português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
PREMI RAFAEL PATXOT I JUBERT []
References found:
Showing:
1 .. 3   in format [Default]
page 1 of 1


1 / 3
select
print

Bookmark and Share
La Patum de Berga : festa, guerra i política / Albert Rumbo Soler
Rumbo i Soler, Albert


Barcelona : Diputació de Barcelona : Institut d'Estudis Catalans, 2019
197 p. : il. col. ; 24 cm (Premi Rafael Patxot i Jubert, 4) 
Premi Rafael Patxot i Jubert, 2018.
ISBN 9788498039054

De sempre i arreu, aquells qui han ostentat el poder han intentat utilitzar la cultura en general, i la cultura popular en particular, per a posar-la al servei de la seva ideologia, tot procurant influir d'aquesta manera en el pensament del poble i, en bona part, adoctrinar-lo. La Patum de Berga, una de les principals manifestacions festives catalanes, reconeguda per la UNESCO com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, és un bon exemple de la utilització política d'una festa popular al llarg de la història. Des del seu mateix moment fundacional, gestat a partir d'un cert enfrontament entre el poder civil i el religiós, i fins a la dictadura franquista, la pràctica totalitat de règims han procurat que la festa estigués, en major o menor mesura, al seu servei. I això s'ha vist plasmat en grans muntatges i en petits detalls insignificants. Catòlics i ateus, monàrquics i republicans, catalanistes i espanyolistes, carlins i liberals. Tots, absolutament tots els règims, han utilitzat la festa en un sentit o un altre. El més excepcional de tot plegat, però, és que pràcticament cap opció política ha prohibit la celebració malgrat que aquesta hagués estat utilitzada pels enemics com a símbol identitari. (Editorial).



Matèries: Festa del Corpus ; Festes populars ; Tradicions populars ; Festes religioses ; Vida política ; Església
Matèries:Patum de Berga
Àmbit:Berga
Cronologia:[0000 - 2019]
Autors add.:Diputació de Barcelona ; Institut d'Estudis Catalans
Localització: Biblioteca de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 3
select
print

Bookmark and Share
La Marina catalana a la Baixa Edat Mitjana : Sant Feliu de Guíxols, un port excepcional en la construcció i carenat de coques, naus i naus grosses / Marcel Pujol i Hamelink
Pujol i Hamelink, Marcel


[Barcelona] : Diputació de Barcelona], 2018
203 p. : il. ; 24 cm (Premi Rafael Patxot i Jubert, 2) 
Premi Rafael Patxot i Jubert, 2016. Bibliografia. Índex onomàstic. Glossari.
ISBN 9788498038200

La vila de Sant Feliu de Guíxols va viure un període d'enorme prosperitat a la Baixa Edat Mitjana gràcies a les immillorables condicions nàutiques del seu port. Això va permetre que es convertís en un excel·lent port de refugi per a tota mena d'embarcacions, fins i tot per les grans naus mercants. A més, fou un port d'escala el primer ordre, el principal port de la costa de llevant catalana, entre Barcelona i Cotlliure. Es convertí també en el port comercial de Girona, per on circulaven tots els productes arribats d'arreu de la Mediterrània i els productes de Girona i de l'interior que s'exportaven per via marítima. Aquests factors són els que afavoriren la presència contínua de grans vaixells mercants (coques, naus i naus grosses) al seu port.



Matèries: Baixa edat mitjana ; Jaume I el Conqueridor ; Ramon Berenguer III el Gran ; Ports ; Comerç ; Transport marítim ; Fusters ; Vaixells ; Indústria naval ; Construcció ; Armadors ; Marina mercant ; Drassanes ; Creixement econòmic
Àmbit:Sant Feliu de Guíxols ; Catalunya
Cronologia:[1300 - 1500]
Localització: Universitat de Girona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 3
select
print

Bookmark and Share
Santuaris, ermites i capelles a l'època del barroc :geografia sagrada de la muntanya catalana / Maria Garganté Llanes, Xavier Solà Colomer
Garganté i Llanes, Maria


Barcelona : Diputació de Barcelona. Gabinet de Premsa i Comunicació, 2017
244 p. : il. ; 24 cm (Premi Rafael Patxot i Jubert, 1) 
ISBN 9788498037708

Durant l'època moderna, santuaris, capelles i ermites es distribueixen pels Pirineus i Pre-Pirineus -territori fronterer durant els nombrosos conflictes bèl·lics entre les monarquies hispànica i francesa-, formen un conjunt ben travat que arrela la comunitat pagesa i ramadera amb el seu entorn i consoliden un tipus "d'ocupació espiritual" de la muntanya, i també una certa idea de "frontera" religiosa, que no es correspon necessàriament amb la frontera política.



Matèries: Edat moderna ; Santuaris ; Ermites ; Capelles ; Barroc ; Església ; Societat rural ; Muntanyes ; Poder local ; Pràctica religiosa
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[1500 - 1800]
Autors add.:Solà i Colomer, Xavier
Autors add.:Diputació de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 1

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3