecar una masoveria de nova planta.

Propietario rural secuestrado por los "trabucaires"



[19??]
11 f. ; 16 * 22 cm
Autor probable Ramon Pujolar Huguet.